{"id":6299,"date":"2022-01-17T19:38:36","date_gmt":"2022-01-17T17:38:36","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6299"},"modified":"2022-01-17T19:44:51","modified_gmt":"2022-01-17T17:44:51","slug":"en-defensa-del-poder-de-compra-de-salaris-i-pensions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/en-defensa-del-poder-de-compra-de-salaris-i-pensions\/","title":{"rendered":"En defensa del poder de compra de salaris i pensions"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 870 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Les xi<\/span>fres de l’IPC publicades per l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica indiquen que aquest ha patit una pujada del 6,5%. Si anem a la inflaci\u00f3 mitjana, aquesta va ser del 3,1%. Els aliments, que formen part m\u00e9s important de la compra de la poblaci\u00f3 treballadora que d’altres conceptes, han pujat un 5%. Tot i aix\u00f2, els salaris pactats en conveni van pujar d<\/span>e mitjana un 1,47% fins al desem<\/span>bre de<\/span>2021. La pujada de salaris queda,<\/span>fins i tot, per sota de les directrius acordades a l’Acord Interconfederal per a l’Ocupaci\u00f3 i Negociaci\u00f3 Col\u00b7lectiva (AENC) 2018- 2020, que proposava pujades salarials del 2%, al qual es podia sumar un punt percentual lligat a la productivitat, els resultats empresarials i l’absentisme laboral.<\/span><\/p>\n

A m\u00e9s, dels 2.886 convenis signats el 2021, nom\u00e9s el 15,8% (456) tenia una cl\u00e0usula de garantia salarial segons l’IPC real, i nom\u00e9s 354 consideren que aquesta s’apliqui amb efectes retroactius.<\/p>\n

\u00c9s a dir, que els assalariats d’aquest pa\u00eds han patit el 2021 una p\u00e8rdua important del poder de compra dels seus salaris (\u00e9s a dir, dels seus salaris reals). Per a 5 de cada 6 assalariats, hi haur\u00e0 una p\u00e8rdua del poder de compra dels seus salaris reals, que es xifra, ni m\u00e9s ni menys, en un 5% prenent l’augment de l’IPC acumulat durant l’any, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha p\u00e8rdua, de m\u00e9s de 1,6% si es pren l’IPC mitj\u00e0.<\/p>\n

A m\u00e9s, els patrons es resisteixen amb dents i ungles a recon\u00e8ixer les cl\u00e0usules de revisi\u00f3 on estan signades. Per exemple, a la factoria de Ford a Almusafes, l’empresa ha demanat als treballadors que renunci\u00efn a la revisi\u00f3 salarial, si volen que l’empresa els assigni la fabricaci\u00f3 de nous models. El xantatge suposaria renunciar a una mitjana de 2.600 euros anuals per treballador, a canvi de mantenir les feines. Un altre exemple que coneixem \u00e9s un hospital de Sevilla, on la direcci\u00f3 ha anunciat al comit\u00e8 d’empresa que iniciar\u00e0 un procediment d’inaplicaci\u00f3 de conveni per no pagar la revisi\u00f3 salarial (recordem que la inaplicaci\u00f3 de conveni per decisi\u00f3 unilateral de l’empresa no ha estat tocada a l’acord \u201chist\u00f2ric\u201d sobre la reforma laboral).<\/p>\n

Les pujades que depenen del Govern<\/strong><\/h3>\n

En els casos en qu\u00e8 la pujada salarial dep\u00e8n directament del Govern, la situaci\u00f3 \u00e9s igualment greu. El salari m\u00ednim va pujar el 2021 un 1,55%, amb efectes des del setembre (i no des del gener). La p\u00e8rdua \u00e9s d’un 4,95% considerant les xifres de final de l’any (tamb\u00e9 p\u00e8rdua considerant l’IPC mitj\u00e0, en aquest cas del 1,55%). Pel que fa als empleats p\u00fablics, el Govern els ha imposat, per al 2021, una pujada del 0,9%, que suposa una p\u00e8rdua de poder adquisitiu del 5,6%. Per al 2022, el Govern ha imposat, en una cacicada, sense cap negociaci\u00f3, una pujada del 2%.<\/p>\n

Cal assenyalar que els \u00fanics empleats p\u00fablics que mantenen, o fins i tot milloren el seu poder adquisitiu s\u00f3n els policies i gu\u00e0rdies civils, els sous dels quals han pujat una mitjana del 21,5% entre el 2018 i el 2021. Diu molt d’un govern que redueix els salaris reals dels sanitaris, els ensenyants o els bombers, i premia nom\u00e9s els cossos repressius.<\/p>\n

