{"id":6050,"date":"2021-10-11T18:13:23","date_gmt":"2021-10-11T16:13:23","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6050"},"modified":"2021-10-11T18:30:02","modified_gmt":"2021-10-11T16:30:02","slug":"es-tanca-un-periode-sobre-un-de-nou","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/es-tanca-un-periode-sobre-un-de-nou\/","title":{"rendered":"\u201cEs tanca un per\u00edode, s\u2019obre un de nou\u201d"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 856 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

\"\"<\/a>Aquesta setmana es publica en castell\u00e0 el nombre 109 de la Verdad. Aquesta Carta Setmanal proporciona un resum del seu contingut per preparar la seva difusi\u00f3 i la seva discussi\u00f3. El t\u00edtol de la portada presenta el seu contingut: \u00abEs tanca un per\u00edode, s’obre un de nou … (notes del Secretariat de la IV Internacional); Dossier: Transici\u00f3 ecol\u00f2gica i economia \u00abverda\u00bb.<\/strong><\/h2>\n

PRIMERES NOTES DEL SECRETARIAT INTERNACIONAL preparat\u00f2ries DE LA DISCUSSI\u00d3 DEL X CONGR\u00c9S MUNDIAL DE LA IV INTERNACIONAL<\/strong><\/h3>\n

Aquestes notes del Secretariat internacional tenen per objecte alimentar la discussi\u00f3 de les seccions. Cal assimilar plenament els grans canvis.<\/p>\n

Per comprendre l’abast de la retirada de les tropes americanes de Kabul, cal enlla\u00e7ar amb la carta adre\u00e7ada el 8 de setembre per Janet Yellen, secret\u00e0ria d’Estat del Tresor, als congressistes. En ella els exhorta a que eliminin el l\u00edmit del deute. Qualsevol retard, diu, situaria \u00abals Estats Units en la incapacitat de complir amb les seves obligacions per primera vegada en la seva hist\u00f2ria [i] causaria un dany irreparable a l’economia dels Estats Units i als mercats financers globals\u00bb. Dif\u00edcil dir amb m\u00e9s claredat que la decisi\u00f3 nord-americana de desentendre\u2019s no es limita a un ajust d’ordre militar de l’ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0, sin\u00f3 que constitueix una clar\u00edssima expressi\u00f3 de la crisi de tot el sistema de dominaci\u00f3 imperialista. Impossible a\u00efllar del gir del m\u00f3n i de la seva devastaci\u00f3 per les bandes dels monopolis imperialistes. \u00abNou milions de persones moren de fam cada any al m\u00f3n; el nombre de refugiats expulsats de les seves terres per la guerra i la mis\u00e8ria arriba a la al\u00b7lucinant xifra de 82.400.000 (segons l’ACNUR).\u00bb<\/p>\n

La descomposici\u00f3 del sistema capitalista \u00e9s el resultat de la dislocaci\u00f3 del mercat mundial provocada per la saturaci\u00f3 dels mercats i la sobreacumulaci\u00f3. D’altra banda, Joe Biden va justificar la retirada americana de Kabul per concentrar-se en la Xina. Per\u00f2 l’ofensiva ser\u00e0 tamb\u00e9 contra els vells imperialismes d’Europa que han d’afrontar els trust americans.<\/p>\n

\u00abDavant de l’estretor del mercat mundial, a la compet\u00e8ncia, l’imperialisme en crisi s’ha d’obrir nous mercats utilitzant la q\u00fcesti\u00f3 de l’ecologia -\u00e9s la pretesa\u00ab transici\u00f3 energ\u00e8tica \u00bb, la\u00ab green \u00bbeconomia del pla Biden-, arrossegant a escala mundial la liquidaci\u00f3 de branques senceres de la ind\u00fastria que ja no s\u00f3n rendibles. \u00c9s una destrucci\u00f3 gegantina de les forces.<\/p>\n

