{"id":7426,"date":"2023-03-28T10:25:47","date_gmt":"2023-03-28T08:25:47","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7426"},"modified":"2023-03-28T10:25:47","modified_gmt":"2023-03-28T08:25:47","slug":"presentacio-numero-112-de-la-veritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/presentacio-numero-112-de-la-veritat\/","title":{"rendered":"Presentaci\u00f3 del n\u00famero 112 de La Veritat"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 932 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>En el moment en qu\u00e8 redactem aquesta carta, l’edici\u00f3 en espanyol del n\u00ba 112 de La Verdad<\/i> est\u00e0 en impremta. Presentem dos dels seus articles amb la intenci\u00f3 d’animar a la seva lectura.<\/p>\n

El primer d’ells, titulat \u00abX Congr\u00e9s de la IV Internacional. S’obre la discussi\u00f3\u00bb, es refereix al contingut i la forma del pr\u00f2xim congr\u00e9s de la IV Internacional, que se celebrar\u00e0 en \u00abuna situaci\u00f3 nova, en ruptura radical amb els passats decennis. \u00c9s el q\u00fcestionament del que va quedar establert el 1945\u00bb.<\/p>\n

Pel que fa al contingut, afirma: \u00abla IV Internacional es va fundar amb el Programa de Transici\u00f3, escrit el 1938.  <\/span>[…]  <\/span>sotmetem a la discussi\u00f3 de tots el Programa de Transici\u00f3\u00bb.  <\/span>Es tracta per tant d’un congr\u00e9s obert: \u00abobert als militants que no en s\u00f3n membres, obert a la discussi\u00f3, obert a l’elaboraci\u00f3. Militants de la IV Internacional i els que tenen un altre origen pol\u00edtic i lluiten colze amb colze, junts hem de buscar en com\u00fa les respostes a aquesta nova situaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Alguns dels nombrosos  <\/span>aspectes que s’hi aborden s\u00f3n:<\/p>\n

\u00abLes forces productives de la humanitat han deixat de cr\u00e9ixer.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bbLa crisi de la humanitat \u00e9s la crisi de la direcci\u00f3 revolucion\u00e0ria.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bbEl Programa de Transici\u00f3<\/i> insisteix en la necess\u00e0ria independ\u00e8ncia de classe. En les condicions assenyalades davant els governs, en nom de la defensa d’Ucra\u00efna o amb qualsevol altre pretext, intenten imposar una \u00abuni\u00f3 sagrada\u00bb en la qual cal renunciar a les reivindicacions per acompanyar les \u00abreformes\u00bb\u00bb.<\/p>\n

Es tracta doncs d’\u00abelaborar les noves respostes que exigeix aquesta nova situaci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

I aix\u00f2 es fa obrint el debat a trav\u00e9s de 10 preguntes\/respostes preparades a l’efecte. Citem extractes de les primeres respostes a algunes de les q\u00fcestions plantejades:<\/p>\n

\u00ab2\/ \u00bfQui \u00e9s exactament Putin i per qu\u00e8 va decidir envair Ucra\u00efna? \u00bb<\/p>\n

Oficial del KGB i president de la Federaci\u00f3 de R\u00fassia des de desembre de 1999.<\/p>\n

\u00abEl clan Putin i els oligarques controlen els sectors decisius de l’economia, com el petroli i el gas, que els reporten sumes considerables. No tenen cap inter\u00e8s a obrir el capital d’aquestes grans empreses […].<\/p>\n

\u00bb Putin \u00e9s responsable de l’agressi\u00f3 criminal contra Ucra\u00efna, per\u00f2 Estats Units amb l’OTAN s\u00f3n tamb\u00e9 responsables d’aquest sagnant conflicte.  <\/span>[…]  <\/span>Els interessos d’aquesta guerra s\u00f3n davant de tot pol\u00edtics: afirmaci\u00f3 del domini estatunidenc, amb conseq\u00fc\u00e8ncies econ\u00f2miques […]<\/span> .<\/p>\n

\u00bb3\/ Qui \u00e9s exactament Zelenski, a qui representa en realitat? \u00bfPer qu\u00e8 Estats Units l’armen, l’animen i el recolzen tant?<\/p>\n

