{"id":7205,"date":"2022-12-26T21:27:58","date_gmt":"2022-12-26T19:27:58","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7205"},"modified":"2022-12-26T21:27:58","modified_gmt":"2022-12-26T19:27:58","slug":"el-tribunal-constitucional-origen-i-funcions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-tribunal-constitucional-origen-i-funcions\/","title":{"rendered":"El Tribunal Constitucional: origen i funcions"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 919 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

En un r\u00e8gim parlamentari, en teoria tu votes alg\u00fa, i el que suma m\u00e9s vots governa per ferel que t’ha prom\u00e8s. Per\u00f2, en r\u00e8gim de la Monarquia, les coses no s\u00f3n aix\u00ed. El que ha guanyat unes eleccions ha de demanar perm\u00eds a una s\u00e8rie de controls per legislar, per governar. En particular, a l’ anomenat Tribunal Constitucional. El nom enganya, doncs no imparteix just\u00edcia, per\u00f2 a les seves decisions les anomena sent\u00e8ncia, interlocut\u00f2ria, etc.<\/span><\/p>\n

El TC t\u00e9 la missi\u00f3 de certificar en nom de l’Estat si el que un diu o fa \u00e9s conforme a la Constituci\u00f3, i, per tant, fa legals o il\u00b7legals aquests actes. Segons l’article 1 de la llei del TC:<\/span><\/p>\n

\u00abEl Tribunal Constitucional, com a int\u00e8rpret suprem de la Constituci\u00f3, \u00e9s independent dels altres<\/em>\u00f2rgans constitucion<\/em>als i est\u00e0 sotm\u00e8s nom\u00e9s a la Constituci\u00f3 i a aquesta Llei Org\u00e0nica.\u00bb<\/em><\/p>\n

No pertany a cap dels tres poders (legislatiu, executiu i judicial), sin\u00f3 que est\u00e0 per sobre dels tres. Recorren al TC sent\u00e8ncies dels tribunals de just\u00edcia, per\u00f2 alhora \u00e9s la ‘tercera cambra’, que decideix sobre les lleis aprovades pel Congr\u00e9s, el Senat, i les autonomies. \u00c9s una aberraci\u00f3, que est\u00e0 per sobre dels poders m\u00e0xims. No l’elegeixen directament els ciutadans, per\u00f2 s’imposa als que s\u00ed que han estat elegits.<\/p>\n

No existia en el sistema parlamentari tradicional, creat per la burgesia en ascens, sin\u00f3 que \u00e9s propi de la burgesia decadent, que es parapeta contra l’amena\u00e7a de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria. La II Rep\u00fablica va crear un artilugi d’aquest tipus, el Tribunal de Garanties Constitucionals. A inst\u00e0ncies dels patrons, aquest \u00abTribunal\u00bb va anul\u00b7lar la Llei de contractes de cultiu (33-34) de l’autonomia catalana, i contra aquest ab\u00fas es va rebel\u00b7lar el poble catal\u00e0, proclamant l’Estat Catal\u00e0 de la Rep\u00fablica Federal espanyola.<\/p>\n

T\u00e9 12 membres, que es renoven per ter\u00e7os, sent designats pel Congr\u00e9s (4), el Senat (4), el Govern (2) i el Consell General del Poder Judicial (2). Aquest \u00faltim, al seu torn \u00e9s designat pel Congr\u00e9s (10 vocals) i el Senat (altres 10) m\u00e9s el President del Suprem elegit pels 20. Per tant el seu origen queda lluny del vot dels ciutadans.<\/p>\n

El mecanisme de la seva elecci\u00f3 s\u00f3n els 3\/5 de la cambra corresponent, cosa que garanteix el dret de veto per part del PP i les associacions afins. Per evitar que els votats per partits no franquistes tinguin majoria, el PP arribat el cas decideix no designar els que han de substituir-los.  O amena\u00e7a de no votar els designats pel PSOE si no s\u00f3n gent \u00abacceptable\u00bb per al PP. O exigeix que el PSOE voti inacceptables com recentment \u00c1lvarez Rendueles (que acaba de proposar la infame prohibici\u00f3 al Congr\u00e9s que voti el que havia decidit votar), i fa anys a Mart\u00ednez Trist\u00e1n, jutge repudiat pel Partit Socialista de Madrid pel que fa a la privatitzaci\u00f3 de la sanitat.<\/p>\n

Per tant, no \u00e9s que ara hi hagi un problema amb el T. Constitucional, sin\u00f3 que hi ha un problema permanent amb un mecanisme d’elecci\u00f3 basat en el xantatge que afavoreix el joc dels franquistes.<\/p>\n

De mal en pitjor<\/strong><\/h3>\n

Hi ha hagut dos grans canvis al Tribunal Constitucional.<\/p>\n

    \n
  1. a) El 2007 el Govern Zapatero va abordar la sobresaturaci\u00f3 de casos del TC tallant pel dret, <\/span>facilitant que es rebutgessin casos. Abans, perqu\u00e8 no s’admet\u00e9s un recurs, calia la unanimitat, i de no haver-la s’obria un tr\u00e0mit d’audi\u00e8ncia, en qu\u00e8 els representants del recurrent i els fiscals poguessin defensar les seves posicions. Ara, sense escoltar el recurrent ni el fiscal, si la majoria del TC no accepta el recurs, se li dona carpetada.<\/li>\n<\/ol>\n