El capital, per tal de contrarestar el descens tendencial de la taxa de guany, ataca la for\u00e7a de treball mitjan\u00e7ant acomiadaments massius i eliminaci\u00f3 de drets i conquestes. Cal que tot el concedit durant decennis (conquestes de 1945 a Europa, les de la independ\u00e8ncia als pa\u00efsos dominats) sigui irremissiblement destru\u00eft per preservar i \u00abordre mundial\u00bb: codi laboral, pensions, sanitat, escoles, serveis p\u00fablics. Al fer-ho, soscava els fonaments sobre els quals es van aixecar els Estats burgesos, molt especialment a Europa.<\/p>\n

Amb la pand\u00e8mia aquest objectiu dels governs pretenia contrarestar el punt com\u00fa de les mobilitzacions des de 2019 \u00abVagin, Fora tots!\u00bb. Volen repetir la mateixa operaci\u00f3 amb la q\u00fcesti\u00f3 del clima. A causa del rebuig dels partits, les col\u00b7laboracions de classe de tipus front popular dels anys 30 ja no s\u00f3n possibles, cal integrar totes les forces en el consens.<\/p>\n

\u00abLa IV Internacional i les seves seccions no poden ignorar la combinaci\u00f3 realitzada per ajudar a salvar el sistema mitjan\u00e7ant la il\u00b7lusi\u00f3 d’una utopia reaccion\u00e0ria de b\u00e9 com\u00fa sota el capitalisme\u00bb. La IV Internacional combat el consens. Est\u00e0 en contra de l’alian\u00e7a d’explotats i explotadors. El consens \u00e9s una forma moderna del vell corporativisme, retocat amb colors actuals, que busca destruir les organitzacions sindicals com a organitzacions de classe.<\/p>\n

Davant la pol\u00edtica d’acompanyament de les c\u00fapules sindicals, s’organitza la resist\u00e8ncia. Els militants volen reapropiar-se de les seves organitzacions de classe, s’agrupen al voltant de punts de suport, combatent en defensa de la independ\u00e8ncia de classe i de les organitzacions independents de la classe obrera.<\/p>\n

La IV Internacional es mant\u00e9 \u00edntegrament en el terreny de la independ\u00e8ncia de classe: defensa de la independ\u00e8ncia de les organitzacions sindicals i suport a totes aquestes mobilitzacions que, partint de sota, s’inscriuen per a nosaltres en la perspectiva del combat per crear les formes organitzatives controlades per les pr\u00f2pies masses a fi de trencar la resist\u00e8ncia contrarevolucion\u00e0ria dels aparells.<\/p>\n

En aquesta nova situaci\u00f3, en la qual totes les relacions pol\u00edtiques estan trastocades, cal alliberar-se, recolzant-se en l’an\u00e0lisi marxista, dels esquemes del passat. La IV Internacional ha d’estar atenta a tots aquests moviments i intervenir-hi perqu\u00e8 se sumin al combat general de la classe obrera que plantejar\u00e0 necess\u00e0riament la q\u00fcesti\u00f3 de poder.\u00bb<\/p>\n

Ning\u00fa pot preveure les formes que prendr\u00e0 el per\u00edode que s’obre, per\u00f2 \u00e9s una certesa: per a la seva superviv\u00e8ncia, l’imperialisme va desencadenar la barb\u00e0rie a escala mundial. En aquest enfrontament entre les classes socials antagonistes, al qual haur\u00e0 de \u00abprobar-se\u00bb i implantar-se la IV Internacional, es dibuixar\u00e0 el nou per\u00edode hist\u00f2ric.<\/p>\n

DOSSIER: B\u00c9NS COMUNS, TRANSICI\u00d3 ECOL\u00d2GICA I ENERG\u00c8TICA, ECONOMIA \u00abVERD\u00bb …<\/strong><\/h3>\n

Per als grans capitalistes i els governs, la transici\u00f3 ecol\u00f2gica, l’economia \u00abverda\u00bb \u00e9s l’ocasi\u00f3 de realitzar el que no han pogut fer fins ara, \u00e9s a dir, liquidar branques senceres de la ind\u00fastria, q\u00fcestionar les conquestes de 1945 a Europa i la independ\u00e8ncia als pa\u00efsos oprimits. Els diferents articles demostren la realitat d’una operaci\u00f3 de superviv\u00e8ncia del sistema capitalista i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies per a les poblacions treballadores.<\/p>\n

