{"id":7511,"date":"2023-05-02T10:26:29","date_gmt":"2023-05-02T08:26:29","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7511"},"modified":"2023-05-02T10:30:08","modified_gmt":"2023-05-02T08:30:08","slug":"el-xoc-entre-classes-a-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/el-xoc-entre-classes-a-franca\/","title":{"rendered":"El xoc entre classes a Fran\u00e7a"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 937 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

Alt a la guerra, fora l’economia de guerra<\/b><\/h3>\n

\"\"<\/a>En ocasi\u00f3 de l’1 de maig ens ha semblat oport\u00fa dedicar aquesta Carta a l’economia de guerra aplicada pel President franc\u00e8s Macron i a la mobilitzaci\u00f3 dels treballadors, una i altra vegada per milions per fer avall aquests plans. Per aix\u00f2 hem recorregut a articles del setmanari Informations Ouvri\u00e8res<\/i> n\u00ba 754, del 27 d’abril.<\/p>\n

La seva an\u00e0lisi assenyala l’abast internacional d’aquesta pol\u00edtica de guerra, en particular europeu amb refer\u00e8ncies a Alemanya i la Gran Bretanya. I d’altra banda a la intervenci\u00f3 dels imperialistes a Ucra\u00efna. Tot aix\u00f2 real\u00e7a el lloc central de la campanya internacional per aturar la guerra i fer enrere l’economia destructiva de guerra.<\/p>\n

El Sr. Macron somnia…<\/b><\/h3>\n

Amb el seu somriure d’\u00e0nima bene\u00efda quan l’escridassen en tots els seus despla\u00e7aments coberts pels mitjans de comunicaci\u00f3, arxiprotegits, o amb la seva porra el ministre de l’Interior Darmanin, Emmanuel Macron acaricia la boja esperan\u00e7a que passa un mal moment \u2013ja es cansaran\u2013 i tot tornar\u00e0 a l’ordre.<\/p>\n

Amb la seva primera ministra Sra. Borne, somia que amb els Roussel i els Cazeneuve, ferms defensors de les institucions de la V Rep\u00fablica, que l’ajudaran a contenir \u00abels excessos de LFI\u00bb, els dirigents sindicals acabaran com sempre o s’embarcaran en operacions pol\u00edtic societ\u00e0ries del tipus de \u00abrefer\u00e8ndum d’iniciativa compartida\u00bb (RIP), just\u00edcia social o una cosa semblant que el seu amic Darmanin revendr\u00e0 brutalment,  <\/span>i judicialment en el cas dels recalcitrants… Per poder continuar a marxes for\u00e7ades les seves \u00abreformes\u00bb contra la classe obrera i el poble.<\/p>\n

Com solen fer els reieta a les altures, sobre un tron que es tambaleja, fingeix no veure res, mira p\u00fadicament per a una altra banda, i deixa anar engrunes aqu\u00ed i all\u00e0. No ser\u00e0 el primer sorpr\u00e8s per un cop de realitat. Sent un fervent admirador de Llu\u00eds XVI, escombrat per la revoluci\u00f3, aix\u00f2 hauria de fer-li reflexionar. Per\u00f2 aquesta gent, tancats en la seva bombolla, mai reflexionen de veritat.<\/p>\n

Posse\u00efts pel seu dest\u00ed personal, empesos pels que els serveixen amb grans recompenses (fins al moment en qu\u00e8 els deixen tirats en plena baralla), es consideren investits \u00abpel b\u00e9 de Fran\u00e7a\u00bb. Es consideren ben pertrets per tot el poder que els confereix l’ Estat. Per\u00f2 almenys hi ha alguna cosa que no poden fer… esborrar la realitat. Tant m\u00e9s com que milions en prenen consci\u00e8ncia.<\/p>\n

