{"id":7548,"date":"2023-05-22T21:21:00","date_gmt":"2023-05-22T19:21:00","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7548"},"modified":"2023-05-22T21:21:00","modified_gmt":"2023-05-22T19:21:00","slug":"decreixement-o-ruptura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/decreixement-o-ruptura\/","title":{"rendered":"Decreixement o ruptura"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 940 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Reprodu\u00efm en aquesta Carta setmanal un article aparegut a Informations Ouvri\u00e8res, diari del POI de Fran\u00e7a<\/i><\/p>\n

\u00abEl decreixement t\u00e9 20 anys<\/i>\u00bb escriu Serge Latouche, principal impulsor i representant del moviment que va prendre forma a Fran\u00e7a el 2003, estenent-se despr\u00e9s per Europa i pel m\u00f3n. En un article recent publicat per l’Observatori del Poscreixement i del Decreixement<\/span> (OPCD) al lloc web de la Universitat de Clermont-Auvergne, fa el balan\u00e7 d’aquests 20 \u00faltims anys: \u00abcal recon\u00e8ixer clarament que, m\u00e9s enll\u00e0 de l’agitaci\u00f3 als mitjans, dels grupuscles militants i de les xarxes d’investigadors acad\u00e8mics, costa que s’imposi el sorgiment del gran relat d’emancipaci\u00f3 basat en l’alternativa decreixent\u00bb<\/i> . \u00c9s el menys que es pugui dir… <\/span><\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el decreixement? L’OPCD ho defineix aix\u00ed: \u00abper decreixement, entenem una reducci\u00f3 de la producci\u00f3 i del consum, planificada democr\u00e0ticament, per causar una modificaci\u00f3 ecol\u00f2gica sostenible, per reduir les desigualtats, per millorar la qualitat de vida\u00bb.<\/i><\/p>\n

\u00c9s un objectiu permanent assumit per la Comissi\u00f3 Europea, que acaba de concedir per primera vegada una assignaci\u00f3 de 10 milions d’ euros a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i a la Universitat de Lausana perqu\u00e8 efectu\u00efn investigacions al respecte.<\/p>\n

Una confer\u00e8ncia al Parlament Europeu<\/b><\/h3>\n

Aquest tema ha estat tamb\u00e9 objecte d’una confer\u00e8ncia, in\u00e8dita per la seva amplitud, els dies 15, 16 i 17 de maig al Parlament Europeu d’Estrasburg titulat \u00abm\u00e9s enll\u00e0 del creixement, camins cap a una prosperitat duradora a la UE\u00bb.<\/i>  <\/span>Ha estat organitzada conjuntament pels diputats europeus dels grups dels Verds i de l’Esquerra Europea, i ha reunit 2.000 participants i intervencions d’alts vols, entre ells la Presidenta de la Comissi\u00f3 Europea, la Presidenta del Parlament Europeu, el Vicesecretari General de la Confer\u00e8ncia de l’ONU per al Comer\u00e7 i el Desenvolupament,  <\/span>ambd\u00f2s representants del Banc Mundial, de l’OCDE, del F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial, el Director General adjunt de l’Organitzaci\u00f3 Mundial del Comer\u00e7, la Ministra de Treball d’Espanya i diversos comissaris europeus. Sens dubte, s\u00f3n especialistes en el decreixement, les desigualtats i l’ecologia. Com recorda el mateix Serge Latouche, \u00aba Fran\u00e7a, malgrat un pla de 800 milions d’euros per reduir el 50% la utilitzaci\u00f3 de pesticides entre el 2009 i el 2021, l’\u00fas de pesticides \u00a1ha augmentat el 15%!\u00bb<\/i><\/p>\n

Decreixement del consum i crisi aliment\u00e0ria<\/b><\/h3>\n

Especialistes en decreixement dels salaris, dels serveis p\u00fablics i fins i tot del consum: segons un estudi publicat a principis d’abril, el 80% dels francesos han redu\u00eft el seu consum alimentari a causa de la inflaci\u00f3 de preus i el 42% dels assalariats que tenen el salari m\u00ednim declaren que se salten un \u00e0pat al dia. Mentre que els bancs d’aliments servien a 820.000 persones el 2011, aquesta xifra ha pujat fins als 2,4 milions el 2022. \u00c9s un problema mundial al qual no s\u00f3n aliens la Uni\u00f3 Europea, l’OMC i el Banc Mundial.<\/p>\n