ENERGIA E\u00d2LICA, TRANSICI\u00d3 ECOL\u00d2GICA I CAPITAL<\/h3>\n

Aquesta t\u00e8cnica, que es presenta com una electricitat amb baixa emissi\u00f3 de carboni, \u00e9s objecte d’un martelleig medi\u00e0tic intensiu. Grans sumes de diners (160.000 milions en cinc anys a Alemanya) estan a c\u00e0rrec del contribuent. A Fran\u00e7a i a Espanya, tamb\u00e9 es preveuen grans projectes.<\/p>\n

Quin \u00e9s realment el balan\u00e7 del carboni de la turbina e\u00f2lica? Hi ha estudis seriosos que demostren que no \u00e9s excel\u00b7lent i \u00e9s molt pitjor que el de la hidr\u00e0ulica o la nuclear. En efecte, cal tenir en compte la totalitat de la cadena de construcci\u00f3 i d’utilitzaci\u00f3, i no un segment limitat. S\u00f3n les falses presentacions del balan\u00e7 de carboni les que serveixen de pretext per a un finan\u00e7ament massiu.<\/p>\n

La creaci\u00f3 de llocs de treball anunciats \u00e9s feble i s’utilitza per privatitzar i precaritzar, destruir el sector p\u00fablic. L’exemple de Texas mostra els efectes catastr\u00f2fics d’aquest mecanisme.<\/p>\n

FINANCES I ECONOMIA VERDA<\/h3>\n

L’esl\u00f2gan \u00abTots units contra el virus\u00bb havia d\u2019emmascarar l’estat desastr\u00f3s dels sistemes de salut, sotmesos als plans de privatitzaci\u00f3 i d’austeritat. Tamb\u00e9 havia de dissimular les mesures lliberticides, que han de permetre accelerar la destrucci\u00f3 de les conquestes socials. En aquest marc, com valorar la \u00abresoluci\u00f3 verda\u00bb proposada per la Uni\u00f3 Europea el 14 de juliol?<\/p>\n

Europa est\u00e0 atrapada a la seva depend\u00e8ncia dels Estats Units, que han decidit salvar la seva economia afectada per una crisi sense precedents. Tota la ind\u00fastria europea est\u00e0 amena\u00e7ada.<\/p>\n

El pla que se sotmetr\u00e0 a l’aprovaci\u00f3 del Consell Europeu preveu 12 iniciatives legislatives. Els fons europeus que es destinaran a aquests plans estan subjectes a una doble condicionalitat: accentuar les destruccions socials, liquidar sectors sencers de la producci\u00f3 (exemple: els cr\u00e8dits per a Espanya condicionats a la reforma laboral).<\/p>\n

Alhora que es lloa la creaci\u00f3 de llocs de treball, es fa un silenci total sobre la destrucci\u00f3 que aquests plans provocaran, per exemple, en l’autom\u00f2bil.<\/p>\n

El temor d’una explosi\u00f3 social, de resist\u00e8ncies tipus \u00abarmilles grogues\u00bb, ha portat a la Comissi\u00f3 Europea a crear un fons social per al clima de 72.000 milions, que pret\u00e9n esmorteir tant com sigui possible aquest desocupaci\u00f3 massiva. Els dirigents dels partits socialdem\u00f2crates i exestalinistas han repr\u00e8s aquests objectius amb entusiasme.<\/p>\n

LA \u00abACTITUD VERD\u00bb DE LES MULTINACIONALS<\/h3>\n

Les grans empreses competeixen per t\u00e8cniques de gesti\u00f3 per augmentar la \u00abefici\u00e8ncia social\u00bb. Es tracta d’una nova associaci\u00f3 capital-treball embolicada en el desenvolupament sostenible i la qualitat de vida de les generacions futures. Els sindicats de vegades es presten a aix\u00f2 en formes disfressades. Als que s’oposen a ella se’ls acusa d’obstaculitzar la protecci\u00f3 de la natura, d\u2019obscurantistes, de ser un perill per al futur de l’esp\u00e8cie humana.<\/p>\n

