{"id":7337,"date":"2023-02-20T19:48:33","date_gmt":"2023-02-20T17:48:33","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7337"},"modified":"2023-02-20T19:49:16","modified_gmt":"2023-02-20T17:49:16","slug":"el-ministeri-de-defensa-la-guerra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-ministeri-de-defensa-la-guerra\/","title":{"rendered":"El Ministeri de defensa analitza la guerra d&#8217;Ucra\u00efna"},"content":{"rendered":"<h2 style=\"text-align: justify;\" data-wp-editing=\"1\"><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat.pdf\">Carta Setmanal 927 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><a href=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat.pdf\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft wp-image-7341\" src=\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-scaled.jpg\" alt=\"\" width=\"150\" height=\"212\" srcset=\"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-scaled.jpg 1810w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-212x300.jpg 212w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-724x1024.jpg 724w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-106x150.jpg 106w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-768x1086.jpg 768w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-1086x1536.jpg 1086w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-1448x2048.jpg 1448w, https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/Carta_927_GuerraMinisterio_cat-624x883.jpg 624w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>L&#8217;Institut Espanya d&#8217;Estudis Estrat\u00e8gics, un organisme del Ministeri de Defensa, publica un informe, \u00abPanorama Geopol\u00edtic dels Conflictes 2022\u00bb, el primer cap\u00edtol del qual, signat pel coronel Jos\u00e9 Pardo de Santayana, coordinador d&#8217;investigaci\u00f3 i analista principal de l&#8217;Institut, analitza la guerra d&#8217;Ucra\u00efna.<\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\">Destaquem que aquest estudi prov\u00e9 d&#8217;un organisme oficial del mateix Ministeri de Defensa, resultant cridaner com la pol\u00edtica adoptada pel govern espanyol no pren en consideraci\u00f3 el seu contingut.<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s1\">El coronel Pardo explica que <i>\u00ab<\/i><\/span><i>L&#8217;operaci\u00f3 militar especial&#8217; dissenyada per Putin per recuperar el control sobre Ucra\u00efna ha esdevingut en una devastadora guerra de desgast de resultat i conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles\u00bb<\/i>. I afegeix que <i>\u00abla contesa, sobre la qual es projecta l&#8217;ombra de l&#8217;amena\u00e7a nuclear russa, apunta a un carrer\u00f3 sense sortida\u00bb. <\/i> I que<i> \u00abel dany infligit a la mateixa Ucra\u00efna i a l&#8217;economia europea en general ja \u00e9s enorme. Com m\u00e9s s&#8217;allargui la guerra el problema s&#8217;anir\u00e0 agreujant i ateses les apocal\u00edptiques conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;una guerra nuclear entre grans pot\u00e8ncies, fins i tot una petita possibilitat que passi hauria de fer reflexionar tothom sobre el malbaratament al qual podria dirigir-nos aquest conflicte\u00bb<\/i>.<\/p>\n<p class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><b>Una guerra prevista per l&#8217;OTAN&#8230;<\/b><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">L&#8217;informe assenyala com era previsible que l&#8217;expansi\u00f3 de l&#8217;OTAN cap a Ucra\u00efna, de la qual \u00abdes de feia temps\u00bb, ja se sabia que era \u00abla poma de la disc\u00f2rdia\u00bb, desencaden\u00e9s una guerra a Ucra\u00efna. <i>\u00abDes del punt de vista del Kremlin, la ruptura total amb Ucra\u00efna i, encara m\u00e9s, que aquesta es pogu\u00e9s incorporar a l&#8217;esfera d&#8217;influ\u00e8ncia de l&#8217;Alian\u00e7a era una l\u00ednia vermella estrat\u00e8gica\u00bb<\/i>. Malgrat aix\u00f2, els EUA han seguit animant Ucra\u00efna a acostar-se a l&#8217;OTAN, malgrat les advert\u00e8ncies de la mateixa R\u00fassia i d&#8217;experts nord-americans com el polit\u00f2leg John Mearsheimer, qui, ja el 2014, <i>\u00abva advertir que R\u00fassia aniria a la guerra abans que permetre que Ucra\u00efna entr\u00e9s en l&#8217;esfera d&#8217;influ\u00e8ncia occidental\u00bb. <\/i> De fet, l&#8217;OTAN es prepara des d&#8217;aleshores per a la guerra. Com assenyala el coronel Pardo, <i>\u00abdes d&#8217;aquestes mateixes dates, Washington i Londres es van implicar en la preparaci\u00f3 militar d&#8217;Ucra\u00efna entrenant, organitzant i armant les seves Forces Armades. Des del 2014 fins a l&#8217;inici de la guerra, els Estats Units van entregar a Ucra\u00efna 2.500 milions de d\u00f2lars en ajuda militar<\/i>\u00ab.