{"id":7190,"date":"2022-12-19T19:58:55","date_gmt":"2022-12-19T17:58:55","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7190"},"modified":"2022-12-19T19:58:55","modified_gmt":"2022-12-19T17:58:55","slug":"la-guerra-a-ucraina-i-la-destruccio-de-les-bases-industrials-deuropa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-guerra-a-ucraina-i-la-destruccio-de-les-bases-industrials-deuropa\/","title":{"rendered":"La guerra a Ucra\u00efna i la destrucci\u00f3 de les bases industrials d’Europa"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 918 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquesta carta s’ha elaborat a partir d’un dossier de l’Institut Informations Ouvri\u00e8res, de Fran\u00e7a, que descriu com la guerra a Ucra\u00efna i les sancions internacionals imposades a R\u00fassia per EUA i Europa, no per defensar la \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb, sin\u00f3 els interessos de l’imperialisme estatunidenc, sumin a Europa en una crisi sense precedents des de la Segona Guerra Mundial. Tot i que els problemes existien abans de la invasi\u00f3 d’Ucra\u00efna, guerra i sancions ho agreugin tot. Segons aquest reportatge, \u00abal Vell Continent, la gent pot cada vegada menys habitar, escalfar-se i satisfer la seva fam\u00bb.<\/em><\/p>\n

El preu del gas a Europa: de 15 a 350 euros en uns mesos<\/strong><\/h3>\n

Abans de l’esclat de la guerra provocada per la invasi\u00f3 de l’ex\u00e8rcit de Putin, la Uni\u00f3 Europea importava gas rus al preu mitj\u00e0 negociat de 15 euros per megavat-hora (MWh), a trav\u00e9s de llargs contractes de subministrament que garantien preus baixos independents dels preus de mercat.<\/p>\n

Des de les sancions i el cessament de les entregues de gas rus a Europa, el preu, subjecte al mercat spot de gas, s’ha situat entre 100 i 350 euros en els \u00faltims mesos. Com a resultat, segons BNE Intellinews: \u00abA Alemanya, la pot\u00e8ncia industrial d’Europa, les ind\u00fastries m\u00e9s intensives en energia ja es veuen molt afectades per costos insostenibles: l’energia representa el 26% dels costos de la ind\u00fastria metal\u00b7l\u00fargica; el 19 per cent de la producci\u00f3 qu\u00edmica b\u00e0sica; 18% de la fabricaci\u00f3 de vidre; 17% per a paper i 15% per a materials de construcci\u00f3\u00bb<\/em>.<\/p>\n

Fins i tot a Espanya, l’aplaudida \u00abexcepci\u00f3 ib\u00e8rica\u00bb suposa un gas a entre 40 i 70 \u20ac per MWh, tres o cinc vegades m\u00e9s que el 2020.<\/p>\n

El 50 % de la producci\u00f3 d’alumini i zinc ha estat d’esmantellat<\/strong><\/h3>\n

A causa de les pujades de l’energia, quinze acereries a Europa estaven inactives o tancades al final de l’estiu. El 6 de setembre, el president de l’Associaci\u00f3 Europea de Metalls va escriure a la presidenta de la UE, Ursula von der Leyen: \u00abEl 50% de la capacitat de producci\u00f3 d’alumini i zinc de la UE ja ha estat desmantellat a causa de la crisi el\u00e8ctrica, aix\u00ed com importants retallades en la producci\u00f3 de silici i ferro-al.leacions,  i altres impactes se senten en els sectors del coure i el n\u00edquel. Durant el mes passat, diverses empreses han hagut d’anunciar tancaments indefinits, i moltes m\u00e9s estan a la vora d’un hivern de vida o mort. Els productors fan front a costos d’electricitat i gas m\u00e9s de deu vegades m\u00e9s alts que l’any passat (…) \u00c9s que una f\u00e0brica est\u00e0 tancada, molt sovint es converteix en una situaci\u00f3 permanent, perqu\u00e8 la reobertura implica incertesa i costos significatius\u00bb.<\/em><\/p>\n

