{"id":6647,"date":"2022-05-23T20:07:59","date_gmt":"2022-05-23T18:07:59","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6647"},"modified":"2022-05-23T20:14:07","modified_gmt":"2022-05-23T18:14:07","slug":"la-guerra-i-la-crisi-del-sistema-imperialista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-guerra-i-la-crisi-del-sistema-imperialista\/","title":{"rendered":"La guerra i la crisi del sistema imperialista"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 888 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

La guerra d’Ucra\u00efna torna a posar sobre la taula molts elements que han estat en discussi\u00f3 entre els militants obrers. Quant a aix\u00f2, en el debat de la direcci\u00f3 de la IV Internacional, un camarada assenyalava el seg\u00fcent: \u00abEl X Congr\u00e9s Mundial de la Quarta Internacional haur\u00e0 de tenir en compte tots aquests elements, avaluant-los amb l’\u00fanic criteri dels interessos de classe del proletariat mundial. Aquest no \u00e9s de cap manera un exercici acad\u00e8mic estimat pels professors de ‘geopol\u00edtica’ que balbucegen cada dia davant de les c\u00e0meres de televisi\u00f3\u201d. T\u00e9 ra\u00f3. I per fer-li just\u00edcia, \u00e9s essencial situar aquesta guerra al seu lloc en la hist\u00f2ria de la crisi de tot el sistema imperialista. D’entrada, cal constatar un fet: la crisi actual no \u00e9s causa de la guerra, ans el contrari<\/p>\n

Recapitulem: aquesta guerra no \u00e9s la continuaci\u00f3 de les dues primeres guerres mundials. Les dues primeres grans guerres imperialistes (1914\/1918. 1939\/1945)van ser guerres per la dominaci\u00f3 del m\u00f3n.Tanmateix, la dislocaci\u00f3 en curs de l’ordre mundial establert el 1945,el 1945 i de totes les institucions sorgides d’all\u00e0, des del FMI a l’ONU,\u00ab<\/em>no \u00e9s degut a la impugnaci\u00f3 de l’hegemonia nord-americana per part d’una altra pot\u00e8ncia, sin\u00f3 a l’esgotament de les condicions en qu\u00e8 va ser fundada (…). En assumir el lideratge de l’economia mundial en la seva etapa imperial, els Estats Units s’estan fent c\u00e0rrec de totes les seves contradiccions\u00bb (Capitalisme i economia mundial, per Xabier Arrizabalo). En resum, no es tracta, de cap manera d’una q\u00fcesti\u00f3 de \u00bb relleu\u00bb, de substituci\u00f3 de la posici\u00f3 hegem\u00f2nica de l’imperialisme nord-americ\u00e0 per part d’una pot\u00e8ncia competidora.<\/p>\n

Aquesta guerra no \u00e9s part de l’esb\u00f3s d’un nou\u00bbordre mundial\u00bb (com el que pretenia George Bush el 2001 despr\u00e9s de l’atemptat a la Torres Bessones). Es l’expressi\u00f3 de la convulsa desintegraci\u00f3 del mercat mundial. Agreguem un aclariment: no va ser la guerra la que va causar el tsunami inflacionari. Les \u00abfortes pressions inflacion\u00e0ries\u00bb l’han precedida, reconeixen tots els experts. La guerra, incloses les sancions de la Uni\u00f3 Europea, – sancions, en realitat, contra el poble rus, que repercuteixen contra tots els pobles europeus i anuncien una fam generalitzada a m\u00e9s de 40 pa\u00efsos d’\u00c0frica i Orient Mitj\u00e0-sens dubte les ha agreujat, provocant aquest crit d’angoixa del diari Le Monde (15 d’abril: \u00abCom un incendi forestal, la inflaci\u00f3 no coneix fronteres ni \u00e0rees protegides. Un cop superada la temperatura necess\u00e0ria, res no pot aturar les flames\u00bb.<\/p>\n

