{"id":6540,"date":"2022-04-11T21:12:12","date_gmt":"2022-04-11T19:12:12","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6540"},"modified":"2022-04-11T21:18:37","modified_gmt":"2022-04-11T19:18:37","slug":"que-fer-davant-la-inflacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/que-fer-davant-la-inflacio\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 fer davant la inflaci\u00f3?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Carta Setmanal 882 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Novament, com en altres moments hist\u00f2rics, la inflaci\u00f3 es dispara a l’economia espanyola. D’acord amb l’\u00cdndex de Preus al Consum (IPC), que publica l’INE, l’augment acumulat de preus durant els dotze \u00faltims mesos puja al 9,8%. L’impacte \u00e9s immediat sobre les possibilitats de consum de la classe treballadora i, per tant, sobre les seves condicions de vida, que depenen del salari real, \u00e9s a dir, del poder de compra. Per\u00f2 les revisions salarials, quan n’hi ha, es fan a any ven\u00e7ut i mentre que el 2021 els preus van augmentar oficialment el 6,5%, la pujada nominal de salaris per al 2022 que recullen els convenis \u00e9s del 1,55% de mitjana, la dels empleats p\u00fablics el 2% i la del salari diferit que s\u00f3n les pensions el 2,5% amb car\u00e0cter general. \u00c9s a dir, s’imposen unes rebaixes salarials del 4,95%, el 4, 5% i 4% respectivament. La situaci\u00f3 \u00e9s pitjor per als que no tenen conveni (1.500.000 segons la ministra de Treball), als que de fet no se’ls esmorteeix o amb prou feines, l’impacte de la inflaci\u00f3 i que, per tant, veuran com la seva capacitat adquisitiva cau m\u00e9s del 6 %.<\/p>\n

\"\"Conv\u00e9 emfatitzar aquest punt: la inflaci\u00f3 -l’augment generalitzat de preus- redueix el poder de compra de la classe treballadora quan els salaris no augmenten com ella (per aix\u00f2 s’anomena evoluci\u00f3 del \u201csalari real\u201d al qu\u00e8 posa en relaci\u00f3 el \u201csalari nominal\u201d -l’efectivament cobrat en la moneda que sigui- amb els preus). Per\u00f2 a m\u00e9s redueix un poder de compra ja redu\u00eft els \u00faltims anys: entre 2009 i 2019, mentre els salaris nominals augmenten un 8,6%, la inflaci\u00f3 \u00e9s del 12,8%, una caiguda per tant dels salaris reals de m\u00e9s del 4%.<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, les organitzacions de la classe treballadora no han de romandre imm\u00f2bils davant d’aquesta situaci\u00f3, sin\u00f3 que, de manera acord amb el que va motivar la seva constituci\u00f3 i ha de motivar la seva exist\u00e8ncia avui, han de reaccionar mitjan\u00e7ant la mobilitzaci\u00f3 que, de manera urgent, lluiti per la preservaci\u00f3 del poder de compra dels salaris davant de la inflaci\u00f3. Precisat aix\u00f2, conv\u00e9 abordar les causes de l’augment de preus perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 de la mesura immediata esmentada de defensa del salari real, es pugui obrir una sortida als problemes econ\u00f2mics que pateix la classe treballadora, la inflaci\u00f3 dels quals nom\u00e9s \u00e9s un entre d’altres.<\/p>\n

La inflaci\u00f3, resultat de la dislocaci\u00f3 del mercat mundial<\/strong><\/h3>\n

