{"id":6380,"date":"2022-02-14T20:42:02","date_gmt":"2022-02-14T18:42:02","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6380"},"modified":"2022-02-14T20:46:24","modified_gmt":"2022-02-14T18:46:24","slug":"unes-eleccions-que-agreugen-la-crisi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/unes-eleccions-que-agreugen-la-crisi\/","title":{"rendered":"Unes eleccions que agreugen la crisi"},"content":{"rendered":"<h2><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat.pdf\">Carta Setmanal 874 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n<p><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat.pdf\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6385\" style=\"margin-top: 0.857143rem; margin-right: 1.71429rem; margin-bottom: 0.857143rem;\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"212\" srcset=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat.jpg 1240w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat-212x300.jpg 212w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat-724x1024.jpg 724w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat-106x150.jpg 106w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat-768x1086.jpg 768w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat-1086x1536.jpg 1086w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_874_cat-624x883.jpg 624w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La decisi\u00f3 de la direcci\u00f3 nacional del PP d&#8217;avan\u00e7ar les eleccions regionalsa Castella i Lle\u00f3 buscava aprofitar la vict\u00f2ria d&#8217;Ayuso a Madrid el 4 de maig passat per anar preparant les eleccions legislatives que, segons el calendari, si es mant\u00e9, es faran al novembre del 2023, refor\u00e7ant per aix\u00f2 el lideratge de Casado amena\u00e7at des de l\u2019interior del PP i des de l\u2019exterior pel transvasament de vots a Vox.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aix\u00f2 suposava, alhora, mantenir l&#8217;actual Govern, tot i que debilitant-lo, respectant el calendari electoral, perqu\u00e8 \u00e9s l&#8217;\u00fanic que en aquests moments pot fer l&#8217;agenda del capital financer i la monarquia. La picabaralla de la reforma laboral, l&#8217;alineament total amb les aventures militars de l&#8217;OTAN i la seva disponibilitat a continuar amb la reforma de pensions i altres atacs ho certifica.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els resultats de les eleccions no han satisfet les expectatives del PP. Tot i la desfeta de Ciutadans, ha tret, fins i tot, menys vots que el 2019 (una mica menys de 380.000 vots ara, davant de433.905 el 1989). Guanya 2 escons i es queda a 10 de la majoria absoluta que pretenia. Nom\u00e9s ha guanyat a 4 de les 9 prov\u00edncies. I, si buscava no dependre de Vox, no ho ha aconseguit, ja que aquest partit ha passat d&#8217;un procurador a 13, ha gaireb\u00e9 triplicat els vots i ara el PP en dep\u00e8n per governar a Castella i Lle\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En tot cas, la suma de les dretes del PP, Cs i Vox ha tret ara 646.000 vots, davant d&#8217;uns 716.000 el 2019. 70.000 vots, que s\u00f3n gaireb\u00e9 un 10% menys.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El PSOE perd 118.000 vots respecte al 2019. I Unidas Podemos ha aconseguit uns resultats que deceben totes les seves expectatives: el 2019 es van presentar per separat IU i Podemos, i van treure entre tots dos gaireb\u00e9 100.000 vots. Ara, anant units, n&#8217;han tret menys de 62.000, i han perdut un dels seus dos procuradors. Els partits provincials han tret 92.000 vots (enfront d&#8217;uns 38.000 el 2019). I han estat la for\u00e7a m\u00e9s votada a S\u00f2ria.<!--more--><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>El descr\u00e8dit de les institucions regionals<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tot i que tots els dirigents nacionals han fet campanya a la regi\u00f3, l&#8217;elevada abstenci\u00f3 mostra el desinter\u00e8s de la poblaci\u00f3 respecte de les institucions artificials de la Comunitat, aix\u00ed com el descr\u00e8dit creixent dels partits que han assegurat fins ara l&#8217;estabilitat del r\u00e8gim.