{"id":7406,"date":"2023-03-20T20:07:01","date_gmt":"2023-03-20T18:07:01","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7406"},"modified":"2023-03-20T20:11:29","modified_gmt":"2023-03-20T18:11:29","slug":"no-es-nomes-bancaria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/no-es-nomes-bancaria\/","title":{"rendered":"No \u00e9s nom\u00e9s una n\u00f2va crisi banc\u00e0ria, \u00e9s la \u00abcrisi cr\u00f2nica\u00bb del capitalisme"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 931 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El passat divendres 10 de mar\u00e7 tanca el Silicon Valley Bank (SVB). Dos dies despr\u00e9s, diumenge 12, el Departament de Serveis Financers de Nova York (NYDFS) estatunidenc tanca el Signature Bank, sobre el qual hi ha sospites d’ocultaci\u00f3 d’informaci\u00f3. Altres bancs semblen acostar-se perillosament a la mateixa situaci\u00f3, com First Republic Bank, Western Alliance, Metropolitan Bank o Customer Bancorp, les cotitzacions bors\u00e0ries del qual van caure el dilluns 13 m\u00e9s del 60%. De nou una vor\u00e0gine de crisi banc\u00e0ria, fortes caigudes en les cotitzacions bors\u00e0ries… i p\u00e0nic general.<\/p>\n

El SVB estava especialitzat a finan\u00e7ar noves empreses tecnol\u00f2giques (en la seva jerga, startups), que han tingut grans ingressos, entre altres causes per la ingent inversi\u00f3 en elles de capitals risc. L’enorme liquiditat del banc (es parla de 175.000 milions de d\u00f2lars) es va dedicar en bona part a comprar bons p\u00fablics, el preu dels quals s’ha enfonsat per la brutal pujada dels tipus d’inter\u00e8s imposada per la Reserva Federal. Quan els principals clients del banc retiren massivament els seus fons, el banc ha de vendre els bons manifestant-se aix\u00ed p\u00e8rdues que inicialment es calculen en 1 800 milions de d\u00f2lars. Per\u00f2 l’espiral ja est\u00e0 en marxa i es disparen les retirades massives de dip\u00f2sits de banc, fins a 42 000 milions de d\u00f2lars en deu hores (el 2008, se n’havien retirat gaireb\u00e9 17 000 de Washington Mutual en deu… dies).<\/p>\n

Davant d’aquesta situaci\u00f3, altres fraccions del capital busquen fer negoci, com el banc brit\u00e0nic HSBC, que compra per una lliura esterlina la filial de SVB a Regne Unit. Com en altres ocasions, la crisi propulsar\u00e0 la centralitzaci\u00f3 del capital. L’administraci\u00f3 estatunidenca intenta reaccionar: \u00abestem prenent mesures decisives per protegir l’economia dels Estats Units mitjan\u00e7ant l’enfortiment de la confian\u00e7a p\u00fablica en el nostre sistema bancari<\/i>\u00bb afirmen, en una declaraci\u00f3 conjunta Jerome Powell, Janet Yellen i Martin Gruenberg, respectivament president de la Reserva Federal, secret\u00e0ria del Tresor i president de la Corporaci\u00f3 Federal d’Asseguran\u00e7a de Dip\u00f2sits (FDIC). Aquestes mesures s\u00f3n presentades amb la finalitat d’evitar \u00abrescats i costos per als contribuents\u00bb i cobrir els dip\u00f2sits bancaris superiors al l\u00edmit de 250 000 d\u00f2lars recolzat. Per\u00f2 es doten 25.000 milions de d\u00f2lars per a aix\u00f2 amb el Bank Term Funding Program.<\/p>\n

