{"id":6927,"date":"2022-09-05T19:35:05","date_gmt":"2022-09-05T17:35:05","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=6927"},"modified":"2022-09-05T19:35:05","modified_gmt":"2022-09-05T17:35:05","slug":"a-la-mort-de-mikhail-gorbatxov","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/a-la-mort-de-mikhail-gorbatxov\/","title":{"rendered":"A la mort de Mikha\u00efl Gorbatxov"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 903 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Ha mort Mikha\u00efl Gorbatxov, que va ser l’\u00faltim dirigent de l’URSS i un dels protagonistes de la seva dissoluci\u00f3. Despr\u00e9s de la seva mort, assistim a una paradoxa: Els mitjans de comunicaci\u00f3 occidentals saluden gaireb\u00e9 un\u00e0nimement la seva mem\u00f2ria, mentre que la immensa majoria de la poblaci\u00f3 dels pa\u00efsos que al seu dia van formar part de l’URSS que ell va dirigir mostra un clar rebuig cap a ell, la seva pol\u00edtica i el balan\u00e7.<\/p>\n

Elogis dels defensors del capital<\/strong><\/h3>\n

No \u00e9s casualitat. Pels mitjans al servei del capital, l’obra de Gorbatxov, que va portar a l’esclat i la destrucci\u00f3 del primer Estat obrer de la hist\u00f2ria, basat en l’expropiaci\u00f3 del capital, mereix tot l’elogi. Ja ho va expressar de manera solemne una de les seves institucions m\u00e9s prestigioses, el Comit\u00e8 del Nobel de la Pau, que li va atorgar aquest premi el 1990.<\/p>\n

Pel New York Times, \u201cels primers cinc anys de Gorbatxov al poder van ser marcats per \u00e8xits significatius i fins i tot extraordinaris\u201d<\/em><\/p>\n

El president dels EUA, Joe Biden, va reaccionar a la not\u00edcia de la seva mort amb grans elogis pel \u00abcoratge\u00bb i \u00abla imaginaci\u00f3\u00bb que va demostrar durant el seu mandat i molts anys despr\u00e9s. El president de Fran\u00e7a, Emmanuel Macron, expressava \u00abels meus condols per la mort de Mikha\u00efl Gorbatxov, un home de pau quines eleccions van obrir un cam\u00ed cap a la llibertat per als russos. El seu comprom\u00eds amb la pau a Europa va canviar la nostra hist\u00f2ria comuna\u00bb. Pedro S\u00e1nchez ha destacat que va contribuir amb les seves decisions \u00abde manera decisiva a acabar amb la Guerra Freda i fer d’Europa, i del m\u00f3n, un lloc amb m\u00e9s pau i llibertat\u00bb, mentre que N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o, ha dit que \u00abla pau i la llibertat sempre estaran en deute\u00bb.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, el govern de la Federaci\u00f3 Russa ha decidit no organitzar un funeral d’Estat, atesa la controv\u00e8rsia que aix\u00f2 podria originar, en un moment en qu\u00e8 s’acumula el descontentament per la guerra.<\/p>\n

Un home de la Nomenklatura<\/strong><\/h3>\n

Gorbatxov va ser tota la seva vida un home de la Nomenklatura<\/em>, la burocr\u00e0cia que va usurpar el poder despr\u00e9s de la mort de Lenin i que se n’aprofitava per poder obtenir enormes beneficis materials. Burocr\u00e0cia l’ascens de la qual al poder va suposar la destrucci\u00f3 del partit bolxevic, que va dirigir la revoluci\u00f3 d’octubre de 1917, i la liquidaci\u00f3 f\u00edsica dels seus principals quadres.<\/p>\n

El 1955, amb 22 anys, va iniciar la seva carrera en aquest aparell burocr\u00e0tic. Entre 1955 i 1962, va ser primer secretari del comit\u00e8 del Komsomol de St\u00e1vropol. El 1970, va ser ascendit a cap del departament del comit\u00e8 territorial del PCUS de St\u00e1vropol. El 1966 va ascendir al c\u00e0rrec de primer secretari del comit\u00e8 del Partit d’aquesta localitat. El 1968, va ser elegit segon secretari del comit\u00e8 territorial del PCUS i el 1970 va passar a ocupar la primera secretaria d’aquest comit\u00e8.<\/p>\n

El 1971, va arribar al Comit\u00e8 Central del PCUS. El 1978, el van elegir secretari d’Agricultura al Comit\u00e8 Central del Partit Comunista. El 1980, es va incorporar al Politbur\u00f3 del Comit\u00e8 Central, convertint-se en el seu membre m\u00e9s jove (als quaranta-nou anys). Feia 17 anys que era en aquest comit\u00e8 central quan va ser nomenat m\u00e0xim dirigent.<\/p>\n

