{"id":6228,"date":"2021-12-20T20:34:18","date_gmt":"2021-12-20T18:34:18","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6228"},"modified":"2021-12-20T20:34:18","modified_gmt":"2021-12-20T18:34:18","slug":"una-reivindicacio-democratica-elemental-separacio-de-lesglesia-i-de-lestat-a-tots-els-nivells","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/una-reivindicacio-democratica-elemental-separacio-de-lesglesia-i-de-lestat-a-tots-els-nivells\/","title":{"rendered":"Una reivindicacio\u0301 democra\u0300tica elemental: SEPARACIO\u0301 DE L\u2019ESGLE\u0301SIA I DE L\u2019ESTAT A TOTS ELS NIVELLS"},"content":{"rendered":"
\n
\n
 <\/div>\n<\/div>\n
\n
\n

Carta Setmanal 866 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>La religio\u0301 cristiana va sorgir com a instrument d\u2019emancipacio\u0301 contra l\u2019imperi roma\u0300. Despre\u0301s de tres segles de persecucio\u0301, l\u2019emperador Constanti\u0301 la legalitza\u0300 i de fet la va transformar en una Religio\u0301 d\u2019Estat l\u2019any 313.<\/p>\n

Podem dir que des de llavors la religio\u0301 cristiana es va transformar en una institucio\u0301 al servei de les classes dominants.<\/p>\n

A l\u2019Europa occidental podem dir que la mateixa Esgle\u0301sia Cato\u0300lica era un poder feudal en ella mateixa en dominar la tercera part del territori i tenir entre els seus privilegis el dret al delme. E\u0301s a dir, el dret a cobrar el 10% de les collites.<\/p>\n

Set-cents anys me\u0301s tard, quan la burgesia es desenvolupa com a classe social a les ciutats i per desenvoluparse plenament necessita acabar amb l\u2019Antic Re\u0300gim feudal no te\u0301 cap altre remei que prendre mesures contra les esgle\u0301sies propieta\u0300ries de terres i multitud d\u2019altres propietats.<\/p>\n

Podem afirmar que e\u0301s el sorgiment de l\u2019estat basat en relacions capitalistes, com passa a Franc\u0327a des de 1785, capitanejat per una burgesia revoluciona\u0300ria en ascens allo\u0300 que esta\u0300 a l\u2019origen del que coneixem com a lai\u0308cisme, sistema administratiu que proposa la completa separacio\u0301 de l\u2019Esgle\u0301sia i l\u2019estat basat en l\u2019argument del cara\u0300cter privat de les creences religioses.<\/p>\n

Aquest proce\u0301s tindra\u0300 els seus desenvolupaments me\u0301s grans a l\u2019occident europeu, paral\u00b7lel al me\u0301s o menys intens desenvolupament de la burgesia i la profunditat de la seva revolucio\u0301 desmantellant el re\u0300gim feu- dal: el 26 d\u2019agost de 1789 a Franc\u0327a es proclama la Declaracio\u0301 dels Drets de l\u2019Home i el ciutada\u0300, que dedica un article, el 10, a la llibertat religiosa 1<\/sup>.<\/p>\n

El 1871, quan la burgesia ja s\u2019enfronta a una altra classe social insurgent, la classe obrera, la Comuna de Pari\u0301s en la seva efi\u0301me- ra encara que profunda accio\u0301 estableix que el lai\u0308cisme e\u0301s una qu\u0308estio\u0301 dels treballadors. Posem a la vostra disposicio\u0301 el decret de la Comuna de Pari\u0301s que decreta la separacio\u0301 de l\u2019Esgle\u0301sia i l\u2019estat 2<\/sup>.<\/p>\n

Despre\u0301s de la derrota de la Comuna aquest decret sera\u0300 anul\u00b7lat i no sera\u0300 fins al 1905 que s\u2019aprovara\u0300 la llei de Separacio\u0301 de l\u2019Esgle\u0301sia i l\u2019estat a Franc\u0327a 3<\/sup>.<\/p>\n