De deb\u00f2 pot ser suficient aquesta resposta? Quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindr\u00e0? Es tracta d’una crisi puntual d’un banc menor, sense m\u00e9s efectes, o podria desencadenar un cataclisme com el de la fallida de Lehman Brothers el 2008? Qui pagar\u00e0 la factura? Si aquest nou episodi fos el que la propaganda afirma, podria debatre’s. Per\u00f2 es tracta justament d’aix\u00f2, d’un nou episodi d’una crisi molt m\u00e9s profunda, que ve tan de lluny que els seus or\u00edgens es remunten a abans de la crisi que esclata el 2007-2008. \u00c9s una sort de crisi cr\u00f2nica del capitalisme, en el sentit de la successi\u00f3 de crisi sense per\u00edodes expansius intercalats entre elles, ja des de la qual esclata virulentament en els primers anys setanta. Una \u00abcrisi cr\u00f2nica\u00bb lligada directament a la inevitable tend\u00e8ncia a la caiguda de la for\u00e7a impulsora de l’acumulaci\u00f3 capitalista que \u00e9s la rendibilitat, tal com Marx explica en el llibre tercer d’ El capital (la secci\u00f3 tercera del qual en particular recomanem emf\u00e0ticament llegir), formulant-lo com a \u00abLlei del descens tendencial de la taxa de guany\u00bb (LDTTG).<\/p>\n

Per aix\u00f2, \u00e9s clar que aquest episodi podr\u00e0 eventualment contenir-se amb l’ actuaci\u00f3 estatal, per\u00f2 sense modificar-se les causes \u00faltimes que ho expliquen i que porten la discussi\u00f3 a un altre terreny.<\/p>\n

<\/b>Per qu\u00e8 aquesta fallida i qu\u00e8 significa?<\/b><\/h3>\n

Passa ara com el 2007, quan l’impagament de les hipoteques subprime va ser el detonant de la crisi, per\u00f2 no la seva causa de fons: la fallida de SVB i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies no es deuen simplement a problemes de liquiditat per la caiguda del valor de certs bons, sin\u00f3 que s\u00f3n molt m\u00e9s profundes i, despr\u00e9s,  <\/span>no se solucionaran amb una intervenci\u00f3 puntual per part del govern.<\/p>\n

En primer lloc, cal considerar que aquest model de negoci bancari est\u00e0 lligat a un sector empresarial tan vol\u00e0til i inestable com el de les startups i els fons de capital risc (des de finals de 2002 s’acumulen ja m\u00e9s de 250 000 acomiadaments). Davant les dificultats de valoritzaci\u00f3 del capital en les activitats productives de plusv\u00e0lua, masses enormes de capitals es bolquen en les activitats especulatives. La ra\u00f3 de fons \u00e9s en els problemes de rendibilitat que Marx detectava (la LDDTG). Per aix\u00f2 mateix ell els exposa pr\u00e8viament a les q\u00fcestions financeres, que no s\u00f3n la causa dels problemes, sin\u00f3 una resposta a ells (l’esmentada llei de la rendibilitat), certament desesperada. Ra\u00f3 per la qual \u00e9s tan endevinable la idea que els problemes procedeixen d’una \u00abfinan\u00e7aritzaci\u00f3\u00bb que, si es contingu\u00e9s, faria possible la soluci\u00f3 dels problemes. Tan endevinat perqu\u00e8 una vegada m\u00e9s s’apel\u00b7la a la il\u00b7lus\u00f2ria idea d’un capitalisme bo, que seria factible limitant al capital dolent (especulatiu) i promovent el capital bo (productiu). Com si no hi hagu\u00e9s una l\u00f2gica general que regeix l’ acumulaci\u00f3 del capital, presidida per la conformaci\u00f3 del capital financer que integra totes les activitats possibles de negoci, des de les productives fins a les especulatives i passant per les comercials, etc.<\/p>\n

En segon lloc, la conniv\u00e8ncia dels Estats amb aquesta pr\u00e0ctiques, proveint-les de cobertura legal. Despr\u00e9s de la crisi del 1929, Roosevelt va promulgar la llei Glass-Steagall per contenir, alguna cosa, l’especulaci\u00f3 financera. Per\u00f2 el 1999 Clinton la liquida amb la llei Gramm-Leach-Bliley i la nova llei que Obama promou el 2010, la Dodd-Frank, \u00e9s tan modesta que no reverteix la situaci\u00f3. A m\u00e9s, Trump modifica alguns aspectes en la l\u00ednia d’una major desregulaci\u00f3. Per aix\u00f2, el SVB tenia les mans lliures per a certes pr\u00e0ctiques, en no considerar-se \u00abbanc sist\u00e8mic\u00bb perqu\u00e8 s’havia augmentat la mida per ser-ho de 50 000 milions a 250 000 i ell tenia un balan\u00e7 de 220.000 milions.<\/p>\n

