{"id":7292,"date":"2023-01-30T22:41:11","date_gmt":"2023-01-30T20:41:11","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7292"},"modified":"2023-01-30T22:41:11","modified_gmt":"2023-01-30T20:41:11","slug":"missils-o-pensions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/missils-o-pensions\/","title":{"rendered":"M\u00edssils o pensions"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 924 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Amb aquest suggestiu t\u00edtol un periodista de La Vanguardia<\/i> (Barcelona, 23 de gener) va resumir la situaci\u00f3 de Fran\u00e7a. Quatre dies abans, el dijous 19 de gener, la classe obrera francesa s’havia aixecat amb les seves organitzacions contra la reforma de les pensions, i el president Macron va anunciar un dia despr\u00e9s des de la base a\u00e8ria de Mont de Marsan que la nova Llei de Programaci\u00f3 Militar (2024-2030) preveia una despesa de 413.000 milions d’euros. O sigui un augment d’un 35 per cent en relaci\u00f3 amb el pressupost actual. Quantitat qualitativament superior al suposat d\u00e8ficit del pressupost de la Seguretat Social, sup\u00f2sit perqu\u00e8 el c\u00e0lcul real dels comptes de la Seguretat Social d\u00f3na que a aquest sistema est\u00e0 for\u00e7a equilibrat. El que est\u00e0 en joc no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 comptable \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica de fons. En iniciar-se la guerra d’Ucra\u00efna els dirigents del Medef (la patronal francesa) ja havien declarat que calia gastar en \u00abdefensa\u00bb com una cosa priorit\u00e0ria i per tant que calia ficar m\u00e0 del tresor de guerra de la classe obrera francesa, la caixa de les pensions.<\/p>\n

Des que va ser elegit el 2017 Emmanuel Macron va fixar com una de les prioritats la reforma de la Seguretat Social, continuant la pol\u00edtica del president socialista Hollande que havia imposat una reforma del Codi del Treball.<\/p>\n

La reforma Macron implicava liquidar el sistema de repartiment i imposar un sistema de punts, o sigui de capitalitzaci\u00f3 individual. Inclou desmantellar els 42 r\u00e8gims especials (aquesta reforma va fracassar quan la mobilitzaci\u00f3 que va tenir el seu moment m\u00e9s \u00e0lgid el 5 de desembre del 2019, amb una vaga generalitzada, va ser abandonada el mar\u00e7 del 2020, en plena pand\u00e8mia). R\u00e8gims que determinen les condicions de jubilaci\u00f3 dels diferents sectors de treballadors en funci\u00f3 de les condicions de treball, la seva punibilitat <\/span>o risc. Aquests r\u00e8gims especials van ser un producte de la lluita de classes particular en el per\u00edode revolucionari que es va obrir els anys 1944-46 despr\u00e9s de la derrota del nazisme i l’entrada en acci\u00f3 de la classe obrera. El mateix sistema p\u00fablic de la Seguretat Social, com altres mesures d’aquest tipus va ser el preu que la burgesia francesa va haver de pagar per mantenir el poder pol\u00edtic i reconstruir l’Estat burg\u00e8s (amb la col\u00b7laboraci\u00f3 en particular de les direccions del PCF i la CGT). Des d’aleshores la burgesia francesa i els governs, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de les direccions del PCF i del PS, han intentat \u00abreformar\u00bb aquest sistema.<\/p>\n

Per al capital financer, en crisi, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 essencial apropiar-se delsdiners de la classe obrera, el salari diferit,.<\/p>\n

En l’elecci\u00f3 del 2022 Macron va tornar a la c\u00e0rrega, per\u00f2 no cal oblidar que va guanyar les eleccions, no pel seu programa sin\u00f3 per la campanya en contra de l’extrema dreta, despr\u00e9s que diverses candidatures de divisi\u00f3 com les del PCF impedissin que Jean Luc M\u00e9lenchon pass\u00e9s a la segona volta. La qual cosa no va impedir que en les eleccions legislatives de juny de 2022 els candidats de la coalici\u00f3 organitzada per M\u00e9lenchon fossin els m\u00e9s votats. El resultat \u00e9s que per primera vegada en la hist\u00f2ria, la llista del president NO \u00e9s majoria a l’Assemblea Nacional, i Macron es veu obligat a utilitzar l’article 49,5 perqu\u00e8 s’aprovin les lleis sense debat (article que mostra el car\u00e0cter bonapartista del r\u00e8gim de la V Rep\u00fablica).<\/p>\n

