{"id":6483,"date":"2022-03-21T18:17:00","date_gmt":"2022-03-21T16:17:00","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6483"},"modified":"2022-03-21T18:25:19","modified_gmt":"2022-03-21T16:25:19","slug":"davant-les-consequencies-de-la-guerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-les-consequencies-de-la-guerra\/","title":{"rendered":"Davant les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra per a la classe treballadora:  la lluita contra la guerra i la lluita per les reivindicacions, dues cares de la mateixa moneda"},"content":{"rendered":"<h2 style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat.pdf\">Carta Setmanal 879 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n<p style=\"text-align: justify;\"><a href=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat.pdf\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-6490\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"212\" srcset=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat.jpg 1240w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat-212x300.jpg 212w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat-724x1024.jpg 724w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat-106x150.jpg 106w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat-768x1086.jpg 768w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat-1086x1536.jpg 1086w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2022\/03\/Carta_879_cat-624x883.jpg 624w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>Quin impacte suposa la guerra i les mesures que l&#8217;acompanyen? La propaganda dels mitjans de comunicaci\u00f3 burgesos planteja la q\u00fcesti\u00f3 en termes de cada pa\u00eds, com si els efectes fossin els mateixos per a tota la poblaci\u00f3, amb independ\u00e8ncia de la seva posici\u00f3 de classe\u2026 quan \u00e9s evident que, per exemple, un augment de la despesa militar \u00e9s un regal per a les multinacionals nord-americanes del \u201ccomplex militar-industrial\u201d, mentre que per a la majoria suposa un desviament de fons en contra de la despesa p\u00fablica social. A qui defensem els interessos d&#8217;aquesta majoria ens interessa, doncs, con\u00e8ixer quines s\u00f3n les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra per a ella, per a la classe treballadora.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Els milers de morts i ferits, els milions de refugiats\u2026 no s\u00f3n capitalistes, s\u00f3n treballadors<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">La gravetat de la situaci\u00f3 est\u00e0 fora de tot dubte: destrucci\u00f3 per tot arreu, amb morts i ferits que ja es compten per milers i milers, amb m\u00e9s de tres milions de refugiats que escapen del terror sense res. Per\u00f2 les manipulacions desinformatives amaguen que els morts, ferits i refugiats no s\u00f3n els capitalistes ucra\u00efnesos, no s\u00f3n els amos de les grans empreses. S\u00f3n sobretot els treballadors els que integren aquestes xifres dram\u00e0tiques de morts i ferits, com revela l&#8217;exemple tan eloq\u00fcent i tr\u00e0gic, entre d&#8217;altres, que va ser la massacre de soldats argentins durant la guerra de les Malvines el 1982 (soldats que eren principalment joves de classe treballadora, als quals la dictadura va condemnar, enviant-los sense formaci\u00f3 ni material adequat a combatre contra el ben armat ex\u00e8rcit imperialista brit\u00e0nic, provocant entre ells centenars de morts i milers de ferits). Tamb\u00e9 s\u00f3n treballadors els que avui es queden sense vivenda a Ucra\u00efna, els que es veuen obligats a fugir sense poder endur-se res.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">Aquests efectes colpegen directament la classe treballadora ucra\u00efnesa. Per\u00f2 tamb\u00e9 castiguen la russa, ja que s\u00f3n fonamentalment joves de la classe treballadora els qui nodreixen les files de l&#8217;ex\u00e8rcit que el r\u00e8gim liderat per Putin llan\u00e7a contra Ucra\u00efna, no a favor d&#8217;uns suposats interessos russos, sin\u00f3 dels interessos particulars de l&#8217;oligarquia russa; de la mateixa manera que la pressi\u00f3 de l&#8217;imperialisme dels EUA a trav\u00e9s de l&#8217;OTAN, a la qual se subordinen plenament la UE i els seus governs, no t\u00e9 res a veure amb els interessos de la majoria de la poblaci\u00f3 europea -i dels Estats Units- , sin\u00f3 que obeeix a les necessitats del capital