Segons el Programa Alimentari de l’ONU, \u00abel m\u00f3n est\u00e0 confrontat a una crisi mundial de la fam d’una amplitud sense precedents. Nom\u00e9s en dos anys, el nombre de persones confrontades a una inseguretat aliment\u00e0ria o en risc de caure-hi ha passat de 135 milions en 53 pa\u00efsos abans de la pand\u00e8mia a 345 milions en 82 pa\u00efsos en l’actualitat. Alimentada pels conflictes, els xocs clim\u00e0tics i la covid-19, la crisi s’agreuja quan la guerra d’Ucra\u00efna provoca que es disparin els preus de l’alimentaci\u00f3, el carburant i els abonaments. Milions de persones lluiten per portar aliment a la taula i s’acosten a una f\u00faria de proporcions descomunals\u00bb.<\/i><\/p>\n

Un informe de l’ag\u00e8ncia Fitch Solutions preveu fins i tot que la producci\u00f3 mundial d’arr\u00f2s coneixer\u00e0 el 2023 el major retroc\u00e9s en dos decennis, comportant un augment de preus per a 3.500 milions de persones, en particular a la regi\u00f3 d’\u00c0sia i el Pac\u00edfic, que representa el 90% del consum mundial d’arr\u00f2s.<\/p>\n

En aquesta situaci\u00f3, no costa imaginar per qu\u00e8 les grans institucions internacionals s’interessen per mitjans per reduir el consum per millorar la qualitat de vida…<\/p>\n

Mentrestant, segons el Banc Central Europeu, el 2022, els beneficis de les empreses s\u00f3n la causa del 70% d’augment dels preus. Els beneficis es fiquen i no hi ha decreixement per a tothom. Segons Serge Latouche, \u00abel 2010, 368 persones tenien una riquesa equivalent a la renda de la meitat de la humanitat. El 2018, 5 persones ocupaven aquest mateix espai\u00bb.<\/i><\/p>\n

Com diu el proverbi, \u00abqui dorm amb gossos, es desperta amb polzes\u00bb<\/i><\/b><\/h3>\n

\u00c9s raonable organitzar una confer\u00e8ncia sobre la prosperitat a Europa amb els que enfonsen la seva poblaci\u00f3 en la mis\u00e8ria i tracten de subordinar fins a la menor activitat econ\u00f2mica les exig\u00e8ncies de l’economia de guerra?<\/p>\n

Sota el patrocini de la Uni\u00f3 Europea, Macron ha llan\u00e7at la seva operaci\u00f3 \u00abreindustrialitzaci\u00f3\u00bb. Aix\u00ed, la guerra d’Ucra\u00efna ha rellan\u00e7at l’activitat de l’empresa Forges de Tarbes, al departament franc\u00e8s Hautes-Pyr\u00e9n\u00e9es. Recluta treballadors per forjar en massa grans carcasses per als obusos de 155 mil\u00b7l\u00edmetres. El 14 de mar\u00e7, l’empresa ha rebut autoritzaci\u00f3 del Ministeri de Defensa per exportar aquestes peces en aplicaci\u00f3 de les exig\u00e8ncies de l’OTAN. El patr\u00f3 s’ha vist requerit a \u00abreindustrialitzar\u00bb la seva f\u00e0brica.  <\/span>Ha anunciat una inversi\u00f3 de 7 milions d’euros durant els tres pr\u00f2xims anys per augmentar la producci\u00f3 de les 40.000 peces actuals a 160.000., equivalent a la producci\u00f3 nord-americana d’objectius de 155 mil\u00b7l\u00edmetres el 2020. Amb ra\u00f3: la Llei de Programaci\u00f3 Militar discutida al Parlament [franc\u00e8s] preveu augmentar la despesa un 57% d’aqu\u00ed al 2030.<\/p>\n

Segons confirma el Wall Street Journal<\/i>, la guerra d’Ucra\u00efna \u00e9s tan beneficiosa per a les empreses de Defensa dels Estats Units i d’Europa que els costa trobar els milers de treballadors qualificats que puguin cobrir una aflu\u00e8ncia r\u00e8cord de comandes. \u00a1\u00c9s una benedicci\u00f3 per a la suposada ‘reindustrialitzaci\u00f3’ del continent!<\/p>\n

\u00abLa nostra primera prioritat \u00e9s realment augmentar la capacitat, cosa que naturalment significa augmentar els efectius\u00bb,<\/i>ha assenyalat Patrice Caine, president executiu de l’empresa d’equipament Thal\u00e8s, que preveu contractar 12.000 persones el 2023 per fabricar sensors submarins, jets i un altre tipus de materials militars.<\/p>\n

El 2022, la despesa militar mundial ha augmentat un 3,7%, assolint un r\u00e8cord de 2,24 bilions de d\u00f2lars. La despesa europea augmenta al ritme anual m\u00e9s elevat des de fa almenys 30 anys, segons l <\/span>‘Stockholm International Peace Research Institute. La major empresa de Defensa d’Europa, BAE Systems PLC, augmentar\u00e0 els seus efectius un 15%. Saab AB, el constructor suec dels ca\u00e7a a reacci\u00f3 Gripen, i Rheinmetall AG, l’empresa alemanya que contribueix a la fabricaci\u00f3 del tanc Leopard, preveuen tamb\u00e9 contractar milers d’assalariats m\u00e9s.<\/p>\n