Podem afirmar amb els fets histo\u0300rics provats a la ma\u0300 que tambe\u0301 en el terreny del lai\u0308cisme la burgesia, en la seva fase imperialista i per tant ja sent una classe social (…) reaccio\u0301 en tota la li\u0301nia (…) buscara\u0300 aliances cada cop me\u0301s estretes amb les Esgle\u0301sies retrocedint en tot allo\u0300 que com el lai\u0308cisme va ne\u0301ixer de les seves pro\u0300pies necessitats com a classe social.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

L\u2019estat espanyol i el lai\u0308cisme<\/h3>\n

Espanya sera\u0300 i e\u0301s una unitat econo\u0300mica que a Europa occidental destacara\u0300 per l\u2019extrema integracio\u0301 de l\u2019Esgle\u0301sia i l\u2019estat i la brutal opressio\u0301 i explotacio\u0301 a que\u0300 sotmetran el page\u0300s en territoris propis com a les colo\u0300nies, fins al punt que fins i tot les organitzacions obreres histo\u0300riques 4<\/sup> no podien sino\u0301 reflectir el massiu i intens odi que grans sectors del poble i sobretot que els treballadors organit- zats ja des de mitjan el segle XIX tenien terratinents i bisbes per igual.<\/p>\n

Durant la guerra civil (quan l\u2019Esgle\u0301sia declara que la revolta militar e\u0301s una \u201ccreuada\u201d), sota el franquisme, la cooperacio\u0301 entre la dictadura i l\u2019Esgle\u0301sia e\u0301s estreta, i l\u2019Esgle\u0301sia domina l\u2019ensenyament, obte\u0301 assignacions i beneficis pingu\u0308es i do\u0301na suport al re\u0300gim (fins a la seva u\u0301ltima etapa, quan juga a dues baralles i permet que alguns sectors donin suport a les forces d\u2019oposicio\u0301)<\/p>\n

L\u2019acarnissament de l\u2019Esgle\u0301sia i fins i tot dels capellans de poble o barri als assassinats, les tortura, les matances dels anys 1930 i la dictadura, la seva misogi\u0301nia brutal contra les dones i altres atrocitats han marcat sens dubte l\u2019estat de la Monarquia actual i la depende\u0300ncia mu\u0301tua entre totes dues.<\/p>\n

La transicio\u0301 i l\u2019Esgle\u0301sia<\/h3>\n

L\u2019Esgle\u0301sia Cato\u0300lica e\u0301s un pilar del franquisme i un dels grans privilegiats quant a propietats i capitals l\u2019acord de 1978 entre els dirigents de les organitzacions obreres reconstrui\u0308des en el franquisme i aquest mateix havia d\u2019establir com en tots els a\u0300mbits la continui\u0308tat dels seus privilegis. , i efectivament aixi\u0301 e\u0301s.<\/p>\n

Si l\u2019estat franquista havia signat el 1953 l\u2019anomenat concordat amb l\u2019Esgle\u0301sia Cato\u0300lica el 3 de gener de 1979, aprovada recentment la Constitucio\u0301 que convertia a la dictadura en democra\u0300cia aquest e\u0301s reformat per mitja\u0300 dels acords entre l\u2019Estat i l\u2019Esgle\u0301sia.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Els acords van ser negociats en secret pel llavors ministre d\u2019Afers Exteriors del govern d\u2019Adolfo Sua\u0301rez, el cato\u0300lic propagandista Marcelino Oreja, i el secretari d\u2019Estat de la Santa Seu, cardenal Jean-Marie Villot. Les negociacions van comenc\u0327ar abans que s\u2019aprove\u0301s la nova Constitucio\u0301 democra\u0300tica i fins i tot que s\u2019acorde\u0301s la redaccio\u0301 de l\u2019article 16 on finalment es va introduir la frase \u201cllibertat religiosa i de culte\u201d i s\u2019estableix a l\u2019apartat 3:2 que cap confessio\u0301 religiosa tindria cara\u0300cter estatal.<\/p>\n