Pel que fa al salari diferit dels pensionistes, el 2021 el govern els aplicar\u00e0 una pujada total del 2,5%. La Reforma de les pensions del ministre Escriv\u00e1, pactada amb les direccions dels sindicats CCOO i UGT, fa que, en lloc d’aplicar-se la pujada real de l’IPC entre el desembre del 2020 i el novembre del 2021 (un 5,5%), s’apliqui la pujada mitjana de l’IPC en aquest per\u00edode (un 2,5%). Per tant, els pensionistes perden, entre el novembre del 2020 i el novembre del 2021, un 3% del valor de les seves pensions.<\/p>\n

El conjunt de la classe treballadora ha perdut, per tant, el 2021 poder adquisitiu dels seus salaris en una quantia fins i tot superior al 5% en alguns casos.<\/p>\n

El Govern podria, sens dubte, haver aturat aquesta rebaixa generalitzada dels salaris reals, intervenint davant de les pujades desorbitades dels preus. Els aliments han pujat un 3,3% de mitjana. La gasolina ha pujat un 24%, el di\u00e8sel un 25%. La llum, un 46,7%. Per\u00f2, en lloc d’actuar, ha decidit respectar la sacrosanta \u201cllibertat dels mercats\u201d. Pel que fa a l’electricitat, l’\u00fanic que ha fet \u00e9s baixar els impostos que la graven, diners que faltaran per a la sanitat, l’ensenyament, els serveis p\u00fablics.<\/p>\n

La classe treballadora que es mobilitza pel manteniment del poder de compra dels salaris no ha rebut cap suport del govern. Per contra, els metal\u00b7l\u00fargics de Cadis, la vaga dels quals era, b\u00e0sicament, per motius salarials, van ser durament reprimits, amb bales de goma, gasos lacrim\u00f2gens i fins i tot el passeig intimidatori d’una tanqueta per les barriades obreres. Despr\u00e9s de finalitzar la vaga, la persecuci\u00f3 ha continuat, amb les detencions de diversos treballadors, en operacions amb ampli \u2013i innecessari\u2013 desplegament policial seguides d’una campanya de cal\u00famnies per part de la policia pr\u00f2pia del franquisme m\u00e9s ranci.<\/p>\n

Una p\u00e8rdua de poder adquisitiu que ve de lluny<\/strong><\/h3>\n

Fa anys que els salaris perden poder de compra. Segons dades de l’Ag\u00e8ncia Tribut\u00e0ria, el creixement mitj\u00e0 ha estat del 10,2% entre el 2007 i el 2020 \u2013inclosos treballadors p\u00fablics i privats, aix\u00ed com directius i empleats rasos, m\u00e9s vulnerables a l’acomiadament quan ve una crisi\u2013, mentre que en aquest per\u00edode la inflaci\u00f3 va repuntar, segons l\u2019INE, un 20,3%, pr\u00e0cticament el doble.<\/p>\n

El 2007, el salari mitj\u00e0 anual m\u00e9s baix era a l’hostaleria amb 14.000 euros, un 31% per sota de la mitjana. El 2019, darrer any de qu\u00e8 es disposa aquesta dada, amb prou feines havia pujat a 14.561 euros anuals, i la seva dist\u00e0ncia amb la mitjana s’havia engrandit al 40%.<\/p>\n

La participaci\u00f3 dels salaris a la Renda Nacional era de m\u00e9s del 60% el 1985, del 55,6% el 1990, el 53,5% l’any 2000, el 50,2% el 2010, del 46% el 2018.<\/p>\n

En paral\u00b7lel, la rendibilitat del capital no ha deixat de cr\u00e9ixer: els que estan al costat oposat de l’escala, els m\u00e9s acabalats, han vist com les inversions a Borsa \u2013els parquets internacionals ja valen el doble que en el pitjor moment de la pand\u00e8mia – i, sobretot, el totxo, no ha deixat de cr\u00e9ixer.<\/p>\n

Les reformes laborals dels diferents governs han estat el principal instrument del capital per imposar aquestes rebaixes salarials. I, tanmateix, el recent acord deixa intactes totes elles, i nom\u00e9s modifica alguns aspectes de la de Rajoy, deixant a les mans de la patronal nombrosos instruments de \u201cflexibilitat\u201d que els permeten oposar-se a la recuperaci\u00f3 dels salaris i imposar noves rebaixes. A hores d’ara, la prioritat del Govern \u00e9s imposar la convalidaci\u00f3 parlament\u00e0ria de l’acord. L’inter\u00e8s de la classe treballadora \u00e9s que aquesta reforma no sigui aprovada.<\/p>\n