Avui la reforma es concreta (acaba de ser aprovada al Consell de Ministres i passa al parlament) a augmentar l’edat de jubilaci\u00f3 de 62 a 64 anys, augmentar de 42 a 43 els anys per tenir la jubilaci\u00f3 al 100 per cent i comen\u00e7ar a desmantellar els r\u00e8gims especials.<\/p>\n

Com s’expressa la resist\u00e8ncia?<\/b><\/h3>\n

Des que, el maig del 2022, Macron va anunciar la necessitat de la reforma, es va formar un front sindical unitari en contra. Nou sindicats, des de la CGT i FO fins als sindicats de quadres, els cristians i grocs (CFTC i CFDT ) es van pronunciar en contra de la reforma. I van anunciar mobilitzacions si la reforma es presentava a aprovaci\u00f3.<\/p>\n

El gener d’aquest any van tornar tamb\u00e9 a sorgir les \u00abarmilles grogues\u00bb, sens dubte no amb el mateix impacte perqu\u00e8 TOTES les organitzacions sindicals apareixien unides donant en certa mesura confian\u00e7a NO nom\u00e9s a la classe obrera sin\u00f3 a tots els sectors mitjans oprimits i explotats pel gran capital per mitj\u00e0 de la inflaci\u00f3 desbocada (fins i tot el gremi de forners es va manifestar el 23 de gener contra els preus de l’energia).<\/p>\n

Quan Macron va anunciar que el Consell de Ministres del dimecres 25 de desembre anava a donar sortida al projecte de llei, la coalici\u00f3 sindical va cridar a una jornada de vaga per al 19 de gener. El resultat de la vaga i les manifestacions van ser m\u00e9s importants que el 2019.<\/p>\n

Aquestes organitzacions a la tarda del 19 es van reunir i comunicar la necessitat de continuar la mobilitzaci\u00f3, fer assemblees i fer una nova jornada de vaga i manifestacions el 31 de gener.<\/p>\n

Les organitzacions sindicals dels joves estudiants criden des del 30 de gener a bloquejar els centres d’estudi i participar en les manifestacions dels treballadors i els seus sindicats.<\/p>\n

Paral\u00b7lelament La Fran\u00e7a Insumisa (sense el suport del PCF, del PS ni dels Verds) va cridar a una marxa a Par\u00eds el 21 de gener com a complement i en suport a la vaga convocada pels sindicats. Aquesta crida es va fer a partir de la convocat\u00f2ria de NOU organitzacions juvenils que van prendre la iniciativa. En efecte la participaci\u00f3 dels joves en aquesta manifestaci\u00f3 va ser not\u00f2ria.<\/p>\n

En certa mesura La Fran\u00e7a Insumisa apareix com el referent pol\u00edtic de la majoria social. A La Fran\u00e7a Insumisa participen colze amb colze els militants de la Quarta Internacional organitzats al Partit Obrer Independent.<\/p>\n

Tota aquesta mobilitzaci\u00f3 i resist\u00e8ncia ha creat o accentuat la crisi pol\u00edtica del r\u00e8gim i els seus partits. La dreta est\u00e0 dividida i fins i tot en el partit de Macron (que es diu de centre) hi ha veus que es pronuncien contra la reforma de les pensions. L’extrema dreta de Marine Le Pen, molt absent de l’escenari pol\u00edtic, tamb\u00e9 es veu obligada a pronunciar-se contra la reforma.<\/p>\n

Quin ser\u00e0 el resultat? El resultat el donar\u00e0 la mobilitzaci\u00f3 en curs, per\u00f2 a ning\u00fa se li escapa la import\u00e0ncia internacional i europea d’aquesta mobilitzaci\u00f3 i el seu efecte directe en pa\u00efsos com Espanya on el govern est\u00e0 immers en el mateix tipus de reformes.<\/p>\n

