{"id":6427,"date":"2022-02-28T20:45:04","date_gmt":"2022-02-28T18:45:04","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6427"},"modified":"2022-02-28T20:50:09","modified_gmt":"2022-02-28T18:50:09","slug":"cal-defensar-els-salaris-tambe-davant-la-pujada-de-lipc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/cal-defensar-els-salaris-tambe-davant-la-pujada-de-lipc\/","title":{"rendered":"Cal defensar els salaris tamb\u00e9 davant la pujada de l&#8217;IPC"},"content":{"rendered":"<h2><a href=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat.pdf\">Carta Setmanal 876 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n<p><a href=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat.pdf\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6429\" style=\"margin-top: 0.857143rem; margin-right: 1.71429rem; margin-bottom: 0.857143rem;\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"212\" srcset=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat.jpg 1240w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat-212x300.jpg 212w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat-724x1024.jpg 724w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat-106x150.jpg 106w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat-768x1086.jpg 768w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat-1086x1536.jpg 1086w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Carta_876_cat-624x883.jpg 624w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Segons les dades oficials, publicades per l&#8217;Institut Nacional d&#8217;Estad\u00edstica, l&#8217;IPC ha tingut, el 2021, una pujada del 6,5%. La majoria dels experts atribueixen aquesta pujada als desmesurats increments dels preus dels carburants (un 23,3% per al cas de la gasolina i un 24,14% superior en el cas del gasoil), i l&#8217;electricitat (que havia augmentat el novembre de l&#8217;any passat un 46,7% anual, sobretot per l&#8217;increment del preu del gas natural i el mecanisme de fixaci\u00f3 del preu). Per aix\u00f2 -ens diuen- la inflaci\u00f3 subjacent (\u00e9s a dir, la que es calcula excloent-ne els preus dels aliments i l&#8217;energia), va estar el 2021 en un 2,1%. El preu dels aliments hauria pujat, segons les dades de COAG, un 4,56% el 2021.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els economistes al servei del capital ens diuen que aquesta pujada de la inflaci\u00f3 ser\u00e0 transit\u00f2ria. Aix\u00ed, Jos\u00e9 E. Bosc\u00e1, investigador associat de Fedea i catedr\u00e0tic de la Universitat de Val\u00e8ncia, explicava a l&#8217;Economista que preveu \u201cun nivell de preus elevat fins a l&#8217;estiu, quan comen\u00e7aran a moderar-se\u201d. I la Funcas diu que les taxes de l&#8217;IPC es mantindran per sobre del 5% els primers mesos d&#8217;aquest any abans de moderar-se.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Basant-se en aquestes dades,els mateixos economistes adverteixen contra el \u201cperill\u201d que suposaria traslladar aquestes pujades als salaris, perqu\u00e8 segons ells, aix\u00f2 \u201cconsolidaria la inflaci\u00f3\u201d. Millor, recomanen, que els treballadors i treballadores facin un sacrifici \u201cuns mesos\u201d, perqu\u00e8 despr\u00e9s la inflaci\u00f3 torni a la llera. O que les pujades salarials es basin no a l&#8217;IPC final, sin\u00f3 a la pujada de l&#8217;IPC \u201cmitj\u00e0\u201d el 2021, que va estar al 3,1%.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Una proposta que es basaria en la confian\u00e7a en les prediccions d&#8217;aquests economistes mercenaris, prediccions que cada dia xoquen m\u00e9s amb la realitat, i que ja alguns posen en dubte. Per exemple, el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, va deixar caure la setmana passada un canvi de missatge subtil de l&#8217;organisme sobre el car\u00e0cter de la inflaci\u00f3, quan va dir que \u201c<em>potser l&#8217;alta inflaci\u00f3 no \u00e9s tan transit\u00f2ria com preve\u00edem fa uns mesos<\/em><em>\u201d. <\/em>De fet, l&#8217;IPC subjacent ha pujat al gener 3 d\u00e8cimes, per posar-se al 2,4%. A m\u00e9s, la guerra d&#8217;Ucra\u00efna augura un augment encara m\u00e9s gran dels preus del gas -i, per tant, de l&#8217;electricitat- , i probablement sostingut en el temps.