{"id":7479,"date":"2023-04-18T02:00:16","date_gmt":"2023-04-18T00:00:16","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7479"},"modified":"2023-04-18T02:03:53","modified_gmt":"2023-04-18T00:03:53","slug":"fmi-temps-molt-durs","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/fmi-temps-molt-durs\/","title":{"rendered":"Ho reconeixen les institucions del capital: sota el capitalisme venen temps molt durs"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 935 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La soluci\u00f3 dels problemes exigeix en primer lloc con\u00e8ixer la seva causa. Els greus problemes socials, que pateix la majoria de la poblaci\u00f3 que \u00e9s la classe treballadora, s\u00f3n el resultat de la forma de gestionar el capitalisme o, per contra, deriven de la seva naturalesa intr\u00ednseca? Si identifiquem el capitalisme com una m\u00e0quina, els problemes venen de la forma de manejar-la o \u00e9s la m\u00e0quina mateixa la que inevitablement els provoca i cada vegada m\u00e9s?<\/p>\n

Les institucions del capital fan una intensa tasca propagand\u00edstica, per ficar al cap de la gent la idea que el capitalisme \u00e9s la millor manera de producci\u00f3 possible i que els problemes nom\u00e9s es deuen a desajustos de gesti\u00f3, f\u00e0cilment resolubles amb algunes correccions (el contingut de les quals \u00e9s, en ess\u00e8ncia, atacar les conquestes obreres i democr\u00e0tiques). Dues de les institucions imperialistes m\u00e9s importants, l’FMI i el Banc Mundial (BM), que expressen la dominaci\u00f3 del capital financer estatunidenc, sens dubte estarien encantades de publicar informes sobre el feixisme futur que l’espera a la humanitat sota el capitalisme. Tanmateix, dir aix\u00f2 implicaria aprofundir m\u00e9s en el seu desprestigi, mentre la realitat els contradiria immediatament, els contradiu ja. De manera que es veuen obligades a recon\u00e8ixer que venen temps durs.<\/p>\n

El conte de la lletera del capital rau en el mite que, gr\u00e0cies a la l\u00f2gica capitalista, hi ha d’haver un elevat creixement que, posteriorment, segueix la narraci\u00f3, ha d’estendre benestar al conjunt de la societat. Per\u00f2 el c\u00e0ntir es trenca en el misteri\u00f3s moment inicial: no, no es pot preveure un creixement considerable, sin\u00f3 al contrari. Aix\u00ed ho reconeixen tant l’FMI com el BM.<\/p>\n

FMI: \u00abCap a un empitjorament de la situaci\u00f3\u00bb<\/b><\/h3>\n

L’FMI, en el resum executiu d’un informe publicat aquest mateix mes d’abril, reconeix: \u00abEls t\u00e8nues senyals a comen\u00e7aments de 2023 que l’economia mundial podria aconseguir un aterratge suau -amb inflaci\u00f3 a la baixa i creixement ferm- s’han dissipat, enmig d’una inflaci\u00f3 persistentment alta i de les recents turbul\u00e8ncies en el sector financer\u00bb<\/i>.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 explica la causa… lligada expressament a les seves pol\u00edtiques, a les pol\u00edtiques de l’imperialisme: \u00abAquestes an\u00e8miques perspectives es deuen a l’orientaci\u00f3 restrictiva de la pol\u00edtica monet\u00e0ria que \u00e9s necess\u00e0ria per reduir la inflaci\u00f3, a les conseq\u00fc\u00e8ncies del recent deteriorament de les condicions financeres, a la guerra que es lliura a Ucra\u00efna i a la creixent fragmentaci\u00f3 geoecon\u00f2mica\u00bb.<\/i><\/p>\n

I finalitza detallant aquests aspectes: \u00abEls riscos per a les perspectives estan molt esbiaixats cap a un empitjorament de la situaci\u00f3, i les probabilitats que es produeixi un aterratge brusc han augmentat notablement. La tensi\u00f3 en el sector financer podria amplificar-se i el contagi podria estendre’s, debilitant l’economia real en registrar-se un marcat deteriorament de les condicions de finan\u00e7ament i obligant els bancs centrals a reconsiderar la traject\u00f2ria de les seves pol\u00edtiques. En el context de majors costos d’endeutament i menor creixement, els focus de sobreendeutament sobir\u00e0 podran expandir-se i tornar-se m\u00e9s sist\u00e8mics. La guerra a Ucra\u00efna podria intensificar-se i provocar m\u00e9s escalades dels preus dels aliments i l’energia, amb el conseg\u00fcent augment de la inflaci\u00f3. La inflaci\u00f3 subjacent podria resultar m\u00e9s persistent del previst, i per combatre-la es necessitaria un enduriment monetari encara m\u00e9s gran. La fragmentaci\u00f3 en blocs geopol\u00edtics t\u00e9 el potencial de generar quantioses p\u00e8rdues del producte, en particular a causa dels seus efectes en la inversi\u00f3 estrangera directa\u00bb<\/i>.<\/p>\n

