{"id":6896,"date":"2022-08-23T09:30:41","date_gmt":"2022-08-23T07:30:41","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6896"},"modified":"2022-08-23T09:35:40","modified_gmt":"2022-08-23T07:35:40","slug":"aniversaris-ensenyaments-per-al-moviment-obrer-avui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/aniversaris-ensenyaments-per-al-moviment-obrer-avui\/","title":{"rendered":"Aniversaris de la Lliga dels Comunistes, la Internacional Comunista i l’assassinat de Trotski: ensenyaments per al moviment obrer avui"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 901 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Segons dades d’Oxfam,\u201c573 persones es van convertir en milmilion\u00e0ries durant la pand\u00e8mia, a ra\u00f3 d’un milmilionari nou cada 30 hores. A la banda oposada, aquest any [2022] s’espera que 263 milions de persones m\u00e9s es vegin sumides en la pobresa extrema, a un ritme d’un mili\u00f3 de persones cada 33 hores\u201d[1]<\/a>. No \u00e9s resultat de la casualitat, sin\u00f3 conseq\u00fc\u00e8ncia natural del capitalisme, de la llei general de l’acumulaci\u00f3 capitalista, identificada per Marx fa m\u00e9s de 150 anys: \u201cl’acumulaci\u00f3 de riquesa en un pol \u00e9s alhora, doncs, acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria, turments de treball, esclavitud, ignor\u00e0ncia, embrutiment i degradaci\u00f3 moral al pol oposat\u201d[2]<\/a>. El capitalisme no \u00e9s reformable. M\u00e9s enll\u00e0 d’una manera o d’una altra d’intentar conduir-lo, la realitat revela que inevitablement els problemes s’agreugen cada dia, la pobresa amena\u00e7a amplis sectors de la poblaci\u00f3 i es verifica cada cop m\u00e9s. Aix\u00f2 passa a trav\u00e9s de diferents mecanismes, com l’atac al salari indirecte que conformen els serveis p\u00fablics o, especialment, la inflaci\u00f3, superior al 10% interanual, en qu\u00e8 els p\u00edrrics augments en els salaris nominals consagren l’empobriment dels que vivim de vendre la nostra for\u00e7a de treball.<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, la soluci\u00f3 dels problemes de la classe treballadora nom\u00e9s podr\u00e0 ser obra de la seva acci\u00f3 conscient, desplegada mitjan\u00e7ant la seva organitzaci\u00f3, independent de qualsevol comprom\u00eds amb totes i cadascuna de les institucions del capital i, per tant, dels seus Estats. En aquesta l\u00ednia la hist\u00f2ria del moviment obrer \u00e9s molt rica en experi\u00e8ncies i no tenim res a perdre coneixent-les, coneixent la nostra hist\u00f2ria; sin\u00f3 al contrari, tenim molt per guanyar. No perqu\u00e8 ens aporti com actuar a cada moment. Per\u00f2 s\u00ed perqu\u00e8 es poden aprendre lli\u00e7ons importants, de manera que commemorar determinades fites pot ser una aportaci\u00f3. Aquest any 2022 es compleixen aniversaris rodons de dos esdeveniments de primer\u00edssima import\u00e0ncia en la hist\u00f2ria del moviment obrer. El 1847 es va constituir la Lliga dels Comunistes, succeint a la Lliga dels Justs de 1836 -que havia reempla\u00e7at la Lliga dels Proscrits de 1834-, a la qual es van integrar altres agrupaments. El 1922 es va celebrar el IV Congr\u00e9s de la Internacional Comunista, despr\u00e9s dels tres primers celebrats anualment des de la creaci\u00f3 de la IC a l’inicial, que havia tingut lloc el mar\u00e7 de 1919.<\/p>\n

Juny de 1847: proletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos!<\/strong><\/h3>\n