\u00bbZelenski \u00e9s el producte de la corrupci\u00f3 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els oligarques […].  <\/span>El 19 de mar\u00e7 [del 2022] es van prohibir onze partits. El 2022, Zelenski escombra els drets de la classe obrera ucra\u00efnesa amb dues lleis. La llei 2136, \u00abllei sobre relacions laborals en condicions de guerra\u00bb [i] la llei 5371[…]<\/span> .<\/p>\n

\u00bb El maig del 2019, va posar fi a una morat\u00f2ria que congelava la privatitzaci\u00f3 de les terres agr\u00edcoles i va llan\u00e7ar un programa de privatitzaci\u00f3 massiva del s\u00f2l de quaranta milions d’hect\u00e0rees […].<\/p>\n

\u00bbLluny de defensar la sobirania d’Ucra\u00efna, el r\u00e8gim de Zelenski entrega el seu pa\u00eds a la penetraci\u00f3 del capital financer, en particular estatunidenc.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bb7\/ […] <\/span> \u00bfNo s\u00f3n ja els pobles, els treballadors les seves principals v\u00edctimes? […]<\/span><\/p>\n

\u00bbA finals de l’any 2022 calia lamentar 100 000 morts en tots dos b\u00e0ndols, a Ucra\u00efna i a R\u00fassia […].<\/span><\/p>\n

\u00bbLa guerra i les sancions precipiten Europa en una crisi sense precedents […]<\/span> , l’OIT denuncia \u00abun descens brutal dels salaris reals\u00bb […].<\/span><\/p>\n

\u00bbL\u2019austeritat\u00bb \u00e9s la l\u00ednia mestra dels Governs europeus quan es tracta de salaris i serveis p\u00fablics, per\u00f2 no quan es tracta d’armament. […]<\/span><\/p>\n

\u00bb<\/span>8\/ En totes les guerres, els Governs bel\u00b7ligerants criden a la uni\u00f3 nacional per defensar la p\u00e0tria, \u00bfsucceeix tamb\u00e9 en aquesta ocasi\u00f3? […]<\/p>\n

\u00bb\u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil per a un Govern burg\u00e8s cridar a la uni\u00f3 nacional per defensar la p\u00e0tria que cridar aquesta mateixa uni\u00f3 nacional per accelerar la destrucci\u00f3 del pa\u00eds i l’abdicaci\u00f3 de la seva sobirania, en benefici exclusiu del capital estatunidenc. <\/p>\n

Aix\u00f2 porta amb si tensions a tots els pa\u00efsos, […].<\/span><\/p>\n

\u00bbLa crida \u00abAlt a la guerra!\u00bb, [pret\u00e9n] refor\u00e7ar els vincles organitzats de lluita amb els signants, ajuda que el moviment obrer torni a situar-se en un eix independent.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bbTots els pa\u00efsos […]  <\/span>estan sacsejats per moviments de vaga, sovint pels salaris. De vegades s’organitzen amb els sindicats, de vegades els desborden […].<\/p>\n

\u00bb<\/span>10\/ La voluntat expressa de tots els Governs europeus d’augmentar considerablement els pressupostos d’armament alhora que retallen pressupostos socials, \u00e9s nom\u00e9s per la guerra exterior?<\/p>\n

\u00bb<\/span>L’objectiu de l\u2019austeritat\u00bb i de les retallades de pressupostos socials \u00e9s ajudar a imposar totes les contrareformes [una] \u00abeconomia de guerra\u00bb […], no \u00e9s la fi de l’abund\u00e0ncia per a les ind\u00fastries d’armament o les empreses que cotitzen en els \u00edndexs selectius de les borses, per\u00f2 ho ha de ser per a la majoria de la poblaci\u00f3:  <\/span>aix\u00f2 \u00e9s l’economia de guerra.<\/p>\n

El segon, de Xabier Arrizabalo, titulat <\/span>\u00abLa inflaci\u00f3 disparada, reflex de la dislocaci\u00f3 capitalista, un atac frontal a la classe treballadora\u00bb, part del r\u00e0pid augment dels preus, que l’economia burgesa, interessadament, analitza molt superficialment, i del seu impacte social per assenyalar:<\/p>\n

