{"id":7587,"date":"2023-06-05T19:30:58","date_gmt":"2023-06-05T17:30:58","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7587"},"modified":"2023-06-05T19:30:58","modified_gmt":"2023-06-05T17:30:58","slug":"zones-de-lliure-comerc-refugiats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/zones-de-lliure-comerc-refugiats\/","title":{"rendered":"Zones de lliure comer\u00e7: una m\u00e0quina que produeix cents de milers de refugiats"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 942 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/h2>\n

Reprodu\u00efm en aquesta Carta Setmanal un article de Rodrigo Ibarra, treballador immigrant als EUA, que ha estat publicat al setmanari franc\u00e8s Informations Ouvri\u00e8res<\/i><\/p>\n

L’any fiscal 2022, m\u00e9s de 560 mil migrants viatjaven en grups familiars, van ser detinguts creuant la frontera entre M\u00e8xic i Estats Units, va informar el The New York Times<\/i> 05-12-23. Mentrestant, el portal Infobae<\/i> va informar que entre gener i abril de 2023, m\u00e9s de 127 mil migrants han creuat la frontera entre Col\u00f2mbia i Panam\u00e0, per ingressar a Am\u00e8rica Central, travessant la selva del Darien, citant un informe de la Creu Roja Internacional.<\/p>\n

El territori d’Am\u00e8rica Central es va convertir en els \u00faltims anys en el canal de tr\u00e0nsit de migrants de pas cap a M\u00e8xic i finalment cap als Estats Units. La nacionalitat de migrants que creuen fronteres de forma il\u00b7legal \u00e9s molt variada, principalment llatinoamericana, per\u00f2 entre ells s’han vist indis, africans i xinesos. <\/p>\n

Desmilitaritzaci\u00f3 de les fronteres! \u00a1Legalitzaci\u00f3!<\/b><\/h3>\n

Els serveis socials que els migrants demanen als pa\u00efsos pels quals caminen, han estat portats al l\u00edmit del seu funcionament i fins i tot al col\u00b7lapse, quan els pobles s\u00f3n molt petits, on ha col\u00b7lapsat fins al servei d’aigua potable, sense esmentar els serveis de salut i genera problemes amb l’alimentaci\u00f3 i insufici\u00e8ncia d’albergs.<\/p>\n

La resposta institucional ha estat la militaritzaci\u00f3 de les fronteres, la repressi\u00f3 i la persecuci\u00f3 dels migrants, criminalitzant la migraci\u00f3. Les pol\u00edtiques migrat\u00f2ries van ser llan\u00e7ades sota un enfocament de seguretat nacional que criminalitza les fam\u00edlies treballadores migrants.<\/p>\n

Aquesta pol\u00edtica de seguretat nacional genera milers de morts a l’any. La migraci\u00f3 no ha de ser criminalitzada, les fam\u00edlies treballadores migren a la recerca d’una feina que els permeti viure amb dignitat. Als pa\u00efsos d’acollida, els migrants entren al mercat laboral sense cap protecci\u00f3 legal. Per tant, hem de lluitar per la legalitzaci\u00f3 immediata, per una pol\u00edtica migrat\u00f2ria justa als pa\u00efsos d’ acollida i contra les expulsions i deportacions. Alhora, els treballadors exigeixen conservar tots els seus drets constitucionals als seus pa\u00efsos d’ origen, aix\u00ed com el dret a votar a l’ estranger, i tenen ra\u00f3.<\/p>\n

El capital, responsable d’una destrucci\u00f3 massiva<\/b><\/h3>\n

En les \u00faltimes setmanes es va tornar a aplicar la regla coneguda com a T\u00edtol 42, que ha perm\u00e8s que molts migrants siguin expulsats amb rapidesa.<\/p>\n

Es tracta d’una norma de salut p\u00fablica d’emerg\u00e8ncia durant la pand\u00e8mia, que va permetre la deportaci\u00f3 massiva i bloquejar la major part de l’acc\u00e9s a l’asil a la frontera des de mar\u00e7 de 2020.<\/p>\n

La pol\u00edtica migrat\u00f2ria aplicada en el quadre de la Homeland Security <\/i>no t\u00e9 en compte que la migraci\u00f3 \u00e9s una forma de resist\u00e8ncia dels treballadors a la destrucci\u00f3 de les economies i a la desarticulaci\u00f3 social que genera la descomposici\u00f3 de les economies i de les societats.<\/p>\n

