{"id":7386,"date":"2023-03-13T22:12:15","date_gmt":"2023-03-13T20:12:15","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7386"},"modified":"2023-03-13T22:12:15","modified_gmt":"2023-03-13T20:12:15","slug":"cas-ferrovial-el-que-falta-es-voluntat-politica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/cas-ferrovial-el-que-falta-es-voluntat-politica\/","title":{"rendered":"Cas Ferrovial: el que falta \u00e9s voluntat pol\u00edtica"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 930 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>El president del Govern espanyol ha acusat el principal propietari de Ferrovial, Rafael del Pino, de falta de patriotisme i li ha retret el seu esc\u00e0s grau de comprom\u00eds amb el pa\u00eds per la seva decisi\u00f3 de traslladar la seva seu social des d’Espanya a Pa\u00efsos Baixos.<\/p>\n

N’hi ha que apel\u00b7len a la suposada lleialtat que l’empresa hauria de professar a l’Estat espanyol.  <\/span>Per\u00f2 el capital \u00fanicament es deu al principi sacrosant de la rendibilitat, de tal manera que aprofita tot el potencial que el marc jur\u00eddic que regula l’ activitat econ\u00f2mica ofereix per garantir l’obtenci\u00f3 del m\u00e0xim nivell de benefici possible. I Aquestes empreses fan el que la UE i el govern espanyol els permet i els anima a fer, perqu\u00e8 els tractats europeus acaben amb la sobirania nacional com s’ha conegut fins ara. La UE desdibuixa els marcs nacionals tant per als estats com per a les multinacionals. Sobretot per a aquestes.<\/p>\n

En aquest marc, l’elecci\u00f3 de la nova seu fiscal obeeix a un moviment per reduir costos mitjan\u00e7ant la rebaixa fiscal que suposaria tributar al pa\u00eds neerland\u00e8s. Des de fa anys, aquest pa\u00eds ofereix una suculenta via per eludir el pagament d’impostos sobre els beneficis generats per les companyies multinacionals, havent-se generalitzat l’expressi\u00f3 de \u00absandvitx holand\u00e8s\u00bb per referir-s’hi. Concretament, en el marc dels convenis que aquest pa\u00eds t\u00e9 signats amb les seves antigues col\u00f2nies, que en la seva majoria s\u00f3n considerades paradisos fiscals, \u00e9s possible que es puguin transferir els beneficis generats per les empreses radicades a Pa\u00efsos Baixos a aquests territoris. Per tant, la normativa vigent permet aquest tipus d’ operacions que, en respectar el marc jur\u00eddic no estan penalitzades legalment.<\/p>\n

Segons el r\u00e0nquing del Corporate Tax Haven Index de 2021, publicat per la Tax Justice Network, els Pa\u00efsos Baixos s\u00f3n el 4t major parad\u00eds fiscal del m\u00f3n: https:\/\/cthi.taxjustice.net\/en\/<\/span><\/a> Entre els primers llocs d’aquest mateix r\u00e0nquing apareixen altres pa\u00efsos de la UE, com Luxemburg o Irlanda.<\/p>\n

A m\u00e9s, als Pa\u00efsos Baixos l’empresa podr\u00e0 intentar refinan\u00e7ar el seu endeutament, aprofitant-se de la millor qualificaci\u00f3 (AAA) respecte a l’espanyola (A), d’acord amb Standard & Poor’s. I, de pas, fa campanya pol\u00edtica en favor de la dreta que, mai s’ha d’oblidar, t\u00e9 gens franquistes. En tot cas, aquests moviments no poden descontextualitzar-se de la situaci\u00f3 general de la dislocaci\u00f3 del mercat mundial i els seus efectes en les estrat\u00e8gies del capital. El canvi de seu als pa\u00efsos baixos t\u00e9 a m\u00e9s un objectiu prioritari: cotitzar a la borsa de New York. El 85 per cent dels negocis de Ferrovial s\u00f3n a l’estranger, particularment als USA. Segons Expansi\u00f3n i Cinco D\u00edas Ferrovial ja t\u00e9 nous contractes per m\u00e9s de 4000 milions de d\u00f2lars en aquest pa\u00eds… \u00e9s nom\u00e9s una sindicaci\u00f3 dels efectes de l’ofensiva de Biden per atreure empreses europees a partir de La llei de Reducci\u00f3 de la Inflaci\u00f3, un programa dotat amb 391.000 milions en cr\u00e8dits fiscals i subvencions.<\/p>\n

