{"id":6471,"date":"2022-03-15T09:23:21","date_gmt":"2022-03-15T07:23:21","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6471"},"modified":"2022-03-15T09:25:40","modified_gmt":"2022-03-15T07:25:40","slug":"socialistes-contra-la-i-guerra-mundial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/socialistes-contra-la-i-guerra-mundial\/","title":{"rendered":"Berna, Zimmerwald, Kienthal: socialistes contra la I Guerra Mundial"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 878 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Avui, quan la guerra torna a Europa, amb les seq\u00fceles de destrucci\u00f3, de morts, de milions de refugiats, quan tots els governs criden a augmentar la despesa militar, i a sacrificis per a la guerra, (\u201cM’agradaria m\u00e9s invertir els diners dels contribuents a escoles o pensions, per\u00f2 hem de gastar en defensa\u201d, declarava la primera ministra sueca, Magdalena Anderson, en arribar a la cimera de la UE celebrada el 10 i 11 de mar\u00e7), a moderar les pujades de salaris quan els preus es disparen, a renunciar a les reivindicacions, val la pena recordar el que els socialistes d’esquerra van fer per fer front a les matances de la I Guerra Mundial.<\/p>\n

La posici\u00f3 dels partits de la II Internacional contra la guerra havia estat clara. Vegem la resoluci\u00f3 contra la guerra del Vuit\u00e8 Congr\u00e9s Socialista Internacional (celebrat a Copenhaguen del 28 d’agost al 3 de setembre de 1910: \u201cles guerres s\u00f3n causades actualment nom\u00e9s pel capitalisme i particularment per la compet\u00e8ncia econ\u00f2mica internacional dels estats capitalistes al mercat mundial, i pel militarisme, que \u00e9s un dels instruments m\u00e9s poderosos de la dominaci\u00f3 burgesa a l’interior per a l’esclavitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i pol\u00edtica del proletariat\u201d.<\/em><\/p>\n

Tot i aix\u00f2, el 4 d’agost de 1914, el mateix dia que Alemanya entrava a la I Guerra Mundial, el grup parlamentari del SPD, principal partit de la Internacional, votava per unanimitat a favor del pressupost de guerra. Com ho van fer gaireb\u00e9 tots els partits socialistes dels pa\u00efsos bel\u00b7ligerants. En una nova votaci\u00f3, el 2 de desembre de 1914, Karl Liebknecht \u2013que havia intervingut a l’agost contra el vot a favor, per\u00f2 va acatar llavors la disciplina del partit\u2013 es va aixecar nom\u00e9s al parlament alemany per votar contra els cr\u00e8dits de guerra. Va explicar aix\u00ed el seu vot:\u00abM<\/em>i vot contra el projecte de Llei de Pressupost de Guerra del dia d’avui es basa en les consideracions seg\u00fcents: aquesta guerra, no desitjada per cap dels pobles involucrats, no ha esclatat per afavorir el benestar del poble alemany ni de cap altre. \u00c9s una guerra imperialista, una guerra pel repartiment de territoris d’explotaci\u00f3 importants per a capitalistes i financers\u201d.<\/em>El mateix Liebknecht, al maig de 1915, declarava des de la pres\u00f3, on el van tancar per la seva activitat contra la guerra, que \u201cL’enemic principal del poble alemany \u00e9s a Alemanya. L’imperialisme alemany, el partit alemany de la guerra, la diplom\u00e0cia secreta alemanya. Aquest enemic que \u00e9s a casa ha de ser combatut pel poble alemany en una lluita pol\u00edtica, cooperant amb el proletariat dels altres pa\u00efsos la lluita dels quals \u00e9s contra els seus propis imperialistes<\/em>\u201d.<\/p>\n

A semblan\u00e7a de Liebknecht, una oposici\u00f3 a la guerra es desenvolupa dins dels partits socialistes. S’oposa, amb matisos diferents, a la pol\u00edtica de \u201cuni\u00f3 nacional\u201d que subordina les organitzacions de la classe treballadora a la burgesia a favor de \u201crecolzar l’esfor\u00e7 de guerra\u201d. \u00c9s heterog\u00e8nia, inclou elements pacifistes i a la seva esquerra hi ha Lenin, que desenvolupa una posici\u00f3 de derrotisme revolucionari, que significa considerar que el principal enemic \u00e9s a casa.<\/p>\n