Els discursos sobre la responsabilitat social de les empreses no han tingut cap traducci\u00f3 concreta en mat\u00e8ria de protecci\u00f3 de l’entorn. Han representat una nova forma d’hipocresia dictada per la marxa al caos i l’engany del reverdiment.<\/p>\n

L’EMPREMTA ENERG\u00c8TICA DE LA TECNOLOGIA DIGITAL I DE LES \u00abTECNOLOGIES VERDS\u00bb<\/h3>\n

\u00abLa transici\u00f3 energ\u00e8tica i digital devastar\u00e0 la regi\u00f3 en proporcions sense precedents.\u00bb \u00c9s la constataci\u00f3 de l’autor del llibre La guerra dels metalls rars aparegut en 2018.<\/p>\n

Es donen xifres precises sobre la creixent demanda de metalls rars, la petjada de carboni digital. Les tecnologies anomenades \u00abverdes\u00bb (turbines e\u00f2liques, solars, cotxes el\u00e8ctrics) s\u00f3n molt consumidores d’aquests metalls.<\/p>\n

\u00abHem de extreure del subs\u00f2l m\u00e9s metalls dels que ha extret la humanitat des del seu origen.\u00bb Tamb\u00e9 es necessiten grans quantitats d’aigua. On sigui que sigui possible, l’imperialisme americ\u00e0 tracta de controlar el prove\u00efment, s’empr\u00e8n una reorganitzaci\u00f3 generalitzada.<\/p>\n

L’ESTRETOR DEL MERCAT MUNDIAL I EL CARRER\u00d3 SENSE SORTIDA D’UNA SUPOSADA \u00abTRANSICI\u00d3 ECOL\u00d2GICA\u00bb<\/h3>\n

Hi ha una propaganda orquestrada per dir-nos que els \u00abpaquets d’est\u00edmul\u00bb portaran la prosperitat. Quina \u00e9s la causa dels creixents problemes socials? L’article torna sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Per qu\u00e8 el mercat mundial \u00e9s massa estret? Marx va donar una explicaci\u00f3 molt \u00e0mplia. Segueix sent v\u00e0lida?<\/p>\n

La guerra comercial i el deute s\u00f3n mecanismes permanents del funcionament del capital que ha de vendre per a realitzar els seus beneficis. La guerra comercial s’exacerba per eliminar als competidors i mantenir la seva quota de mercat. Des de la decisi\u00f3 d’agost de 1971, l’imperialisme americ\u00e0 ha utilitzat fins als seus l\u00edmits a l’endeutament, el parasitisme, el militarisme.<\/p>\n

La transici\u00f3 ecol\u00f2gica es posa en relleu perqu\u00e8 l’imperialisme, que destrueix cada vegada m\u00e9s r\u00e0pidament el medi natural, ha de suscitar la il\u00b7lusi\u00f3 d’una transici\u00f3 ecol\u00f2gica per donar la impressi\u00f3 que el capitalisme pot resoldre els problemes i desenvolupar un nou camp de saqueig i acumulaci\u00f3 amb el militarisme i la guerra.<\/p>\n

Es tracta, doncs, d’una operaci\u00f3 pol\u00edtica i financera.<\/p>\n

El capitalisme verd \u00e9s una nova versi\u00f3 del capitalisme \u00abel millor, l’etern ordre social possible\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 856 per descarregar en PDF Aquesta setmana es publica en castell\u00e0 el nombre 109 de la Verdad. Aquesta Carta Setmanal proporciona un resum del seu contingut per preparar la seva difusi\u00f3 i la seva discussi\u00f3. El t\u00edtol de la portada presenta el seu contingut: \u00abEs tanca un per\u00edode, s’obre un de nou … […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1130,1126],"class_list":["post-6050","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-cuartainternacional","tag-laverdad"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6050","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6050"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6050\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6072,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6050\/revisions\/6072"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6050"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6050"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6050"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}