{"id":6582,"date":"2022-04-25T19:33:50","date_gmt":"2022-04-25T17:33:50","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6582"},"modified":"2022-04-25T19:33:50","modified_gmt":"2022-04-25T17:33:50","slug":"davant-el-canvi-del-govern-sahara-occidental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-el-canvi-del-govern-sahara-occidental\/","title":{"rendered":"Davant el canvi del Govern en relaci\u00f3 amb el S\u00e0hara Occidental"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 884 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

La decisi\u00f3 del govern S\u00e1nchez de modificar p\u00fablicament la seva posici\u00f3 respecte del S\u00e0hara Occidental ha aixecat una onada de protestes entre les diferents forces pol\u00edtiques del pa\u00eds. Aix\u00ed el dimecres 6 d’abril una Proposici\u00f3 No de Llei (PNL) va ser votada per la majoria del Congr\u00e9s (des del PP a Bildu contra el PSOE i amb Cs i Vox abstenint-se), el text de la qual condemnava la decisi\u00f3 de S\u00e1nchez, que arg\u00fceix compet\u00e8ncies presidencials per decidir sobre el tema (decisi\u00f3 que dif\u00edcilment es pot fer sense acord amb el Rei com a cap de l’Ex\u00e8rcit).<\/p>\n

\u00c9s normal que aquest tema de gran sensibilitat entre importants sectors dels militants obrers i dem\u00f2crates d’aquest pa\u00eds aixequi butllofes.<\/p>\n

Pels qui van aprovar la PNL, es tractaria del dret d’autodeterminaci\u00f3, un principi elemental de la democr\u00e0cia. Dret, per\u00f2, que s’ha oblidat quan es tracta d’assumptes dom\u00e8stics (com els pobles d’Espanya) o que s’ha manipulat a fons per destruir estats constru\u00efts en la lluita contra el nazisme com la Federaci\u00f3 Iugoslava.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 del S\u00e0hara Occidental, en el seu context<\/strong><\/h3>\n

Per abordar aquesta q\u00fcesti\u00f3, cal plantejar, en primer lloc, una primera pregunta: \u00e9s possible separar el dret d’autodeterminaci\u00f3 d’un sector del poble sahrau\u00ed del conjunt dels altres pobles del Marroc, pa\u00eds que va patir fins a 1956 l’opressi\u00f3 colonial de la dictadura franquista i el r\u00e8gim franc\u00e8s?<\/p>\n

Perqu\u00e8 en primer lloc el poble sahrau\u00ed no es limita a l’antiga col\u00f2nia espanyola, sin\u00f3 que abasta diversos pa\u00efsos actuals (incloent-hi Alg\u00e8ria). Per qu\u00e8, per tant, no es reclama aquest dret a tots els pa\u00efsos de la regi\u00f3?<\/p>\n

Per qu\u00e8 no s’integra aquest dret al combat com\u00fa de tots els pobles del Marroc contra la monarquia alauita, ag\u00e8ncia de l’imperialisme? Monarquia que va ser instaurada per l’ex\u00e8rcit espanyol i franc\u00e8s contra l’Ex\u00e8rcit d’Alliberament Nacional (ELN) que lluitava per la seva independ\u00e8ncia, i la unitat i la sobirania del pa\u00eds. Contra l’ELN, els governs franc\u00e8s i espanyol van organitzar una acci\u00f3 militar conjunta, l’operaci\u00f3 Ecouvillon, amb la conniv\u00e8ncia del rei del Marroc, Mohamed V.<\/p>\n

L’ELN en el qual participaven llavors els primers fundadors del Front Polisario, el qual va gaudir de les armes que l’ex\u00e8rcit espanyol va deixar, i avui est\u00e0 enquadrat militarment per l’ex\u00e8rcit algeri\u00e0.<\/p>\n

L\u2019alt comandament de l\u2019exercit algeri\u00e0 que segueix mantenint el poder real a Arg\u00e8lia, ha anul.lat bona part de les conquestes de la independencia (en particular la nacionalitzaci\u00f3 del petroli) i segueix mantenint, de fet, un regim de partit \u00fanic. L\u2019exercit argeli\u00e0 utilitza la causa saharaui, nom\u00e9s com a part de la seva competencia amb el Marroc en relaci\u00f3 al seu sotmetiment a l\u2019imperialisme franc\u00e9s i nordameric\u00e0.<\/p>\n