La seva pol\u00edtica va portar a la desintegraci\u00f3 de la URSS<\/strong><\/h3>\n

El r\u00e8gim de l’URSS, dominada per la burocr\u00e0cia, travessava una crisi profunda, que en \u00faltima inst\u00e0ncia expressava la contradicci\u00f3 irresoluble entre el car\u00e0cter social de la propietat, que exigia una gesti\u00f3 democr\u00e0tica de l’economia per part de la classe treballadora, i la usurpaci\u00f3 del poder per part de la burocr\u00e0cia parasit\u00e0ria. Una contradicci\u00f3 que, el 1938, expressava aix\u00ed Lev Trotski: \u201cEl pron\u00f2stic pol\u00edtic t\u00e9 un car\u00e0cter alternatiu: o la burocr\u00e0cia es transforma cada cop m\u00e9s en \u00f2rgan de la burgesia mundial dins de l’Estat obrer, enderroca les noves formes de propietat i torna el pa\u00eds al capitalisme; o la classe obrera aixafa la burocr\u00e0cia i obre el cam\u00ed cap al socialisme\u201d.<\/p>\n

Quan Gorbatxov va assumir el c\u00e0rrec de secretari general del PCUS i, per tant, principal representant de la burocr\u00e0cia dominant, la crisi del sistema era imparable. La gota que va desbordar el got va ser la vaga general dels miners, iniciada ajuliol de 1989 pels de la regi\u00f3 del Donbass, i que es va estendre com la p\u00f3lvora a trav\u00e9s del Kuzbass siberi\u00e0, la ciutat \u00e0rtica de Vorkuta, el Karagandy del Kazakhstan i tot el pa\u00eds. Una vaga que, en algunes de les seves reivindicacions, posava en q\u00fcesti\u00f3 el poder mateix de la burocr\u00e0cia. La vaga adquireix a alguns llocs un car\u00e0cter insurreccional. Els comit\u00e8s de vaga es van fer c\u00e0rrec del funcionament de les ciutats. La venda de licors va ser prohibida i s’hi van establir organitzacions per mantenir l’ordre p\u00fablic. En algunes ciutats, els caps de Policia van haver de retre comptes en reunions massives sobre ordre p\u00fablic organitzades pels vaguistes.<\/p>\n

Aterroritzada per la perspectiva de la mobilitzaci\u00f3 obrera, la burocr\u00e0cia, sota el comandament de Gorbatxov, es llen\u00e7a a un programa de reformes econ\u00f2miques i pol\u00edtiques. Declararia m\u00e9s tard que s’havia vist obligat a aplicar pol\u00edtiques \u201cperilloses\u201d per evitar que esclat\u00e9s \u201cuna revoluci\u00f3 m\u00e9s sagnant que la d’octubre\u201d. Pol\u00edtiques que van portar a la destrucci\u00f3 de la propietat col\u00b7lectiva i la desintegraci\u00f3 de l’URSS.<\/p>\n

En el terreny econ\u00f2mic, es produeix l’apropiaci\u00f3 de la propietat col\u00b7lectiva per part dels anomenats \u201coligarques\u201d, que normalment eren els membres de la pr\u00f2pia burocr\u00e0cia que administraven el corresponent sector econ\u00f2mic i que se n’apropien. Els antics dirigents del PCUS esdevenen governants dels nous estats sorgits de l’esclat de l’URSS.Boris Ieltsin, enterrador de l’URSS, era membre del Bur\u00f3 Pol\u00edtic del PC. Gaidar, organitzador de les privatitzacions, va ser durant anys cronista econ\u00f2mic de Pravda. Kravchuck, que va separar Ucra\u00efna de l’URSS, era el secretari d’Ideologia del PC d’Ucra\u00efna. Schevarnazde, primer president de la Ge\u00f2rgia burgesa, era membre del Bur\u00f3 Pol\u00edtic del PCUS.<\/p>\n

Com assenyala Xabier Arrizabalo[1]<\/a>, \u201cL’oligarquia russa s’insereix al mercat mundial a partir de la seva condici\u00f3 de propiet\u00e0ria de les grans riqueses del pa\u00eds, que s\u00f3n especialment els recursos naturals despr\u00e9s de la destrucci\u00f3 industrial patida des d’abans de 1991 i despr\u00e9s (entre 1989 i 1996 el PIB per c\u00e0pita va caure un 45%)\u201d.<\/p>\n