BM: \u00abDins de poc podr\u00edem estar davant d’una d\u00e8cada perduda per a tothom\u00bb<\/b><\/h3>\n

David Malpass, President del Banc Mundial, explica la situaci\u00f3: \u00abActualment, gaireb\u00e9 totes les forces econ\u00f2miques que van impulsar el progr\u00e9s econ\u00f2mic estan en retroc\u00e9s. En la d\u00e8cada anterior a la COVID-19, una desacceleraci\u00f3 global de la productivitat, que \u00e9s fonamental per al creixement dels ingressos i l’augment dels salaris, ja s’afegeix a les preocupacions sobre les perspectives econ\u00f2miques a llarg termini. En aquesta d\u00e8cada, s’espera que la productivitat total dels factors creixi al seu ritme m\u00e9s lent des del 2000. El creixement de la inversi\u00f3 s’est\u00e0 debilitant: la mitjana del per\u00edode 2022-24 ser\u00e0 la meitat de la mitjana de les dues d\u00e8cades anteriors.<\/i><\/p>\n

A m\u00e9s, identifica les conseq\u00fc\u00e8ncies… de les seves pol\u00edtiques; \u00e9s a dir, la responsabilitat de les seves pol\u00edtiques en el dantesc escenari que reconeixen: \u00abels retrocessos en el capital hum\u00e0 provocats per la crisi sanit\u00e0ria, el tancament d’escoles i les p\u00e8rdues d’aprenentatge tindran efectes a llarg termini en el creixement del producte potencial<\/i>\u00ab.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 \u00e9s demolidora: \u00abdins de poc podr\u00edem estar davant d’una d\u00e8cada perduda, no nom\u00e9s per a alguns pa\u00efsos o regions com ha ocorregut en el passat, sin\u00f3 per a tothom (…) s’espera que la taxa de creixement potencial mitjana del PIB (la taxa de creixement te\u00f2rica que una economia pot sostenir a mitj\u00e0 termini sobre la base de les taxes d’inversi\u00f3 i productivitat, sense c\u00f3rrer el risc de patir una inflaci\u00f3 excessiva) caigui un 2,2 % anual d’aqu\u00ed al 2030, el nivell m\u00e9s baix de les tres \u00faltimes d\u00e8cades,  <\/span>\u00e9s a dir, per sota del 2,6 % del per\u00edode 2011-21. Aquesta \u00e9s una caiguda pronunciada de gaireb\u00e9 un ter\u00e7 de la taxa del 3,5 % que va prevaler en la primera d\u00e8cada d’aquest segle\u00bb.<\/i><\/p>\n

El car\u00e0cter cr\u00f2nic de la crisi del capitalisme<\/b><\/h3>\n

Que l’FMI i el BM reconeguin les greus perspectives que se cernin sobre l’economia mundial \u00e9s una dada important. Per suposat, ambd\u00f3s organismes plantegen que existeix la possibilitat d’ evitar el pitjor escenari, a trav\u00e9s de l’ aplicaci\u00f3 d’ una s\u00e8rie de pol\u00edtiques el contingut de les quals \u00e9s conegut: eliminar les traves a l’ acumulaci\u00f3 capitalista que suposen les conquestes obreres i democr\u00e0tiques, les conquestes que proveeixen certa seguretat, certes garanties per a les condicions de vida de la majoria. No obstant aix\u00f2, es pot esperar que aquestes pol\u00edtiques facin possible un nou redesplegament del capitalisme a escala mundial?<\/p>\n

A aquesta pregunta s’ha de respondre integrant el balan\u00e7 emp\u00edric de la seva imposici\u00f3 -de la qual ja hi ha una largu\u00edssima experi\u00e8ncia- i la fonamentaci\u00f3 te\u00f2rica. Respecte al primer, les pol\u00edtiques que exigeixen l’FMI i el BM venen de lluny. En particular es rellancen des dels primers anys setanta, i es va desplegar el cas xil\u00e8, on s’imposen a trav\u00e9s de la dictadura que va assolar el pa\u00eds des de l’11 de setembre de 1973. Les seves conseq\u00fc\u00e8ncies socials es deixen sentir cada dia: atur, precarietat, atacs als serveis p\u00fablics d’ensenyament, sanitat, etc. Per\u00f2, s’aconsegueix amb aquestes pol\u00edtiques impulsar efectivament el proc\u00e9s d’acumulaci\u00f3 capitalista?<\/p>\n

Si repassem retrospectivament les \u00faltimes d\u00e8cades, amb qu\u00e8 ens trobem? Qu\u00e8 significa que, per a aquest 2023 i els anys seg\u00fcents, hi hagi un risc de crisi o, en tot cas, l’abs\u00e8ncia de nivells considerables de creixement? Suposa que l’economia mundial sigui presidida per una successi\u00f3 de crisi (com la dels primers setanta i la que esclata en 2007-2008), sense que entre elles hi hagi fases que veritablement puguin caracteritzar-se com a expansives. Aix\u00f2 \u00e9s, una sort de crisi cr\u00f2nica del capitalisme que culmina el que, fa cent anys ja, Lenin va explicar identificant l’estadi imperialista que llavors arrencava com la fase suprema, \u00faltima, d’aquesta manera de producci\u00f3 basat en l’explotaci\u00f3 de la classe treballadora.<\/p>\n

