{"id":6854,"date":"2022-08-01T11:33:32","date_gmt":"2022-08-01T09:33:32","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6854"},"modified":"2022-08-01T11:33:32","modified_gmt":"2022-08-01T09:33:32","slug":"resistencia-pobles-europa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/resistencia-pobles-europa\/","title":{"rendered":"La resist\u00e8ncia dels pobles d’Europa davant la cat\u00e0strofe"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 898 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>La guerra oberta desfermada a Europa despr\u00e9s de la brutal invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna per part de l’ex\u00e8rcit de Putin ha estat la gota que ha desbordat el got de totes les crisis acumulades. Perqu\u00e8 ni la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 i forces productives, ni el desastre sanitari agreujat per la pand\u00e8mia, ni la ruptura de subministraments, ni els atacs a totes les conquestes socials com les pensions, els salaris o els convenis col\u00b7lectius, ni la inflaci\u00f3 galopant van comen\u00e7ar el 24 de febrer… En aquesta data es van accelerar passant al grau de morts massives i dislocaci\u00f3 del conjunt de les relacions socials, pol\u00edtiques, econ\u00f2miques del conjunt del continent europeu, amb repercussions al conjunt del mercat mundial.<\/span><\/p>\n

La guerra pels mercats, pel control de l’energia i els principals productes alimentaris que lliuren els EUA, que sotmeten tots els governs europeus amb l’OTAN, i l’oligarquia que va saquejar la riquesa social a R\u00fassia, t\u00e9 un \u00e0mbit mundial, perqu\u00e8 com b\u00e9 va afirmar la Cimera de l’OTAN del 29 i 30 de juny, el principal rival\/enemic \u00e9s la Xina. Biden t\u00e9 necessitat de sotmetre Europa per fer front a la Xina, enmig de la crisi de descomposici\u00f3 que viu la societat nord-americana.<\/p>\n

L’alineament\/submissi\u00f3 de tots els governs de l’OTAN als EUA a la seva guerra contra R\u00fassia i la seva guerra comercial contra la Xina va en contra dels seus propis interessos. Tot sembla indicar que ser\u00e0 la ind\u00fastria europea, copejada per la manca de subministraments d’energiai ambla for\u00e7ada \u201ctransformaci\u00f3 verda\u201d qui accentu\u00ef el seu declivi.<\/p>\n

Des d’aquesta Carta i a totes les nostres publicacions i iniciatives (com la Trobada de Madrid del 25 de juny) hem afirmat i defensat que l’\u00fanic inter\u00e8s dels treballadors i els pobles d’Europa \u00e9s rebutjar tota Uni\u00f3 Sagrada amb els governs bel\u00b7licistes, rebutjar els pressupostos de guerra, posar davant la unitat en defensa de les reivindicacions m\u00e9s elementals, des del salari a la llibertat sindical i pol\u00edtica, en una l\u00ednia d’internacionalisme obrer seguint la tradici\u00f3 d’aquest.<\/p>\n

\u00c9s la l\u00ednia de \u00abGuerra a la Guerra\u00bb,on no hi ha b\u00e0ndol favorable als pobles, perqu\u00e8 aquesta guerra ho \u00e9s contra tots els pobles. D’entrada, contra el poble ucra\u00efn\u00e8s i el rus.<\/p>\n

L’objectiu dels Estats Units: destruir Europa<\/strong><\/h3>\n

Des de la fi de la Primera Guerra Mundial, l’objectiu declarat de l’Estat nord-americ\u00e0 va ser reduir Europa i la ind\u00fastria a la m\u00ednima expressi\u00f3 i nom\u00e9s la lluita de classes ho va impedir.<\/p>\n

Despu\u00e9s de la Segona Guerra Mundial els Estats Units van contribuir a la reconstrucci\u00f3 de l’economia europea i els seus estats per por de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria,en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 la derrota del nazisme va arrossegar la burgesies europees i la classe obrera havia empr\u00e8s en formes diverses la lluita pel poder.<\/p>\n

El desig dels generals nord-americans era convertir Alemanya (el cor de la ind\u00fastria europea) en un \u201ccamp de patates\u201d. Els plans de reconstrucci\u00f3, com el Marshall, es van desenvolupar sota l’estricte control nord-americ\u00e0.<\/p>\n