Hi ha qui pret\u00e9n que Putin, valent-se de l’antic KGB i el monstru\u00f3s aparell repressiu\/administratiu, podria ser de tota manera el continuador de l’URSS. Per\u00f2 la realitat mostra el contrari, la seva funci\u00f3 com a saquejador i destructor de la propietat social, el seu paper al mercat mundial com a exportador de mat\u00e8ries primeres i la seva pol\u00edtica militarista brutalment agressiva (com veiem en la invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna) per \u00abdefensar\u00bb el seu lloc al mercat mundial, mostra el seu car\u00e0cter estrictament reaccionari, per m\u00e9s que intenti fer-se costat de la defensa de les poblacions de parla russa. Putin, criat com Gorbatxov al si de la Nomenklatura, no \u00e9s hereu de l’URSS, sin\u00f3 de la burocr\u00e0cia que la va destruir, i, en particular, del KGB que va aniquilar milers de revolucionaris bolxevics, la generaci\u00f3 que va fer la revoluci\u00f3 d\u2019octubre. Recordem el discurs que justifica l’agressi\u00f3 a Ucra\u00efna acusant els bolxevics d’haver creat artificialment aquest pa\u00eds. La pol\u00edtica de Putin confirma el paper de la burocr\u00e0cia estalinista com a agent de l’imperialisme a l’antic Estat obrer.<\/p>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies de la destrucci\u00f3 de la URSS<\/strong><\/h3>\n

Aquest proc\u00e9s va suposar una formidable destrucci\u00f3 de forces productives, no conegut fins aleshores per la Humanitat fora de per\u00edodes de guerra. El PIB de R\u00fassia va caure un 45%, els salaris es van reduir a la meitat, la pobresa va passar de 2,2 milions el 1987 a 72 milions el 1995, els serveis p\u00fablics van ser destru\u00efts. Un ter\u00e7 de la poblaci\u00f3 va caure a la mis\u00e8ria per la privatitzaci\u00f3: el consum de carn va caure un 23%; el de llet, un 28%. L’esperan\u00e7a de vida, que era de 71 anys abans de la caiguda de l’URSS, va caure a 65 el 2007. La poblaci\u00f3 va disminuir en 3 milions.<\/p>\n

El balan\u00e7 pol\u00edtic de Gorbatxov \u00e9s la destrucci\u00f3 de l’URSS i la liquidaci\u00f3 de la propietat col\u00b7lectiva i de les conquestes de la revoluci\u00f3 d’octubre del 1917, substitu\u00efts pel poder dels oligarques mafiosos, avui sota el control del sector m\u00e9s dur de l’antiga burocr\u00e0cia: el KGB. El seu balan\u00e7 econ\u00f2mic ha estat la mis\u00e8ria de la immensa majoria de la poblaci\u00f3, mentre un grup de multimilionaris mafiosos, sorgit d’aquesta burocr\u00e0cia, ha amassat enormes fortunes.<\/p>\n

Avui la poblaci\u00f3 russa, especialment els treballadors, pateix les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra. La Duma va aprovar r\u00e0pidament lleis repressives per impedir les manifestacions contra la guerra.<\/p>\n

Per\u00f2 tothom \u00e9s conscient que el proletariat rus i les masses m\u00e9s \u00e0mplies, com van fer en el passat, tornaran a la resist\u00e8ncia oberta i la mobilitzaci\u00f3. R\u00fassia ha conegut les m\u00e9s grans evolucions en aquesta \u00e8poca des de 1905 i en particular el 1917.<\/p>\n

M\u00e9s tard o m\u00e9s d’hora, en un moviment que es nodrir\u00e0 de les vagues que s’inicien a Europa des d’Alemanya, la Gran Bretanya o Gr\u00e8cia, el proletariat rus reprendr\u00e0 el paper en la lluita d’emancipaci\u00f3 contra la guerra, l’explotaci\u00f3 i l’opressi\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/a> Capital i militarisme: la guerra contra el poble ucra\u00efn\u00e8s<\/em>. Article que apareixer\u00e0 a La Verdad n\u00ba 111<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 903 per descarregar en PDF Ha mort Mikha\u00efl Gorbatxov, que va ser l’\u00faltim dirigent de l’URSS i un dels protagonistes de la seva dissoluci\u00f3. Despr\u00e9s de la seva mort, assistim a una paradoxa: Els mitjans de comunicaci\u00f3 occidentals saluden gaireb\u00e9 un\u00e0nimement la seva mem\u00f2ria, mentre que la immensa majoria de la poblaci\u00f3 dels […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,181,31],"class_list":["post-6927","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-estalinismo","tag-guerra"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6927"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6932,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6927\/revisions\/6932"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6927"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6927"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6927"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}