<\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s2\">E<\/span>l coronel Pardo no explica qu\u00e8 signifiquen les \u00abl\u00ednies vermelles\u00bb.<span class=\"Apple-converted-space\">&nbsp; <\/span>Precisem: l&#8217;oligarquia presidida per Putin, que viu del saqueig de les riqueses del poble usurpades despr\u00e9s de la caiguda de l&#8217;URSS, es comporta com una classe explotadora i opressora, i vol preservar el monopoli del comer\u00e7 de les immenses mat\u00e8ries primeres de la Federaci\u00f3 russa i el seu control d&#8217;aquestes exportacions cap a altres pa\u00efsos,<span class=\"Apple-converted-space\">&nbsp; <\/span>avui \u00abformalment independents\u00bb, com Ucra\u00efna.<\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\">\u00c9s un xoc d&#8217;interessos entre castes saquejadores del poble, per\u00f2 que tenen el mateix contingut social, tant Putin com Zelenski. Els treballadors i els pobles de R\u00fassia i Ucra\u00efna no tenen res a veure amb aquestes castes que es recolzen en l&#8217;aparell militar i repressiu.<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">Els EUA han animat Ucra\u00efna a seguir endavant, malgrat el perill de guerra: <i>\u00abWashington havia fet a Kiev la promesa de defensar-la davant Moscou que ambdues parts sabien que no compliria (&#8230;) Al desembre, Moscou va amena\u00e7ar amb emprar la for\u00e7a si l&#8217;OTAN no li donava garanties que Ucra\u00efna mai s&#8217;incorporaria a l&#8217;Alian\u00e7a (&#8230;) L&#8217;OTAN va rebutjar les pretensions russes<\/i>\u00ab.<\/p>\n<p class=\"p6\" style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s3\">Recordem que, despr\u00e9s de la caiguda de l&#8217;URSS i la dissoluci\u00f3 del Pacte de Vars\u00f2via, l&#8217;administraci\u00f3 nord-americana es va comprometre a no estendre l&#8217;OTAN cap a l&#8217;est, per\u00f2 va fer el contrari.<\/span><\/p>\n<h3 class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><b>&#8230; I alimentada per l&#8217;OTAN<\/b><\/h3>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><i>\u00abEn resposta a la invasi\u00f3 russa d&#8217;Ucra\u00efna, Occident est\u00e0 donant a Ucra\u00efna un suport massiu tant econ\u00f2mic com militar, sense els quals Kiev no podria sostenir les operacions ni mantenir la seva economia en bon estat. Fins ara<\/i> (setembre de 2022), <i>Washington ha entregat a Ucra\u00efna 15.100 milions de d\u00f2lars en assist\u00e8ncia militar<\/i>\u00ab. A m\u00e9s, <i>\u00abla participaci\u00f3 militar dels Estats Units i els seus aliats \u2014particularment Gran Bretanya\u2014 en la guerra es mou en un terreny dif\u00edcil de definir que s&#8217;acosta perillosament a la implicaci\u00f3 directa\u00bb.<\/i><\/p>\n<h3 class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><b>&#8230; Amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies<\/b><\/h3>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><i>\u00abLa guerra tendeix a cronificar-se amb una l\u00f2gica que arrossega les parts a un carrer\u00f3 sense sortida (&#8230;) Kiev est\u00e0 disposada a recuperar tot el territori perdut, inclosa Crimea; Moscou considera la derrota com una amena\u00e7a existencial (&#8230;) el grau de barb\u00e0rie que aquesta contesa est\u00e0 generant tendeix a emp\u00e8nyer les parts cap a un abisme desconegut\u00bb<\/i><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">L&#8217;informe explica com el govern dels EUA -seguit d\u00f2cilment pels altres pa\u00efsos de l&#8217;OTAN- est\u00e0 disposat a continuar la guerra fins a la destrucci\u00f3 d&#8217;Ucra\u00efna i la ru\u00efna de R\u00fassia: <i>\u00abla Casa Blanca sostindr\u00e0 ucra\u00efna tot el temps que faci falta amb l&#8217;esperan\u00e7a que R\u00fassia s&#8217;enfonsi en el proc\u00e9s (&#8230;) En el millor dels casos, Ucra\u00efna est\u00e0 abocada a una vict\u00f2ria p\u00edrrica. Com m\u00e9s duri la guerra, m\u00e9s destru\u00eft quedar\u00e0 tamb\u00e9 el pa\u00eds, no podent descartar-se la seva partici\u00f3\u00bb<\/i>.