financer de la primera pot\u00e8ncia mundial. Certament la majoria de la poblaci\u00f3 ucra\u00efnesa suporta la condici\u00f3 d&#8217;ostatge dels interessos econ\u00f2mics dels diferents sectors del capital financer, que pugnen per un lloc al mercat mundial. Per\u00f2 aix\u00ed mateix \u00e9s ostatge la majoria de la poblaci\u00f3 russa, ostatge del govern dels qui, com en altres pa\u00efsos, s&#8217;apropien de les riqueses de la naci\u00f3. I, encara que evidentment a una altra escala, tamb\u00e9 el conjunt de la classe treballadora als altres pa\u00efsos \u00e9s ostatge dels governs respectius, que despleguen tots els mitjans possibles al servei del sinistre negoci de la guerra.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>La guerra: destrucci\u00f3 econ\u00f2mica i m\u00e9s atur i precarietat<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">S\u00f3n tamb\u00e9 els treballadors els qui pateixen fonamentalment l&#8217;aniquilaci\u00f3 d&#8217;una gran part de l&#8217;activitat productiva per la guerra i, conseg\u00fcentment, de les feines amb qu\u00e8 obtenien el seu mitj\u00e0 de vida; s\u00f3n els treballadors els qui pateixen la demolici\u00f3 dels seus habitatges pels bombardejos, que tamb\u00e9 liquiden els serveis elementals -sanitaris, educatius, de transport, etc.- que s\u00f3n imprescindibles per a unes condicions de vida dignes, tot aix\u00f2 provoca la fugida massiva de la poblaci\u00f3, sobretot treballadors. La destrucci\u00f3 que provoca la guerra en territori ucra\u00efn\u00e8s t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies socials directes, que s\u00f3n nefastes per a la classe treballadora. Tamb\u00e9 a R\u00fassia es produeixen efectes molt negatius per la plena orientaci\u00f3 econ\u00f2mica a l&#8217;esfor\u00e7 b\u00e8l\u00b7lic que devasta les condicions de treball i de vida en general. a m\u00e9s del q\u00fcestionament dels drets obrers i democr\u00e0tics. A aix\u00f2 s&#8217;uneixen les sancions que, certament, els rics poden eludir, per\u00f2 no la classe treballadora. Aquesta regressi\u00f3, finalment, es verifica a tot Europa i m\u00e9s enll\u00e0, a escala mundial.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El FMI \u200b\u200bestima que, si s&#8217;allarga la guerra, el PIB d&#8217;Ucra\u00efna es podria desplomar entre un 25 i un 35% (fins i tot a l&#8217;escenari menys desfavorable la caiguda assoliria el 10%). L&#8217;OCDE, per la seva part, preveu que el PIB de R\u00fassia es reduir\u00e0 al voltant del 10% (el 1998, any de la greu crisi financera russa, va caure un 5,3%, amb prou feines la meitat d&#8217;aquesta previsi\u00f3). Segons RS Research, nom\u00e9s per l&#8217;execuci\u00f3 de les sancions contra el poble rus per part de les primeres 50 multinacionals, es destruiran m\u00e9s d&#8217;un mili\u00f3 de llocs de treball. La mateixa OCDE calcula un impacte advers del 2% al PIB de la UE i d&#8217;un 1% a l&#8217;economia mundial. En aquest context \u00e9s f\u00e0cil intuir l&#8217;efecte en una precarietat laboral m\u00e9s gran, amb tot el seu terrible corol\u00b7lari sobre les condicions de vida de la majoria de la poblaci\u00f3. M\u00e0xim considerant la promulgaci\u00f3 de lleis lliberticides sota l&#8217;empara de la coartada de la guerra, com les penes de fins a 15 anys de pres\u00f3 imposades a R\u00fassia a qui, de fet, s&#8217;expressi p\u00fablicament contra la guerra. O la persecuci\u00f3 que duu a terme el govern ucra\u00efn\u00e8s contra militants comunistes. O en el cas espanyol el manteniment de la Llei Mordassa per l&#8217;actual govern, malgrat el comprom\u00eds de derogar-la per part de tots els partits que l&#8217;integren.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Encariment de la vida<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">En els darrers mesos s&#8217;han empitjorat els problemes econ\u00f2mics i entre ells, en particular, el de la inflaci\u00f3, que en el cas espanyol ja arriba al 7,4% anual mesurat per l&#8217;IPC. S&#8217;havia enfonsat ja tota la ret\u00f2rica burgesa que despr\u00e9s de la pand\u00e8mia es rellan\u00e7aria l&#8217;activitat econ\u00f2mica, esperonada per la despesa p\u00fablica (que en realitat \u00e9s una nova transfer\u00e8ncia massiva de recursos al capital financer, sota l\u2019aparen\u00e7a d&#8217;una suposada \u201ceconomia verda \u201d i l&#8217;anomenada digitalitzaci\u00f3). Problemes de subministraments