Aquest moviment no pot ser sorpresiu per a cap altre Govern europeu. Des que la Uni\u00f3 Europea posa en marxa, el 1986, l’ Acta \u00danica Europea, garantint el marc de lliure mobilitat de capitals en terreny europeu, els Estats dels pa\u00efsos adherits al projecte d’ integraci\u00f3 han empr\u00e8s una veritable carrera competitiva de reformes fiscals. L’objectiu ha estat el d’afavorir la imposici\u00f3 que recau sobre el capital per, d’una banda, atreure el capital internacional i, de l’altra, intentar retenir el capital nacional. Aix\u00f2 ha suposat una ren\u00fancia a una ingent quantitat de recursos per part dels Estats, que han exigit un esfor\u00e7 de tributaci\u00f3 creixent a les rendes del treball per contrarestar l’atenuaci\u00f3 de les c\u00e0rregues fiscals sobre el capital. A Espanya, recordem que m\u00e9s del 80% de la recaptaci\u00f3 per IRPF correspon a rendes del treball (que suposen menys del 50% de la Renda Nacional)<\/p>\n

La UE \u00e9s la barra lliure per al capital <\/b><\/h3>\n

Tots els Estats europeus han quedat sotmesos a aquesta pressi\u00f3. I l’espanyol no ha representat cap excepci\u00f3. A les rebaixes de la imposici\u00f3 directa sobre els beneficis -el tipus nominal ha descendit des del 35% fins al 25% en les \u00faltimes d\u00e8cades i s’han ampliat les deduccions tant de la base com de la quota imposable- cal afegir aquelles aplicades sobre les rendes derivades de l’estalvi en l’IRPF \u2013 han gaudit d’un tipus impositiu \u00fanic,  <\/span>independent de l’ aplicat sobre les rendes procedents del treball i m\u00e9s redu\u00eft. A m\u00e9s, s’han incrustat en el sistema fiscal espanyol alguns elements com les SICAV o les ETVE: (Societats d’Inversi\u00f3 de Capital variable i Entitats de Tinen\u00e7a de Valors Estrangers, entitats radicades a Espanya, que gaudeixen d’un r\u00e8gim fiscal especial, molt m\u00e9s favorable per als seus propietaris. Dit m\u00e9s clarament: una forma legal per pagar menys impostos.<\/p>\n

El marc fiscal que ofereix Pa\u00efsos Baixos \u00e9s d’acord amb els principis que imperen en el mercat \u00fanic europeu, i que tamb\u00e9 han assolit el cas espanyol. No podia ser d’ una altra manera tenint en compte el car\u00e0cter de classe del propi proc\u00e9s d’ integraci\u00f3. El Govern espanyol, per la seva banda, al\u00b7lega haver instat els propietaris de l’empresa a replantejar-se la seva decisi\u00f3, tenint en compte el suport que aquesta empresa ha rebut de l’Estat, des de la seva creaci\u00f3 en r\u00e8gim franquista fins al per\u00edode recent, durant la recessi\u00f3 vinculada a la pand\u00e8mia.<\/p>\n

En el per\u00edode recent l’ empresa ha rebut suport estatal, fonamentalment, a trav\u00e9s de dues vies. Va gaudir del rescat per part de l’Estat sobre les autopistes de peatge mitjan\u00e7ant el qual es van socialitzar les p\u00e8rdues d’aquestes empreses, (amb un cost estimat d’entre 1.000 i 3.000 milions d’euros) . Ferrovial va absorbir una part significativa dels fons dedicats a aquest rescat.<\/p>\n