La confer\u00e8ncia de Berna<\/strong><\/h3>\n

Aquesta oposici\u00f3 busca coordinar-se internacionalment. El primer pas en aquest sentit el fa la tercera Confer\u00e8ncia Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Berna el mar\u00e7 de 1915, en qu\u00e8 participen representants d\u2019Alem\u00e0nia, Fran\u00e7a, Anglaterra, R\u00fassia, Pol\u00f2nia, It\u00e0lia, Holanda i Su\u00efssa, i que aprova un manifest dirigit a les dones del poble treballador, on \u201cpel futur dels vostres \u00e9ssers estimats us cridem a actuar per la pau. Igual que la voluntat de les dones socialistes est\u00e0 unida a trav\u00e9s dels camps de batalla, aix\u00ed tamb\u00e9 vosaltres heu de tancar les vostres files a tots els pa\u00efsos per fer sonar la crida: pau, pau!<\/em>\u201d. I culmina amb aquestes reflexions: \u201cNom\u00e9s el socialisme vol dir la pau futura per a la humanitat. A baix el capitalisme, que sacrifica centenars de persones a l’altar de la riquesa i el poder dels propietaris. A baix la guerra! Endavant! Cap al socialisme!<\/em>\u201d.<\/p>\n

Zimmerwald<\/strong><\/h3>\n

El segon pas en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019una oposici\u00f3 internacional a la guerra va ser la Confer\u00e8ncia de Zimmerwald, es va celebrar clandestinament entre els dies 5 i 8 de setembre de 1915 a aquesta localitat de la neutral Su\u00efssa. Va reunir 38 delegats i delegades de dotze pa\u00efsos. Despr\u00e9s de llargues discussions, la confer\u00e8ncia va aprovar un manifest, redactat per Le\u00f3n Trotsky, que va ser el resultat d’una negociaci\u00f3 intensa, i d’una transacci\u00f3 entre l’ala esquerra de Lenin, partid\u00e0ria del derrotisme revolucionari, i l’ala dreta \u201cpacifista\u201d.<\/p>\n

Molts dels par\u00e0grafs d’aquest manifest semblarien avui escrits.<\/p>\n

El manifest partia de les terribles conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra, per continuar explicant que \u201cqualssevol que siguin els responsables directes principals del desencadenament d’aquesta guerra, una cosa \u00e9s certa: la guerra que ha provocat tot aquest caos \u00e9s producte de l’imperialisme. Aquesta guerra ha sorgit de la voluntat de les classes capitalistes de cada naci\u00f3 de viure de l\u201fexplotaci\u00f3 del treball hum\u00e0 i de les riqueses naturals del planeta<\/em>\u201d.<\/p>\n

Continua dient que \u201cels capitalistes de tots els pa\u00efsos, que encunyen amb la sang dels pobles la moneda vermella dels beneficis de guerra, afirmen que la guerra servir\u00e0 per a la defensa de la p\u00e0tria, de la democr\u00e0cia i de l’alliberament de els pobles oprimits. Menteixen. (\u2026) El que resultar\u00e0 de la guerra seran noves cadenes i noves c\u00e0rregues i \u00e9s el proletariat de tots els pa\u00efsos, vencedors o ven\u00e7uts el que haur\u00e0 de suportar-les (\u2026) Mis\u00e8ria i privacions, atur i augment del cost la vida , malalties i epid\u00e8mies, s\u00f3n els veritables resultats de la guerra. Per d\u00e8cades les despeses de guerra absorbiran el millor de les forces dels pobles comprometent la conquista de millores socials i dificultant tot progr\u00e9s<\/em>\u201d.<\/em><\/p>\n

El manifest exposa els objectius dels participants: \u201cnosaltres que no ens situem al terreny de la solidaritat nacional amb els nostres explotadors, sin\u00f3 que romanem fidels a la solidaritat internacional del proletariat i a la lluita de classes, ens hem reunit aqu\u00ed per reprendre els lligams trencats de les relacions internacionals, per cridar la classe obrera a recobrar la consci\u00e8ncia de si mateixa i situar-la en la lluita per la pau.<\/em><\/p>\n

Aquesta lluita \u00e9s la lluita per la llibertat, per la fraternitat dels pobles, pel socialisme. Cal emprendre aquesta lluita per la pau, per la pau sense annexions ni indemnitzacions de guerra. Per\u00f2 una pau aix\u00ed no \u00e9s possible m\u00e9s que amb la condici\u00f3 de condemnar tot projecte de violaci\u00f3 de drets i de llibertats dels pobles. Aquesta pau no ha de conduir ni a l’ocupaci\u00f3 de pa\u00efsos sencers ni a les annexions parcials. (\u2026) El dret dels pobles a disposar d’ells mateixos ha de ser el fonament indestructible en l’ordre de les relacions de naci\u00f3 a naci\u00f3<\/em>\u201d.<\/p>\n

Des d’aquesta perspectiva, el manifest fa una crida a la classe treballadora: \u201cAvui en dia cal que, romanent al terreny de la lluita de classes irreductible, actueu en benefici de la vostra pr\u00f2pia causa pels fins sagrats del socialisme, per l’emancipaci\u00f3 dels pobles oprimits i de les classes esclavitzades. (\u2026) Mai a la hist\u00f2ria del m\u00f3n hi ha hagut tasca m\u00e9s urgent, m\u00e9s elevada, m\u00e9s noble; el seu compliment ha de ser la nostra obra comuna. Cap sacrifici no \u00e9s gaire gran, cap c\u00e0rrega massa pesada per aconseguir aquest objectiu: el restabliment de la pau entre els pobles<\/em>\u201d.<\/p>\n