Com explica Engels,<\/p>\n

(…) a la primavera de 1847 es va presentar Moll a Brussel\u00b7les a visitar Marx, i de seguida a Par\u00eds a visitar-me a mi, per convidar-nos novament, en nom dels seus camarades, a ingressar a la Lliga. Ens va dir que estaven conven\u00e7uts, tant de la justesa general de la nostra concepci\u00f3 com de la necessitat d’alliberar la Lliga de les velles tradicions i formes conspiratives. Que si vol\u00edem ingressar, se’ns donaria l’ocasi\u00f3, en un congr\u00e9s de la Lliga, per desenvolupar el nostre comunisme cr\u00edtic en un manifest, que despr\u00e9s es publicaria com a manifest de la Lliga; i que nosaltres podr\u00edem contribuir tamb\u00e9 a substituir l’organitzaci\u00f3 antiquada de la Lliga per una altra de nova, m\u00e9s adequada als temps i als fins perseguits\u201d[3]<\/a>. (…)<\/em><\/p>\n

I Marx i Engels, respectivament a Brussel\u00b7les ia Par\u00eds, van ingressar a la Lliga. Al juny de 1847 se celebra a Londres un congr\u00e9s de la Lliga dels Justos. En ell, amb la integraci\u00f3 del Comit\u00e8 Comunista de Correspond\u00e8ncia impulsat per ells dos, es bateja l’organitzaci\u00f3 resultant com a Lliga dels Comunistes. El nou nom denota una intencionalitat pol\u00edtica expl\u00edcita, que es ratifica en el reempla\u00e7ament del vell lema de \u201cTots els homes s\u00f3n germans\u201d pel de \u201cProletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos!\u201d, que al seu contingut de classe incorpora la vocaci\u00f3 internacionalista.<\/p>\n

La declaraci\u00f3 expressament comunista d’aquesta organitzaci\u00f3 suposa abandonar la ing\u00e8nua visi\u00f3 idealista pr\u00e8via, a favor d’una concepci\u00f3 materialista del m\u00f3n, cosa que constitueix una fita a la traject\u00f2ria hist\u00f2rica del moviment obrer. Al congr\u00e9s s’encarrega a Marx i Engels que elaborin el programa del partit, que veur\u00e0 la llum el febrer de 1848. \u00c9s el Manifest del Partit Comunista, el comen\u00e7ament del qual diu:<\/p>\n

(…) Un fantasma amena\u00e7a Europa: el fantasma del comunisme. Contra aquest espectre s’han conjurat a santa canilla totes les pot\u00e8ncies de la vella Europa, el Papa i el tsar, Metternich i Guizot, els radicals francesos i els polissons alemanys.<\/em><\/p>\n

No hi ha un sol partit d’oposici\u00f3 a qui els adversaris governants no modelin de comunista, ni un sol partit d’oposici\u00f3 que no llanci a la cara de les oposicions m\u00e9s avan\u00e7ades, igual que als enemics reaccionaris, l’acusaci\u00f3 estigmatitzant de comunisme. <\/em><\/p>\n

D’aquest fet se’n desprenen dues conseq\u00fc\u00e8ncies:<\/em><\/p>\n

La primera \u00e9s que el comunisme ja est\u00e0 reconegut com una pot\u00e8ncia per totes les pot\u00e8ncies europees.<\/em><\/p>\n

La segona, que ja \u00e9s hora que els comunistes expressin a la llum del dia i davant del m\u00f3n sencer les seves idees, les seves tend\u00e8ncies, les seves aspiracions, sortint aix\u00ed al pas d’aquesta llegenda de l’espectre comunista amb un manifest del seu partit. (…)<\/em><\/p>\n

I que finalitza plantejant que:<\/p>\n

(…) Els comunistes no tenen perqu\u00e8 guardar encobertes les seves idees i intencions. Obertament declaren que els seus objectius nom\u00e9s es poden assolir enderrocant per la viol\u00e8ncia tot l’ordre social existent. Tremolin, si volen, les classes governants davant la perspectiva d’una revoluci\u00f3 comunista. Els proletaris, amb ella, no tenen res a perdre, com no sigui les seves cadenes. Tenen, en canvi, un m\u00f3n sencer per guanyar.<\/em><\/p>\n

Proletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos! (…)<\/em><\/p>\n

Amb l’esclat de l’onada revolucion\u00e0ria de 1848, \u201ccom que no era dif\u00edcil preveure, la Lliga va resultar ser una palanca massa feble per encarrilar el moviment desencadenat de les masses populars\u201d[4]<\/a>. Per\u00f2 afegeix Engels, \u201cper\u00f2 ara es demostrava que la Lliga havia estat una excel\u00b7lent escola d’actuaci\u00f3 revolucion\u00e0ria\u201d. Ho era gr\u00e0cies a la seva condici\u00f3 d’organitzaci\u00f3 de la classe explotada nom\u00e9s compromesa amb les aspiracions leg\u00edtimes de la majoria, com es recollia a les \u201cReivindicacions del Partit Comunista a Alemanya\u201d, que signen a finals de mar\u00e7 els cinc membres del nou Comit\u00e8 Central, integrat a m\u00e9s de per Marx i Engels per Bauer, Moll, Schapper i Wolff. Entre elles hi ha les d’armament general del poble, expropiaci\u00f3 de les possessions feudals, nacionalitzaci\u00f3 dels transports, limitaci\u00f3 de l’her\u00e8ncia, forts impostos progressius i abolici\u00f3 dels indirectes, organitzaci\u00f3 de tallers nacionals, instrucci\u00f3 p\u00fablica general i gratu\u00efta. La derrota de la revoluci\u00f3 i la repressi\u00f3, juntament amb altres problemes,<\/p>\n

La I Internacional exerciria un paper molt important, encara que acabaria llanguint despr\u00e9s de la derrota militar de la Comuna de Par\u00eds (experi\u00e8ncia revolucion\u00e0ria que, en tot cas, deixaria aix\u00ed mateix un gran llegat). Despr\u00e9s es crearia la II Internacional, el 1889, la fallida del qual es va verificar amb la gran tra\u00efci\u00f3 de la major part dels seus dirigents el 1914, recolzant la Primera Guerra Mundial. La devastaci\u00f3 de la guerra imperialista \u00e9s el context en qu\u00e8 triomfa la Revoluci\u00f3 russa l’octubre de 1917, encara que es produeix la derrota d’altres processos revolucionaris i especialment l’alemany, ratificada amb l’assassinat de Karl Liebcknecht i Rosa Luxemburg el 15 de gener de 1919, amb la criminal complicitat directa de la direcci\u00f3 socialdem\u00f2crata d’Ebert, Noske i Scheidemann.<\/p>\n

Novembre de 1922: \u201cLa Internacional Comunista, partit mundial\u201d<\/strong><\/h3>\n

Tot just un mes i mig despr\u00e9s, el 2 de mar\u00e7 de 1919, Lenin inaugura el congr\u00e9s fundacional de la III Internacional amb aquestes paraules: \u201cEl comit\u00e8 central del partit comunista rus m’ha encomanat inaugurar el I Congr\u00e9s Comunista Internacional. Abans de res, vull demanar als presents que rendeixin homenatge a la mem\u00f2ria dels millors representants de la III Internacional, Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg\u201d. La creaci\u00f3 de la III Internacional est\u00e0 lligada al triomf de la Revoluci\u00f3 russa, per\u00f2 tamb\u00e9 a les confer\u00e8ncies contra la guerra que s’havien desenvolupat a Zimmerwald el 1915 ia Kienthal el 1916. Despr\u00e9s del primer congr\u00e9s, els tres seg\u00fcents van tenir lloc successivament el 1920 , 1921 i 1922 (despr\u00e9s de la mort de Lenin es va celebrar el cinqu\u00e8 el 1924 i el sis\u00e8 ja va ser el 1928).<\/p>\n

