{"id":6605,"date":"2022-05-03T16:26:31","date_gmt":"2022-05-03T14:26:31","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6605"},"modified":"2022-05-03T16:26:31","modified_gmt":"2022-05-03T14:26:31","slug":"despres-de-les-eleccions-presidencials-franceses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/despres-de-les-eleccions-presidencials-franceses\/","title":{"rendered":"Despr\u00e9s de les eleccions presidencials franceses"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 885 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

El 24 d’abril passat es va celebrar la segona volta de les eleccions franceses, que va enfrontar el candidat de la dreta Emmanuel Macron, i la de la ultradreta, Marine Le Pen. Al candidat de la Uni\u00f3 Popular, Jean-Luc M\u00e9lenchon, que es presentava amb un programa de ruptura amb les institucions de la V rep\u00fablica, li van faltar 400.000 vots per passar a la segona volta, per la divisi\u00f3 que van suposar altres candidatures de la trucada \u201cesquerra\u201d (l’ecologista Yannick Jadot va treure1.627.853; el del PC,Fabien Roussel,802.422; Anne Hidalgo, del PS, 616.478).<\/p>\n

A la primera volta es va poder constatar l’enfonsament dels partits que han ocupat el gruix de la representaci\u00f3 pol\u00edtica des de la creaci\u00f3 de la V Rep\u00fablica, el 1959, despr\u00e9s d\u2019un cop d’estat del general De Gaulle el 1958. La candidata del partit gaullista, Val\u00e9rie P\u00e9cresse, va treure un 4,78% dels vots. La del Partit Socialista un 1,74%; el del Partit Comunista un 2,28%. Aquest esfondrament dels partits tradicionals posa de manifest l’immens rebuig de la poblaci\u00f3 cap a totes aquestes formacions.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la primera volta, molts van cridar a votar per Macron per \u201cbarrar el pas a la ultradreta\u201d. Es van multiplicar les pressions i els discursos culpabilitzants sobre els votants. Tot i aix\u00f2, un 28% dels inscrits es va abstenir. 2.228.044 van votar en blanc, 790.946 van votar nul. Blancs i nuls van sumar un 8,5% dels votants (m\u00e9s del 6% del cens): Si sumem els abstencionistes, els blancs i els nuls, gaireb\u00e9 17 milions de votants, m\u00e9s d’un ter\u00e7 de l’electorat, es van negar a triar entre la pesta i la c\u00f2lera. Com assenyala la declaraci\u00f3 del Partit Obrer Independent (POI, del qual formen part els militants francesos de la IV Internacional). \u201caquest fet d’enorme import\u00e0ncia \u00e9s una extensi\u00f3 de la immensa ira que es va expressar a la primera volta de les eleccions presidencials contra Macron, contra aquest r\u00e8gim\u201d.<\/p>\n

A la primera volta, prop de 8 milions de treballadors van donar el seu vot al candidat de la Uni\u00f3 Popular, Jean-Luc M\u00e9lenchon, que es presentava sota un programa de ruptura, com vam assenyalar abans.<\/p>\n

Els resultats de la segona volta<\/strong><\/h3>\n

En la segona volta va guanyar Emmanuel Macron, amb un 53% dels vots emesos. Marine Le Pen va obtenir un 37,86%. Els vots en blanc van suposar un 6,34% dels vots emesos, i els nuls, un 2,25%.<\/p>\n

El proclamat vencedor, Macron, nom\u00e9s ha aconseguit el suport del 38% del cens. I, segons les enquestes, el 40% de les persones que van votar per Macron ho van fer com a mal menor. \u00c9s a dir, que no pot presumir que hagin donat suport al seu programa. I, malgrat tot, Macron va perdre 2 milions de vots en comparaci\u00f3 del 2017.<\/p>\n

Marine Le Pen ha aconseguit el seu millor resultat en unes eleccions presidencials, amb 13.288.686 vots. Despr\u00e9s de les eleccions, se’ns repeteix que tots aquests votants s\u00f3n d'\u00bbextrema dreta\u00bb, o fins i tot \u00abfeixistes\u00bb. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s tan simple. Molts dels vots s\u00f3n vots de rebuig. Com diu la declaraci\u00f3 del POI, \u201cTothom sap qui \u00e9s l’arquitecte d’aquesta situaci\u00f3. Aquest \u00e9s el resultat directe de la pol\u00edtica de Macron que, com tots els seus predecessors, tant de dreta com d’esquerra, ha continuat alimentant per assegurar-ne la reelecci\u00f3\u201d.<\/p>\n