Els acords van ser signats a la Ciutat del Vatica\u0300 el 3 de gener de 1979, nome\u0301s cinc dies despre\u0301s que entre\u0301s en vigor la nova Constitucio\u0301 en ser publicada al BOE el 29 de desembre del 1978.Estableixen el financ\u0327ament de l\u2019Esgle\u0301sia per part de l\u2019Estat, aixi\u0301 com nombroses exempcions d\u2019impostos per als be\u0301ns i els ingressos de l\u2019Esgle\u0301sia, i l\u2019obligacio\u0301 de l\u2019Estat que s\u2019imparteixi una assignatura de religio\u0301 a tots els col\u00b7legis, amb professors pagats per l\u2019Estat i designats lliurement pels bisbes.<\/p>\n

Fins al dia d\u2019avui el nacionalcatolicisme que definia aquesta estructura poli\u0301tica i econo\u0300mica no nome\u0301s no ha patit cap minva malgrat les dotzenes d\u2019anys de governs d\u2019esquerres o progressistes sino\u0301 que ha vist augmentat tant els seus privilegis com el seu poder econo\u0300mic. Nome\u0301s cal veure les dades econo\u0300miques que amb tot detall analitza l\u2019associacio\u0301 Europa Laica dels informes de la Confere\u0300ncia Episcopal Espanyola i que permeten estimar en 11.000 milions d\u2019euros anuals les que rep l\u2019Esgle\u0301sia Cato\u0300lica de l\u2019erari pu\u0301blic 5<\/sup>.<\/p>\n

Actualitat de la lluita pel lai\u0308cisme<\/h3>\n

Tot i que la col\u00b7laboracio\u0301 dreta-esquerra (e\u0301s a dir, PSOE, PCE, nacionalismes i regionalismes, PP, etc) ha estat gairebe\u0301 absoluta durant tots aquests anys o potser per aixo\u0300 resulta fins i tot complicat aportar les dades que indiquin per exemple quants so\u0301n els milions d\u2019euros de diners pu\u0301blics que mantenen els innombrables negocis de les Esgle\u0301sies, sobretot de la Cato\u0300lica.<\/p>\n

Onze mil catequistes de religio\u0301 anomenats professors cobren del pressupost pu\u0301blic a les escoles pu\u0301bliques mentre que almenys un 12,5 % del pressupost global de l\u2019ensenyament es destinava ja el 2018 a l\u2019ensenyament privat i el tambe\u0301 privat anomenat concertat. I nome\u0301s e\u0301s un dels aspectes en que\u0300 el poder i el negoci de l\u2019Esgle\u0301sia s\u2019ha vist incrementat molt noto\u0300riament.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n

Si aplique\u0301ssim una lo\u0300gica formal a l\u2019ana\u0300lisi dels u\u0301ltims mesos en aquest camp, ja amb Pedro Sa\u0301nchez al govern o amb el govern de coalicio\u0301 PSOE-IU-Podem hauri\u0301em d\u2019haver vist una contencio\u0301 en aquest cami\u0301, sobretot quan les dades estadi\u0301stiques oficials 6<\/sup> diuen que la societat se secularitza i que especialment els joves deixen de ser creients.<\/p>\n

E\u0301s me\u0301s, les mesures per retallar els privilegis i avanc\u0327ar en la separacio\u0301 d\u2019Esgle\u0301sia i Estat haurien de ser priorita\u0300ries davant dels atacs constants de l\u2019Esgle\u0301sia contra els drets socials i democra\u0300tics de diferents sectors socials i especialment les dones i els nens.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Lluny d\u2019aixo\u0300 assistim a l\u2019esca\u0300ndol de les immatriculacions de que\u0300 la Plataforma Recuperant 7<\/sup> , la mateixa Europa Laica i sindicats com UGT Euskadi, STEE \u2013 EILAS, CCOO Euskadi o CGT denuncien:<\/p>\n