El quart congr\u00e9s, del qual aquest 2022 es compleix el centenari, es va fer a Moscou entre novembre i desembre. El llistat de les decisions adoptades va ser molt eloq\u00fcent, ja que inclou, entre d’altres, resolucions referides a la t\u00e0ctica de la Internacional, la unitat del front proletari, el programa de la Internacional, el moviment sindical, l’acci\u00f3 agr\u00e0ria, la joventut, la dona, l’educaci\u00f3, la Revoluci\u00f3 russa i l’assist\u00e8ncia prolet\u00e0ria a la R\u00fassia Sovi\u00e8tica, l’ajuda a les v\u00edctimes de la repressi\u00f3 capitalista, la q\u00fcesti\u00f3 d’Orient, la q\u00fcesti\u00f3 negra i la situaci\u00f3 a un bon nombre de pa\u00efsos[5]<\/a>.<\/p>\n

Al congr\u00e9s es confirma i aprofundeix l’orientaci\u00f3 pol\u00edtica en el terreny organitzatiu i en el program\u00e0tic: a difer\u00e8ncia de la II Internacional, m\u00e9s aviat coordinadora de partits, \u201cLa Internacional comunista ha de ser organitzada cada cop m\u00e9s com un partit comunista mundial, encarregat de la direcci\u00f3 de la lluita a tots els pa\u00efsos\u201d. \u00c9s la m\u00e0xima expressi\u00f3 del vell lema de la Lliga dels Comunistes, \u201cProletaris de tots els pa\u00efsos, uniu-vos!\u201d. S’emfatitza el m\u00e8tode del front \u00fanic obrer, la uni\u00f3 del conjunt dels qui volen lluitar contra l’explotaci\u00f3 capitalista, front \u00fanic que requereix els seus \u00f2rgans, com ho van ser els soviets a R\u00fassia. Tamb\u00e9 es formula expressament la concreci\u00f3 d’aquesta pol\u00edtica per la unitat, antisect\u00e0ria, a les economies dominades: el front \u00fanic antiimperialista. Pr\u00e8viament, al setembre de 1920,<\/p>\n

Nom\u00e9s es pot parlar de lluita per les leg\u00edtimes reivindicacions de la majoria si ho \u00e9s de deb\u00f2, \u00e9s a dir, incondicional, anant fins al final i, per tant, aspirant a la presa del poder. Al IV Congr\u00e9s, Trotski afirma:<\/p>\n

(…) La tasca principal de tot partit revolucionari \u00e9s la conquesta del poder. Si fem servir la terminologia filos\u00f2fica de l’idealisme, la tasca de la II Internacional era simplement considerada com una \u201cidea normativa\u201d; \u00e9s a dir, que mantenia escassa relaci\u00f3 amb la pr\u00e0ctica. Nom\u00e9s aquests darrers anys hem apr\u00e8s, a escala internacional, a convertir la conquesta del poder pol\u00edtic en una meta revolucion\u00e0ria pr\u00e0ctica. La revoluci\u00f3 russa hi va ajudar en gran mesura. Que, a R\u00fassia, es pugui donar una data (25 d’octubre-7 de novembre de 1917) en qu\u00e8 el Partit Comunista, al capdavant de la classe obrera, arrenca el poder de les mans de la burgesia, prova m\u00e9s decididament que qualsevol argument, que la conquesta del poder no \u00e9s una \u201cidea normativa\u201d per als revolucionaris, sin\u00f3 una tasca pr\u00e0ctica[6]<\/a>. (…)<\/em><\/p>\n

El combat per la IV Internacional, l’assassinat de Trotski i les nostres tasques avui<\/strong><\/h3>\n

La degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica estalinista, ja plenament llan\u00e7ada des de l’expulsi\u00f3 de l’Oposici\u00f3 d’Esquerra el 1927, ratificada tr\u00e0gicament per la pol\u00edtica que va portar a la derrota davant el nazisme, es completa amb els Processos de Moscou realitzats entre el 1936 i el 1938. Davant la constataci\u00f3 de que la III Internacional \u00e9s irrecuperable, el setembre de 1938 es constitueix la IV Internacional, hereva directa de la millor tradici\u00f3 de la hist\u00f2ria del moviment obrer, en qu\u00e8 destaca la constituci\u00f3 de la Lliga dels Comunistes el 1847 i la primera etapa de la III Internacional. El seu programa fundacional conclou aix\u00ed:<\/p>\n

(…) La Quarta Internacional ja gaudeix des d’ara del just odi dels estalinistes, dels socialdem\u00f2crates, dels liberals burgesos i dels feixistes. No t\u00e9 ni pot tenir lloc en cap front popular. Combat irreductiblement tots els grups pol\u00edtics lligats a la burgesia. La seva missi\u00f3 \u00e9s aniquilar la dominaci\u00f3 del capital, el seu objectiu \u00e9s el socialisme. El m\u00e8tode, la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria. Sense democr\u00e0cia interna no hi ha educaci\u00f3 revolucion\u00e0ria. Sense disciplina no hi ha acci\u00f3 revolucion\u00e0ria. El r\u00e8gim interior de la Quarta Internacional es regeix d’acord amb els principis del centralisme democr\u00e0tic: llibertat completa en la discussi\u00f3, absoluta unitat en l’acci\u00f3.<\/em><\/p>\n

La crisi actual de la civilitzaci\u00f3 humana \u00e9s la crisi de la direcci\u00f3 prolet\u00e0ria. Els obrers revolucionaris agrupats al voltant de la Quarta Internacional assenyalen a la classe el cam\u00ed per sortir de la crisi. Us proposen un programa basat en l’experi\u00e8ncia internacional del proletariat i de tots els oprimits en general, us proposen una bandera sense m\u00e0cula.<\/em><\/p>\n

Obrers i obreres de tots els pa\u00efsos, agrupats sota la bandera de la Quarta Internacional.<\/em><\/p>\n

\u00c9s la bandera de la vostra propera vict\u00f2ria![7] (…)<\/em><\/p>\n

Prova de la pertin\u00e8ncia de la seva creaci\u00f3 \u00e9s que el 1943 Stalin dissol la III Internacional, just abans de la Confer\u00e8ncia de Teheran, com a senyal de la seva voluntat de col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’imperialisme, representat per la nova pot\u00e8ncia dominant, els Estats Units, i la pr\u00e8via, Regne Unit. Menys de dos anys despr\u00e9s, el 20 d’agost del 1940, Trotski \u00e9s assassinat per un agent estalinista, Mercader, despr\u00e9s d’un intent previ al maig, dirigit per l’estalinista mexic\u00e0 Siqueiros (mor el dia 21). \u00c9s evident el que es pret\u00e9n liquidar amb aquest assassinat, del qual fa 82 anys: el llegat de tota la tradici\u00f3 consignada en els par\u00e0grafs anteriors. Una tradici\u00f3 que no \u00e9s ret\u00f2rica, sin\u00f3 pr\u00e0ctica, concretada avui en la lluita per una representaci\u00f3 pol\u00edtica independent de la classe treballadora que ajudi decisivament la seva acci\u00f3 conscient per obrir una sortida a la greu situaci\u00f3 actual, irresoluble sota el capitalisme. No s\u00f3n grans paraules buides, sin\u00f3 que expressen la voluntat de combatre fins al final totes i cadascuna de les reivindicacions leg\u00edtimes de la majoria de la poblaci\u00f3, que \u00e9s la classe treballadora: la defensa de l’ocupaci\u00f3, del salari directe, indirecte i diferit (en particular davant de la inflaci\u00f3 desfermada), dels drets de la dona treballadora, dels drets de la joventut, del dret a l’educaci\u00f3, a la sanitat, a l’habitatge, de tots els drets obrers i democr\u00e0tics, incl\u00f2s el dret d’autodeterminaci\u00f3 dels pobles.<\/p>\n