\u00abLa inestabilitat i en particular la dels preus \u00e9s consubstancial a les economies capitalistes, perqu\u00e8 estan presidides per dos conflictes irresolubles -tot i que de diferent import\u00e0ncia-. En primer lloc, i sobretot, la lluita entre la classe capitalista i la classe treballadora per l’apropiaci\u00f3 del valor nou produ\u00eft en cada per\u00edode (el PIB), que aporta el treball viu durant la jornada laboral. Nom\u00e9s una part d’ell se li remunera als treballadors, els qui el produeixen. \u00c9s el salari, que dep\u00e8n del valor de la for\u00e7a de treball (\u00e9s a dir, del valor de les mercaderies amb la compra i consum de les quals es reprodueix la for\u00e7a de treball -la capacitat de produir de la classe treballadora-). L’altra part queda impagada, perqu\u00e8 \u00e9s la prolongaci\u00f3 de la jornada m\u00e9s enll\u00e0 del valor de la for\u00e7a de treball, del valor de la qual s’apropia la classe capitalista; aquest valor extra, aquesta plusv\u00e0lua \u00e9s el fet que constitueix l’ ess\u00e8ncia de l’ explotaci\u00f3.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bb<\/span>Pero la masa total de plusval\u00eda<\/span> [\u2026] <\/span>es reparteix en guanys individuals de cada capital. Aquest repartiment es fa al mercat, a trav\u00e9s de la pugna competitiva entre els capitals. [Per\u00f2 el mercat mundial] \u00e9s massa petit per poder absorbir les necessitats de valoritzaci\u00f3 de tots els capitals. De manera que la pugna competitiva, que porta a la guerra comercial, espolsa la inflaci\u00f3, que serveix tamb\u00e9 per reduir el salari real. I aquesta pugna s’exacerba fins al punt de desembocar en les guerres pr\u00f2piament dites.<\/p>\n

\u00bbA partir d’aquestes premisses Marx conclou la seva an\u00e0lisi formulant la llei del descens tendencial de la taxa de guany, en la qual rau el car\u00e0cter no nom\u00e9s contradictori, sin\u00f3 creixentment contradictori del capitalisme, de \u00abfugida cap endavant\u00bb, ja tan desaforada que la destrucci\u00f3 de forces productives se sistematitza cada vegada m\u00e9s. En aquest marc \u00e9s en el qual s’ enquadra la situaci\u00f3 actual de crisi i el fenomen espec\u00edfic de la inflaci\u00f3.<\/p>\n

\u00bbEls preus no es determinen \u00abt\u00e8cnicament\u00bb, sin\u00f3 \u00absocialment\u00bb. Els preus s\u00f3n l’expressi\u00f3 monet\u00e0ria del valor (el temps de treball que es requereix per produir una mercaderia en una determinada societat) i [aix\u00f2] significa que els preus es determinen conflictivament\u00bb, a trav\u00e9s de la lluita de classes.<\/p>\n

Per comprendre millor el rerefons de la inflaci\u00f3, es planteja la q\u00fcesti\u00f3 en sentit invers: per qu\u00e8 amb el mateix salari es pot comprar cada vegada menys aliments, roba, cal\u00e7at, etc.?<\/p>\n

\u00abLa moneda \u00e9s, en origen, una mercaderia que, per ser-ho, t\u00e9 valor […], es pot comparar amb altres mercaderies […] . No \u00e9s el cas dels bitllets actuals, que nom\u00e9s s\u00f3n una representaci\u00f3 de la veritable moneda, que \u00e9s el valor de l’economia de la qual la moneda \u00e9s la seva divisa, la seva representaci\u00f3 en poder de compra.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bbLa inflaci\u00f3 generalitzada \u00e9s expressi\u00f3 d’una pugna competitiva que impedeix l’estabilitat del mercat mundial. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00abun atac al mitj\u00e0 de vida de la classe treballadora, a les seves condicions de vida […] .<\/p>\n

\u00bbPer\u00f2 qu\u00e8 passa amb el salari nominal que […]  <\/span>dep\u00e8n de la lluita de la classe treballadora […] ?<\/p>\n