Tots els defensors del capital, contra la pujada de salaris<\/strong><\/h3>\n

Treballadors i pensionistes es plantegen, ara, com recuperar el poder de compra dels seus salaris i pensions. Contra aquesta pretensi\u00f3 leg\u00edtima s’han aixecat en tromba els defensors dels interessos del capital financer. Els economistes, les institucions i els mitjans de comunicaci\u00f3 al servei del capital carreguen contra una eventual pujada de salaris, perqu\u00e8 segons ells, obriria una \u201cespiral de pujada\u201d de salaris i preus. \u00c9s a dir, que proposen que la classe treballadora sacrifiqui els seus salaris reals fins i tot m\u00e9s del 5% \u201cpel b\u00e9 com\u00fa\u201d, tot esperant que els preus baixin. Cap d’aquests hip\u00f2crites defensa una baixada per llei dels preus, que evitaria aquesta suposada \u201cespiral\u201d.<\/p>\n

La patronal CEOE ha defensat que una pujada salarial \u201cdesmesurada\u201d generaria atur i tornaria permanent un fenomen com la inflaci\u00f3, que ara consideren transitori. La mateixa opini\u00f3 que fa mesos que repeteix el Banc Central Europeu.<\/p>\n

Tampoc no sembla que els principals dirigents d’UGT i CCOO estiguin per la feina. Chema Mart\u00ednez, secretari general de la Federaci\u00f3 de Serveis de CCOO, opinava que no cal acompanyar la pujada de la inflaci\u00f3 pujant els salaris al mateix nivell en un moment en qu\u00e8 est\u00e0 disparada, \u201cper\u00f2 s\u00ed garantir que els salaris recuperin poder adquisitiu en un horitz\u00f3 de dos o tres anys vista\u201d, quan els preus es podrien moderar.<\/p>\n

Per part seva, el secretari general d’UGT, Pepe \u00c1lvarez, reclamava al Govern \u00abque s’estalvi\u00ef consells: no pot demanar als ciutadans que no es traslladi la inflaci\u00f3 als salaris, no els pot demanar que puguin comprar menys, posar menys temps la calefacci\u00f3 perqu\u00e8 els seus salaris perden poder adquisitiu, quan el pes de l\u2019energia ja ho estem pagant tots, i el de l\u2019alimentaci\u00f3, no es pot demanar que no repercuteixin en els salaris els increments de la inflaci\u00f3\u00bb. Per\u00f2 despr\u00e9s de dir que l’augment dels salaris ha de tenir relaci\u00f3 amb la inflaci\u00f3, ara del 6,7%, no es tracta de reclamar aquesta pujada, sin\u00f3 que \u201cel marge el donar\u00e0 la cl\u00e0usula de revisi\u00f3 salarial\u201d, una cl\u00e0usula \u201cpura \u00ab, \u00abretroactiva\u00bb, que, segons la seva opini\u00f3, \u201cno pot inquietar\u201d els que defensen que la inflaci\u00f3 desbocada \u00e9s transit\u00f2ria per\u00f2 que donar\u00e0 certesa als treballadors si aquesta puja. I proposa una xifra d’al\u00e7a salarial basada en la inflaci\u00f3 mitjana del 2021, del 3,1% amb aquesta cl\u00e0usula de revisi\u00f3. En tot cas, el que \u00c1lvarez proposa seria perdre diners ara amb l’esperan\u00e7a de recuperar-los despr\u00e9s.
\nPaguen els salaris com paguen les pensions amb l’acord que han signat.<\/p>\n

La mobilitzaci\u00f3 per una pujada generalitzada de salaris, una necessitat<\/strong><\/h3>\n

A Alemanya, on la inflaci\u00f3 el 2021 ha estat del 4,7% \u2013 gaireb\u00e9 dos punts menys que a Espanya\u2013 la classe treballadora ha iniciat un moviment de vagues per exigir pujades salarials. El sindicat IG Metall, el m\u00e9s gran d’Europa, ha dit que \u00abels treballadors nom\u00e9s volen la part del past\u00eds que els correspon\u00bb. Un moviment similar es desenvolupa als EUA. Els sindicats espanyols haurien de prendre exemple. Per a la classe treballadora, que viu de vendre la seva for\u00e7a de treball a canvi d’un salari, una pujada generalitzada dels salaris i pensions \u00e9s imprescindible, que, en primer lloc recuperi el poder de compra perdut tots aquests anys i, en segon lloc garanteixi salaris reals dignes per a tots.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 870 per descarregar en PDF Les xifres de l’IPC publicades per l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica indiquen que aquest ha patit una pujada del 6,5%. Si anem a la inflaci\u00f3 mitjana, aquesta va ser del 3,1%. Els aliments, que formen part m\u00e9s important de la compra de la poblaci\u00f3 treballadora que d’altres conceptes, han pujat […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[72,71],"class_list":["post-6299","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-reforma-laboral","tag-salarios"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6299","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6299"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6299\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6313,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6299\/revisions\/6313"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6299"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6299"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6299"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}