Els qui critiquen la \u00abfalta de patriotisme\u00bb de Ferrovial ressalten el suport rebut per part del Govern autodenominat progressista del PSOE i UP, a trav\u00e9s dels ERTE. La ministra de Treball, Yolanda D\u00edaz ha criticat la decisi\u00f3 de la constructora despr\u00e9s d’haver-se beneficiat de les ajudes estatals durant la fase m\u00e9s dura de la recessi\u00f31<\/sup><\/span>. D’aquesta manera, la confessi\u00f3 involunt\u00e0ria de Yolanda D\u00edaz que els ERTE eren ajudes a les empreses sembla contradict\u00f2ria amb el discurs que eren mesures per evitar acomiadaments, i posa de manifest el veritable car\u00e0cter dels ERTE, tot i que es venguessin com un element m\u00e9s de l’anomenat escut social: en realitat,  <\/span>no representen m\u00e9s que una altra via diferent per socialitzar p\u00e8rdues de car\u00e0cter privat. \u00c9s a dir, m\u00e9s enll\u00e0 que permetin maquillar les estad\u00edstiques sobre l’atur, a trav\u00e9s dels ERTE l’Estat acaba assumint costos que corresponen al capital.<\/p>\n

Afegidament, Ferrovial, igual que les altres grans constructores, va manipular durant d\u00e8cades licitacions p\u00fabliques a Espanya i va formar part de diversos c\u00e0rtels, tal com ha vingut denunciant la CNMV en m\u00faltiples ocasions, tot i que amb esc\u00e0s \u00e8xit2<\/sup><\/span>.<\/span><\/p>\n

Com hem assenyalat, la legislaci\u00f3 en relaci\u00f3 amb l’ actuaci\u00f3 de les grans empreses, espec\u00edficament els seus moviments internacionals, \u00e9s pr\u00e0cticament de barra lliure, especialment a partir de la constituci\u00f3 del mercat \u00fanic amb l’ Acta \u00danica de 1986. El mateix passa amb la normativa relativa a la recepci\u00f3 d’ajudes p\u00fabliques, que a penes cont\u00e9 exig\u00e8ncies. L’ Estat actua com un aut\u00e8ntic instrument per afavorir l’ acumulaci\u00f3 del capital, en particular de certs segments d’ ell, en aquest cas el d’ un dels sectors mimats del capitalisme espanyol, el de les constructores, que viuen en gran mesura de la teta de l’ Estat i l’ actuaci\u00f3 del qual est\u00e0 relacionada amb l’ especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria que tant patiment provoca a grans sectors de la classe treballadora.<\/p>\n

Segur que no es pot intervenir? No \u00e9s possible actuar en favor de la majoria, que \u00e9s la classe treballadora<\/b>?<\/b><\/span><\/h3>\n

Com en molts altres casos, tal que el de Nissan el 2020, s’al\u00b7lega la inevitabilitat d’aquestes fugues de capitals, emparades en una suposada lliure compet\u00e8ncia, que no obstant aix\u00f2 no opera en relaci\u00f3 amb procediments com el del repartiment dels contractes p\u00fablics. En tot cas, no \u00e9s inevitable. Entre els qui l’al\u00b7leguen es troben els qui busquen aix\u00ed tapar la seva responsabilitat pol\u00edtica per no fer res. Per\u00f2 clar que \u00e9s possible intervenir, en favor de la majoria, que \u00e9s la classe treballadora, sempre que hi hagi la voluntat pol\u00edtica de fer-ho. Almenys en dos planols: amb car\u00e0cter immediat eliminant els ajuts p\u00fablics al gran capital, imposant condicions estrictes per a l’ activitat empresarial, inclosa la gesti\u00f3 dels seus guanys, les condicions laborals de la seva plantilla, etc.<\/p>\n