    Aquest ha estat un mitj\u00e0 fonamental per rebutjar querelles o acusacions de crims de guerra i de lesa humanitat comesos per franquistes.<\/p>\n

    La saturaci\u00f3 del TC est\u00e0 arrelada a que l’aparell judicial franquista, bo per perseguir, era incapa\u00e7 d’ajudar a resoldre els problemes democr\u00e0tics i socials.<\/p>\n

      \n
    1. b) Rajoy suprimeix garanties per fer \u00abexecutiu\u00bb al Tribunal Constitucional<\/li>\n<\/ol>\n

      El 2015, en plena escalada repressiva contra els catalans, mentre el cap d’Estat Major Alejandre orquestrava un pla para la intervenci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit a Catalunya, Rajoy diu que el TC ha de garantir per si mateix que es compleixen les seves resolucions.<\/p>\n

      El 2017, el TC va obeir disciplinadament les consignes del rei, \u00fanica instituci\u00f3 a la que el TC es plora, en nom de la qual existeix.<\/p>\n

      El TC organitzar\u00e0 l’execuci\u00f3 de les seves resolucions, anul\u00b7lar\u00e0 resolucions contr\u00e0ries pr\u00e8via consulta, suspendr\u00e0 responsables, actuar\u00e0 si cal sense escoltar pr\u00e8viament per\u00f2 donant un termini als afectats.<\/p>\n

      Aquestes instruccions s\u00f3n les que ha pret\u00e8s ara aplicar el TC contra el Congr\u00e9s i el Senat, per\u00f2 saltant-se els requisits.<\/p>\n

      El TC ha actuat amb dos membres caducats malgrat les exig\u00e8ncies del Govern, del Congr\u00e9s i de la Fiscalia. \u00c9s un TC ‘il\u00b7legal’, format per membres el mandat dels quals ha ven\u00e7ut.<\/p>\n

      Al Senat l’interpel\u00b7la pel que ha fet el Congr\u00e9s, com ha oposat el dijous 22<\/p>\n

      Aquest mateix procediment es va aplicar abans al Parlament de Catalunya (el setembre del 17) impedint que els elegits per legislar i governar legislin i governin,<\/p>\n

      Contra l’atac antidemocr\u00e0tic del PP hi ha hagut un tancament de files de diversos grups parlamentaris, fins i tot en part la dretana C. Can\u00e0ria.<\/p>\n

      En canvi, la Comissi\u00f3 Europea per boca del seu comissari de Just\u00edcia ha intervingut donant suport de fet al PP.<\/p>\n

      El boicot del PP als relleus <\/strong><\/h3>\n

      El PP t\u00e9 com a norma aturar els relleus de membres del TC i del CGPJ quan li conv\u00e9. Hi va haver un primer bloqueig el 1995 de vuit mesos en tots els \u00f2rgans, que va acabar quan Aznar va tenir el Govern i majoria a les Corts el 1996.<\/p>\n

      El 2008, estant Zapatero al Govern, el bloqueig del relleu del TC va durar 2 anys i va servir per preparar la majoria que el 2010 es va carregar l’Estatut catal\u00e0. Ara, es compleixen 4 anys al CGPJ dins d’un pla de bloquejos successius en altres \u00f2rgans per impedir majoria progressista al TC que trenqui el llarg domini del PP. No cedeixen,<\/span> perqu\u00e8 busquen que Brussel\u00b7les imposi que siguin els jutges franquistes els que tri\u00efn, cosa que donaria dos llocs fixos al TC al PP.<\/p>\n

      Qu\u00e8 ha fet el Tribunal Constitucional<\/strong><\/h3>\n

      1) Va donar suport a les reformes laborals<\/p>\n

      Una sent\u00e8ncia de 16 de juliol de 2014 del Tribunal Constitucional avala de la a la z la reforma laboral rebutjant tots els arguments dels sindicats, amb un text que sembla una declaraci\u00f3 de la CEOE:<\/p>\n

        \n
      1. La reforma vulnera l’article 35 de la Constituci\u00f3 sobre la durada del per\u00edode de prova i l’article 37, per\u00f2 ho fa per un motiu raonable, i tamb\u00e9 \u00e9s raonable que trepitg\u00e9s la legislaci\u00f3 laboral sobre l’acomiadament unilateral.<\/li>\n
      2. El canvi per l’empresari de les condicions laborals es fa per mantenir llocs de treball, i segons el TC no viola la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. I tampoc dona m\u00e9s discrecionalitat a l’empresari. I li sembla b\u00e9 que s’imposi la descentralitzaci\u00f3 de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i negui prioritat als convenis sectorials.<\/li>\n
      3. Una i altra vegada, contra els pobles<\/li>\n
      4. A) El TC va ser transformat per carregar-se el segon Estatut de Catalunya. El Parlament catal\u00e0 va aprovar el 30 de setembre de 2005 un nou Estatut per ampl\u00edssima majoria. En arribar al Congr\u00e9s aquest el va deixar profundament canviat. Aquesta versi\u00f3 retallada va ser votada en refer\u00e8ndum pel poble catal\u00e0, amb pocs vots ja que molts es van negar a recon\u00e8ixer-ho.<\/li>\n<\/ol>\n