La fonamentaci\u00f3 te\u00f2rica \u00e9s clara: el capitalisme \u00e9s contradictori perqu\u00e8 els seus problemes no venen de l’exterior, sin\u00f3 que s’originen en ell mateix. Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s que sigui contradictori, sin\u00f3 que \u00e9s creixentment contradictori: els problemes no deixen d’aguditzar-se. Aix\u00f2 obeeix a una llei que el regeix, de la mateixa manera com en el camp de la f\u00edsica hi ha la llei de la gravetat. Es tracta de la llei del descens tendencial de la taxa de guany, taxa que \u00e9s la for\u00e7a impulsora de l’acumulaci\u00f3. Per tant, els problemes socials no s\u00f3n el resultat d’una forma de gestionar el capitalisme, sin\u00f3 que deriven de la seva naturalesa intr\u00ednseca.<\/p>\n

Cap a on ens encaminem? Hi ha sortida? Socialisme o barb\u00e0rie<\/b><\/h3>\n

El motor de la hist\u00f2ria \u00e9s la lluita de classes, quina altra cosa si no podria ser-ho? En conseq\u00fc\u00e8ncia, en funci\u00f3 de com es desenvolupi ella es poden identificar diferents escenaris, en particular dos.<\/p>\n

La superviv\u00e8ncia del capitalisme aguditza cada vegada m\u00e9s els problemes, com ja ve fent: pand\u00e8mia, inflaci\u00f3, guerra. Hi ha un pla en qu\u00e8 aix\u00f2 s’aprecia amb claredat: el 2022 de nou s’ha desbocat el cr\u00e8dit. Als Estats Units han augmentat els pr\u00e9stecs bancaris 1,5 bilions de d\u00f2lars, quantitat que inclou, com abans de 2007, un elevat pes dels de baixa qualitat, de manera que el deute corporatiu subprime<\/i> ha assolit els 5 bilions de d\u00f2lars, un 40% del total. I com que amb aquest deute es financen activitats molt especulatives, s’exacerba una situaci\u00f3 general d’incertesa en qu\u00e8 augmenta el risc d’una nova crisi internacional. Per exemple, les sol\u00b7licituds de fallida s’han disparat: 42.368 al mar\u00e7, un 17% m\u00e9s que l’any anterior. Sabem el corol\u00b7lari de tot aix\u00f2, pol\u00edtiques que busquen un augment del grau d’explotaci\u00f3 de la classe treballadora, \u00fanic mitj\u00e0 en \u00faltima inst\u00e0ncia per mirar de contrarestar la tend\u00e8ncia descendent de la taxa de guany. \u00c9s a dir, una barb\u00e0rie cada vegada m\u00e9s gran.<\/p>\n

Per\u00f2 hi ha un altre escenari: l’actuaci\u00f3 conscient de la classe treballadora que, organitzada de forma independent de les institucions del capital, interv\u00e9 en el terreny que li \u00e9s propi, el de la defensa incondicional de les reivindicacions, fins al final. \u00c9s a dir, el que toca ara, sabent, en tot cas, que aix\u00f2 exigir\u00e0 m\u00e9s aviat que tard una ruptura amb l’ordre burg\u00e8s, incapa\u00e7 ja d’admetre en el seu si les conquestes arrencades en altres per\u00edodes. Un proc\u00e9s que t\u00e9 en l’horitz\u00f3 l’\u00fanica alternativa a la barb\u00e0rie capitalista, que \u00e9s la transici\u00f3 socialista a una societat sana, presidida per l’apropiaci\u00f3 col\u00b7lectiva dels mitjans de producci\u00f3 per fer possibles les leg\u00edtimes aspiracions de la majoria.<\/p>\n

La concreci\u00f3 d’aix\u00f2 pren la forma avui i aqu\u00ed del combat contra la guerra i la seva altra cara, la guerra social que el capital desplega contra la majoria. Combat que pren formes molt elevades en experi\u00e8ncies com la francesa per la retirada de l’atac a les pensions de Macron o la pr\u00f2pia lluita en defensa del sistema p\u00fablic de pensions aqu\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 935 per descarregar en PDF La soluci\u00f3 dels problemes exigeix en primer lloc con\u00e8ixer la seva causa. Els greus problemes socials, que pateix la majoria de la poblaci\u00f3 que \u00e9s la classe treballadora, s\u00f3n el resultat de la forma de gestionar el capitalisme o, per contra, deriven de la seva naturalesa intr\u00ednseca? Si […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,198,31],"class_list":["post-7479","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-fmi","tag-guerra"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7479","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7479"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7479\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7488,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7479\/revisions\/7488"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7479"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7479"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7479"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}