Considerem necessari interpretar el contingut de fons del que es juga a Fran\u00e7a. Per aix\u00f2 publiquem l’article de Marc Gauquelin<\/b> a Informations Ouvri\u00e8res <\/i>741 del dimecres 24 de gener.<\/p>\n

S’ha obert un nou per\u00edode<\/b><\/h3>\n

El fet que dos milions de treballadors i ciutadans responguessin el 19 de gener amb vagues i manifestacions a la crida de les confederacions sindicals unides, revelant el veritable equilibri de forces entre les classes, marca un punt d’inflexi\u00f3 en la situaci\u00f3 en aquest pa\u00eds.<\/p>\n

Macron pot agitar, gaudir del descanso del general en cap a Mont de Marsan, encarregar al seu ministre de Treball, Olivier Dussopt, que declari el Journal du Dimanche<\/i>: \u00abAmb aquesta reforma, no hi haur\u00e0 perdedors\u00bb<\/i> (22 de gener). Es pot presentar, juntament amb Olaf Scholz, com a garant de la \u00absobirania europea\u00bb… Per\u00f2 ja no t\u00e9 control sobre els processos en curs en les profunditats de la societat.<\/p>\n

La nit del 19 de gener, tots els participants (sindicalitzats, no sindicalitzats, treballadors p\u00fablics i privats, joves…) van sentir el mateix, l’immens poder dels treballadors reunits en unitat per exigir la retirada pura i simple de la reforma de les pensions. Un sentiment refor\u00e7at 48 hores despr\u00e9s per la marxa del 21 de gener a Par\u00eds, iniciada per organitzacions juvenils i recolzada per LFI. Un sentiment de confian\u00e7a en la seva capacitat que ha aconseguit assolir i preservar la unitat de les seves organitzacions posant al seu abast mans l’abandonament del seu projecte per part del govern.   <\/span><\/p>\n

Aquest govern, soscavat per la p\u00e8rdua de la seva majoria a l’Assemblea Nacional, a\u00efllat de la majoria de la poblaci\u00f3, est\u00e0 multiplicant els signes de debilitat. Mai s’ha mostrat tan insegur sobre el futur.<\/p>\n

Per a aquests milions de treballadors i ciutadans que es van posar en marxa el 19 i 21 de gener i que ja estan compromesos en la preparaci\u00f3 de la jornada de vaga i manifestacions del 31 de gener, la q\u00fcesti\u00f3 de quines s\u00f3n les formes d’acci\u00f3 capaces d’ampliar i aprofundir encara m\u00e9s el moviment \u00e9s al centre de totes les preocupacions.<\/p>\n

Com ho est\u00e0 la q\u00fcesti\u00f3 de les formes d’ organitzaci\u00f3 necess\u00e0ries per garantir el marc de la unitat de les organitzacions de classe indispensables per a la uni\u00f3 de les masses.  <\/span>En aquesta lluita, fins al final, per fer que Macron retrocedeixi en les pensions \u00e9s on es forgen les eines i es forgen les relacions pol\u00edtiques que portaran a fer un pas m\u00e9s i integrar en la seva lluita la dimensi\u00f3 de la lluita per acabar amb aquest govern. En aquest sentit, el dia 19 de gener, amb els seus dos milions de vaguistes i manifestants, tanca un per\u00edode per obrir-ne un altre, retornant a la classe obrera el seu lloc com a element central de tota la situaci\u00f3.<\/p>\n

Un per\u00edode que inevitablement avan\u00e7ar\u00e0 cap a la confrontaci\u00f3 amb el poder bonapartista de Macron, per obrir pas a un resultat d’acord amb els interessos de la poblaci\u00f3 treballadora i el respecte dels principis de la democr\u00e0cia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 924 per descarregar en PDF Amb aquest suggestiu t\u00edtol un periodista de La Vanguardia (Barcelona, 23 de gener) va resumir la situaci\u00f3 de Fran\u00e7a. Quatre dies abans, el dijous 19 de gener, la classe obrera francesa s’havia aixecat amb les seves organitzacions contra la reforma de les pensions, i el president Macron va […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[31,1170],"class_list":["post-7292","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-guerra","tag-guerra-social"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7292","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7292"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7292\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7297,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7292\/revisions\/7297"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7292"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7292"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7292"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}