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Ha faltat poc al govern per boca de S\u00e1nchez despr\u00e9s de la reuni\u00f3 (aquest dijous 24 de febrer) del Consell de Seguretat Nacional presidit pel rei, per precisar que serem els treballadors i els pobles d&#8217;Espanya v\u00edctimes de la guerra. \u00c9s clar, res comparable al poble rus i ucrani que posen els morts. Per\u00f2 l&#8217;anunci de nous sacrificis, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l&#8217;augment massiu dels preus i del rearmament en detriment de les despeses socials, \u00e9s una ocasi\u00f3 d&#8217;or per al capital financer i el govern \u201cexecuta\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els treballadors i els pobles quan diem NO a la Guerra, diem no a les conseq\u00fc\u00e8ncies en vides i en atacs socials. La guerra nom\u00e9s beneficia els monopolis , el capital i els que els serveixen<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Tot sembla indicar que all\u00f2 que ens diuen i repeteixen sobre el car\u00e0cter conjuntural de la inflaci\u00f3 \u00e9s nom\u00e9s propaganda. Per exemple el mes de gener, \u00e9s a dir passades festes, quan normalment cauen els preus, oficialment la inflaci\u00f3 est\u00e0 al 6,1%.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En segon lloc, els aliments ocupen un percentatge m\u00e9s gran de la compra de les classes treballadores, sobretot les que tenen menors salaris, i els combustibles suposen una part important de la despesa de la poblaci\u00f3 treballadora, que en molts casos s&#8217;ha vist expulsada de les ciutats i ha d\u2019anar a la seva feina en cotxe.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Rec\u00f3rrer a la inflaci\u00f3 mitjana com a mesura de les pujades salarials sens dubte tranquil\u00b7litzar\u00e0 els capitalistes, que reclamen una vegada i una altra moderaci\u00f3, per\u00f2 que, mentrestant, repercuteixen la pujada del 6,5% en els preus finals dels seus productes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Mentre l&#8217;IPC anual ha pujat un 6,5%, l&#8217;IPC \u201cmitj\u00e0\u201d un 3,1%, l&#8217;IPC \u201csubjacent\u201d ja va pel 2,4%, i l&#8217;IPC dels aliments ha pujat m\u00e9s del 5% ,els salaris pactats en conveni van pujar de mitjana un 1,47% fins a desembre de 2021. La pujada de salaris queda, fins i tot, per sota de les directrius acordades a l&#8217;Acord Interconfederal per a l&#8217;Ocupaci\u00f3 i Negociaci\u00f3 Col\u00b7lectiva (AENC) 2018-2020, que proposava pujades salarials del 2%, al qual es podia sumar un punt percentual lligat a la productivitat, els resultats empresarials i l&#8217;absentisme laboral. Es prengui l\u2019instrument de mesura que es prengui, el poder de compra dels salaris ha caigut i segueix caient.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">I s\u00f3n molt pocs els convenis que tenen una revisi\u00f3 de la pujada salarial segons l&#8217;IPC. Dels 2.886 convenis signats el 2021, nom\u00e9s el 15,8% (456) tenia una cl\u00e0usula de garantia salarial segons l&#8217;IPC real, i nom\u00e9s 354 consideren que aquesta s&#8217;apliqui amb efectes retroactius. Cal recordar que, a l&#8217;\u00faltim Acord Interconfederal per a la Negociaci\u00f3 Col\u00b7lectiva (AENC), els dirigents d&#8217;UGT i CCOO van acceptar que no s&#8217;incloguessin cl\u00e0usules de revisi\u00f3. Aix\u00f2 s&#8217;ha complert rigorosament, i, per contra, la pujada \u201crecomanada\u201d del 2-3% no s&#8217;ha complert. Una dada per retenir a l&#8217;hora de fer balan\u00e7 dels ANC.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Per\u00f2, fins i tot, on hi ha cl\u00e0usula de revisi\u00f3, cal veure si es compleix. Vegem el cas de la f\u00e1brica de Ford a Almusafes, on l&#8217;empresa ha demanat als treballadors que renunci\u00efn a la revisi\u00f3 salarial, si volen que l&#8217;empresa els assigni la fabricaci\u00f3 de nous models. O el conveni de la Depend\u00e8ncia, on la patronal es nega a aplicar la pujada del 6,5%, que segons el text del conveni estava condicionada al fet que el PIB pug\u00e9s m\u00e9s del 2%, al\u00b7legant que les xifres del PIB definitiu no es publiquen fins al 25 de mar\u00e7. Mentrestant, les empreses preparen massives inaplicacions del conveni, aprofitant que la reforma laboral \u201chist\u00f2rica\u201d va deixar sense tocar aquest mecanisme a les mans dels patrons (Article 82 de l&#8217;Estatut dels Treballadors). El mateix pot passar en altres sectors.