{"id":6885,"date":"2022-08-15T14:14:48","date_gmt":"2022-08-15T12:14:48","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6885"},"modified":"2022-08-15T14:16:38","modified_gmt":"2022-08-15T12:16:38","slug":"a-laniversari-dhiroshima-i-nagasaki","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/a-laniversari-dhiroshima-i-nagasaki\/","title":{"rendered":"A l’aniversari de les bombes at\u00f2miques d’Hiroshima i Nagasaki"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 900 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El 6 i el 9 d’agost de 1945, respectivament, el president Truman dels Estats Units ordenava bombardejar les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki al Jap\u00f3 iniciant aix\u00ed l’\u00fas d’armes at\u00f2miques per a laguerra i la seva proliferaci\u00f3 fins arribar al dia d’avui. No \u00e9s casualitat que hagi estat els EUA i no el mateix Jap\u00f3, o Alemanya, o Anglaterra els que hagin iniciat aquesta esgarrifosa carrera, obeeix al lloc predominant que aquests ocupaven ja al sinistre r\u00e0nquing de pa\u00efsos imperialistes i que amb la II Guerra Mundial queda definitivament ordenat.<\/p>\n

S’ha escrit molt sobre les morts i la destrucci\u00f3 que aquestes bombes van provocar en si mateixes, per\u00f2 poc sobre els veritables motius per al seu \u00fas, quan el mateix president Truman ho deixa clar al seu comunicat, 16 hores despr\u00e9s de l’atac:<\/p>\n

\u201cEls japonesos van comen\u00e7ar la guerra des de l’aire a Pearl Harbor. Ara els hem tornat el cop multiplicat. Amb aquesta bomba hem afegit un nou i revolucionari increment en destrucci\u00f3 per tal d’augmentar el poder creixent de les nostres forces armades. En la forma actual, aquestes bombes s’estan produint. Fins i tot n’estan en desenvolupament altres de m\u00e9s potents. […] Ara estem preparats per arrasar m\u00e9s r\u00e0pida i completament tota la for\u00e7a productiva japonesa que es trobi a qualsevol ciutat. Destruirem els seus molls, les seves f\u00e0briques i les seves comunicacions. No ens enganyem, destruirem completament el poder del Jap\u00f3 per fer la guerra. […] El 26 de juliol vam publicar a Potsdam un ultim\u00e0tum per evitar la destrucci\u00f3 total del poble japon\u00e8s. Els seus dirigents van rebutjar l’ultim\u00e0tum immediatament.<\/em><\/p>\n

A sang i foc, utilitzant l’\u00faltima tecnologia, avan\u00e7ant molts quil\u00f2metres a la barb\u00e0rie de qu\u00e8 Rosa de Luxemburg ens parlava, l’estat imperialista predominant s’imposava sobre els seus competidors, cosa que no havia pogut fer totalment a la I Guerra Mundial.<\/p>\n

La carrera armamentista que converteix les forces productives en destructives, la destrucci\u00f3 de la for\u00e7a de treball humana massivament si els \u00e9s \u00fatil per als seus interessos pren impuls.<\/p>\n

Proliferaci\u00f3 nuclear<\/strong><\/h3>\n

Avui dia, amb tota la cautela que el secretisme dels estats obliga, podem dir que el poder nuclear acumulat per molts pa\u00efsos permet destruir el planeta en conjunt i que \u00e9s en el desenvolupament militar en qu\u00e8 m\u00e9s mitjans s’utilitzen, malgrat que \u00e9s evident que l’energia at\u00f2mica podia ser un element de desenvolupament extraordinari de b\u00e9ns per a humanitat. Evidentment, en un sistema en qu\u00e8 la propietat privada dels grans mitjans de producci\u00f3 i canvi fos abolida.<\/p>\n

Els pa\u00efsos que tenen armes nuclears s\u00f3n R\u00fassia, Estats Units, Xina, Gran Bretanya, Fran\u00e7a, \u00cdndia, Israel, Pakistan i Corea del Nord. Sud-\u00e0frica i Ucra\u00efna les van tenir, per\u00f2 se n’han desfet.<\/p>\n