        Al Constitucional,<\/p>\n

        – Van apartar el magistrat Pablo P\u00e9rez Tremps del cas de l’Estatut catal\u00e0, a iniciativa del PP i amb el pretext que havia elaborat un estudi te\u00f2ric sobre un estatut diferent a l’aprovat.<\/p>\n

        – El PP es va negar a rellevar altres magistrats ni a substituir un mort.<\/p>\n

        – El magistrat Arag\u00f3 es va passar al PP.<\/p>\n

        Aix\u00ed es va amagar una majoria falsificada al Constitucional, que va deixar irreconeixible l’Estatut, donat a con\u00e8ixer el juny del 2010. El president Montilla, tots els partits, sindicats i innombrables entitats i el poble catal\u00e0 va sortir massivament al carrer el 10 de juliol de 2010. Aqu\u00ed per primera vegada, es va obrir un proc\u00e9s de mobilitzacions massives pel dret a decidir, per la independ\u00e8ncia.<\/p>\n

        Davant la preparaci\u00f3 del Refer\u00e8ndum de l’1 d’octubre de 2017, il\u00b7legalitzat per Rajoy, el Govern va tensar tots els dispositius de l’Estat per xantatge i reprimir. El PP, despr\u00e9s de for\u00e7ar la seva majoria al TC, el va transformar en un gos de presa, com s’ha explicat abans. <\/p>\n

        3) Ocultar i negar la Mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/p>\n

        Durant 86 anys tots els jutges espanyols s’han negat a admetre a tr\u00e0mit cap acusaci\u00f3 de crims franquistes. L’\u00fanica excepci\u00f3 va ser el jutge Baltasar Garz\u00f3n, que es va recolzar en el Pacte Internacional de Drets Civils i Pol\u00edtics, subscrit per Espanya el 1977. El Suprem va dictar una sent\u00e8ncia amb tots els suposats motius per negar la tramitaci\u00f3 d’aquests crims, negant la utilitzaci\u00f3 del pacte. I el poder judicial va maniobrar per fer anar Garz\u00f3n<\/p>\n

        Per\u00f2 la Constituci\u00f3, en el seu article 10, assenyala que \u00abLes normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci\u00f3 reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaraci\u00f3 Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre les mateixes mat\u00e8ries ratificats per Espanya.\u00bb<\/em><\/p>\n

        El Govern presenta a les Corts el projecte de llei de Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica, el TC emet immediatament, el 15 de setembre de 2020, un laude garantint que, diguin el que diguin les Corts, els jutges espanyols continuaran negant-se a admetre les acusacions de crims franquistes. La llei de la Mem\u00f2ria Democr\u00e0tica respon punt per punt a les al\u00b7legacions del TC.<\/p>\n

        L’obstacle \u00e9s la Monarquia<\/strong><\/h3>\n

        L’embolic creat al llarg de 44 anys de r\u00e8gim q\u00fcestiona la seva viabilitat.<\/p>\n

        En suma, els sistemes de consens en qu\u00e8 es basa el Constitucional i altres \u00f2rgans s\u00f3n un obstacle per a la veritat i la just\u00edcia. Una Constituci\u00f3 democr\u00e0tica no ha d’ utilitzar aquest artilugi.<\/span><\/p>\n

        Europa els dona suport<\/strong><\/h3>\n

        Destaquem la intensa intervenci\u00f3 de la UE en l’actual crisi de la c\u00fapula mon\u00e0rquica.<\/p>\n

        \u00daltimes not\u00edcies indiquen que Brussel\u00b7les vol mantenir els tres cinquens deixant-nos sotmesos al PP i els seus bloquejos. Alhora, la UE mant\u00e9 que els jutges tri\u00efn directament 12 membres del CGPJ, cosa que asseguraria de manera permanent dos llocs per als franquistes al TC.<\/p>\n

        En definitiva Brussel\u00b7les es vol recolzar en els franquistes per evitar que la irrupci\u00f3 de les masses trenqui l’ordre de la UE garantit per la Monarquia.<\/p>\n

         <\/strong><\/p>\n

         <\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        Carta Setmanal 919 per descarregar en PDF En un r\u00e8gim parlamentari, en teoria tu votes alg\u00fa, i el que suma m\u00e9s vots governa per ferel que t’ha prom\u00e8s. Per\u00f2, en r\u00e8gim de la Monarquia, les coses no s\u00f3n aix\u00ed. El que ha guanyat unes eleccions ha de demanar perm\u00eds a una s\u00e8rie de controls per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-7205","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7205"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7211,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7205\/revisions\/7211"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7205"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7205"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7205"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}