<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">Una decisi\u00f3 que pot tenir conseq\u00fc\u00e8ncies imprevisibles: <i>\u00abL&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;una possible soluci\u00f3 diplom\u00e0tica brinda un incentiu addicional perqu\u00e8 ambdues parts acabin escalant aquesta guerra. A la pr\u00e0ctica, aix\u00f2 significa que Estats Units podria unir-se a la lluita si est\u00e0 desesperat per guanyar o per evitar que Ucra\u00efna perdi, mentre que R\u00fassia podria emprar l&#8217;arma nuclear si est\u00e0 desesperada per guanyar o s&#8217;enfronta a una derrota imminent\u00bb.<\/i><\/p>\n<p class=\"p5\" style=\"text-align: justify;\">Per a l&#8217;administraci\u00f3 americana, la guerra \u00e9s una necessitat per afrontar la seva pr\u00f2pia crisi interna, un pa\u00eds que viu elements de \u00abguerra civil\u00bb que s&#8217;expressa, entre altres coses, en la profunda fractura que travessa els partits pilars de l&#8217;Estat, dem\u00f2crata i republic\u00e0, dividits davant de totes les grans q\u00fcestions. Biden intenta jugar a fons la pol\u00edtica de la \u00abunitat davant l&#8217;enemic exterior\u00bb.<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">El poble ucra\u00efn\u00e8s ja pateix terribles conseq\u00fc\u00e8ncies: <i>\u00abLa situaci\u00f3 econ\u00f2mica d&#8217;Ucra\u00efna \u00e9s catastr\u00f2fica. No nom\u00e9s ha perdut la part m\u00e9s industrialitzada i m\u00e9s densament poblada del pa\u00eds, sin\u00f3 que la seva infraestructura de transport i gran part de la ind\u00fastria han quedat arrasades pels bombardejos russos. El Banc Mundial calcula que el 2022 el pa\u00eds vegi el seu PIB redu\u00eft en un 45 %. (&#8230;) Sense l&#8217;ajuda compromesa en els primers sis mesos de guerra pels seus aliats de 80.000 milions de d\u00f2lars <\/i>\u2014<i>44.500 d&#8217;ells \u00fanicament per part dels Estats Units\u2014 en recursos militars, financers i humanitaris, els comptes p\u00fablics ucra\u00efnesos col\u00b7lapsarien\u00bb<\/i>.<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">Malgrat aix\u00f2, els EUA I l&#8217;OTAN continuen animant Ucra\u00efna que es desagni: <i>\u00abLa capacitat per sostenir les operacions militars ucra\u00efneses dep\u00e8n de les massives aportacions econ\u00f2miques a fons perdut dels aliats m\u00e9s estrets\u00bb. <\/i><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">Segons l&#8217;estudi, la guerra tindr\u00e0 terribles conseq\u00fc\u00e8ncies demogr\u00e0fiques per a Ucra\u00efna, que ja patia una emigraci\u00f3 massiva: <i>\u00abLa seva taxa de natalitat \u00e9s d&#8217;1,2 fills per dona, la seva edat mitjana \u00e9s de 42 anys, l&#8217;emigraci\u00f3 va reduir la poblaci\u00f3 en 7,5 milions entre 1990 i 2022, les estimacions abans de la guerra eren que la poblaci\u00f3 de 43 milions i mig qued\u00e9s redu\u00efda el 2050 a 35 milions i mig. (&#8230;) Sorgeixen les preguntes: com pot suportar una naci\u00f3 tan envellida que una part significativa dels seus joves mori en la guerra o se&#8217;n vagi del pa\u00eds? Amb quina moral es reconstrueix un pa\u00eds despr\u00e9s de la guerra, si no hi ha una nova generaci\u00f3 per la qual sacrificar-se?<\/i> \u00abMori Ucra\u00efna perqu\u00e8 els EUA exportin el seu gas a Europa, s&#8217;apropi\u00efn dels seus recursos agr\u00edcoles i minerals i desplacin R\u00fassia en la compet\u00e8ncia per la venda de gas i petroli!<\/p>\n<h3 class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><b>Les conseq\u00fc\u00e8ncies per a Europa<\/b><\/h3>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">S\u00f3n tamb\u00e9 catastr\u00f2fiques, segons l&#8217;informe. Des del punt de vista econ\u00f2mic: <i>\u00abEuropa s&#8217;aboca a la recessi\u00f3 i el continent acusa l&#8217;imparable ascens del preu del gas i l&#8217;enlairament de l&#8217;euro enfront del d\u00f2lar (&#8230;) La majoria dels economistes veuen Alemanya i It\u00e0lia, la n\u00ba 1 i la n\u00ba 4 economies amb una forta depend\u00e8ncia del gas, que aviat entraran en recessi\u00f3\u00bb.<\/i><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">I tamb\u00e9 des del punt de vista social i militar:<i> \u00abdurant d\u00e8cades, Europa quedar\u00e0 seriosament afectada i corre el perill de veure&#8217;s arrossegada a una escalada b\u00e8l\u00b7lica, sota la inquietant ombra de l&#8217;arma nuclear\u00bb. <\/i> Escalada que ja es prepara, amb l&#8217;increment astron\u00f2mic de despeses militars, recursos que s\u00f3n detrets dels serveis p\u00fablics i l&#8217;economia productiva.