En l’afany que la humanitat accepti les guerres imperialistes com una cosa inevitable i fins i tot que milions de persones sobretot joves hi participin com a soldats els capitalistes han d’amagar els interessos particulars que els porten a organitzar-les i per aix\u00f2 han establert la pretesa exist\u00e8ncia d’ imperialismes bons que defensen la democr\u00e0cia i el progr\u00e9s i d’altres molt dolents als quals els treballadors, la majoria de la poblaci\u00f3 hem de combatre donant fins i tot la nostra vida, una vida d’explotaci\u00f3 i opressi\u00f3 que nom\u00e9s matisos separen al Jap\u00f3 o als Estats Units.<\/p>\n

Bombardeigs convencionals igualment letals<\/strong><\/h3>\n

Per mantenir aquest engany \u00e9s imprescindible amagar la realitat de la destrucci\u00f3 que des de molt abans les guerres imperialistes han causat la poblaci\u00f3, sigui on estigui situada. Vegem-ne alguns exemples:<\/p>\n

Bombardeig de T\u00f2quio.<\/strong><\/p>\n

Va ser bombardejada en diverses ocasions, per\u00f2 a partir de gener de 1945, el XXI Comandament de Bombardeig va ser assumit pel general Curtis LeMay, que va decidir passar a bombardejos nocturns des de baixa altura amb bombes incendi\u00e0ries de napalm amb l’objectiu d’arrasar les ciutats japoneses les cases de les quals estaven constru\u00efdes majorit\u00e0riament amb fusta. Hi va haver diversos bombardejos. El major va ser dut a terme la nit del 9 al 10 de mar\u00e7 de 1945, quan 279 bombarders B-29 van enlairar-se van llan\u00e7ar 1700 tones de bombes incendi\u00e0ries de napalm M69 sobre la ciutat, desfermant un incendi de tal magnitud que en el seu epicentre es van arribar a assolir els 980 \u00b0 C. L’atac va destruir 41 km\u00b2 (aproximadament la quarta part de la ciutat) i es calcula que unes 100 000 persones van morir com a conseq\u00fc\u00e8ncia<\/p>\n

Pel que fa als bombardejos at\u00f2mics d’Hiroshima i Nagasaki, l’almirall William D. Leahy, cap de gabinet del president Truman, declarava el 1950 que \u201cla utilitzaci\u00f3 de les bombes at\u00f2miques a Hiroshima i Nagasaki no va aportar cap suport material a la nostra guerra contra el Jap\u00f3 . Els japonesos ja estaven ven\u00e7uts i disposats a rendir-se, a causa de l’efica\u00e7 bloqueig mar\u00edtim i dels bombardejos amb armes convencionals\u201d.<\/p>\n

Per part seva, l’almirall Chester W. Nimitz, comandant en cap de la flota del Pac\u00edfic, va recon\u00e8ixer que \u201cde fet, els japonesos ja havien demanat iniciar converses de pau. La bomba at\u00f2mica no ha tingut cap paper decisiu, des d’un punt de vista purament militar, a la derrota del Jap\u00f3\u201d.<\/p>\n

Per la seva banda, el trotskista nord-americ\u00e0 Jemes P. Canon, dirigent del SWP, declarava que \u201cvet aqu\u00ed el que l’imperialisme americ\u00e0 aporta a la civilitzaci\u00f3 a l’Orient. Quina atrocitat inexpressable! Quina vergonya ha caigut sobre Am\u00e8rica, l’Am\u00e8rica que, en altres temps, edifiqu\u00e9s al port de Nova York l’est\u00e0tua de la Llibertat il\u00b7luminant el m\u00f3n!\u201d<\/p>\n

Bombardeig de Dresden.<\/strong><\/p>\n

L’informe que la RAF va distribuir als seus pilots la nit de l’atac deia el seg\u00fcent:<\/p>\n