Avui, amb un mercat mundial en contracci\u00f3 oberta, el control d’aquest mercat i la brutal disputa per ell fa que l’administraci\u00f3 Biden hagi saltat sobre l’ocasi\u00f3 per fer pagar els pa\u00efsos europeus \u2013a la seva burgesia, iper descomptatla classe obrera, als seus drets i conquestes\u2013 la pol\u00edtica bel\u00b7licista, els pressupostos de guerra, el rearmament. El qual no \u00e9s un instrument de desenvolupament de les forces productives, un element que impulsi el conjunt de l’economia, sin\u00f3 que \u00e9s un factor agreujant de la descomposici\u00f3 del mercat.<\/p>\n

La crisi de subministraments, la ruptura de la cadena aliment\u00e0ria, l’anarquia del mercat de l’energia nom\u00e9s afavoreix les grans empreses, monopolis i multinacionals, que els Estats es veuen incapa\u00e7os de controlar, \u00e9s sens dubte l’expressi\u00f3 m\u00e9s acabada del caos que representa el capitalisme.<\/p>\n

No \u00e9s casualitat que els problemes es concentrin a Alemanya, cor industrial d’Europa, amb les relacions estretes amb tots els pa\u00efsos lim\u00edtrofs (Eslov\u00e8nia, Rep\u00fablica Txeca, \u00c0ustria, Su\u00efssa…) i amb el conjunt de la ind\u00fastria europea avui amena\u00e7ada.<\/p>\n

El profund estrip que travessa les institucions de l’estat burg\u00e8s alemany i de tots els seus partits t\u00e9 aquesta base material. No \u00e9s objecte d’aquesta carta fer un estudi detallat, per\u00f2 ho podr\u00edem resumir en all\u00f2 que planteja Oskar Lafontaine (dirigent que ha trencat amb Die Linke i participa en un nou agrupament que q\u00fcestiona la pol\u00edtica de rearmament del canceller socialdem\u00f2crata Scholtz).<\/p>\n

En efecte,fa unes poques setmanes va declarar: \u00abPutin es frega les mans, perqu\u00e8 les sancions li omplen la caixa. Els cridaners anuncis del ministre de la desindustrialitzaci\u00f3 Habeck, segons el qual es podrien aconseguir nous subministradors d’energia de Qatar, nom\u00e9s s\u00f3n vent (\u2026)L’objectiu de la pol\u00edtica americana \u00e9s impedir la conjunci\u00f3 de la tecnologia alemanya i les primeres mat\u00e8ries russes\u201d.<\/em><\/p>\n

Lafontaine resumeix en poques paraules, en una l\u00f2gica econ\u00f2mica racional,que les relacions d\u2019intercanvi entre pa\u00efsos productors de mat\u00e8ries primeres i pa\u00efsos industrialitzats serian normals. Per\u00f2 el capitalisme no \u00e9s racional, la recerca del benefici, la lluita per combatre la baixada de la taxa de benefici, l’intent per apoderar-se de tota la plusv\u00e0lua \u2013motor de la lluita de classes\u2013 en suma, la guerra pel control dels mercats destrueix tota l\u00f2gica econ\u00f2mica racional. Assenyala en \u00faltima inst\u00e0ncia la necessitat de reorganitzar la societat amb un nou eix, \u00e9s a dir la necessitat d’expropiar els mitjans de producci\u00f3, distribuci\u00f3 i canvi.<\/p>\n

En aquest sentit mai els pobles d’Europa despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial no han estat tan units quant a problemes a resoldre, per\u00f2 \u00e9s impossible fer-ho en un marc nacional, i nom\u00e9s \u00e9s possible en una perspectiva dels Estats Units Socialistes d’Europa, que acabi amb el poder dels g\u00e0ngsters de les multinacionals, dels corruptes oligarques i dels governs i institucions al seu servei.<\/p>\n

La caiguda de Draghi, un s\u00edmptoma per a tot el continent<\/strong><\/h3>\n

El 20 de juliol va caure el govern Draghi. Govern format el febrer del 2021, que no va ser el producte d\u2019unes eleccions sin\u00f3 d\u2019un acord entre els partits des de l\u2019extrema dreta al PD (antic PCI).<\/p>\n

Com va analitzar el New York Times diez despr\u00e9s, \u00abUna nova etapa de caos pol\u00edtic en un moment de per\u00edode cr\u00edtic de la Uni\u00f3 Europea\u00bb<\/p>\n

Draghi, expresident del BCE, era una autoritat europea a la defensa de les institucions i l’euro.<\/p>\n

Es va presentar a It\u00e0lia com el garant de les \u00abreformes\u00bb a aplicar, \u00e9s a dir, de la posada en pr\u00e0ctica d’un pla d’austeritat que acabaria amb els drets conquerits pels treballadors italians i fins i tot amb la lluita per la pau i les llibertats. Cal no oblidar que la Constituci\u00f3 italiana de 1947 afirma solemnement \u00abIt\u00e0lia no participar\u00e0 mai m\u00e9s en una guerra.\u00bb<\/p>\n