La realitat, \u00e9s el rebuig ultramajoritari, gaireb\u00e9 un\u00e0nime, de la seva \u00abreforma\u00bb, que recorrin als procediments m\u00e9s antidemocr\u00e0tics per imposar-la contra la immensa majoria del poble sobre el qual cauen totes les armes de la repressi\u00f3. Rebuig que continua aquests dies en la forma dels manifestants que arriben amb cassoles a desafiar els ministres i el mateix Macron en cadascun dels seus despla\u00e7aments.<\/p>\n

La realitat \u00e9s la falta de majoria a l’Assemblea Nacional, que condueix a una s\u00e8rie de revessos en l’\u00faltim per\u00edode: sobre la candidatura a dirigir l’ag\u00e8ncia de medi ambient i energia, sobre el retard en la tramitaci\u00f3 parlament\u00e0ria de la Llei de Programaci\u00f3 Militar, sobre el projecte de llei sobre millorar l’envelliment…<\/p>\n

La realitat \u00e9s la unanimitat de les confederacions en negar-se a acudir la setmana passada a una convocat\u00f2ria presidencial. La realitat s\u00f3n els milions que segueixen i seguiran immobilitzats, com es veur\u00e0 probablement l’1 de maig. La realitat \u00e9s que queda al nu el paper de l’Estat i de les institucions. La realitat, en paraules del polit\u00f2leg J\u00e9rome Jaffr\u00e9, \u00e9s \u00abuna focalitzaci\u00f3 de totes les hostilitats en la seva persona. No el protegeixen ni el Govern ni la majoria, nom\u00e9s el protegeix la policia. Aix\u00f2 pot desembocar en una aut\u00e8ntica crisi democr\u00e0tica en qu\u00e8 al rebuig del poder s’afegeixi un rebuig de les institucions (el que ja s’entreveu sobre l’\u00fas de l’article 39.3 per imposar lleis sense majoria), en particular en les joves generacions.\u00bb<\/i>  <\/span>La mateixa preocupaci\u00f3 la comparteix i ex-assessor especial del president Nicolas Sarkozy. Tota aquesta gent tenen motius per estar preocupats.<\/p>\n

La redacci\u00f3<\/p>\n

(IO 754, p. 2)<\/p>\n

S’estan mobilitzant milions<\/b><\/h3>\n

Literalment sorpresos per la magnitud de les 13 mobilitzacions que s’han succe\u00eft reunint cadascuna milions. Sorpresos pel bloqueig de vies p\u00fabliques i les vagues, tots els polit\u00f2legs o similars del pa\u00eds, els especialistes en \u00abl’actualitat social\u00bb, han coincidit a detectar que la c\u00f2lera s’est\u00e0 apoderant del pa\u00eds.<\/p>\n

Sens dubte, hi ha c\u00f2lera… per\u00f2 es tracta de definir l’abast hist\u00f2ric d’aquesta mobilitzaci\u00f3 extraordin\u00e0ria. Si es tracta de comprendre la forma en qu\u00e8 s’ articula amb les lluites del futur, caldr\u00e0 rastrejar les causes profundes i menys immediates d’ aquesta c\u00f2lera.<\/p>\n

\u00c9s el producte d’ anys de maduraci\u00f3. Esclata imponent, i no \u00e9s un detall, per oposar-se al retard de la jubilaci\u00f3 en dos anys, que \u00e9s una exig\u00e8ncia formulada pel capital financer.<\/p>\n

Retardar dos anys un descans ben merescut, de cents de milers de treballadors, perqu\u00e8 ho exigeix el capital. Estem en el meollo de les relacions entre el capital i el treball.<\/p>\n

El rebuig d’aquesta ‘reforma’ criminal evoca els atacs que el van precedir: els atacs contra el Codi Laboral, contra l’asseguran\u00e7a d’atur i les amenaces que se cernen sobre la Seguretat Social. En una paraula, estan en perill totes les conquestes socials aconseguides amb la lluita de classes des de la Guerra Mundial. Aquesta dimensi\u00f3 penetra la consci\u00e8ncia de milions de treballadors i de ciutadans que han empr\u00e8s el combat contra la ‘reforma’ de les pensions.<\/p>\n