\u201cDresde, la setena ciutat m\u00e9s gran d’Alemanya i no gaire menor que <\/em>Manchester<\/em><\/a>, \u00e9s tamb\u00e9 l’\u00e0rea urbanitzada sense bombardejar m\u00e9s extensa que t\u00e9 l’enemic. En ple hivern, amb <\/em>refugiats<\/em><\/a> despla\u00e7ant-se en massa cap a l’oest i tropes que necessiten descans, les teulades escassegen, no nom\u00e9s per acollir treballadors, refugiats i tropes per igual, sin\u00f3 per albergar els serveis administratius que s’han despla\u00e7at des d’altres zones. Antany famosa per les seves <\/em>porcellanes<\/em><\/a>, Dresden s’ha convertit en una ciutat industrial d’import\u00e0ncia priorit\u00e0ria. […] Les intencions de l’atac s\u00f3n colpejar a l’enemic on m\u00e9s ho senti, a la rereguarda d’un front a punt d’ensorrar-se […] i ensenyar als russos quan arribin del que \u00e9s capa\u00e7 el Comandament de Bombarders de la RAF\u201d<\/em><\/p>\n

Sir Arthur Harris, m\u00e9s conegut com a bombarder Harris, comandant en cap del Comandament de Bombarders de la RAF, va declarar el seg\u00fcent: \u201cDresden? Ja no existeix aquest lloc\u201d<\/em><\/p>\n

Bombardeig d’Hamburg.<\/strong><\/p>\n

Diferents interessos no permeten saber amb certesa el nombre de v\u00edctimes exacte que van des de 35.000 a 50.000, per\u00f2 com a mostra de la l\u00ednia de continu\u00eftat dels bombardejos massius, historiadors i experts militars diversos expliquen les t\u00e8cniques emprades en el bombardeig d’Hamburg:<\/p>\n

\u201cDurant els bombardejos es van fer servir tant bombes explosives com incendi\u00e0ries. Les primeres destrossaven les teulades dels edificis, de manera que el <\/em>f\u00f2sfor<\/em><\/a> de les segones caigu\u00e9s directament a l’interior dels habitatges i als buits de les escales. Aquests, gaireb\u00e9 \u00edntegrament de fusta, propagaven el foc cap a l’interior de les plantes subterr\u00e0nies, de manera que les cases cremaven completament fins als fonaments. (\u2026) <\/em>Tot i aix\u00f2, Arthur Harris declarava que \u201ctot i que ha succe\u00eft a Hamburg, el bombardeig ha demostrat ser un m\u00e8tode relativament hum\u00e0\u201d.<\/p>\n

Bombardeigs de Londres i altres ciutats de Gran Bretanya.<\/strong><\/p>\n

La majoria de les xifres aportades per fonts diverses donen com a resultat que, des de l’agost al novembre del 1940, els alemanys havien llan\u00e7at m\u00e9s de 13.000 tones d’alt explosiu i m\u00e9s d’un mili\u00f3 de bombes incendi\u00e0ries sobre ciutats angleses. Algunes, com Coventry, van patir una important destrucci\u00f3.<\/p>\n

Despr\u00e9s d’acabar la guerra, cap dignatari nazi no va ser jutjat per crims de guerra pel bombardeig indiscriminat de la poblaci\u00f3 civil. La ra\u00f3 \u00e9s clara: si s’haguessin considerat aquests bombardejos crims de guerra caldr\u00e0 haver jutjat tamb\u00e9 Harris, Le May, Churchill i Truman.<\/p>\n

 <\/strong>Bombardeigs sistem\u00e0tics com a estrat\u00e8gia davant de la revoluci\u00f3<\/strong><\/h3>\n

Al final de la II Guerra Mundial als imperialistes vencedors no se’ls escapa la possibilitat que es produeixin situacions d’extraordin\u00e0ria conflictivitat social i fins i tot aixecaments revolucionaris per les condicions materials sin\u00f3 pels plans de reconstrucci\u00f3 que ells mateixos hauran de posar en marxa, i que hi ha centenars de milers de treballadors i joves que tenen les armes a les mans, que han lluitat b\u00e9 com a soldats o a les organitzacions de la resist\u00e8ncia als diversos pa\u00efsos i especialment Alemanya. Bombardejar fins als fonaments aquestes ciutats permetia sotmetre, terroritzar aquestes poblacions ensenyant-los qui manava ara despr\u00e9s dels nazis.<\/p>\n