D’on ve aquesta inflaci\u00f3?<\/strong><\/h3>\n

Per\u00f2 d’on ve aquesta inflaci\u00f3? \u00c9s producte dels bilions de d\u00f2lars injectats pels bancs centrals als mercats per sortir de la crisi financera de 2007-2008, \u00abGarantir la liquiditat del mercat i mantenir artificialment baixos els tipus d’inter\u00e8s a llarg termini per impulsar l’economia, una pol\u00edtica que ha portat el banc (la Reserva Federal) a comprar m\u00e9s de 9 bilions de d\u00f2lars en valors, l’equivalent al 40% del producte interior brut dels Estats Units\u201d. (Le Monde, 6 de maig de 2022). Aquesta injecci\u00f3 de diners buscava entre altres coses prevenir o impedir una explosi\u00f3 social generalitzada despr\u00e9s de l’onada de revoltes i aixecaments el 2019.<\/p>\n

La desintegraci\u00f3 del mercat mundial denunciada per l’OMC \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable de la lluita empresa pel capital financer per fer front a la tend\u00e8ncia a la baixa de la taxa de guany, una lluita per aixafar el cost de la for\u00e7a de treball a trav\u00e9s de la desregulaci\u00f3 i la precaritzaci\u00f3 de treball.<\/p>\n

La desintegraci\u00f3 del mercat mundial \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia dels intents del capital financer d’obrir-se per la for\u00e7a espais de valoritzaci\u00f3 del capital capa\u00e7os de restaurar el proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 en un mercat sobresaturat. Una contradicci\u00f3 que el columnista econ\u00f2mic de Le Monde resumeix en aquesta f\u00f3rmula: \u201cEl m\u00f3n s’est\u00e0 arronsant a ulls vista. Un dia era ampli i estava ple de possibilitats. Ara est\u00e0 saturat i ple de trampes\u201d<\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s com l\u2019imperialisme nord-americ\u00e0, aprofitant la guerra desencadenada per Putin, utilitza totes les seves forces per obrir un nou espai per a la valoritzaci\u00f3 del capital obligant als seus \u00abaliats\u00bb a una inversi\u00f3 massiva a l’economia d’armament,recurs m\u00faltiples vegades utilitzat per\u00f2 agreujant el caos creixent del mercat mundial.<\/p>\n

Biden, com Putin…<\/strong><\/h3>\n

Biden, com a representant dels interessos dels monopolis imperialistes nord-americans, i Putin, com a representant de l’oligarquia mafiosa governant al Kremlin, busquen garantir els interessos als qui serveixen l’acc\u00e9s a les mat\u00e8ries primeres (o sigui, el control del mercat de les mat\u00e8ries primeres des de l’energia als aliments), que senten que necessiten en el marc de la transformaci\u00f3 econ\u00f2mica que hauria de comportar la\u00bbtransici\u00f3 energ\u00e8tica\u00bb,<\/p>\n

No hi ha dos camps. Hi ha un enfrontament\u2013que no exclou la possibilitat d’un derrap\u2013 cop a cop i de manera an\u00e0rquica entre els g\u00e0ngsters que es troben al capdavant dels monopolis imperialistes i els oligarques. En aquest sentit, podem dir que hem entrat en una guerra sense fi, una expressi\u00f3 de la dislocaci\u00f3 del mercat mundial, una conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi de tot el sistema.<\/p>\n

No hi ha dos camps<\/strong><\/h3>\n

No hi ha dos camps. No hi ha ni un camp progressista contra la reacci\u00f3, ni tan sols dos camps que lluitin per l’hegemonia mundial. Hi ha el camp dels monopolis imperialistes i els oligarques compromesos en la dislocaci\u00f3 del mercat mundial amb tot all\u00f2 que aix\u00f2 comporta de brutalitat i de desordre a imatge i semblan\u00e7a de l’anarquia que presideix el funcionament del sistema capitalista.<\/p>\n

La refer\u00e8ncia a una guerra entre democr\u00e0cia i dictadura \u00e9s una estafa destinada a amagar la crisi social sense precedents en qu\u00e8 la inflaci\u00f3, s\u00edmptoma de la crisi, est\u00e0 enfonsant el m\u00f3n.<\/p>\n