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;autonomia de Castella i Lle\u00f3 t\u00e9 un car\u00e0cter absolutament artificial: Va ser creada reunint prov\u00edncies dispars com les de Castella la Vella (de la qual es va separar a Cant\u00e0bria i la Rioja), i Lle\u00f3. La prov\u00edncia de Seg\u00f2via va haver de ser inclosa per for\u00e7a pel Congr\u00e9s dels Diputats, quan la majoria dels seus ajuntaments va arribar a advocar per una autonomia uniprovincial. El resultat: un ens incapa\u00e7 de consolidar-se com a regi\u00f3, malgrat que l&#8217;autonomia ja ha complert els quaranta anys, i que provoca a la poblaci\u00f3 el no reconeixement d&#8217;aquestes institucions.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En \u00faltima inst\u00e0ncia, \u00e9s la constataci\u00f3 del car\u00e0cter artificial d&#8217;Estat de les autonomies, dissenyat el 1978 per dividir els treballadors i desviar les reivindicacions nacionals de les nacionalitats hist\u00f2riques: Catalunya, el Pa\u00eds Basc, Gal\u00edcia, i fins i tot de les regions amb clara identitat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;oposici\u00f3 a la pol\u00edtica antisocial del govern ha pres de vegades la forma de \u00abreivindicacions regionals\u00bb: En aquestes eleccions, el vot als partits que s&#8217;han anomenat \u201cde l&#8217;Espanya buidada\u201d expressa el cansament de la poblaci\u00f3 amb tots els partits, tot i que els nous partits locals no ofereixen una via de sortida.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Una regi\u00f3 destru\u00efda per les pol\u00edtiques de la Uni\u00f3 Europea<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Alhora que es va construint aquesta autonomia, es van fent els passos que preparen l&#8217;entrada d&#8217;Espanya a la Uni\u00f3 Europea. Un fet transcendental, perqu\u00e8 l&#8217;aplicaci\u00f3 de les pol\u00edtiques impulsades per la UE \u2013Pol\u00edtica Agr\u00e0ria Comuna i desindustrialitzaci\u00f3 en nom de la \u201clliure compet\u00e8ncia\u201d\u2013 \u00e9s responsable de l&#8217;important declivi de la regi\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En aquest marc, les institucions regionals han estat incapa\u00e7os de respondre als problemes de la poblaci\u00f3.En els darrers deu anys, aquesta comunitat aut\u00f2noma ha perdut 175.000 habitants, un 7% de la seva poblaci\u00f3.La regi\u00f3 ha perdut gaireb\u00e9 mig mili\u00f3 de residents (471.093 habitants menys) des dels anys 50, a difer\u00e8ncia de l&#8217;expansi\u00f3 demogr\u00e0fica que s\u00ed que s&#8217;ha donat al conjunt del pa\u00eds, que ha sumat gaireb\u00e9 20 milions m\u00e9s d&#8217;habitants.El 82% del territori de Castella i Lle\u00f3 t\u00e9 una densitat poblacional inferior a 12,5 habitants per quil\u00f2metre quadrat \u2013per sota de 10 es considera desert demogr\u00e0fic\u2013, i la regi\u00f3 encap\u00e7ala juntament amb Arag\u00f3 el r\u00e0nquing de la despoblaci\u00f3 a Espanya.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La fugida d\u2019habitants afecta especialment la m\u00e0 d\u2019obra m\u00e9s qualificada: el 35,5% dels universitaris nascuts en aquesta autonomia han emigrat a una altra comunitat, un percentatge superior al de qualsevol altra regi\u00f3 a Espanya.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una situaci\u00f3 agreujada perel tancament de la mineria del carb\u00f3 \u2013sobretot a Lle\u00f3\u2013 que ha deixat al cam\u00ed m\u00e9s de 5.000 llocs de treball en l&#8217;\u00faltima d\u00e8cada. Els 23 municipis amb m\u00e9s relaci\u00f3 amb la mineria van perdre tres anys, segons el padr\u00f3 de l&#8217;Institut Nacional d&#8217;Estad\u00edstica, 2.804 habitants.