I conclou amb les paraules seg\u00fcents: \u201cPer sobre de les fronteres, per sobre dels camps de batalla, per sobre dels camps i les ciutats devastades. Proletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos!\u201d.<\/em><\/p>\n

Kienthal,a l’estela de Zimmerwald<\/strong><\/h3>\n

El 14 d’abril de 1916 es va celebrar una nova Confer\u00e8ncia, al petit llogaret de Kienthal, Su\u00efssa.Quaranta-tres delegats de 9 pa\u00efsos es van reunir en aquesta confer\u00e8ncia. Va aprovar un nou manifest que va ser, novament, un document \u201cde consens\u201d, entre els corrents de dreta, centre i esquerra de la segona confer\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n

El manifest parteix de l’aprovat a Zimmerwald, i explica que \u201c<\/em>despr\u00e9s de cada sacrifici, els teus turmentadors exigiran altres. Els fan\u00e0tics pacifistes burgesos tampoc no poden escapar d’aquest cercle vici\u00f3s. Nom\u00e9s hi ha una manera de prevenir futures guerres, \u00e9s a dir, que les classes treballadores conquistin el poder pol\u00edtic i aboleixin la propietat capitalista. La pau duradora nom\u00e9s es pot aconseguir amb un socialisme victori\u00f3s<\/em>\u201d.<\/p>\n

Com si haguessin sentit la primera ministra sueca, els delegats de Kienthal van escriure que \u201cels centenars de milers de milions en efectiu que es llancen a la gola del d\u00e9u de la guerra no estan disponibles per mantenir el benestar de la gent, per a prop\u00f2sits culturals i per a una reforma social que podria alleujar la sort, promoure l’educaci\u00f3 popular i alleujar la pobresa. I dem\u00e0 s’imposaran nous i pesats impostos sobre les espatlles encorbades. Aix\u00ed que acabem amb el malbaratament de la feina, dels diners i de l’energia . Aixequem-nos en la lluita per una pau immediata sense annexions!\u201d<\/em>.<\/em><\/p>\n

A l’estela de Zimmerwald<\/strong><\/h3>\n

Com assenyal\u00e0vem al comen\u00e7ament d’aquesta Carta Setmanal, avui com el 1914 pretenen imposar la \u201cuni\u00f3 nacional\u201d al voltant de la pol\u00edtica armament\u00edstica, exigeixen que la classe treballadora i les seves organitzacions i, en primer lloc, els sindicats, renunci\u00efn a defensar els salaris i les pensions, el conjunt de les reivindicacions, per sumar-se al que S\u00e1nchez ha anomenat un \u201cPla Nacional de resposta a la guerra\u201d, que inclou un \u201cpacte de rendes\u201d.<\/p>\n

Alhora, ens demanen sacrificar la sanitat, l’ensenyament, els serveis p\u00fablics, per destinar m\u00e9s diners als pressupostos militars.<\/p>\n

El president de Seat, Wayne Griffiths, que advertia que a la f\u00e0brica de Martorell sobren 2.800 empleats, explicava, a prop\u00f2sit de la guerra, que \u00abaquestes crisis s\u00f3n una oportunitat per accelerar els canvis<\/em>\u00ab<\/p>\n

\u00c9s fonamental que els militants obrers s’organitzin, a l’estela de Zimmerwald, per fer front a la guerra i a les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. Cal unir sense tardan\u00e7a les forces que estan contra la guerra per actuar en com\u00fa. Cal agrupar forces a cada organitzaci\u00f3 amb aquesta finalitat. \u00c9s hora de promoure resolucions a totes les inst\u00e0ncies i entitats. \u00c9s hora de fer trobades i organitzar accions al carrer contra la guerra, per retirar les tropes espanyoles. I d’establir acords amb qui dins el moviment obrer d’altres pa\u00efsos lluiten pel mateix.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 878 per descarregar en PDF Avui, quan la guerra torna a Europa, amb les seq\u00fceles de destrucci\u00f3, de morts, de milions de refugiats, quan tots els governs criden a augmentar la despesa militar, i a sacrificis per a la guerra, (\u201cM’agradaria m\u00e9s invertir els diners dels contribuents a escoles o pensions, per\u00f2 hem […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1147,31,1160],"class_list":["post-6471","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-internacionalismo","tag-guerra","tag-socialistas"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6471","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6471"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6471\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6480,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6471\/revisions\/6480"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6471"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6471"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6471"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}