En efecte, l’ \u00e8xode migratori de treballadors representa la major fuga de m\u00e0 d’ obra jove i capacitada als pa\u00efsos llatinoamericans, disminuint abruptament la productivitat de cada pa\u00eds i a escala continental.<\/p>\n

Diguem-ho amb claredat: la migraci\u00f3 massiva \u00e9s l’expressi\u00f3 m\u00e9s acabada de la profunditat de la decad\u00e8ncia del sistema capitalista. La migraci\u00f3 \u00e9s el resultat de la dislocaci\u00f3, sin\u00f3 de la destrucci\u00f3 mateixa de les estructures productives, socials i pol\u00edtiques a escala de cada pa\u00eds i a escala continental. Els graus de destrucci\u00f3 varien de pa\u00eds a pa\u00eds, per\u00f2 el fenomen \u00e9s el mateix.<\/p>\n

Hi ha un responsable en tot aix\u00f2: el capital financer internacional o capital transnacional.<\/p>\n

Les burgesies industrials van construir estats nacionals en territoris unificats. Es van constituir com a burgesia nacional en defensa del territori, al qual el van nomenar naci\u00f3.<\/p>\n

En l’ actualitat la classe que es nuclea al voltant del capital financer no es vincula a cap ind\u00fastria nacional, ni a un territori, ni a una naci\u00f3 en particular, no hi ha m\u00e9s una burgesia pr\u00f2piament nacional, sin\u00f3 que apareix darrere del capital transnacional. Els interessos que defensen s\u00f3n els de les seves corporacions i les contradiccions s\u00f3n entre blocs de corporacions lluitant pel control del mercat, desmantellant la pr\u00f2pia sobirania nacional.<\/p>\n

El mecanisme infernal de les zones de lliure comer\u00e7<\/b><\/h3>\n

Els centres del capital financer es veuen obligats actualment de gestionar un super\u00e0vit monetari sense precedents. \u00c9s la gesti\u00f3 d’ aquest super\u00e0vit la que, des del decenni de 1980, ha portat a l’ aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques de deute extern i ajust estructural per canalitzar l’ estalvi generat cap al reemborsament del deute extern. La pol\u00edtica d’ endeutament i ajust estructural ha donat lloc a la privatitzaci\u00f3 de les empreses p\u00fabliques.<\/p>\n

Una r\u00e0pida revisi\u00f3 hist\u00f2rica mostra que, impulsats pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, els governs han implementat reformes per \u00abcanviar i enfortir\u00bb les institucions, per\u00f2 les tamb\u00e9 economies locals mai s’han pogut construir sobre una base sostenible. Per contra, nom\u00e9s han engendrat una corrupci\u00f3 generalitzada dins de les institucions i sistemes pol\u00edtics locals. I la sobirania nacional, ja m\u00e9s o menys soscavada, va ser r\u00e0pidament aixafada. Va ser a la Cimera de les Am\u00e8riques celebrada a Miami el desembre de 1994, sota el mandat del dem\u00f2crata Bill Clinton, on es va acordar establir una \u00c0rea de Lliure Comer\u00e7 de les Am\u00e8riques (ALCA), \u00e9s a dir, a nivell continental. Per\u00f2 les negociacions no van prendre el rumb esperat per l’imperialisme, i l’ALCA va acabar sent enterrat definitivament a la cimera de Mar del Plata el 2005. No obstant aix\u00f2, les principals l\u00ednies rectores del tractat continental no s’ abandonen i acaben materialitzant-se en el marc d’ acords regionals o fins i tot bilaterals, un proc\u00e9s marcat per moltes etapes interm\u00e8dies, incl\u00f2s el Cafta, signat amb cinc pa\u00efsos centreamericans o m\u00e9s recentment el TLC.<\/p>\n