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>El parany de la inflaci\u00f3 mitjana<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Durant decennis, les cl\u00e0usules de revisi\u00f3 dels convenis col\u00b7lectius, que existien de manera generalitzada fins al 2008, es basaven a l&#8217;IPC real de final d&#8217;any. Ara hi ha tota una ofensiva perqu\u00e8 la refer\u00e8ncia per a les pujades salarials sigui l\u2019IPC mitj\u00e0. El que est\u00e0 darrere d&#8217;aquesta pretensi\u00f3 no \u00e9s res m\u00e9s que el fet que, mentre la pujada de l&#8217;IPC anual a 31 de desembre de 2021 ha estat del 6,5%, la pujada mitjana de l&#8217;IPC al llarg de l&#8217;any va ser del 3,1%. S\u00f3n 3,4 punts de difer\u00e8ncia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Els pensionistes ja han patit les conseq\u00fc\u00e8ncies de la proposta. Fins i tot la reforma de pensions de Rajoy (2013), s&#8217;aplicava a les pensions l&#8217;actualitzaci\u00f3 a la inflaci\u00f3 real anual, mesurada el 30 de novembre. Amb aquesta norma, les pensions s&#8217;haurien d&#8217;haver actualitzat en un 5,5%.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La Reforma de les pensions del ministre Escriv\u00e0, pactada amb els sindicats, i que suposadament derogava la reforma del 2013, en lloc de recuperar aquest m\u00e8tode de revaloraci\u00f3, fa que s&#8217;apliqui la pujada mitjana de l&#8217;IPC en aquest per\u00edode (un 2,5% ). Per tant, els pensionistes perden, entre el novembre del 2020 i el novembre del 2021, un 3% del valor de les seves pensions respecte a la norma anterior.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Alguns dirigents sindicals ja advoquen per eliminar la refer\u00e8ncia a l&#8217;IPC real i prendre com a refer\u00e8ncia l&#8217;IPC mitj\u00e0 (vegeu, sobre aix\u00f2, l&#8217;Informe presentat pel secretari general de CCOO davant del Consell Confederal del Sindicat). Seria acceptar, d&#8217;entrada, una p\u00e8rdua del 3,4% de poder adquisitiu.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Les pujades dels empleats p\u00fablics i de l&#8217;SMI<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">El govern de coalici\u00f3 treu pit amb les pujades de l&#8217;SMI. Per\u00f2 aquest, el 2022, va pujar tan sols un 1,58%, amb efectes des del setembre (i no des del gener). Aix\u00f2 suposa per al mili\u00f3 i mig de treballadors i treballadores afectats una p\u00e8rdua de poder de compra d&#8217;un 5,12% considerant les xifres de final de l&#8217;any. El 2022 ha pujat un 3,63%, cosa que deixa sense recuperar el poder adquisitiu perdut. I ni tan sols cobreix les previsions d&#8217;inflaci\u00f3 per a aquest any, que el Banc d&#8217;Espanya situa al 3,7%.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">L&#8217;anomenat Ingr\u00e9s M\u00ednim Vital (IMV), les pensions m\u00ednimes i les no contributives es revaloritzaran un 3% el 2022, tamb\u00e9 per sota de la inflaci\u00f3 prevista pel BdE. Les pensions contributives, mig punt menys.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Pitjor \u00e9s la situaci\u00f3 dels empleats p\u00fablics, a qui el Govern va imposar, sense cap negociaci\u00f3 amb els sindicats, una pujada del 0,9% el 2021, que ha suposat una p\u00e8rdua de poder adquisitiu del 5,6%. Per al 2022, el Govern ha imposat, en una nova cacicada sense cap negociaci\u00f3, una pujada del 2%, \u00e9s a dir, 1,7% menys que la inflaci\u00f3 prevista pel BdE. Acumularien, en nom\u00e9s dos anys, una p\u00e8rdua del 7,3% dels salaris reals.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Com assenyalem en una nostra Carta Setmanal 870, del 17 al 23 de gener de 2022 (que recomanem rellegir <a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/en-defensa-del-poder-de-compra-de-salarios-y-pensiones\/\">http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/en-defensa-del-poder-de-compra-de-salarios-y-pensiones\/<\/a> ), la p\u00e8rdua del poder de compra dels salaris ve de lluny. Un 10,1% entre el 2007 i el 2020. I la participaci\u00f3 dels salaris a la Renda Nacional ha caigut &#8211; d&#8217;acord amb AMECO (UE)- d&#8217;un 67,5% el 1978 a un 60,4% el 1985i un 52, 8% el 2018, \u00faltim any abans de la pand\u00e8mia.