\"\"<\/p>\n

Per qu\u00e8 es disparen els preus? Aquesta pregunta nom\u00e9s es pot respondre coneixent com es determinen els preus, quins s\u00f3n els seus factors determinants, per la qual cosa resulta imprescindible l’an\u00e0lisi que Marx exposa a El capital[1]<\/strong><\/em><\/a>, on revela que els preus no es determinen de manera t\u00e8cnica, sin\u00f3 social. I que no s’estableixen, fonamentalment, en el moment de l’intercanvi, sin\u00f3 en la producci\u00f3, en funci\u00f3 de quant de treball costa, a cada societat i a cada moment, produir cada mercaderia. \u00c9s la llei del valor, que amb la determinaci\u00f3 social dels preus identifica que es tracta, doncs, d’una determinaci\u00f3 conflictiva en una societat classista com \u00e9s la capitalista. Dit d’una altra manera, tota societat endarrerida com \u00e9s avui la capitalista es defineix per estar presidida per una pugna distributiva (tot i les possibilitats que aporta la productivitat del treball, res no est\u00e0 assegurat, tot dep\u00e8n de com li vagi a cadasc\u00fa al mercat). Treballadors i capitalistes pugnen per la distribuci\u00f3 del producte, del past\u00eds, que es divideix en una part de treball pagat -el salari, amb qu\u00e8 viuen els treballadors-, i una part de treball no pagat -la plusv\u00e0lua, que s’apropien els capitalistes-. Per\u00f2 els capitalistes es barallen tamb\u00e9 entre si, per la distribuci\u00f3 de la plusv\u00e0lua total entre els guanys individuals. I tot aix\u00f2 es reflecteix als preus.<\/p>\n

Al n\u00famero 110 de la nostra revista te\u00f2rica, La Verdad, publiquem un article titulat \u201cLa dislocaci\u00f3 del mercat mundial i la crisi del capitalisme\u201d, t\u00edtol que defineix de forma sint\u00e8tica la situaci\u00f3 actual a qu\u00e8 ha condu\u00eft la superviv\u00e8ncia del capitalisme:<\/span><\/p>\n

Caracteritzem com a dislocaci\u00f3 del mercat mundial el proc\u00e9s pel qual les distorsions de tota mena que el defineixen, provocant el seu desgavell general, un funcionament travat, irregular, que escanya els circuits habituals de valoritzaci\u00f3 del capital, impedint, en definitiva, que el mercat mundial albergeu un proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 del capital m\u00ednimament fluid. Aquestes distorsions no s\u00f3n un resultat circumstancial, sin\u00f3 que reflecteixen la fugida cap endavant del capital davant de l’estretor del mercat mundial per a la seva valoritzaci\u00f3, en un context presidit per l’exacerbaci\u00f3 de la pugna competitiva entre capitals i l’aguditzaci\u00f3 de la lluita de classes. Per tant, estan lligades al car\u00e0cter creixentment contradictori del capitalisme, expressat a la llei del descens tendencial de la taxa de guany formulada per Marx.<\/p>\n

En el desencadenament d’un proc\u00e9s inflacionari influeixen diferents elements, incloent-hi eventualment aspectes de demanda, per\u00f2 el que \u00e9s determinant, l’aspecte de Fons, \u00e9s la dislocaci\u00f3 del mercat mundial, lligada a la crisi del capitalisme. \u00c9s a dir, no es tracta que la inflaci\u00f3 sigui resultat d’una conspiraci\u00f3 capitalista contra l’ingr\u00e9s de la classe treballadora, encara que efectivament s’utilitzi la inflaci\u00f3 per aix\u00f2 -aix\u00ed com les pol\u00edtiques que diuen adoptar-se contra l’augment de preus- sin\u00f3 que el desgavell econ\u00f2mic propi del capitalisme \u00e9s el que provoca una inestabilitat general que tamb\u00e9 s’expressa en els preus. Aquesta consideraci\u00f3 \u00e9s important per entendre que l’\u00fanica soluci\u00f3 de fons \u00e9s, \u00f2bviament, la superaci\u00f3 del capitalisme que no nom\u00e9s provoca inflaci\u00f3 sin\u00f3 en general una devastaci\u00f3 cada cop m\u00e9s gran, una destrucci\u00f3 de forces productives cada cop m\u00e9s sistem\u00e0tica, concretada en particular en el q\u00fcestionament de les condicions de vida de la majoria. \u00d2bviament que mentrestant \u00e9s imprescindible lluitar per totes les reivindicacions, incloent-hi les m\u00e9s elementals, que permetin a la classe treballadora sobreviure.<\/p>\n