I ara?<\/strong><\/h3>\n

El que \u00e9s clar, com diu la declaraci\u00f3 del POI, \u00e9s que Macron acaba de ser reelegit al capdavant d’un pa\u00eds profundament fracturat, d’institucions que es descomponen a ulls vista, davant un rebuig massiu de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Macron pret\u00e9n continuar amb el programa ara. Un programa que ha estat rebutjat per la poblaci\u00f3 treballadora. Durant aquests darrers cinc anys, ha llan\u00e7at atacs a bona part de les conquestes socials i democr\u00e0tiques de la classe treballadora. Com assenyala el POI: \u201cordenances que organitzen la ruptura del codi laboral i de tots els \u00e8xits col\u00b7lectius; marxa cap a la privatitzaci\u00f3 de la SNCF i tots els serveis p\u00fablics… Des de fa m\u00e9s de dos anys, les decisions s’adopten al secret del Consell de Defensa; el pa\u00eds es troba sota un estat d’emerg\u00e8ncia permanent, cosa que permet una acumulaci\u00f3 de mesures lliberticides sense precedents en la hist\u00f2ria de les institucions antidemocr\u00e0tiques de la V Rep\u00fablica\u201d.<\/p>\n

No hi han faltat les respostes populars a aquestes mesures. Hi va haver una gran mobilitzaci\u00f3 contra la reforma de les pensions, a l’octubre del 2019, la revolta de les Armilles Grogues, que va comen\u00e7ar el novembre del 2018, i que comptava amb el suport, segons les enquestes, del 75% de la poblaci\u00f3. Despr\u00e9s, un altre cop, una potent vaga contra la reforma de les pensions, que ha obligat Macron a fer marxa enrere en la reforma de la qual havia fet la ins\u00edgnia del seu primer mandat de cinc anys.<\/p>\n

No hi ha dubte que Macron vol continuar i aprofundir la pol\u00edtica destructiva en nom del capital financer. Tot i les promeses electorals, acaba d’anunciar que caldr\u00e0 prolongar l’edat de jubilaci\u00f3 a 65 anys i liquidar els r\u00e8gims especials. T\u00e9 la intenci\u00f3 d’organitzar una \u201cconfer\u00e8ncia social\u201d sobre aquest tema aquest estiu amb tots els sindicats i les organitzacions patronals. I el seu ministre d\u2019Economia i Finances acaba de declarar que el Govern no descartaria utilitzar, per aprovar la reforma de pensions, l\u2019article 49,3 de la Constituci\u00f3, que permet fer aprovar un projecte de llei a l\u2019Assemblea Nacional sota el xantatge que un vot en contra suposa una moci\u00f3 de censura i convocat\u00f2ria d’eleccions.<\/p>\n

Reagrupar forces per continuar la lluita<\/strong><\/h3>\n

Com assenyala el POI, \u201cL’enorme indignaci\u00f3, la voluntat de resist\u00e8ncia que impregnen grans sectors de la poblaci\u00f3 i la joventut nom\u00e9s pot xocar frontalment amb la pol\u00edtica destructiva que Macron intentar\u00e0 imposar per tots els mitjans. Hi haur\u00e0, inevitablement, confrontaci\u00f3<\/em>\u201d.<\/p>\n

A la primera volta, 8 milions han donat suport al programa de ruptura amb la V Rep\u00fablica de la Uni\u00f3 Popular. Els m\u00edtings de M\u00e9lenchon han agrupat desenes de milers, han estat actes massius a les grans ciutats. En especial hi han participat molts joves.<\/p>\n

D’aqu\u00ed a unes setmanes se celebraran les eleccions legislatives. Tanmateix, tant Macron com Le Pen intentaran reproduir l’escenari infernal de la segona volta de les eleccions presidencials. Per\u00f2, com assenyalava justament M\u00e9lenchon: \u00abMacron \u00e9s el programa econ\u00f2mic de Le Pen m\u00e9s el menyspreu de classe; Le Pen \u00e9s el programa econ\u00f2mic de Macron m\u00e9s el menyspreu de ra\u00e7a\u00bb.<\/p>\n

A m\u00e9s, hi ha la q\u00fcesti\u00f3 de la naturalesa de les institucions de la V Rep\u00fablica, institucions antidemocr\u00e0tiques que, confiant al cap d’Estat poders exorbitants, deixen l’Assemblea Nacional redu\u00efda al rang de parlament titella. Per aix\u00f2, a les legislatives \u00e9s imprescindible, si es vol obrir una perspectiva d’acord amb la democr\u00e0cia, amb els interessos de la gran majoria, treballar perqu\u00e8 aquestes institucions, resultants del cop d’Estat del 1958, siguin escombrades.<\/p>\n