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Mobilitzaci\u00f3 unida per la recuperaci\u00f3 del poder de compra dels salaris!<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">Molts convenis, per exemple el del metall de Barcelona, \u200b\u200bhan arribat a la seva caducitat. Aquest afecta 200.000 treballadors. La patronal es nega a actualitzar les taules salarials (aquest dilluns 21 ja hi va haver una concentraci\u00f3 sindical davant de l&#8217;oficina de la patronal catalana). La p\u00e8rdua de poder adquisitiu dels salaris -com a mitj\u00e0 de \u00abcombatre\u00bb la inflaci\u00f3- ser\u00e0 la pol\u00edtica de la Patronal, afavorida pels organismes internacionals -l&#8217;FMI i la UE- que no van dubtar a felicitar el govern per la reforma laboral , per\u00f2 li exigeixen continuar les reformes, en particular les pensions (pels seus \u201cexcessius costos\u201d -per aix\u00f2 la petici\u00f3 d&#8217;augmentar a 35 anys el c\u00f2mput de la pensi\u00f3) i augmentar l&#8217;IVA o sigui els impostos indirectes que, a causa del seu car\u00e0cter no proporcional a la riquesa personal, castiguen especialment l&#8217;ingr\u00e9s de la classe treballadora.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Com hem assenyalat, tota la classe treballadora ha estat colpejada per la carestia de la vida. En especial, els treballadors amb salaris m\u00e9s baixos, que han de gastar un percentatge m\u00e9s gran dels seus salaris en alimentaci\u00f3, combustibles i energia.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Han estat colpejats tots els components de la classe treballadora: pensionistes, empleats p\u00fablics, i laborals (amb salaris de conveni o amb l&#8217;SMI), aturats, i en general tots aquells els salaris dels quals no es revaloritzin almenys amb l&#8217;augment de la inflaci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Mentre les direccions d&#8217;UGT i CCOO parlen d&#8217;un nou ANC amb pujades del voltant del 3%, amb cl\u00e0usula de revisi\u00f3 o sense, molts es pregunten: No seria hora d&#8217;organitzar la mobilitzaci\u00f3 unida de tots aquests sectors de la classe treballadora en defensa una pujada del 6,5%?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Potser \u00e9s una petici\u00f3 excessiva, com diran alguns? No, \u00e9s el que \u00e9s estrictament necessari per no perdre m\u00e9s poder de compra, perqu\u00e8 les condicions de vida de treballadores i treballadors no empitjorin per aquesta via. La lluita pel poder de compra ha de ser, per tant, un eix de les mobilitzacions necess\u00e0ries per les reivindicacions de la classe treballadora, conjuntament amb la d&#8217;una auditoria efectiva dels comptes de la Seguretat Social -que faci el Tribunal de Comptes, a la l\u00ednia plantejada per la COESPE-, i amb la de la plena derogaci\u00f3 de les reformes laborals del 2010 i 2012, com planteja la campanya que impulsa el CATP.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carta Setmanal 876 per descarregar en PDF Segons les dades oficials, publicades per l&#8217;Institut Nacional d&#8217;Estad\u00edstica, l&#8217;IPC ha tingut, el 2021, una pujada del 6,5%. La majoria dels experts atribueixen aquesta pujada als desmesurats increments dels preus dels carburants (un 23,3% per al cas de la gasolina i un 24,14% superior en el cas del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[146,71],"class_list":["post-6427","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-economia","tag-salarios"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6427","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6427"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6427\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6433,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6427\/revisions\/6433"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6427"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6427"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6427"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}