Quines conseq\u00fc\u00e8ncies tindr\u00e0 aix\u00f2? D’una banda, encara no es pot saber si hi ha altres bancs que poden inc\u00f3rrer en situacions similars, en particular pels lla\u00e7os que mantinguessin amb el SVB. Per\u00f2 d’altra banda, si se sap ja que hi ha una factura que pegar. I encara que Biden hagi declarat que no ho pagar\u00e0 fonamentalment la classe treballadora (ell diu contribuents), hi ha diferents vies per les quals, amb tota seguretat, s\u00ed que repercutir\u00e0 a la majoria, entre elles que d’una manera o altra es tracta de despesa p\u00fablica que cal finan\u00e7ar, ja sigui mitjan\u00e7ant emissi\u00f3 monet\u00e0ria (que mai es duu a terme per a cap fi social),  <\/span>ja sigui a trav\u00e9s d’altres pol\u00edtiques de l’ajust permanent que exigeix el mateix capital financer les pr\u00e0ctiques del qual provoquen situacions com aquesta que abordem. No s’ha d’oblidar que el SVB era el 16\u00e8 del pa\u00eds i que les connexions amb altres entitats tenen grans ramificacions que s’estenen arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

I a Europa, qu\u00e8?<\/b><\/h3>\n

Aquestes ramificacions provoquen una ona expansiva que s’ expressa en qu\u00e8 la rendibilitat d’ infinitat de capitals es deteriori per doquier. Per exemple, els sis primers bancs espanyols van perdre dilluns gaireb\u00e9 12.000 milions d’euros a la borsa.<\/p>\n

El president del Govern, Pedro S\u00e1nchez, declara el dimecres 14 que el sector bancari a Espanya t\u00e9 uns nivells de liquiditat i solv\u00e8ncia \u00abper sobre de la mitjana\u00bb. Per\u00f2 la situaci\u00f3 a Europa no est\u00e0 blindada en absolut i just llavors es produeix l’enfonsament en borsa del banc Credit Suisse, que en poques hores perd el 30% de la seva capitalitzaci\u00f3 bors\u00e0ria. L’endem\u00e0, dijous 15, el banc anuncia que ha demanat uns 50.000 milions d’euros al banc central su\u00eds per \u00abenfortir de forma preventiva la seva liquiditat\u00bb. Tot aix\u00f2 t\u00e9 la seva corresponent ona expansiva que, entre altres efectes, provoca una caiguda del 4% en l’IBEX 35, acumulant p\u00e8rdues els principals bancs espanyols de 24.000 milions d’euros (el Banc de Sabadell ha perdut 1 800 milions, el 24,5%).<\/p>\n

Per suposat, les autoritats monet\u00e0ries europees declaren de forma immediata que aix\u00f2 no guarda relaci\u00f3 amb la crisi estatunidenca. Per\u00f2 ja l’FMI ve anunciant el risc d’una explosi\u00f3 financera del tipus de la de 2007-2008. Actualment hi ha al m\u00f3n masses enormes de capitals que busquen oportunitats d’inversi\u00f3 i l’\u00e0mbit financer especulatiu \u00e9s una de les seves principals destinacions, tot i que tamb\u00e9 ho \u00e9s els sectors que es privatitzen o desatenen l’article d’Informaci\u00f3 Obrera en qu\u00e8 s’explica l’entrada massiva de fons d’inversi\u00f3 en l’ensenyament,  <\/span>particularment en universitats i formaci\u00f3 professional).<\/p>\n

Tota aquesta situaci\u00f3, pr\u00f2pia de les contradiccions creixents del capitalisme, s’agreuja per les conseq\u00fc\u00e8ncies de la pand\u00e8mia, la guerra d’Ucra\u00efna i totes les criminals pol\u00edtiques que l’acompanyen, incloses les sancions. \u00c9s l’ expressi\u00f3 mateixa de la descomposici\u00f3 del mode de producci\u00f3 capitalista.<\/p>\n