El CEO de Volkswagen, segon fabricant mundial d’autom\u00f2bils, va dir el 28 de novembre: \u00abSi no aconsegueixes reduir r\u00e0pidament i confiablement els preus de l’energia, les inversions en producci\u00f3 intensiva en energia o noves plantes de fabricaci\u00f3 de baterIes a Alemanya i la UE no seran sostenibles. La creaci\u00f3 de valor en aquesta \u00e0rea tindr\u00e0 lloc en altres llocs\u00bb<\/em>, citant els Estats Units i la Xina. Va demanar canviar les \u00abnormes obsoletes i burocr\u00e0tiques sobre ajudes estatals\u00bb<\/em> per a les empreses de la UE, ja que l’administraci\u00f3 Biden atorga generoses ajudes a les empreses dels EUA.<\/p>\n

\u00abNo hi ha rendibilitat per continuar la producci\u00f3 a Europa\u00bb<\/strong><\/h3>\n

El 6 de setembre, una alian\u00e7a d’associacions industrials, (Fertilizers Europe, Verre Alliance Europe, Euromines,  l’Associaci\u00f3 Europea del Ciment, la de la Cal\u00e7, la de l’Argila, la de Productors de Ferro-al\u00b7leacions, la de l’Acer, la de Metalls No F\u00e8rris, la de la Ind\u00fastria Cer\u00e0mica, el Consell Europeu de la Ind\u00fastria Qu\u00edmica i  la Confederaci\u00f3 d’Ind\u00fastries Papereres Europees), van enviar una carta conjunta al president de la UE: \u00abPer a moltes ind\u00fastries intensives en energia, actualment no hi ha rendibilitat per continuar la producci\u00f3 a Europa, ni visibilitat i certesa per a futures inversions i desenvolupaments. Els efectes d’aquests tancaments estan comen\u00e7ant a tenir un impacte sever en les nostres cadenes de valor, posant en perill la base industrial europea i la disponibilitat de productes essencials\u00bb.<\/em><\/p>\n

Manca de fertilitzants<\/strong><\/h3>\n

A causa de l’escassetat i preu del gas, el 70% de la capacitat de producci\u00f3 d’amon\u00edac – utilitzat per produir fertilitzants- a  Europa s’ha tancat.  Segons un informe d’Independent Commodity Intelligent Services<\/em>, \u00e9s poc probable que la capacitat de producci\u00f3 torni.  El cost del gas \u00e9s, amb molt, el factor m\u00e9s important en la producci\u00f3 d’amon\u00edac i fertilitzants nitrogenats.  El gas liquat (GNL), venut pels EUA  -quatre vegades m\u00e9s car que en el seu mercat intern- i el venut per la Xina mentre el seu mercat intern romangui contret per la pol\u00edtica zero Covid, no n’hi ha prou per cobrir les necessitats europees. Al setembre, els productors estatunidencs de petroli i gas d’esquist van declarar inequ\u00edvocament que no era possible augmentar la producci\u00f3 per ajudar Europa. El canceller alemany, Olaf Scholz, va viatjar a Catar i els Emirats \u00c0rabs per demanar entregues de GNL, per\u00f2 Catar va declarar  que no podia compensar els volums de gas que R\u00fassia subministra a Europa.<\/p>\n

Seg\u00fan Euronews, la \u00abcrisi dels fertilitzants amena\u00e7a la pr\u00f2xima collita. Podria conduir a menors rendiments, menor producci\u00f3 i productes alimentaris m\u00e9s cars\u00bb<\/em>. La Xina, R\u00fassia i Ucra\u00efna s\u00f3n els principals exportadors mundials de fertilitzants. En 2021, la Xina va prohibir les exportacions de fertilitzants per assegurar el seu propi subministrament. R\u00fassia envia bagenc a Europa, a trav\u00e9s d’Ucra\u00efna, d’Est\u00f2nia i Let\u00f2nia, per\u00f2 ambdues rutes estan bloquejades per la guerra i les sancions de la UE. La comercialitzaci\u00f3 del 58% de la producci\u00f3 mundial d’amon\u00edac est\u00e0 ara prohibida a Europa, cosa que portar\u00e0 a noves pujades de preus dels fertilitzants, que ja han augmentat en un 150% en un any.<\/p>\n