Per qu\u00e8 la inflaci\u00f3 es dispara m\u00e9s a l’economia espanyola?<\/strong><\/h3>\n

\"\"Mentre que la inflaci\u00f3 aqu\u00ed s’enfila al 9,8% interanual al mar\u00e7 (major dada des de 1985), a Alemanya se situa en 7,6%, a Fran\u00e7a al 5,1%, a It\u00e0lia al 7,0%, a Portugal al 5,3% ia la zona euro al 7,5%. Resulta pertinent preguntar-se per qu\u00e8. Sobre aix\u00f2, la primera precisi\u00f3 que s’ha de fer \u00e9s que la guerra contra Ucra\u00efna no explica la inflaci\u00f3, encara que s\u00ed que contribueixi a disparar-la. Nom\u00e9s cal recordar que la guerra arrenca el 24 de febrer i l’any 2021 ja havia acabat amb una inflaci\u00f3 del 6,5%. \u00c9s falsa, doncs, l’afirmaci\u00f3 de la ministra d’Hisenda, Montero, que \u201cel paquet de mesures que va aprovar el Consell de Ministres ve justament per fer front a aquesta situaci\u00f3 provocada exclusivament per la guerra de Putin\u201d. M\u00e9s aviat cal dir que la guerra s’utilitza com a excusa per camuflar els problemes,<\/p>\n

L’explicaci\u00f3 de la inflaci\u00f3 espanyola m\u00e9s gran que, per exemple, la portuguesa -pr\u00e0cticament el doble-, es deu sobretot a la regulaci\u00f3 estatal aqu\u00ed, presidida pel fet hist\u00f2ric que les empreses m\u00e9s grans, en gran part procedents de les privatitzacions, s\u2019han beneficiat d’un tracte d’enorme de favor des de l’Estat (engrassat personalitzadament a trav\u00e9s de les portes girat\u00f2ries). El cas de les el\u00e8ctriques \u00e9s inequ\u00edvoc. L’ag\u00e8ncia Moody’s explica que els efectes de la pujada dels preus de l’energia han estat m\u00e9s pronunciats a Espanya que a la resta d’Europa perqu\u00e8 la factura de la llum est\u00e0 molt lligada a l’evoluci\u00f3 dels preus majoristes del gas. Per exemple, al febrer, els preus de l’energia a Espanya havien augmentat un 43,7% respecte al febrer del 2021, davant del 32% a l’Eurozona\u201d. Aix\u00ed, l’electricitat puja un 80% el 2021, davant d’un 33% a la zona euro (o els combustibles el 52% davant del 43%). Aquest lligam tan directe entre grans empreses i Estat s’explica, alhora, perqu\u00e8 els governs es neguen a adoptar les mesures que efectivament permetrien posar l\u00edmit a almenys aquest factor inflacionari. I en aquest disciplinament dels governs europeus la UE exerceix un paper crucial, perqu\u00e8 imposa una pol\u00edtica tarif\u00e0ria que es converteix en un fardell insuportable, revelant-se una vegada m\u00e9s la seva condici\u00f3 de \u201cprotectorat dels EUA\u201d per afavorir les seves multinacionals. perqu\u00e8 els governs es neguen a adoptar les mesures que efectivament permetrien posar l\u00edmit a almenys aquest factor inflacionari.<\/p>\n