It\u00e0lia ha estat el pa\u00eds on hi ha hagut vagues als ports \u2013G\u00e8nova, Liorna\u2026- contra l’enviament d’armes, en qu\u00e8 el 52 per cent de la poblaci\u00f3 \u00e9s partid\u00e0ria de la pau \u00absense condicions\u00bbsegons xifres oficials.<\/p>\n

Draghi va participar juntament amb altres 30 governants a la Cimera de l’OTAN el 29 i 30 de juny a Madrid. I tots \u2013de bona o mala gana\u2013 van acceptar el dictat de Biden. Dictat contradictori amb el sentir dels pobles, en particular del poble itali\u00e0… Draghi va caure com a producte d’aquesta contradicci\u00f3, cosa que inclou els m\u00faltiples vericuets de la pol\u00edtica italiana, i en particular l’enfonsament total dels partits tradicionals i en particular els cridats d’esquerra (la qual cosa electoralment immediatament no pot donar m\u00e9s que una \u201cvict\u00f2ria\u201d electoral a l\u2019extrema dreta). A difer\u00e8ncia de Fran\u00e7a o Espanya, on hi ha r\u00e8gims d’origen bonapartista o feixista, a It\u00e0lia hi ha institucions que tradueixen el vot popular, expressant el caos.<\/p>\n

Per\u00f2 un mes despr\u00e9s de la unanimitat de Madrid al juny, quin govern europeu no est\u00e0 en crisi? La submissi\u00f3 als dictats de Biden no resol cap problema, ni unifica. Al contrari, augmenta la crisi i descomposici\u00f3 a cada pa\u00eds.<\/p>\n

Resist\u00e8ncia i reorganitzaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n

En ple estiu, s\u00f3n incomptables els elements de resist\u00e8ncia, no nom\u00e9s dels treballadors, sin\u00f3 dels sectors mitjans tenallats per les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi, com ara els agricultors a Holanda, Alemanya o a l’Estat espanyol. Seria llarg detallar el panorama a nivell continental ia cada pa\u00eds.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha lli\u00e7ons comunes:<\/p>\n

– A cap pa\u00eds la classe obrera est\u00e0 derrotada<\/p>\n

– Els dirigents sindicals i pol\u00edtics anomenats d’esquerra es troben amb immenses dificultats per imposar la Uni\u00f3 Sagrada amb el capital o la seva traducci\u00f3 social, com a Espanya \u201cel Pacte de Rendes\u201d. En molts casos, com a Fran\u00e7a, tots els sindicats es pronuncien contra la reforma del sistema p\u00fablic de pensions.<\/p>\n

– Des dels governs, s\u00f3n en particular els partits socialdem\u00f2crates o que usurpen el nom del socialisme, els que estan al capdavant de la pol\u00edtica belicista arrossegant els partits \u00abverds\u00bb, i en la majoria dels casos a les noves formacions: Podemos, Bloco (Portugal,) Syriza…<\/p>\n

– En aquestes condicions, el sorgiment de moviments de ruptura lligats a l’impuls de la mobilitzaci\u00f3 \u00e9s un element determinant.<\/p>\n

La NUPES a Fran\u00e7a, que prepara una Marxa sobre Par\u00eds a l’octubre per les reivindicacions, el sector de Die Linke que s’oposa als pressupostos de guerra i prepara una Confer\u00e8ncia a l’octubre, la constituci\u00f3 a Roma el 9 de juliol d’un moviment \u00abVers la Unione Popolare\u00bb dirigit per l’exalcalde de N\u00e0pols, etc.s\u00f3n alguns d\u2019aquests signes de reorganitzaci\u00f3 del moviment obrer.<\/p>\n

En aquesta perspectiva donem continu\u00eftat a la Confer\u00e8ncia d’Urg\u00e8ncia contra la Guerra del 9 d’abril, ia la Trobada Obrera Europea del 25 de juny a Madrid.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 898 per descarregar en PDF La guerra oberta desfermada a Europa despr\u00e9s de la brutal invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna per part de l’ex\u00e8rcit de Putin ha estat la gota que ha desbordat el got de totes les crisis acumulades. Perqu\u00e8 ni la destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 i forces productives, ni el desastre sanitari agreujat per la pand\u00e8mia, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1133,1108,996],"class_list":["post-6854","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-resistencia","tag-ue","tag-europa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6854","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6854"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6854\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6860,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6854\/revisions\/6860"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6854"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6854"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6854"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}