que paralitzen les anomenades cadenes globals de valor (la internacionalitzaci\u00f3 del capital productiu, vaja), dificultat d&#8217;aprovisionament de l&#8217;energia i el seu encariment, insufici\u00e8ncia de les infraestructures despr\u00e9s de lustres de retallades\u2026 tot aix\u00f2 revelava una aut\u00e8ntica dislocaci\u00f3 del mercat mundial,<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">El cas espanyol \u00e9s molt clar: per a aquest any 2022, davant de l&#8217;augment del 6,5% dels preus, la pujada mitjana dels salaris nominals en conveni es limita a un 1,55%, la dels empleats p\u00fablics al 2% i la de les pensions al 2,5% (3% en alguns casos). \u00c9s a dir, s&#8217;imposa una p\u00e8rdua de poder adquisitiu d&#8217;un 4 o 5% o, altrament dit, una reducci\u00f3 del salari real d&#8217;aquesta suma. Mentrestant, els capitals que componen l&#8217;Ibex 35 van assolir el 2021 un benefici r\u00e8cord de 58.543 milions d&#8217;euros. Davant d&#8217;aix\u00f2, el govern espanyol apel\u00b7la a un suposat inter\u00e8s nacional compartit per explotadors i explotats, per promoure un Pla Nacional de Resposta a l&#8217;Impacte de la Guerra. Un pla que inclou un \u201cpacte de rendes que proporcioni estabilitat des de la perspectiva dels costos salarials i els beneficis empresarials\u201d. \u00c9s a dir, amb la tramposa excusa d&#8217;evitar m\u00e9s inflaci\u00f3 es pret\u00e9n abundar en la mal anomenada contenci\u00f3 o congelaci\u00f3 dels salaris que, en augmentar menys que els preus, en realitat es redueixen (sense que mai no hi hagi l\u00edmits als guanys del capital). A m\u00e9s d&#8217;aprovar \u201cel mecanisme RED de flexibilitat i estabilitzaci\u00f3 l&#8217;ocupaci\u00f3 (\u2026) que possibilita a les empreses sotmeses a crisis temporals o estructurals adoptar mesures de reducci\u00f3 de jornada i suspensi\u00f3 temporal de contractes de treball\u201d, el contingut real del qual \u00e9s la destrucci\u00f3 d&#8217;ocupaci\u00f3 i el deteriorament de les condicions laborals. El govern de S\u00e1nchez exigeix \u200b\u200ba partits i sindicats la seva subordinaci\u00f3; \u00e9s a dir, la \u201cuni\u00f3 nacional\u201d per atendre les exig\u00e8ncies del capital financer.<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Crisi cr\u00f2nica del capitalisme, guerra i augment dels pressupostos militars<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">La guerra no \u00e9s la causant de les dificultats econ\u00f2miques, com tampoc la pand\u00e8mia no era el seu origen. El capitalisme, al seu estadi imperialista, pateix una mena de crisi cr\u00f2nica en qu\u00e8 se succeeixen per\u00edodes cr\u00edtics sense que entre ells s&#8217;intercalin fases realment expansives. La pand\u00e8mia va fer aflorar la crisi latent i la va disparar. La guerra respon a aquesta crisi, que s\u2019expressa en una pugna exacerbada pel mercat mundial; respon a ella i l&#8217;aguditza. \u00c9s una aut\u00e8ntica fugida cap a davant del capital, que revela el seu car\u00e0cter cada cop m\u00e9s destructiu. L&#8217;imperialisme nord-americ\u00e0 instiga la guerra per intentar enfortir la posici\u00f3 de la seva capital al mercat mundial, a la qual cosa respon el r\u00e8gim rus posant-la en marxa, infligint grans patiments a la poblaci\u00f3 ucra\u00efnesa i al mateix poble rus. Tot aix\u00f2 \u00e9s en gran part finan\u00e7at per les economies europees, la subordinaci\u00f3 dels quals als EUA ja ni es dissimula: a la cimera dels propers dies 24 i 25 es preveu la participaci\u00f3 de Biden, confirmant aix\u00ed que la UE no \u00e9s ni uni\u00f3 ni europea. Aquesta subordinaci\u00f3 es revela tamb\u00e9 que \u00e9s el mateix Biden qui presidir\u00e0 la cimera de l&#8217;OTAN del mateix dia 24.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">En efecte, el dictat nord-americ\u00e0 que els Estats europeus reservin el 2% del seu PIB per a despesa militar \u00e9s assumit, d&#8217;un dia per l&#8217;altre, per qui durant dos anys s&#8217;han negat a dotar els fons que es requerien davant de l&#8217;emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria provocada per la pand\u00e8mia. Aix\u00ed, el mateix govern alemany al qual els Estats Units imposa renunciar a la utilitzaci\u00f3 del gasoducte que li facilitaria l&#8217;arribada del gas de R\u00fassia -del qual dep\u00e8n el 55% del seu consum-, augmenta el pressupost militar en 100.000 milions de