Per aix\u00f2, els qui militem a la IV Internacional a l’Estat espanyol participem al Comit\u00e8 per l’Alian\u00e7a de Treballadors i Pobles (CATP), que \u00e9s l’agrupament on conflueixen a igual t\u00edtol sectors que busquen una via de sortida. Aquesta via, que exigeix \u200b\u200buna Rep\u00fablica del poble, suposa inevitablement situar-se fora dels aparells que constitueixen una sustentaci\u00f3 del r\u00e8gim mon\u00e0rquic, sotm\u00e8s a l’OTAN i el FMI a trav\u00e9s de la UE. Apostem per la construcci\u00f3 de comit\u00e8s pol\u00edtics del CATP a sectors, empreses, centres d’estudi, localitats, barris, etc. que ajudin a la constituci\u00f3 de la representaci\u00f3 pol\u00edtica revolucion\u00e0ria, per tant independent, que ajudi la classe obrera, la joventut i els pobles a conquerir la seva pr\u00f2pia emancipaci\u00f3. Tot aix\u00f2 ja va prenent forma, com il\u00b7lustren les confer\u00e8ncies contra la guerra, contra l’OTAN i contra l’explotaci\u00f3 del 9 d’abril i el 25 de juny. O el suport a la preparaci\u00f3 en unitat amb tot el moviment estatal de pensionistes de la Marxa a Madrid, el 15 d’octubre, de treballadors, joves i pensionistes per la recuperaci\u00f3 del poder adquisitiu segons l’IPC real i l’exig\u00e8ncia d’auditoria dels comptes de la Seguretat Social.<\/p>\n

[1]<\/a>https:\/\/www.oxfam.org\/es\/notas-prensa\/cada-30-horas-la-pandemia-genera-un-nou-milmilionario-mientras-que-al-mismo-ritmo-un.<\/p>\n

[2]<\/a>Marx, Karl (1867); El capital (Cr\u00edtica de l’economia pol\u00edtica), Llibre I, Segle XXI, Buenos Aires, 1975, p\u00e0g. 805.<\/p>\n

[3]<\/a>Engels, Friedrich (1885); \u201cContribuci\u00f3 a la Hist\u00f2ria de la Lliga dels Comunistes\u201d, a Marx, K i Engels, F. (diversos anys); Obres escollides en tres toms, Tom III, Progr\u00e9s, Moscou, 1974, p\u00e0g. 104.<\/p>\n

[4]<\/a>Engels, ob. cit.; p\u00e0g. 106.<\/p>\n

[5]<\/a>Internacional Comunista (1919-1922); Manifests, tesis i resolucions dels quatre primers congressos de la Internacional Comunista,<\/p>\n

[6]<\/a>Trotski (1922); \u201cInforme sobre la NEP sovi\u00e8tica i la perspectiva de la revoluci\u00f3 mundial\u201d, a https:\/\/ceip.org.ar\/Informe-sobre-la-NEP-sovietica-y-la-perspectiva-de-la-revolucion-mundial.<\/p>\n

[7]<\/a>Programa de Transici\u00f3, disponible a https:\/\/www.marxists.org\/espanol\/trotsky\/1938\/prog-trans.htm.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 901 per descarregar en PDF Segons dades d’Oxfam,\u201c573 persones es van convertir en milmilion\u00e0ries durant la pand\u00e8mia, a ra\u00f3 d’un milmilionari nou cada 30 hores. A la banda oposada, aquest any [2022] s’espera que 263 milions de persones m\u00e9s es vegin sumides en la pobresa extrema, a un ritme d’un mili\u00f3 de persones […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1133,31,988],"class_list":["post-6896","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-resistencia","tag-guerra","tag-movimiento-obrero"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6896","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6896"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6896\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6904,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6896\/revisions\/6904"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6896"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6896"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6896"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}