Res no aturar\u00e0 aquests milions<\/b><\/h3>\n

Al centre d’aquesta mobilitzaci\u00f3 hi ha la classe obrera. Una classe obrera apinyada com un bloc en la unitat de les seves organitzacions i que arrossega amb ella la massa de les capes populars i de la joventut en la lluita per defensar una conquesta essencial de la classe obrera i contra la pol\u00edtica al servei del capital financer que aplica el president en el marc de les institucions antidemocr\u00e0tiques de la V Rep\u00fablica.<\/p>\n

La preocupaci\u00f3 pel futur prom\u00e8s als treballadors i als pobles pel sistema imperialista en plena crisi de descomposici\u00f3 \u00e9s un potent motor d’aquesta c\u00f2lera.<\/p>\n

En el moment en qu\u00e8 les exig\u00e8ncies de l’economia de guerra priven de mitjans la sanitat, l’educaci\u00f3, els serveis p\u00fablics, i en qu\u00e8 l’onada inflacionista pressiona els pressupostos de les fam\u00edlies obrera…<\/p>\n

L’ofensiva empresa pel capital financer per garantir els seus beneficis est\u00e0 desestabilitzant tot el continent europeu.<\/p>\n

Davant la dimissi\u00f3 del viceprimer ministre brit\u00e0nic, els comentaris de la premsa s\u00f3n inequ\u00edvocs: \u00abEls conflictes socials s’embussen: els infermers han rebutjat l’oferta d’augment salarial proposada per Downing Street, els ensenyants preveuen noves vagues, com els metges internistes.\u00bb<\/i><\/p>\n

A Alemanya, per escapar a l’amena\u00e7a d’una vaga general dels serveis p\u00fablics, el govern federal ha concedit un 11% d’augment als 2,4 milions de treballadors concernits. Per als salaris m\u00e9s baixos, l’acord representa un 16,9% d’augment.<\/p>\n

No \u00e9s per a res exagerat dir que el que succeeix a Fran\u00e7a s’inscriu en un moviment que madura a escala de tot Europa. Milions s’han posat en moviment. Res no els aturar\u00e0, com ho fa l’acollida que arreu es dispensa al president Macron i als seus ministres.<\/p>\n

Le Monde <\/i>escrivia el 25 d’abril: \u00abEntre Macron i els seus diputats cueja el dubte. Ja no hi ha m\u00e0gia entre Emmanuel Macron i la seva majoria relativa (…) Al cap d’un any de la seva elecci\u00f3, els que sostenen el cap de l’Estat dubten de la seva capacitat per adaptar-se a la falta d’una majoria absoluta a l’Assemblea Nacional i per respondre a la persistent contestaci\u00f3 social.\u00bb<\/i><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil il\u00b7lustrar m\u00e9s clarament la primera condici\u00f3 que per als marxistes t\u00e9 l’obertura d’una crisi revolucion\u00e0ria, a saber \u00abque per a les classes dominants \u00e9s dif\u00edcil mantenir la seva dominaci\u00f3 com fins aleshores; crisi de la c\u00fapula, crisi de la pol\u00edtica de la classe dominant que crea una esquerda per la qual s’obren cam\u00ed el descontentament i la indignaci\u00f3 de les classes oprimides.\u00bb Continuar\u00e0…<\/p>\n

Marc Gauquelin<\/i><\/b><\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea acaba d’anunciar una acceleraci\u00f3 de les entregues de municions i armes a Ucra\u00efna. Pol\u00f2nia ha decidit entregar a Ucra\u00efna tots els seus avions Mig heretats de l’\u00e8poca sovi\u00e8tica, que Pol\u00f2nia substituir\u00e0 per bombarders nord-americans.<\/p>\n