I m\u00e9s enll\u00e0 de l’ immediat, a trav\u00e9s d’ una pol\u00edtica que posi els mitjans de producci\u00f3 al servei de la poblaci\u00f3, per assegurar que els b\u00e9ns i serveis elementals ostenten la condici\u00f3 de drets, garantint per tant el seu acc\u00e9s al conjunt de la poblaci\u00f3, i no la de mercaderies, que provoca la privaci\u00f3 d’ ells per a sectors amplis. Posar-la al servei de la poblaci\u00f3, com? A trav\u00e9s de tots els mitjans necessaris, que poden ser en primera inst\u00e0ncia impositius o regulatoris, per\u00f2 que en cap cas poden excloure’ n l’ expropiaci\u00f3.<\/p>\n

Tal vegada se’ns digui que estem impedint la llibertat d’empresa. En aquest cas, respondrem que no tenim cap dubte en el dilema entre la llibertat d’ empresa i les leg\u00edtimes aspiracions de treballadores i treballadors a satisfer les seves necessitats, d’ acord amb el que la seva productivitat fa possible. Perqu\u00e8, com explicava Marx al Discurs sobre el lliure canvi, pronunciat el 9 de gener de 1848 a la Societat Democr\u00e0tica de Brussel\u00b7les:<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s, doncs, el lliure canvi en l’estat actual de la societat? \u00c9s la llibertat del capital. Quan heu fet desapar\u00e8ixer les poques traves nacionals que encara obstaculitzen la marxa del capital, no haureu fet m\u00e9s que concedir-li plena llibertat d’acci\u00f3. Per favorables que siguin les condicions en qu\u00e8 es faci l’ intercanvi d’ una mercaderia per una altra, mentre subsisteixin les relacions entre el treball assalariat i el capital, sempre existiran la classe dels explotadors i la classe dels explotats<\/p>\n

No us deixeu enganyar per la paraula abstracta de llibertat. Llibertat de qui? No \u00e9s la llibertat de cada individu amb relaci\u00f3 a un altre individu. \u00c9s la llibertat del capital per matxacar el treballador3<\/sup><\/span>.<\/span><\/p>\n

En pol\u00edtica econ\u00f2mica, dona igual el color pol\u00edtic del govern quan se sotmet a les exig\u00e8ncies del capital financer, vehiculitzades a trav\u00e9s dels seus organismes (FMI, UE). Per\u00f2 no es pot dir seriosament que no es pot fer res. Es pot fer tot, si es posen per davant les reivindicacions de la majoria, sense sotmetre-les a cap condici\u00f3. Aquesta i no una altra \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n

1<\/sup><\/span> \u00abYolanda D\u00edaz recorda que Ferrovial es va acollir a diversos ERTE i va ser salvada amb diners p\u00fablics espanyols\u00bb, en el diario.es (2\/mar\/2023):<\/p>\n

www.eldiario.es\/politica\/ultima-hora-actualidad-politica-directo_6_9996905_1097859.html<\/span><\/p>\n

2<\/sup><\/span> El Diari (3\/3\/2023): \u00abFerrovial va manipular durant d\u00e8cades licitacions p\u00fabliques de cents de milions a Espanya\u00bb: <\/span>www.eldiario.es\/economia\/ferrovial-manipulo-durante-decadas-licitaciones-publicas-cientos-millones-espana_1_10002739.html<\/span><\/p>\n

\u2014 3<\/sup><\/span> En <\/span>www.marxists.org\/espanol\/m-e\/1847\/miseria\/009.htm<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 930 per descarregar en PDF El president del Govern espanyol ha acusat el principal propietari de Ferrovial, Rafael del Pino, de falta de patriotisme i li ha retret el seu esc\u00e0s grau de comprom\u00eds amb el pa\u00eds per la seva decisi\u00f3 de traslladar la seva seu social des d’Espanya a Pa\u00efsos Baixos. N’hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,1172],"class_list":["post-7386","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-ferrovial"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7386","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7386"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7386\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7392,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7386\/revisions\/7392"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7386"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7386"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7386"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}