<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">Amb semblants dades, recollides en un informe del mateix Ministeri de Defensa, \u00e9s l\u00edcit preguntar-se per qu\u00e8 el govern espanyol (i els altres governs europeus) s&#8217;han deixat arrossegar pels interessos dels EUA a una guerra que est\u00e0 destruint Ucra\u00efna i danyant greument tot Europa. I que nom\u00e9s pot anar a pitjor. Nom\u00e9s hi ha una resposta: perqu\u00e8 no decideixen per si mateixos, sin\u00f3 que estan sotmesos al dictat de l&#8217;imperialisme dominant.<\/p>\n<h3 class=\"p1\" style=\"text-align: justify;\"><b>Els pobles han de parar la guerra<\/b><\/h3>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">Sens dubte, n&#8217;hi ha que es lucren amb la guerra: les empreses energ\u00e8tiques, els especuladors que fan pujar els aliments, les ind\u00fastries militars, els bancs que pugen les hipoteques&#8230;<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">S\u00f3n els pobles els que pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies de la guerra. En primer lloc, el poble ucra\u00efn\u00e8s i el rus, per\u00f2 tamb\u00e9 els altres pobles d&#8217;Europa. I s\u00f3n els pobles els que comencen a aixecar-se contra la guerra. Com els milers de manifestants a Copenhaguen contra la reducci\u00f3 d&#8217;un festiu per pagar l&#8217;augment de despeses militars, o els centenars de milers que han signat el manifest per la pau llan\u00e7at a Alemanya per Alice Schwarzer, Sahra Wagenknecht i el general de brigada retirat Erich Vad, convocant una jornada de protesta per al 25 de febrer. O les mobilitzacions que es preparen al voltant del 25 de febrer en diferents ciutats europees.<\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\">Els militants de la IV Internacional participem en aquest combat a trav\u00e9s del manifest \u00abProu a la guerra\u00bb, subscrit per militants de tot Europa, i a l&#8217;Estat Espanyol per centenars de militants.<\/p>\n<p class=\"p3\" style=\"text-align: justify;\"><span class=\"s4\">La IV Internacional i les seves seccions recullen la tradici\u00f3 de Zimmerwald, la primera confer\u00e8ncia socialista internacional contra la guerra (5-8 de setembre de 1915). Citem algunes l\u00ednies de la seva declaraci\u00f3 final: \u00ab<\/span><i>Qualsevol que siguin els principals responsables directes del desencadenament d&#8217;aquesta guerra, una cosa \u00e9s certa: <\/i><b><i>la guerra que ha provocat tot aquest caos \u00e9s producte de l&#8217;imperialisme<\/i><\/b><i>. Aquesta guerra ha sorgit de la voluntat de les classes capitalistes de cada naci\u00f3 de viure de l&#8217;explotaci\u00f3 del treball hum\u00e0 i de les riqueses naturals del planeta\u00bb. <\/i><\/p>\n<p class=\"p4\" style=\"text-align: justify;\"><i>\u00abEls capitalistes de tots els pa\u00efsos, que encunyen amb la sang dels pobles la moneda vermella dels <\/i><b><i>beneficis de guerra<\/i><\/b><i>, afirmen que la guerra ha de servir per a la defensa de la p\u00e0tria, de la democr\u00e0cia i de l&#8217;alliberament dels pobles oprimits. <\/i> <b><i>Mentrestant<\/i><\/b><i>.&nbsp;La veritat \u00e9s que, de fet, ells entenen sota les llars destru\u00efdes, la llibertat dels seus propis pobles alhora que la independ\u00e8ncia de les altres nacions.&nbsp;El que resultar\u00e0 de la guerra seran noves cadenes i noves c\u00e0rregues i \u00e9s el proletariat de tots els pa\u00efsos, vencedors o ven\u00e7uts el que haur\u00e0 de suportar-les\u00bb<\/i>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carta Setmanal 927 per descarregar en PDF L&#8217;Institut Espanya d&#8217;Estudis Estrat\u00e8gics, un organisme del Ministeri de Defensa, publica un informe, \u00abPanorama Geopol\u00edtic dels Conflictes 2022\u00bb, el primer cap\u00edtol del qual, signat pel coronel Jos\u00e9 Pardo de Santayana, coordinador d&#8217;investigaci\u00f3 i analista principal de l&#8217;Institut, analitza la guerra d&#8217;Ucra\u00efna. Destaquem que aquest estudi prov\u00e9 d&#8217;un organisme [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1051,31],"class_list":["post-7337","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-gobierno-de-coalicion","tag-guerra"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7337","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7337"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7337\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7344,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7337\/revisions\/7344"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}