d\u00f2lars. I el govern espanyol es compromet a incrementar-lo en un 20% en els dos propers anys. Com es finan\u00e7ar\u00e0 fa planejar l&#8217;ombra de m\u00e9s impostos indirectes i m\u00e9s endeutament, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies conegudes: retallades massives en la despesa en sanitat,<\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify;\"><strong>Qu\u00e8 fer? La lluita contra la guerra i la lluita per les reivindicacions, dues cares de la mateixa moneda<\/strong><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify;\">El POSI, secci\u00f3 de la IV Internacional a l&#8217;Estat espanyol, no \u00e9s un comentarista de l&#8217;actualitat. No observa la realitat com a espectador, sin\u00f3 que intenta ajudar per a l&#8217;\u00fanica intervenci\u00f3 que pot evitar l&#8217;aprofundiment de la barb\u00e0rie ja en curs, la de la classe treballadora en el terreny d&#8217;independ\u00e8ncia que li \u00e9s propi: la defensa de les leg\u00edtimes aspiracions de la majoria. El 1944, Maurice Thorez, m\u00e0xim responsable del Partit Comunista Franc\u00e8s, va declarar a la tornada a Par\u00eds des de Moscou que \u201cla vaga \u00e9s l&#8217;arma dels trusts\u201d. Expressava aix\u00ed la subordinaci\u00f3 de l&#8217;estalinisme a la dominaci\u00f3 burgesa. A l&#8217;estil de la declaraci\u00f3 d&#8217;Enrique Santiago, secretari del PCE i secretari d&#8217;Estat, el novembre passat als treballadors del metall de Cadis en vaga, convidant-los a confiar en el \u201cseu govern\u201d i, per tant, renunciant a la lluita. La vaga no \u00e9s l\u2019arma del capital. La seva arma \u00e9s la pol\u00edtica destructiva de les conquestes obreres i democr\u00e0tiques; la seva arma \u00e9s, arribat el cas, la guerra. L&#8217;arma de la classe treballadora \u00e9s la mobilitzaci\u00f3, la vaga. L&#8217;agrupament per les reivindicacions, per la defensa fins al final, sense sotmetre-les a cap condicionament i, en particular, rebutjant tots els cants de sirena que prenen la forma de la uni\u00f3 nacional, del di\u00e0leg social, d&#8217;uns suposats interessos compartits entre explotats i explotadors que, en realitat, camuflen els seus interessos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">La concreci\u00f3 d&#8217;aix\u00f2 avui aqu\u00ed \u00e9s la lluita contra la guerra i la lluita contra l&#8217;explotaci\u00f3. \u00c9s a dir, la lluita contra la despesa militar i contra les sancions al poble rus; la lluita per la plena derogaci\u00f3 de les contrareformes laborals del 2010 de Zapatero i del 2012 de Rajoy; la lluita per la defensa del sistema p\u00fablic de pensions i, per tant, per l&#8217;auditoria de la seguretat social d&#8217;acord amb la f\u00f3rmula reivindicada pel moviment de pensionistes; la lluita dels ensenyants a Catalunya amb la vaga que assenyala el cam\u00ed per a altres sectors;la lluita per la preservaci\u00f3 del poder de compra, amb l&#8217;establiment de cl\u00e0usules de revisi\u00f3 salarial amb efectes retroactius. Etc\u00e8tera. Lluites l&#8217;agrupaci\u00f3 de les quals permeti obrir la sortida digna d&#8217;aquest nom que la classe treballadora necessita, davant de la barb\u00e0rie que la superviv\u00e8ncia del capitalisme no deixa d&#8217;aprofundir.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify;\">&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carta Setmanal 879 per descarregar en PDF Quin impacte suposa la guerra i les mesures que l&#8217;acompanyen? La propaganda dels mitjans de comunicaci\u00f3 burgesos planteja la q\u00fcesti\u00f3 en termes de cada pa\u00eds, com si els efectes fossin els mateixos per a tota la poblaci\u00f3, amb independ\u00e8ncia de la seva posici\u00f3 de classe\u2026 quan \u00e9s evident [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,31],"class_list":["post-6483","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-guerra"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6483","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6483"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6483\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6502,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6483\/revisions\/6502"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6483"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6483"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6483"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}