Qu\u00e8 fer<\/strong><\/h3>\n

El capital exigeix \u200b\u200bpol\u00edtiques amb qu\u00e8 busca beneficiar-se tant de la inflaci\u00f3 com del suposat remei contra ella. Promovent la idea falsa que l’augment de preus es deu a un augment de la demanda, lligat alhora als augments salarials, formula la idea d’una espiral inflacionista, nom\u00e9s tallable mitjan\u00e7ant la retallada de salaris (encara que tamb\u00e9 parla de limitar les guanys, es tracta de mera ret\u00f2rica, estem per veure alguna vegada una mesura substantiva sobre aix\u00f2). Fins i tot la dotaci\u00f3 de l’acord sobre pensions, per m\u00e9s limitat que sigui en conjunt, ja s’est\u00e0 q\u00fcestionant pel Banc d’Espanya i la premsa, i planteja que respectar-lo significaria un d\u00e8ficit de m\u00e9s de 13.500 milions d’euros. I en aquesta orientaci\u00f3 s’inscriu el \u201cpacte de rendes\u201d que vol aplicar el govern. \u00c9s a dir, sota aquesta repetida premissa fala\u00e7 de que els salaris s\u00f3n els responsables de la inflaci\u00f3n, es persegueix preservar en el temps la seva caiguda real, que \u00e9s el que succeeix quan els salaris nominals creixen menys que els preus dels productes amb els que la classe treballadora viu.<\/p>\n

En altres moments, que eventualment podrien tornar, amb dur\u00edssimes conseq\u00fc\u00e8ncies socials, el capital ha imposat el que es coneix com a pol\u00edtiques monetaristes, que parteixen d’atribuir la inflaci\u00f3 a un exc\u00e9s de liquiditat a l’economia. De manera que la inflaci\u00f3 es corregiria mitjan\u00e7ant una pol\u00edtica monet\u00e0ria recessiva, concretada en particular en un augment dels tipus d’inter\u00e8s, davant la qual el capital financer es frega les mans per la possibilitat de negoci creixent que se li obre, servint alhora per debilitar la classe treballadora, per la desocupaci\u00f3 m\u00e9s gran que deriva de l’aturada de l’activitat que suposen aquests tipus d’inter\u00e8s m\u00e9s grans (ja que descoratgen la inversi\u00f3 i el consum, perqu\u00e8 el seu finan\u00e7ament s’encareix). \u00c9s el que va passar al Regne Unit a partir del triomf de Thatcher a les eleccions de maig de 1979,<\/p>\n

La perspectiva de la classe treballadora \u00e9s l’oposada. M\u00e9s enll\u00e0 del curt termini, aturar els problemes d’inflaci\u00f3 est\u00e0 lligat a aturar els problemes de l’explotaci\u00f3, for\u00e7a motriu de l’acumulaci\u00f3 capitalista. Per aix\u00f2, l’expropiaci\u00f3 del capital, particularment en sectors b\u00e0sics com l’energ\u00e8tic, les telecomunicacions o les finances, \u00e9s una reivindicaci\u00f3 ineludible si realment es volen afrontar els problemes. Mentrestant, davant del fet espec\u00edfic de la inflaci\u00f3, una exig\u00e8ncia immediata ha d’imposar-se: preservar el poder de compra. Per tant, s’ha de reivindicar, desplegant tots els ressorts de qu\u00e8 disposa la classe treballadora, un mecanisme de revaloraci\u00f3 autom\u00e0tic del conjunt dels salaris nominals d’acord amb la pujada dels preus. No val el mal menor \u2013\u00e9s a dir, el mal d’aminorar la part del poder de compra que la inflaci\u00f3 retalla, com quan es proposa una revaloritzaci\u00f3 per la \u201cinflaci\u00f3 mitjana\u201d. Tampoc no es pot apel\u00b7lar a la cl\u00e0usula de garantia salarial, tan redu\u00efda els \u00faltims anys: mentre abans del 2008 el 70% de treballadors tenien aquesta cl\u00e0usula en el seu conveni, avui, segons el Ministeri de Treball, s\u00f3n nom\u00e9s el 16%, nom\u00e9s 1.200 .000.<\/p>\n