En qualsevol cas, aquestes zones franceses han perm\u00e8s la instal\u00b7laci\u00f3 exponencial de plantes de producci\u00f3, creades sobre la base de l’anomenada \u00abinversi\u00f3 estrangera directa\u00bb. Aquesta producci\u00f3 per al mercat nord-americ\u00e0 ha portat a l’ establiment de potents estructures comercials dedicades a les importacions en pa\u00efsos dominats. Les institucions, lleis i classes pol\u00edtiques locals han estat subjugades per aconseguir l’extorsi\u00f3 m\u00e9s completa mitjan\u00e7ant l’\u00fas de m\u00e0 d’obra barata en el marc nacional de les \u00e0rees ubicades dins del territori nacional, per\u00f2 \u00aballiberades\u00bb de la tutela estatal.<\/p>\n

At\u00e8s que els beneficis de les ind\u00fastries de les zones de lliure comer\u00e7 i de les empreses importadores creades per proveir el mercat intern s\u00f3n sistem\u00e0ticament repatriats al pa\u00eds inversor, no \u00e9s possible el desenvolupament nacional i local. Aix\u00ed, l’\u00e0rea de lliure comer\u00e7 aconsegueix baixar els costos de producci\u00f3 mentre conquereix els mercats interns de cada pa\u00eds membre de l’acord.<\/p>\n

Mentre que l’ anomenada empresa maquiladora<\/i> dins de la zona franca es beneficia de pol\u00edtiques aranzel\u00e0ries i fiscals que li permeten apropiar-se dels guanys en cada esgla\u00f3 de la cadena de valor, des de la producci\u00f3 fins al moviment de mercaderies, els sistemes de producci\u00f3 locals no es veuen protegits.<\/p>\n

Un desastre para las poblaciones locales<\/b><\/h3>\n

El sector exportador a cada pa\u00eds assegura ocupaci\u00f3 per a una petita porci\u00f3 d’assalariats a escala nacional, i comparativament reben millors salaris que treballadors de petites i mitjanes empreses. Aix\u00ed que els qui tenen una ocupaci\u00f3 en ind\u00fastria de zones franques o en empreses d’exportaci\u00f3 s\u00f3n sectors relativament privilegiats de la classe treballadores d’un pa\u00eds.<\/p>\n

Per contra, les petites i mitjanes empreses (a Am\u00e8rica Llatina no es compta amb estad\u00edstiques que concentrin la informaci\u00f3 sobre les PIMES) pateixen les pitjors conseq\u00fc\u00e8ncies de les pol\u00edtiques d’obertura econ\u00f2mica i dels mercats.<\/p>\n

Tot i que contribueixen a la major part de l’ocupaci\u00f3 assalariada, en general s\u00f3n de molt baixa productivitat, poc valor agregat i intensives en m\u00e0 d’obra, per\u00f2 amb poca inversi\u00f3 en capital i en tecnologia.<\/p>\n

Destaquem aqu\u00ed que l’ establiment d’ ind\u00fastries de zones franques no genera la incorporaci\u00f3 dels sectors dedicats al mercat intern al proc\u00e9s tecnol\u00f2gic. A m\u00e9s, la manca d’ acc\u00e9s a finan\u00e7ament representa una l losa sobre la petita i mitjana producci\u00f3. Molts d’ aquests negocis es troben en situaci\u00f3 d’ informalitat i s’ originen o responen m\u00e9s aviat a una forma d’ escapar a l’ atur i la pobresa, o simplement com un mecanisme de superviv\u00e8ncia, que a un veritable proc\u00e9s de desenvolupament empresarial.<\/p>\n

S\u00f3n negocis molt vulnerables a la liberalitzaci\u00f3 del mercat i la lliure compet\u00e8ncia<\/p>\n

del mercat, i quan Walmart o qualsevol gran capital importador nacional s’estableix als mercats locals, la petita i mitjana producci\u00f3 \u00e9s arrasada, llan\u00e7ant massivament a l’atur de la majoria de treballadors a les ciutats i entre els productors pagesos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 942 per descarregar en PDF Reprodu\u00efm en aquesta Carta Setmanal un article de Rodrigo Ibarra, treballador immigrant als EUA, que ha estat publicat al setmanari franc\u00e8s Informations Ouvri\u00e8res L’any fiscal 2022, m\u00e9s de 560 mil migrants viatjaven en grups familiars, van ser detinguts creuant la frontera entre M\u00e8xic i Estats Units, va informar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1147,30],"class_list":["post-7587","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-internacionalismo","tag-clase-obrera"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7587","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7587"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7587\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7592,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7587\/revisions\/7592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7587"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7587"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7587"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}