La demanda de gas cau un 25% a Europa<\/strong><\/h3>\n

Les aturades de producci\u00f3 i tancaments de plantes a Europa s\u00f3n tan greus que la demanda de gas a la UE va caure un 25% a l’octubre. Las bases industrials del Vell Continent estan sent destru\u00efdes.<\/p>\n

La caiguda de la demanda a Europa i la paralitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 a la Xina, han fet baixar els preus del gas al mercat, actualment a uns 110 euros\/MWh. Per\u00f2 continua sent gaireb\u00e9 deu vegades m\u00e9s alt que el preu del gas rus que rebia la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

Les sancions a R\u00fassia \u2013l’anunciat col\u00b7lapse econ\u00f2mic de les quals no ha succe\u00eft\u2013 porten a una desindustrialitzaci\u00f3 massiva d’Europa. Els guanyadors s\u00f3n els EUA. , amb enormes reserves de gas d’esquist barat, i la Xina, que rep gas rus barat a trav\u00e9s de la l\u00ednia Power of Sib\u00e8ria<\/em>.<\/p>\n

 La ind\u00fastria europea ja estava sense al\u00e8<\/strong><\/h3>\n

Europa ja estava en una crisi econ\u00f2mica molt abans que comenc\u00e9s la guerra. Els preus del gas ja havien comen\u00e7at a pujar de manera constant el 2021, de manera que quan va esclatar la guerra a Ucra\u00efna, la ind\u00fastria ja s’estava quedant sense for\u00e7a.<\/p>\n

Despr\u00e9s de dos anys d’alts preus del gas, sectors sencers de la ind\u00fastria europea estan a punt de desapar\u00e8ixer.  Els pa\u00efsos europeus perden entre el 40% i el 100% del seu subministrament de gas, en perdre el subministrament de gas rus barat.<\/p>\n

Pel que fa a les importacions de petroli ruso, R\u00fassia ha declarat no acceptar la limitaci\u00f3 del  preu a 60 euros, que la UE ha decidit. Europa importa m\u00e9s de set mil milions de d\u00f2lars en metalls, cautx\u00fa i minerals (n\u00edquel, paladi, liti, plat\u00ed, cobalt, gas ne\u00f3, alumini,  coure…)  de R\u00fassia cada any. Tots, de vital import\u00e0ncia per a bateries, cotxes el\u00e8ctrics, panells solars, xarxes intel\u00b7ligents, turbines e\u00f2liques. Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra i les sancions poden arribar a ser pitjors del que s\u00f3n avui.<\/p>\n

39.000 llocs de treball en risc a la planta qu\u00edmica alemanya de Ludwigshafen<\/strong><\/h3>\n

L’alemanya BASF, companyia qu\u00edmica m\u00e9s gran del m\u00f3n, va advertir que, si la situaci\u00f3 continua, podria tancar la seva major planta, la de Ludwigshafen, al sud d’Alemanya, on ocupa 39.000 persones, en una instal\u00b7laci\u00f3 que consumeix tanta energia com tota Su\u00efssa. La seva factura de gas es va triplicar en els primers nou mesos de l’any i \u00e9s nou vegades m\u00e9s gran que el 2020. El CEO Martin Bruderm\u00fcller va dir que, encara que  els preus del gas s’estabilitzaran, \u00aba llarg termini seran al voltant de tres vegades m\u00e9s alts a Europa que als Estats Units, encara que nom\u00e9s sigui pels majors costos del GNL\u00bb<\/em>, que reempla\u00e7a parcialment les importacions de R\u00fassia.<\/p>\n