La reivindicaci\u00f3 \u00e9s elemental: la revaloraci\u00f3 de tots els salaris, incloses per tant les pensions, ha de garantir el poder de compra, \u00e9s a dir, assolir, com a m\u00ednim, l’augment dels preus (que l’IPC ha de recollir efectivament). Encara m\u00e9s: la f\u00f3rmula ha de ser un augment l’1 de gener de cada any d’acord amb la inflaci\u00f3 raonablement prevista per a l’any que comen\u00e7a, amb cl\u00e0usula de revaloraci\u00f3 autom\u00e0tica a final d’any si la inflaci\u00f3 efectiva supera la prevista. Es tracta d’aconseguir l’escala m\u00f2bil de salaris, \u00e9s a dir, que als convenis i als contractes en general s’asseguri l’augment autom\u00e0tic dels salaris en correlaci\u00f3 amb l’elevaci\u00f3 del preu dels articles de consum. Perqu\u00e8 est\u00e0 en joc que la inflaci\u00f3 deteriori encara m\u00e9s la situaci\u00f3 de la majoria de la poblaci\u00f3, els qui vivim del nostre salari. Plantegem que les organitzacions que va aixecar la classe treballadora actu\u00efn fora de tot suposat inter\u00e8s com\u00fa del conjunt de la societat, impossible en una societat classista, basada en l’explotaci\u00f3 (per aix\u00f2 \u00e9s positiu que les direccions de CCOO i UGT no acceptin, almenys per moment, un nou acord per a l’ocupaci\u00f3 i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva que no incorpori cl\u00e0usules de revisi\u00f3 obligat\u00f2ries i generalitzades). \u00c9s imprescindible que actu\u00efn d’acord amb la seva funci\u00f3 constitutiva, la defensa dels interessos de la classe explotada, incondicionalment, fins al final. Per aix\u00f2 treballem. basada en l’explotaci\u00f3 (per aix\u00f2 \u00e9s positiu que les direccions de CCOO i UGT no acceptin, almenys de moment, un nou acord per a l’ocupaci\u00f3 i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva que no incorpori cl\u00e0usules de revisi\u00f3 obligat\u00f2ries i generalitzades). \u00c9s imprescindible que actu\u00efn d’acord amb la seva funci\u00f3 constitutiva, la defensa dels interessos de la classe explotada, incondicionalment, fins al final. Per aix\u00f2 treballem. basada en l’explotaci\u00f3 (per aix\u00f2 \u00e9s positiu que les direccions de CCOO i UGT no acceptin, almenys de moment, un nou acord per a l’ocupaci\u00f3 i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva que no incorpori cl\u00e0usules de revisi\u00f3 obligat\u00f2ries i generalitzades). \u00c9s imprescindible que actu\u00efn d’acord amb la seva funci\u00f3 constitutiva, la defensa dels interessos de la classe explotada, incondicionalment, fins al final. Per aix\u00f2 treballem.<\/p>\n

[1]<\/sup><\/a>La pot\u00e8ncia del m\u00e8tode de Marx no t\u00e9 a veure nom\u00e9s amb la seva solv\u00e8ncia intel\u00b7lectual, complementada per Engels, sin\u00f3 amb el fet que ells representen els interessos de la classe treballadora, que no t\u00e9 res a perdre amb la comprensi\u00f3 rigorosa de les causes profundes de problemes. A difer\u00e8ncia de la burgesia, que dinamita la ci\u00e8ncia econ\u00f2mica perqu\u00e8 els seus privilegis i els nostres patiments tenen el mateix origen que ella necessita amagar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 882 per descarregar en PDF Novament, com en altres moments hist\u00f2rics, la inflaci\u00f3 es dispara a l’economia espanyola. D’acord amb l’\u00cdndex de Preus al Consum (IPC), que publica l’INE, l’augment acumulat de preus durant els dotze \u00faltims mesos puja al 9,8%. L’impacte \u00e9s immediat sobre les possibilitats de consum de la classe treballadora […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[146,71],"class_list":["post-6540","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-economia","tag-salarios"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6540"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6540\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6564,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6540\/revisions\/6564"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}