Alhora, la monarqu\u00eda alauita del Marroc utilitza el S\u00e0hara com excusa per imposar la Uni\u00f3 Nacional en torn a si mateixa a totes les forces pol\u00edtiques del pa\u00eds.<\/p>\n

El paper de la corona espanyola<\/strong><\/h3>\n

La situaci\u00f3 actual del S\u00e0hara \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de la retirada precipitada de les tropes espanyoles, el 1975, una operaci\u00f3 organitzada en persona pel llavors Pr\u00edncep d’Espanya, Joan Carles de Borb\u00f3, que va organitzar, d’acord amb els EUA, aquesta retirada. Proper a pujar al tron, volia tant s\u00ed com no evitar implicar l’ex\u00e8rcit espanyol en una guerra colonial contra el Marroc, veient l’exemple del ve\u00ed Portugal, on la guerra colonial va portar a la revoluci\u00f3 del 25 d’abril.El Borb\u00f3 va fer, el novembre de 1975, una visita a les tropes espanyoles a Aaiun en un viatge sorpresa. Mentre fa promeses p\u00fabliques que \u201cEspanya no far\u00e0 un pas enrere, complir\u00e0 tots els seus compromisos, respectar\u00e0 el dret dels saharau\u00eds a ser lliures\u201d i assegura que \u201cel vostre comandant en cap estar\u00e0 aqu\u00ed, amb tots vosaltres, quan soni el primer tret \u201d, organitza \u201cl’operaci\u00f3 oreneta\u201d, una evacuaci\u00f3 precipitada de la col\u00f2nia. Tan precipitada que deixa en mans del Front Polisario armes i bagatges que li permetran iniciar la guerra contra el Marroc.El llavors governador general del S\u00e0hara Occidental, el general Federico G\u00f3mez de Salazar \u2013que va participar a la guerra civil al comandament de tropes mercen\u00e0ries marroquines, i m\u00e9s tard a la Divisi\u00f3 Blava- declarava llavors que \u201c(\u2026) En una conflagraci\u00f3 armada puc assegurar-los que hagu\u00e9ssim obtingut una gran vict\u00f2ria sobre el Marroc en menys de 24 o 48 hores, per\u00f2 per no fer aquesta matan\u00e7a (sobre la Marxa Verda) i per salvaguardar la pau desistim de la viol\u00e8ncia i arribem a un acord (\u2026)\u201d. I afegia que \u201c(\u2026) Espanya t\u00e9 la consci\u00e8ncia tranquil\u00b7la per haver fet tot el possible per concedir-los l’autodeterminaci\u00f3, per\u00f2 les constants accions d’aquest Front (Polisari) ens han obligat a acceptar aquesta postura tripartita (\u2026)\u201d.<\/p>\n