El mateix succeeix amb Lockheed Martin, el fabricant nord-americ\u00e0 dels m\u00edssils Javelin i dels llan\u00e7acoets Himars.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 perqu\u00e8 centenars de milers de joves ucra\u00efnesos i russos morin sota les bombes en benefici dels oligarques i grans pot\u00e8ncies que ja es reparteixen el fest\u00ed. Mentrestant, un exmarine nord-americ\u00e0 present a Ucra\u00efna explicava a ABCNews <\/i>que la l\u00ednia del front \u00e9s una \u00abtrituradora de carn en qu\u00e8 l’esperan\u00e7a de vida dels soldats \u00e9s de 4 hores\u00bb<\/i>, i el president ucra\u00efn\u00e8s Zelenski, el millor amic de les grans pot\u00e8ncies occidentals, aconseguia l’aprovaci\u00f3 d’una llei que refor\u00e7a les sancions i la repressi\u00f3 contra els joves que es neguen a enrolar-se a l’ex\u00e8rcit o obeir les ordres.<\/p>\n

Aquestes grans pot\u00e8ncies que, segons un estudi del <\/span>Center for Economic and Policy Research, les conclusions principals del qual reprodueix el Financial Times<\/i> del 4 de maig, imposen sancions al 27% dels Estats del m\u00f3n: \u00abel 29% de l’economia mundial est\u00e0 sotmesa a sancions nord-americanes, europees o de l’ONU. Aix\u00f2 representa un fort augment en els \u00faltims anys: sense anar m\u00e9s lluny, els anys 1990 afectaven menys del 10% dels pa\u00efsos i al voltant del 5% de l’economia mundial. Les proves demostren de manera decisiva que les sancions agreullen les condicions de vida amb efectes sistem\u00e0ticament negatius en la pobresa, les desigualtats i el creixement, les condicions de salut i els drets humans. La magnitud del dany \u00e9s dram\u00e0tica. Un estudi ha estimat que les sancions comporten una caiguda del producte interior brut d’un Estat que pot assolir el 26%, cosa que equival a l’efecte de la Gran Depressi\u00f3. Un altre ha constatat una caiguda de l’esperan\u00e7a de vida de les dones d’1,4 anys, similar a l’efecte estimat en la mortaldat mundial de la pand\u00e8mia de covid-19. En molts casos, els perjudicis s\u00f3n semblants als soferts en conflictes armats, convertint les sancions econ\u00f2miques en l’arma m\u00e9s assassina utilitzada per les pot\u00e8ncies occidentals. El principal canal pel qual actuen les sancions \u00e9s restringir l’ acc\u00e9s del sector p\u00fablic a les divises. Van seguides en general per una caiguda de les despeses en la sanitat p\u00fablica, l’educaci\u00f3 i l’ajuda aliment\u00e0ria. La depreciaci\u00f3 de la moneda i la inflaci\u00f3 resultants comporten tamb\u00e9 una baixada dels salaris reals.<\/i><\/p>\n

I cal discutir amb aquesta gent sobre la prosperitat d’Europa? Decididament no, no es demana als botxins que rehabilitin les seves v\u00edctimes!<\/p>\n

Amb un any d’antelaci\u00f3, alguns pensen sens dubte ja en les eleccions europees. Pensen que fent el joc de les institucions i convidant els seus botxins guanyaran la confian\u00e7a dels pobles estrangulats? Millor farien a reflexionar i no oblidar que 7 milions d’electors s’han agrupat amb la candidatura de Jean-Luc M\u00e9lenchon el 2022 en una l\u00ednia de ruptura i no d’acomodament amb el sistema ni de confer\u00e8ncies comunes amb els seus representants. Cal triar: decr\u00e9ixer o trencar.<\/p>\n

St\u00e9phane Marati<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 940 per descarregar en PDF Reprodu\u00efm en aquesta Carta setmanal un article aparegut a Informations Ouvri\u00e8res, diari del POI de Fran\u00e7a \u00abEl decreixement t\u00e9 20 anys\u00bb escriu Serge Latouche, principal impulsor i representant del moviment que va prendre forma a Fran\u00e7a el 2003, estenent-se despr\u00e9s per Europa i pel m\u00f3n. En un article […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[57,243],"class_list":["post-7548","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-capitalismo","tag-decrecimiento"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7548","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7548"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7548\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7556,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7548\/revisions\/7556"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7548"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7548"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7548"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}