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Gaireb\u00e9 40 anys d&#8217;autonomia no han servit per desenvolupar la regi\u00f3. Les infraestructures s\u00f3n molt deficients, amb carreteres que fa gaireb\u00e9 30 anys que estan en obres i que parcialment van obrint trams inconnexos, com l&#8217;Autovia del Duero, que va ser declarada d&#8217;inter\u00e8s estrat\u00e8gic per la Junta de Castella i Lle\u00f3 l&#8217;any 1993, \u00e9s a dir, fa 28 anys. I la seva primera pedra es va posar a l&#8217;any 1997, fa 24 anys. Encara hi ha trams que ni tan sols estan projectats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Amb els anys s&#8217;han agreujat els problemes. El transport p\u00fablic cada vegada \u00e9s m\u00e9s esc\u00e0s, no hi ha xarxes d&#8217;internet rural, els consultoris locals de sanitat es van tancant, com les escoles. Pobles sencers sense acc\u00e9s a una sucursal banc\u00e0ria o fins i tot a un caixer autom\u00e0tic.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">A m\u00e9s, cap de les forces en campanya -per dir d&#8217;alguna manera l&#8217;espectacle organitzat pels uns i els altres- ha donat resposta als problemes que pateix la regi\u00f3 i als que s&#8217;albiren en el futur.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per exemple, la gran majoria de la producci\u00f3 industrial de la regi\u00f3 correspon a la fabricaci\u00f3 d&#8217;autom\u00f2bils, que <strong>contribueix al 25% del PIB de Castella i Lle\u00f3: s\u00f3n 4 factories:<\/strong>Renault (Valladolid i Pal\u00e8ncia), FIAT-IVECO (Valladolid) i Nissan (\u00c0vila) <strong>amb 26.000 treballadors directes i 70.000 d&#8217;indirectes, que generen un volum de facturaci\u00f3 de 12.300 milions d&#8217;euros<\/strong><strong>. <\/strong>Unes quantes ja s&#8217;enfronten a una \u201creestructuraci\u00f3\u201d, i la implantaci\u00f3 del cotxe el\u00e8ctric pot reduir encara m\u00e9s les plantilles o posar fi a tot.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Per la Rep\u00fablica, per la Uni\u00f3 Lliure de Rep\u00fabliques<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">La Monarquia i els seus governs han volgut, i ho segueixen fent, enfrontar els pobles, fomentant els greuges comparatius, amb fiscalitats diferenciades per fomentar la compet\u00e8ncia entre elles. Des del punt de vista dels treballadors i les seves organitzacions, \u00e9s m\u00e9s que mai necessari afirmar els interessos comuns dels treballadors de tot el pa\u00eds.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;inter\u00e8s com\u00fa de la classe treballadora, des de Valladolid a Sevilla, exigeix \u200b\u200bla derogaci\u00f3 completa de les reformes laborals, la defensa del sistema p\u00fablic de pensions, de la sanitat p\u00fablica i de l&#8217;escola p\u00fablica, de tots els elements que fan la igualtat de drets.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Alhora que exigeixen la defensa de totes les reivindicacions particulars, des de la llengua a la cultura i la possibilitat de decidir sobiranament les relacions a establir amb els altres pobles de l&#8217;Estat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;enemic de tots els pobles, i el principal obstacle a les reivindicacions, \u00e9s la Monarquia i la resta d&#8217;institucions heretades del franquisme.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">\u00c9s per aix\u00f2 que la lluita per la Rep\u00fablica uneix les exig\u00e8ncies de tots els pobles i les regions de l&#8217;Estat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carta Setmanal 874 per descarregar en PDF La decisi\u00f3 de la direcci\u00f3 nacional del PP d&#8217;avan\u00e7ar les eleccions regionalsa Castella i Lle\u00f3 buscava aprofitar la vict\u00f2ria d&#8217;Ayuso a Madrid el 4 de maig passat per anar preparant les eleccions legislatives que, segons el calendari, si es mant\u00e9, es faran al novembre del 2023, refor\u00e7ant per [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1148,555],"class_list":["post-6380","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-crisis-politica","tag-elecciones-autonomicas"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6380","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6380"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6380\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6389,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6380\/revisions\/6389"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}