Qui mana en realitat?<\/strong><\/h3>\n

Certa premsa de dretes -curiosament recolzada amb alguns que es consideren d’esquerres- llan\u00e7a els seus atacs contra el s\u00e0trapa marroqu\u00ed i la capitulaci\u00f3 de S\u00e1nchez davant seu. A banda del tuf racista d’aquests ep\u00edtets, i com si el rei d’Espanya no fos de la mateixa calana alhora de ser el representant del pa\u00eds colonitzador (no ho oblidem). Tot i aix\u00f2, f\u00e0cil \u00e9s comprovar que ni el rei del Marroc, ni el d’Espanya i menys S\u00e1nchez tenen en aquest cas poder decisori.La hist\u00f2ria \u00e9s llarga i va des de la negativa de Franco a tornar al Marroc, en el moment de la seva independ\u00e8ncia, una part important del seu territori (Ceuta, Melilla, Ifni, el S\u00e0hara\u2026), o sigui negant la unitat nacional marroquina, fins que els EUA es van ficar a l’assumpte.Partim del pla Baker el 1997 fins a la versi\u00f3 modificada (prenent com a exemple l’Estat de les autonomies espanyol) del 2007.El desembre del 2020, el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, va signar una declaraci\u00f3 reconeixent la sobirania del Marroc sobre el S\u00e0hara Occidental. La Casa Blanca va assenyalar que aquesta decisi\u00f3 formava part de l’acord per al restabliment de relacions diplom\u00e0tiques plenes entre el Marroc i Israel (una decisi\u00f3 que compta amb el rebuig massiu del poble marroqu\u00ed). L’administraci\u00f3 Biden ha ratificat aquesta decisi\u00f3.A primers de mar\u00e7, la subsecret\u00e0ria d’Estat nord-americana Wendy Ruth Sherman va fer un viatge a Rabat, Alger i Madrid. S\u00e1nchez escriu immediatament al rei marroqu\u00ed per repetir el que diu l’actual administraci\u00f3 Biden (que per cert ja havia avan\u00e7at el govern alemany sota Merkel): que la soluci\u00f3 m\u00e9s adequada per al S\u00e0hara occidental \u00e9s una autonomia en el marc del r\u00e8gim. Per tant, la \u201cdecisi\u00f3\u201d de S\u00e1nchez \u2013per m\u00e9s que tracti de presentar-la com una concessi\u00f3 al Marroc perqu\u00e8 recolzi el forrellat a la immigraci\u00f3 despr\u00e9s de les tanques de Ceuta i Melilla- no \u00e9s sin\u00f3 una mostra de submissi\u00f3 als dictats de l’amo ianqui .El r\u00e8gim auton\u00f2mic que s’atorgaria al S\u00e0hara obre el mel\u00f3 d’altres autonomies possibles, que s’estendrien a tot el territori del Marroc. Recordem que el vell projecte d’autonomitzaci\u00f3 del pa\u00eds va ser aplaudit en el seu moment pels capitalistes espanyols que buscaven invertir al RIF si es creava una \u201czona franca\u201d. Per qu\u00e8 l’imperialisme nord-americ\u00e0 ha optat per aquesta \u201csoluci\u00f3\u201d?<\/p>\n

Fins i tot la declaraci\u00f3 de Trump, el govern dels EUA defensava formalment l’anomenat Pla Baker, aprovat per l’ONU el 2003 (no en va el seu autor era l’exsecretari d’Estat dels EUA, James Baker).Per valorar el canvi de posici\u00f3, \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia hem de partir de la nova situaci\u00f3 internacional, marcada per la retirada dels EUA de l’Afganistan, constataci\u00f3 de que ja no tenen la capacitat d’actuar com a gendarme mundial. Una situaci\u00f3 agreujada per la guerra a Ucra\u00efna. Per als EUA el r\u00e8gim marroqu\u00ed ocupa un lloc important en relaci\u00f3 amb la defensa d’Israel i l’opressi\u00f3 dels palestins, i \u2026 alhora, \u00e9s un estat tap en relaci\u00f3 a l’\u00c0frica subsahariana. En aquesta zona, l’esfondrament de tots els governs titelles dependents de l’imperialisme franc\u00e8s i el frac\u00e0s de la seva pres\u00e8ncia militar fan t\u00e9mer una emigraci\u00f3 m\u00e9s que massiva. Refor\u00e7ar la Monarquia alauita \u00e9s una necessitat de \u201cl’ordre mundial\u00bb i la monarquia espanyola hi t\u00e9 inter\u00e8s.Per a Alg\u00e8ria, sense deixar de ser important, la \u201cq\u00fcesti\u00f3 saharau\u00ed\u201d \u00e9s simplement una carta. A m\u00e9s, li permet vendre el gas i el petroli a l’al\u00e7a.Qui perd? D’entrada, els treballadors i els pobles del Marroc, inclosos els saharau\u00eds.<\/p>\n