Els Estats Units han anunciat un nou pla d’armament d’Ucra\u00efna. Un responsable nord-americ\u00e0 ha arribat a afirmar que Ucra\u00efna t\u00e9 un lloc al si de l’OTAN. La guerra ha de continuar. Com explica un oficial americ\u00e0 podria durar fins al 2024 o fins i tot el 2025.<\/p>\n

S’instal\u00b7la l’economia de guerra. El diari Les \u00c9chos <\/i>del 25 d’abril, sobre la base d’un informe de l’institut Sipri (especialitzat en economia d’armament), anuncia: \u00abLes despeses militars assoleixen el nivell m\u00e9s elevat des de fa trenta anys\u00bb.<\/i>  <\/span>Tamb\u00e9 diuen Les \u00c9chos <\/i>que a escala mundial les despeses militars assoleixen els 2,24 bilions de d\u00f2lars. La guerra ha de continuar, l’economia d’armament \u00e9s una corretja que arrossega tota l’economia capitalista que est\u00e0 en crisi. No a la viol\u00e8ncia policial!L’acci\u00f3 dels treballadors en defensa dels seus drets troba ress\u00f2 en formacions com l’Observatori de les llibertats, la Lliga de Drets de l’Home, el Lliure Pensament. <\/span><\/p>\n

Aix\u00ed, l’advocada Chlo\u00e9 Saynac, de l’Observatori Paris\u00ed de llibertats P\u00fabliques, assenyala que davant l’amplitud de la repressi\u00f3 contra el moviment de les Armilles Grogues s’han proposat documentar i analitzar les pr\u00e0ctiques policials i informar els ciutadans dels seus drets.  <\/span>Amb les seves observacions contribueixen a desmentir un discurs policial que es presenta com si fos la B\u00edblia davant de jutges que sovint coneixen poc el que succeeix en les manifestacions.<\/p>\n

Observem un manteniment de l’ordre preventiu, \u00e9s a dir ofensiu, contrari a una l\u00f2gica de gesti\u00f3 pac\u00edfica de les manifestacions i de desescalada. Observem un \u00fas important de material classificat com a ‘armes de guerra’. La manifestaci\u00f3 t\u00e9 per objecte que el ciutad\u00e0 pugui fer sentir les seves reclamacions, aquestes pr\u00e0ctiques policials li treuen aquest dret, ja que l’esdeveniment es converteix en una demostraci\u00f3 de for\u00e7a policial. La pol\u00edtica repressiva dissuadeix les persones d’exercir aquest dret en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 hi ha una forta contestaci\u00f3 social. La dissuasi\u00f3 pot prendre la forma d’anuncis ambigus de la prefectura o el ministeri de l’Interior, quan aquest afirma que \u00e9s un delicte participar en aquesta manifestaci\u00f3, cosa falsa. La situaci\u00f3 \u00e9s molt preocupant.<\/p>\n

Per la seva banda el Lliure Pensament t\u00e9 ja recollides 2.000 signatures d’una crida contra les viol\u00e8ncies policials de l’Estat, contra la repressi\u00f3 i pel dret a manifestar-se. Aquesta organitzaci\u00f3 ha llan\u00e7at una crida perqu\u00e8 se la defensi de les campanyes reaccion\u00e0ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 937 per descarregar en PDF Alt a la guerra, fora l’economia de guerra En ocasi\u00f3 de l’1 de maig ens ha semblat oport\u00fa dedicar aquesta Carta a l’economia de guerra aplicada pel President franc\u00e8s Macron i a la mobilitzaci\u00f3 dels treballadors, una i altra vegada per milions per fer avall aquests plans. Per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[200,88,675],"class_list":["post-7511","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-francia","tag-pensiones","tag-represion"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7511","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7511"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7511\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7515,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7511\/revisions\/7515"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7511"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7511"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7511"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}