Espantats per la reacci\u00f3 predictible davant all\u00f2 que cal cridar pel seu nom: l’organitzaci\u00f3 a tots els continents d’una ofensiva gegantina de \u201cdevaluaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball\u201d, espantats per l’amena\u00e7a que aquesta reacci\u00f3 representa per a tots els governs, tant els de les pot\u00e8ncies imperialistes com els de els pa\u00efsos dominats d’\u00c0frica, Am\u00e8rica Llatina i \u00c0sia, els representants del capital financer han decidit aprofitar la q\u00fcesti\u00f3 de la guerra per avan\u00e7ar a marxes for\u00e7ades cap a l’establiment d’una uni\u00f3 nacional, \u00e9s a dir, l’exig\u00e8ncia a partits i sindicats de renunciar a la lluita per reivindicacions i drets en nom d’un suposat inter\u00e8s superior.<\/p>\n

Ja podem dir que els enfrontaments que es preparen ho fan sota noves condicions pol\u00edtiques. En una situaci\u00f3 marcada per l’enfonsament de tots els poders i per la crisi mortal de totes les representacions pol\u00edtiques que s’han inscrit en el marc de la defensa de les institucions de l’ordre burg\u00e8s, s’esqueixen noves forces, una gran fracci\u00f3 de la joventut, que busquen encarnar la \u201cruptura\u201d amb el vell ordre, i que s’involucren en un proc\u00e9s complex i aparentment contradictori de reconstrucci\u00f3 d’una aut\u00e8ntica representaci\u00f3 pol\u00edtica de la classe obrera.<\/p>\n

Aix\u00f2 \u00e9s el que testimonia el sorgiment de la \u00abUni\u00f3 Popular\u201d a Fran\u00e7a les expressions de la qual no es limiten a Fran\u00e7a, ni tan sols a Europa. Hi ha una necessitat urgent d’establir contacte amb tots aquells grups que, a Europa, i a escala internacional, han entrat en un proc\u00e9s de ruptura vinculant la exig\u00e8ncia d’un augment general dels salaris, la congelaci\u00f3 dels preus, la defensa de les pensions, el restabliment dels sistemes de salut i educaci\u00f3- fent ressorgir, en tota la seva actualitat, el sistema de \u00abreivindicacions transit\u00f2ries\u00bb (com l’escala m\u00f2bil de salaris), el rebuig dels pressupostos d’armament, encarnaci\u00f3 de la pol\u00edtica destructiva de tots els governs sotmesos a l’imperialisme.<\/p>\n

L\u00f2gicament, l’organitzaci\u00f3 a Madrid, els dies 29 i 30 de juny, de la cimera de l’OTAN, que a l’avantguarda i la rereguarda dels comerciants de les guerres, hauria de proporcionar l’eix d’un gran agrupament de tots aquells que decideixen comprometre’s concretament en la lluita contra la guerra.<\/p>\n

Nombroses forces, que inclouen els sindicats, ja han decidit convocar una manifestaci\u00f3 contra la cimera el 26 de juny a Madrid. Preparem un m\u00edting internacional per al dia 25 a Madrid, contra la cimera, que s’inscriu a les m\u00faltiples mobilitzacions en curs i en continu\u00eftat amb la Confer\u00e8ncia Obrera europea d’urg\u00e8ncia del 9 d’abril passat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 888 per descarregar en PDF La guerra d’Ucra\u00efna torna a posar sobre la taula molts elements que han estat en discussi\u00f3 entre els militants obrers. Quant a aix\u00f2, en el debat de la direcci\u00f3 de la IV Internacional, un camarada assenyalava el seg\u00fcent: \u00abEl X Congr\u00e9s Mundial de la Quarta Internacional haur\u00e0 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[753,31,22],"class_list":["post-6647","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-crisis","tag-guerra","tag-imperialismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6647","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6647"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6647\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6657,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6647\/revisions\/6657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6647"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6647"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6647"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}