Ja hi ha veus que criden a constituir candidatures de \u201cunitat de l’esquerra\u201d a les legislatives. S\u00f3n, precisament, els mateixos que a la primera volta es van negar a donar suport a M\u00e9lenchon. En aquest sentit, Eric Coquerel, diputat de La France Insoumise, declarava el dilluns 25 d’abril a Franceinfo: \u201cUni\u00f3 d’Esquerra’? No, no fem servir aquest terme perqu\u00e8 pensem que la suma de diverses etiquetes que nom\u00e9s voldrien intentar aconseguir el m\u00e0xim de c\u00e0rrecs electes no \u00e9s el que es necessita al pa\u00eds. El que el pa\u00eds necessita \u00e9s: quin programa s’est\u00e0 aplicant, quina estrat\u00e8gia. (\u2026) Ens proposem compartir el nostre programa, la nostra estrat\u00e8gia, compartir la Uni\u00f3 Popular que hem pogut establir per a l’elecci\u00f3 presidencial. Que quedi clar. Efectivament, es basa en el programa, inclosa la jubilaci\u00f3 als 60 anys. \u00c9s dif\u00edcil imaginar que els socialistes es puguin unir a aquesta idea\u201d.<\/p>\n

Coquerel hi afegeix. \u201ctenim un suport de gran part dels francesos al nostre programa i que creiem que aix\u00f2 \u00e9s el que necessita el pa\u00eds, i, b\u00e9, no ho modificarem per aconseguir no s\u00e9 quin acord. La m\u00e0 est\u00e0 estesa, per\u00f2 la m\u00e0 est\u00e0 estesa sobre la base d\u00b4un programa de ruptura que creiem que \u00e9s el que es necessita per al pa\u00eds\u201d<\/em><\/p>\n

Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3, tant a Fran\u00e7a com a l’Estat espanyol: repetir les f\u00f3rmules d’unitat de l’esquerra per sostenir els r\u00e8gims podrits i aplicar el programa del capital financer i de les seves institucions com la Uni\u00f3 Europea i l’OTAN, o agrupar forces per les reivindicacions, en defensa dels drets i les conquestes (i, en particular, del dret a la jubilaci\u00f3 i del sistema de seguretat social que la garanteix), per la ruptura amb el r\u00e8gim.<\/p>\n

Coquerel ho expressa aix\u00ed: \u201cseria molt bo que hi hagu\u00e9s un acord, <\/em>per\u00f2 la meva principal preocupaci\u00f3 \u00e9s remobilitzar tots els que ens van votar a la primera volta, tots aquells que, si no guanyem, es jubilaran als 65 anys, que es veuran obligats a treballar 20 hores per tenir un RSA[1]<\/strong><\/a>de mis\u00e8ria, etc., finalment, la pol\u00edtica del senyor Macron. I aquest electorat, no el mobilitzarem amb no s\u00e9 quins acords i compromisos on ell <\/em>(l’electorat, nota de l’editor) diria:\u00bbDoncs bah, finalment, comencen de nou com en anys anteriors, no han ent\u00e8s res\u00bb. Ho mobilitzarem amb un programa clar\u201d.<\/p>\n

S’obtinguin els resultats que s’obtinguin, per a un militant revolucionari, l’objectiu, en tot proc\u00e9s electoral, \u00e9s organitzar la classe treballadora per lluitar per si mateixa per les reivindicacions. Per aix\u00f2, el POI crida a \u201ctreballar junts, amb els milers que ja es reuneixen a la Uni\u00f3 Popular, per amplificar \u201caquesta immensa for\u00e7a que hem constru\u00eft\u201d (M\u00e9lenchon, 10 d’abril), per enfortir aquest pol popular\u201d. A m\u00e9s, com explica la declaraci\u00f3 del POI, \u00abuna quantitat important de diputats elegits sobre l’orientaci\u00f3 de ruptura per la Uni\u00f3 Popular obriria una bretxa a les institucions que permetria a la masses lluitar per la convocat\u00f2ria d’una Assemblea constituent i sobirana\u00bb.<\/p>\n

[1]<\/a>Renda m\u00ednima vital<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 885 per descarregar en PDF El 24 d’abril passat es va celebrar la segona volta de les eleccions franceses, que va enfrontar el candidat de la dreta Emmanuel Macron, i la de la ultradreta, Marine Le Pen. Al candidat de la Uni\u00f3 Popular, Jean-Luc M\u00e9lenchon, que es presentava amb un programa de ruptura […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1128,1002,200],"class_list":["post-6605","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-luchadeclases","tag-elecciones","tag-francia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6605"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6605\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6612,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6605\/revisions\/6612"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}