Una \u201clegalitat internacional\u201d contra els pobles<\/strong><\/h3>\n

Algunes cr\u00edtiques a la decisi\u00f3 de S\u00e1nchez es recolzen en una suposada \u00ablegalitat internacional\u00bb. Per\u00f2 aquesta legalitat es basa en el reconeixement de la responsabilitat i el dret del colonitzador: Espanya i Fran\u00e7a, en el cas del Marroc. Una legalitat basada, per tant, en les matances de les guerres colonials, del 1909, del 1922, del 1924 (incloent bombardejos amb armes qu\u00edmiques) contra la poblaci\u00f3 marroquina.Avu\u00ed es pret\u00e9n presentar l’ONU com a defensora de drets. No ens deixem enganyar per aquest argument. L’ONU que va crear l’Estat d’Israel massacrant i expulsant la poblaci\u00f3 palestina, que va permetre l’embargament contra l’Iraq (que va tenir com a conseq\u00fc\u00e8ncia que 1,5 milions de persones morissin entre el 1990 i el 1998 per aquesta causa, segons la mateixa ONU), i la llista \u00e9s llarga. L’ONU no \u00e9s m\u00e9s que una \u201ccaverna de bandits\u201d utilitzant la caracteritzaci\u00f3 que feia Lenin de la seva antecessora, la Societat de Nacions.<\/p>\n

Nom\u00e9s els pobles poden obrir una soluci\u00f3, sense inger\u00e8ncies imperialistes<\/strong><\/h3>\n

L’\u00fanica legalitat que poden recon\u00e8ixer els treballadors i els pobles \u00e9s la que rebutja la inger\u00e8ncia imperialista dels EUA i la seva subsidi\u00e0ria Monarquia espanyola i, per descomptat, en cap cas la seva subag\u00e8ncia, la monarquia alauita.Com a militants obrers internacionalistes considerem que, vivint en un pa\u00eds imperialista com Espanya, \u201cl’enemic \u00e9s al nostre pa\u00eds\u201d. \u00c9s per aix\u00f2 que lluitem contra tota inger\u00e8ncia del govern espanyol al Marroc i per la devoluci\u00f3 de Ceuta, Melilla i altres enclavaments colonials al Marroc, al mateix temps que exigim la devoluci\u00f3 de Gibraltar i la retirada de les bases nord-americanes de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica.Som solidaris amb tots els pobles del Marroc, amb la seva lluita unida -incloent-hi el poble del S\u00e0hara occidental- contra la inger\u00e8ncia imperialista i la seva ag\u00e8ncia local, el rei del Marroc que, a m\u00e9s, d\u00f3na suport a l’Estat d’Israel. Nom\u00e9s els pobles del Magrib, \u00e0rabs, berbers, saharauis, poden obrir una soluci\u00f3 democr\u00e0tica a la situaci\u00f3 de la zona. La decisi\u00f3 de Trump, Biden i S\u00e1nchez intenta tancar el cam\u00ed a una soluci\u00f3 democr\u00e0tica per al Magrib, soluci\u00f3 que nom\u00e9s pot sortir d’una uni\u00f3 lliure de pobles, alliberats de tota inger\u00e8ncia estrangera, des de la Monarquia espanyola a l’ONU i la Uni\u00f3 Europea.I combatem al nostre pa\u00eds perqu\u00e8 el mili\u00f3 llarg de treballadors marroquins gaudeixin de tots els drets, contra el treball esclau en la recol\u00b7lecci\u00f3 de collites, contra la quota masclista de treballadores marroquines, que nom\u00e9s selecciona dones amb fills menors d’edat per al treball a la recol\u00b7lecci\u00f3 de la maduixa, \u201ccontra tota manifestaci\u00f3 de racisme, i, en primer lloc, contra la infame Llei d’Estrangeria. Recordem que despr\u00e9s de l’entrevista de S\u00e1nchez amb Mohamed VI s’ha acordat que el Marroc acollir\u00e0 els immigrants \u201cirregulars\u201d que Espanya expulsi. (Parlarem d’aix\u00f2 amb m\u00e9s deteniment) <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 884 per descarregar en PDF La decisi\u00f3 del govern S\u00e1nchez de modificar p\u00fablicament la seva posici\u00f3 respecte del S\u00e0hara Occidental ha aixecat una onada de protestes entre les diferents forces pol\u00edtiques del pa\u00eds. Aix\u00ed el dimecres 6 d’abril una Proposici\u00f3 No de Llei (PNL) va ser votada per la majoria del Congr\u00e9s (des […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[10,1153,1162],"class_list":["post-6582","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacion","tag-marruecos","tag-sahara-occidental"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6582","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6582"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6582\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6589,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6582\/revisions\/6589"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6582"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6582"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6582"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}