\u00bbLa posici\u00f3 de tota direcci\u00f3 d’una organitzaci\u00f3 pol\u00edtica o sindical que renuncia a, com a m\u00ednim, mantenir el poder de compra dels salaris \u00e9s profundament reaccion\u00e0ria\u00bb, cosa que planteja la falta de democr\u00e0cia en les nostres organitzacions.<\/p>\n

\u00abL’atac que suposa la reducci\u00f3 salarial, […]  <\/span>no \u00e9s l’\u00fanic que pateix la classe treballadora amb c\u00e0rrec a la inflaci\u00f3.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bbEls diferents corrents de l’economia burgesa […]  <\/span>atribueixen la inflaci\u00f3 a un exc\u00e9s de demanda de productes respecte a l’oferta disponible d’ells, les que la relacionen amb un augment de costos i les que ho fan a un exc\u00e9s de diners en l’economia.  <\/span>[…]  <\/span>que mai explicarien el rerefons m\u00e9s profund de la inflaci\u00f3.<\/p>\n

\u00bbCadascuna d’aquestes preteses explicacions de la inflaci\u00f3 t\u00e9 una intencionalitat de fons, que coincideixen perfectament en el seu contingut classista, contra la classe treballadora. En el cas de l’exc\u00e9s de demanda, la forma de combatre-la seria reduir aquesta demanda, cosa que en particular podria fer-se reduint els salaris. El mateix es planteja amb l’apel\u00b7laci\u00f3 a l’augment de costos, que es fan recaure en particular en els salaris […] . Finalment, la pretensi\u00f3 que el problema de la inflaci\u00f3 obeeix a un exc\u00e9s de diners, d’oferta monet\u00e0ria, serveix per sostenir que la pol\u00edtica necess\u00e0ria \u00e9s el monetarisme, \u00e9s a dir, una pol\u00edtica monetarista recessiva.<\/p>\n

\u00bbLa gesti\u00f3 de la pol\u00edtica monet\u00e0ria es fa fonamentalment a trav\u00e9s dels bancs centrals. Per aix\u00f2 no era un assumpte menor la imposici\u00f3 d’estatuts d’autonomia per a ells (respecte als Governs o als Parlaments). Es tractava de l’autonomia respecte a qualsevol inst\u00e0ncia de control m\u00e9s o menys democr\u00e0tica que, en el cas de la UE s’imposa com a exig\u00e8ncia a Maastricht […]<\/p>\n

\u00bbNo obstant aix\u00f2, no hi ha autonomia respecte als requeriments del capital financer [que vehiculitza l’FMI] … que els bancs centrals, en particular la Reserva Federal estatunidenca i el BCE, executen immediatament.  <\/span>[…]<\/p>\n

\u00bbDavant de tot aix\u00f2, qu\u00e8 pot fer la classe treballadora? Nom\u00e9s una cosa: lluitar incondicionalment per les seves leg\u00edtimes aspiracions plasmades en reivindicacions guanyables. En particular, contra la inflaci\u00f3, tres mesures: indexaci\u00f3 immediata de tots els salaris als preus; augment general dels salaris; control dels preus dels productes de primera necessitat.  <\/span>[…]<\/p>\n

I el cam\u00ed per a aix\u00f2 comen\u00e7a amb l’agrupament dels qui compartim la nostra condici\u00f3 d’explotats, defensant el salari, l’ocupaci\u00f3 en condicions dignes, totes i cadascuna de les conquestes i democr\u00e0tiques. Combat en el qual participa sense reserves la IV Internacional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 932 per descarregar en PDF En el moment en qu\u00e8 redactem aquesta carta, l’edici\u00f3 en espanyol del n\u00ba 112 de La Verdad est\u00e0 en impremta. Presentem dos dels seus articles amb la intenci\u00f3 d’animar a la seva lectura. El primer d’ells, titulat \u00abX Congr\u00e9s de la IV Internacional. S’obre la discussi\u00f3\u00bb, es refereix […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1130,1126],"class_list":["post-7426","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-cuartainternacional","tag-laverdad"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7426","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7426"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7426\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7434,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7426\/revisions\/7434"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7426"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7426"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7426"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}