– Des del 1946 fins avui l\u2019Esgle\u0301sia s\u2019ha apropiat, directament per les lleis nascudes de la dictadura o per les aprovades ja en la transicio\u0301 de me\u0301s de 100.000 propietats pu\u0301bliques.<\/p>\n

– De totes elles el govern de coalicio\u0301 nome\u0301s ha reconegut en un llistat de 34.961 immobles entre el 1998 i el 2015 negantse a prendre mesures poli\u0301tiques i legislatives per recuperar el patrimoni esquilmat.<\/p>\n

En aquesta li\u0301nia d\u2019actuacio\u0301 cal entendre la visita per demanar permi\u0301s de Carmen Calvo, aleshores Vicepresidenta del Govern, al Vatica\u0300, amb acords mai explicats pu\u0301blicament i que ens traslladen a l\u2019esperpent de la recent visita de Yolanda Di\u0301az, tambe\u0301 Vicepresidenta, al mateix.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

Lai\u0308cisme i repu\u0301blica, unitat indissoluble<\/h3>\n

Hi ha tants arguments per fer aquesta afirmacio\u0301 que no caben en desenes de llibres que s\u2019escriguessin, i per me\u0301s que molts presumptes lai\u0308cistes i republicans ens venguin fum intentant desgastar l\u2019a\u0300nsia de llibertat i canvi social profund que segueix creixent a forc\u0327a de \u201cmemorialisme\u201d, inte- rreligiositat i altres paraules semblants els militants de la Quarta Internacional us con- videm a defensar junts la reivindicacio\u0301 d\u2019un sistema administratiu que separi l\u2019Esgle\u0301sia i el Estat, que separi l\u2019escola de l\u2019Esgle\u0301sia, bandera que com d\u2019altres qu\u0308estions democra\u0300tiques nome\u0301s interessa als treballadors i els pobles que abracen la lluita per la seva emancipacio\u0301.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n

(1) https:\/\/dhpedia.wikis.cc\/wiki\/Declaraci%C3%B3n_de_los_Derechos_de_l\u2019home_i_del_ciutada\u0300
\n(2) http:\/\/www.eglise-etat.org\/Commune.jpg
\n(3) https:\/\/www.assemblee-nationale.fr\/histoire\/eglise-etat\/sommaire.asp#loi
\n(4) https:\/\/laicisme.org\/pablo-iglesias-en-el-mitin-anticlerical-del-fronton-central-1901\/177997
\n(5) https:\/\/www.europapress.es\/sociedad\/noticia-europa-laica-calcula-iglesia-recibe-11000-millones-estado-20150424143414.html
\n<\/span>(6) En els 43 anys que el CIS fa aquesta pregunta el percentatge de persones que es defineixen com a cato\u0300liques ha baixat des del 90,5% al maig de 1978 fins al 55,4% en octubre de 2021, la xifra me\u0301s baixa de la histo\u0300ria. En canvi, el nombre de persones que es declaren no creients (ateus, agno\u0300stics, indiferents, etc.) s\u2019han multiplicat per cinc: del 7,6% al 39,9%. Baro\u0300metre del CIS d\u2019octubre del 2021
\n<\/span>(7) https:\/\/www.recuperando.es\/<\/span><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Carta Setmanal 866 per descarregar en PDF La religio\u0301 cristiana va sorgir com a instrument d\u2019emancipacio\u0301 contra l\u2019imperi roma\u0300. Despre\u0301s de tres segles de persecucio\u0301, l\u2019emperador Constanti\u0301 la legalitza\u0300 i de fet la va transformar en una Religio\u0301 d\u2019Estat l\u2019any 313. Podem dir que des de llavors la religio\u0301 cristiana es va transformar en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1099,1159,1158],"class_list":["post-6228","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-republica","tag-escuela-publica","tag-laicismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6228","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6228"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6228\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6236,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6228\/revisions\/6236"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6228"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6228"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6228"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}