\u00c9s clar que hi ha sortida, per\u00f2 no sota el capitalisme!<\/b><\/h3>\n

Des de finals de 2020 l’FMI ha alertat recurrentment del risc d’explosi\u00f3 social. No s’equivoca. La devastaci\u00f3 social que provoca la superviv\u00e8ncia del capitalisme \u00e9s caldo de cultiu d’un malestar cada vegada m\u00e9s gran que no deixa d’expressar-se d’una manera o altra. Perqu\u00e8 la classe treballadora pot identificar-se amb un \u00e9sser viu que, com a tal, t\u00e9 instint de superviv\u00e8ncia i es mobilitza per ella. S’estenen aix\u00ed les expressions de resist\u00e8ncia per tot el m\u00f3n. Els plans del capital no es poden aplicar per aquestes resist\u00e8ncies.<\/p>\n

\u00c9s el cas del programat desmantellament del sistema p\u00fablic de pensions a l’Estat espanyol, on no s’ha pogut aplicar un nou atac a les prestacions, precisament per la resist\u00e8ncia. De fet, l’\u00faltima mesura \u00e9s un pas enrere dels plans inicials del ministeri (augment a 35 anys de la base del c\u00e0lcul), nom\u00e9s explicable per la mobilitzaci\u00f3 constant de la classe treballadora promoguda per les plataformes en defensa del sistema p\u00fablic de pensions i dels sindicats oposats a aquesta mesura. \u00c9s el cas de la poblaci\u00f3 grega que s’aixeca davant d’un tr\u00e0gic accident de tren, que causa 57 morts pel total abandonament de la xarxa, resultat de les retallades. \u00c9s el cas de la mobilitzaci\u00f3 a Alemanya contra la guerra, com tamb\u00e9 en altres pa\u00efsos. I \u00e9s el cas, entre tants altres, de les gegantines mobilitzacions a Fran\u00e7a contra l’atac a les pensions del govern de Macron, les pol\u00edtiques del qual s\u00f3n desaprovades pel 80 % de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

A aix\u00f2 s’hi afegeix la resist\u00e8ncia contra la guerra  <\/span>i  <\/span>l’OTAN, que recorre bona part d’Europa, en particular Alemanya, per\u00f2 tamb\u00e9 Regne Unit, It\u00e0lia, Gr\u00e8cia.  <\/span>Perqu\u00e8 les contradiccions del capitalisme no poden ser resoltes per la guerra, com no ho van ser el 1914-18, ni el 1939-45, ni amb la guerra de Corea, ni amb la de Vietnam, ni amb les de l’Afganistan o l’Iraq. Combatre contra les conseq\u00fc\u00e8ncies socials de la pol\u00edtica de guerra \u00e9s fonamental per al moviment obrer i la joventut: inflaci\u00f3 amb p\u00e8rdua de poder adquisitiu dels salaris i les pensions, retallades en els serveis socials (sanitat, educaci\u00f3 i depend\u00e8ncia, etc.  <\/span>D’aqu\u00ed la import\u00e0ncia d’estendre i ampliar el suport al manifest europeu contra la guerra, per l’alt el foc immediat<\/p>\n

El capital t\u00e9 p\u00e0nic a tota mobilitzaci\u00f3, conscient que res li garanteix poder aplicar una nova volta d’ajust, contra les condicions de vida de la classe treballadora, a la manera com ho va fer despr\u00e9s de l’esclat de la crisi de 2007-2008. Perqu\u00e8 el problema avui no \u00e9s un cas particular de crisi banc\u00e0ria, ni tal o quina mesura. El problema \u00e9s la superviv\u00e8ncia del capitalisme i la barb\u00e0rie cada vegada m\u00e9s gran a la que inevitablement condueix. Nosaltres tenim la posici\u00f3 literalment oposada: tota la confian\u00e7a en qu\u00e8 la mobilitzaci\u00f3 de la classe treballadora far\u00e0 possible una sortida als problemes i, com a IV Internacional, mantenim el nostre comprom\u00eds incondicional amb ella.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 931 per descarregar en PDF El passat divendres 10 de mar\u00e7 tanca el Silicon Valley Bank (SVB). Dos dies despr\u00e9s, diumenge 12, el Departament de Serveis Financers de Nova York (NYDFS) estatunidenc tanca el Signature Bank, sobre el qual hi ha sospites d’ocultaci\u00f3 d’informaci\u00f3. Altres bancs semblen acostar-se perillosament a la mateixa situaci\u00f3, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,956],"class_list":["post-7406","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-crisis-economica"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7406","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7406"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7406\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7414,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7406\/revisions\/7414"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7406"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7406"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7406"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}