Despr\u00e9s de la II Guerra Mundial, els bombardejos massius es converteixen en una doctrina estrat\u00e8gica. Podem citar de nou el general Curtis LeMay, responsable de l’Strategic Air Command de l’ex\u00e8rcit americ\u00e0, quan declarava a prop\u00f2sit de Vietnam que aixafava sota les bombes els anys 1960: \u201cLa meva soluci\u00f3 al problema \u00e9s a dir francament als comunistes nord-vietnamites que siguin prudents i aturin les seves agressions, perqu\u00e8 en cas contrari els bombardejarem prou com per enviar-los a l’Edat de Pedra. I ho farem amb les nostres forces a\u00e8ries i navals, no amb les nostres tropes de terra\u201d.<\/p>\n

Durant la primera guerra del golf, el 1991, la aviaci\u00f3 de la coalici\u00f3 liderada pels EUA va fer m\u00e9s de 100.000 sortides, llan\u00e7ant 88.500 tones de bombes. A la invasi\u00f3 de l’Afganistan, decenes de milers de bombes, amb un pes aproximat de 14.000 tones, es van llan\u00e7ar sobre aquest pa\u00eds nom\u00e9s en els tres primers mesos, a partir de l’octubre del 2001.<\/p>\n

Com assenyalava James P. Canon, Secretari Nacional del Partit Socialista dels Treballadors – Socialist Workers Party dels EUA al 5\u00e8 Aniversari de l’assassinat de Le\u00f3n Trotsky, despr\u00e9s de les bombes at\u00f2miques llan\u00e7ades sobre el Jap\u00f3, \u201cno haur\u00edem de parar a aquests bojos i retirar el poder de les seves mans?\u201d<\/p>\n

La lluita contra la guerra \u00e9s pel futur de la Humanitat<\/strong><\/h3>\n

No hi ha cap ra\u00f3 que indiqui que la guerra d’Ucra\u00efna \u00e9s per alliberar un pa\u00eds oprimit per l’\u00f3s rus quan Zelensky representa un altre sector d’oligarques competidors dels quals representa Putin que t\u00e9 com a \u00fanica difer\u00e8ncia que s’ha posat sota la protecci\u00f3 de l’OTAN.<\/p>\n

Ni volem ni podem pagar les guerres perqu\u00e8 aix\u00f2 seria el mateix que renunciar a qualsevol futur per a la Humanitat.<\/p>\n

Seguim l’estela de la Confer\u00e8ncia contra la Guerra i l’OTAN reunida el 25 de juny a Madrid:<\/p>\n

(\u2026) \u00c9s hora de posar fi a un sistema capitalista que, a trav\u00e9s de la guerra, i amb el guany com a regla \u00fanica, destrueix tot, vides, ciutats, civilitzaci\u00f3 i medi ambient.<\/p>\n

    \n
  • Cessament immediat de les hostilitats militars. Correspon al poble ucra\u00efn\u00e8s decidir-ne el dest\u00ed.<\/li>\n
  • Que R\u00fassia es retiri d’Ucra\u00efna, que l’OTAN i la UE deixin d’intervenir i expandir-se a Ucra\u00efna ia qualsevol altre pa\u00eds. Estem amb aquells que s’estan mobilitzant contra l’entrada del pa\u00eds a l’OTAN. Lluitem contra les aliances militars (OTAN, AUKUS\u2026).<\/li>\n
  • Cap subministrament d’armament, ja que participa de l’escalada b\u00e8l\u00b7lica.<\/li>\n
  • Lluitem per la cancel\u00b7laci\u00f3 dels pressupostos militars. Dedicar els milers de milions a la sanitat, l’educaci\u00f3, els aturats, les necessitats socials i no a les armes.<\/li>\n<\/ul>\n

    La mobilitzaci\u00f3 de milions de persones contra els governs, la UE i l’OTAN \u00e9s l’\u00fanic cam\u00ed per aturar les guerres del capital.<\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/strong><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/em><\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Carta Setmanal 900 per descarregar en PDF El 6 i el 9 d’agost de 1945, respectivament, el president Truman dels Estats Units ordenava bombardejar les ciutats d’Hiroshima i Nagasaki al Jap\u00f3 iniciant aix\u00ed l’\u00fas d’armes at\u00f2miques per a laguerra i la seva proliferaci\u00f3 fins arribar al dia d’avui. No \u00e9s casualitat que hagi estat els […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[31,22,176],"class_list":["post-6885","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-guerra","tag-imperialismo","tag-otan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6885","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6885"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6885\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6894,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6885\/revisions\/6894"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6885"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}