El govern alemany ha posat 200 mil milions sobre la taula per ajudar les llars i ind\u00fastries alemanyes. Ova frenar rescatar les empreses per ajudar-les a mantenir-se amb vida. Per\u00f2 aix\u00f2 suposa que la crisi \u00e9s temporal i que les coses aviat tornaran a la \u00abnormalitat\u00bb, cosa que est\u00e0 lluny de ser el cas. Sobretot perqu\u00e8 el problema d’Europa no \u00e9s tant de preu com de subministrament d’energia.<\/p>\n

La seva depend\u00e8ncia de les fonts d’energia russes (gas, petroli, carb\u00f3) \u00e9s tan gran que no pot reempla\u00e7ar completament les p\u00e8rdues degudes a les sancions imposades a R\u00fassia.  Socun funcionari de BASF, citat per la revista Fortune: \u00abSi el subministrament caigu\u00e9s significativament i permanentment per sota del 50%, ens veur\u00edem obligats a tancar el lloc de producci\u00f3 (a <\/em>Ludwigshafen)\u00ab.<\/em><\/p>\n

En el m\u00f3n dels negocis, si una f\u00e0brica tanca, els clients se’n van a una altra part.  Segons el representant de BASF: \u00ab\u00c9s molt probable que el complex de Ludwigshafen estigui condemnat independentment del racionament, ja que els preus del gas europeus persistentment alts redueixen la competitivitat dels productes alemanys de BASF enfront dels seus rivals als Estats Units i Orient Mitj\u00e0. (…) No \u00e9s nom\u00e9s BASF la que est\u00e0 lluitant. Les empreses intensives en energia estaran parcialment o totalment tancades, especialment a Alemanya, per\u00f2 hi haur\u00e0 una reducci\u00f3 de la capacitat a tot Europa\u00bb<\/em>.<\/p>\n

P\u00e8rdua de sectors industrials sencers<\/strong><\/h3>\n

A l’octubre, Gerald Haug, president de l’Acad\u00e8mia Nacional de Ci\u00e8ncies d’Alemanya, va dir: \u00abSi no actuem ara, perdrem sectors industrials sencers, especialment en la ind\u00fastria de mat\u00e8ries primeres\u00bb.<\/em><\/p>\n

Les ind\u00fastries metal\u00b7l\u00fargica i qu\u00edmica no s\u00f3n les \u00faniques afectades. Els fabricants de paper tamb\u00e9 anuncien tancaments i retallades massives de producci\u00f3: \u00abEl gegant de l’embalatge de cartr\u00f3 ondulat Smurfit Kappa ha optat per reduir la producci\u00f3 al voltant de 30,000 a 50,000 tones a l’agost perqu\u00e8, amb el preu actual de l’energia, no t\u00e9 absolutament cap sentit emmagatzemar\u00bb<\/em>.<\/p>\n

La Federaci\u00f3 Europea de la Ind\u00fastria del Paper va advertir que les possibles interrupcions en el subministrament de gas \u00abafectarien tota la log\u00edstica de la UE, la disponibilitat d’envasos de paper per a aliments i productes farmac\u00e8utics, aix\u00ed com productes d’higiene essencials\u00bb.<\/em><\/p>\n

Alt a la guerra!<\/strong><\/h3>\n

El moviment obrer i els pobles d’Europa, s’enfronten simult\u00e0niament a la destrucci\u00f3 de les seves conquestes i llocs de treball i lluiten per defensar els seus salaris, pensions i drets. La classe obrera europea, l’\u00fanica capa\u00e7 de salvar la vella Europa, no ha dit la seva \u00faltima paraula.  Alt a la guerra!<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 918 per descarregar en PDF Aquesta carta s’ha elaborat a partir d’un dossier de l’Institut Informations Ouvri\u00e8res, de Fran\u00e7a, que descriu com la guerra a Ucra\u00efna i les sancions internacionals imposades a R\u00fassia per EUA i Europa, no per defensar la \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb, sin\u00f3 els interessos de l’imperialisme estatunidenc, sumin a Europa en una […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[146,996,1170],"class_list":["post-7190","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-economia","tag-europa","tag-guerra-social"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7190","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7190"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7190\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7194,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7190\/revisions\/7194"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}