{"id":7745,"date":"2023-08-07T11:52:25","date_gmt":"2023-08-07T09:52:25","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7745"},"modified":"2023-08-08T13:07:37","modified_gmt":"2023-08-08T11:07:37","slug":"en-els-aniversaris-de-les-bombes-dhiroshima-i-nagasaki","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/en-els-aniversaris-de-les-bombes-dhiroshima-i-nagasaki\/","title":{"rendered":"En els aniversaris de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki"},"content":{"rendered":"

Descarrega el PDF d’aquesta carta setmanal<\/a>
\nVeure en castell\u00e1<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a>El 6 i 9 d’agost es compleix el 78\u00e8 aniversari del llan\u00e7ament de les bombes at\u00f2miques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki per part dels EUA d’Am\u00e8rica. Bombes que, segons les estimacions actuals, a finals de 1945, havien matat 166.000 persones a Hiroshima i 80.000 a Nagasaki, totalitzant unes 246.000 morts, tot i que nom\u00e9s la meitat va morir els dies dels bombardejos.<\/p>\n


\nEls bombardejos at\u00f2mics d ‘Hiroshima i Nagasaki est\u00e1n sent d’especial actualitat aquest any per l’estrena de la pel\u00b7l\u00edcula Oppenheimer, sobre la vida del director del Projecte Manhattan, que va donar lloc al desenvolupament de la bomba at\u00f2mica per part dels EUA, i per la guerra d’Ucra\u00efna, en la qual participa directament una pot\u00e8ncia nuclear com R\u00fassia, i indirectament les pot\u00e8ncies nuclears de l’OTAN (que ja estan subministrant a Ucra\u00efna projectils amb urani empobrit), amb l’amena\u00e7a latent que pugui derivar en l’\u00fas d’armes nuclears en plena Europa.<\/p>\n

A la pel\u00b7l\u00edcula, fidel en l\u00ednies genrals als fets hist\u00f2rics, es llisca el vell argument que les bombes van accelerar la rendici\u00f3 de l’imperi japon\u00e8s, estalviant la vida de cents de milers de soldats americans que haurien peregut en una eventual invasi\u00f3 terrestre, que, eren, per tant, necess\u00e0ries des del punt de vista militar. Un argument fals, com veurem.<\/p>\n

Deixem que parlin importants experts i dirigents militars i pol\u00edtics dels mateixos EUA.<\/h4>\n

\u00abHem adoptat les normes dels b\u00e0rbars de les edats fosques\u00bb (almirall William D. Leahy, 1950)
\nCharles L Mee, historiador, explica que \u00abde manera gen\u00e8rica, s’estimava, el 25 de juliol de 1945, que la bomba no era necess\u00e0ria com a arma per v\u00e8ncer el Jap\u00f3. Aix\u00ed ho havien declarat a Truman nombrosos membres del seu entorn, particularment Leahy, Eisenhower, King, Arnold i Le May. El general MacArthur, llavors comandant de les forces aliades al Pac\u00edfic, va declarar, despr\u00e9s de la guerra, que el seu consell havia estat in\u00fatil.<\/p>\n

El Consell de Vigil\u00e0ncia dels bombardejos estrat\u00e8gics americans sobre Jap\u00f3 explicava el 1946 que \u00abpartint d’una enquesta minuciosa de tots els elements, i recolzant-nos en els testimonis de responsables japonesos supervivents, l’opini\u00f3 d’aquest Consell \u00e9s que abans del 31 de desembre de 1945 i probablement abans de l’1 de novembre, Jap\u00f3 hauria capitulat fins i tot si les bombes at\u00f2miques no haguessin estat llan\u00e7ades, fins i tot si R\u00fassia no hagu\u00e9s declarat la guerra i fins i tot si no s’hagu\u00e9s organitzat una invasi\u00f3\u00bb.<\/p>\n

L’almirall Chester W. Nimitz, comandant en cap de la flota del pac\u00edfic va dir que \u00abde fet, els japonesos ja havien intentat emprendre converses de pau. La bomba at\u00f2mica no ha jugat cap paper decisiu, des d’un punt de vista purament militar, en la derrota del Jap\u00f3.<\/p>\n

El general Eisenhower va escriure en les seves mem\u00f2ries que, quan va ser informat que el seu govern tenia la intenci\u00f3 de llan\u00e7ar una bomba at\u00f2mica sobre jap\u00f3, els va transmetre les seves \u00abgreus aprensions, en primer lloc sobre la base de la meva convicci\u00f3 que jap\u00f3 ja estava ven\u00e7ut i que aquest bombardeig no era necessari, i a m\u00e9s perqu\u00e8 creia que el nostre pa\u00eds hauria d’evitar enfrontar l’opini\u00f3 p\u00fablica mundial amb l’\u00fas d’una arma quina utilitzaci\u00f3 no era, segons la meva opini\u00f3, una mesura obligat\u00f2ria per salvar vides americanes\u00bb.<\/p>\n

L’almirall William Leahy, cap de gabinet del president Truman, va declarar el 1950 que \u00abla utilitzaci\u00f3 de les bombes at\u00f2miques no ha proporcionat cap suport material en la nostra guerra contra el Jap\u00f3. Els japonesos ja estaven ven\u00e7uts i disposats a rendir-se, a conseq\u00fc\u00e8ncia del bloqueig mar\u00edtim efica\u00e7 i dels bombardejos convencionals. El meu sentiment personal \u00e9s que, havent estat els primers a utilitzar-les, hem adoptat les normes \u00e8tiques pr\u00f2pies dels b\u00e0rbars de les Edats Fosques\u201d<\/p>\n

James P Cannon, dirigent trotskista nord-americ\u00e0, qualificava el llan\u00e7ament de les bombes en un discurs pronunciat el 22 d’agost de 1945 com a \u00abatrocitat inexpressable\u00bb, i afegia \u00abquina vergonya ha caigut sobre Am\u00e8rica, l’Am\u00e8rica que en altres temps va edificar al port de Nova York l’est\u00e0tua de la llibertat il\u00b7luminant el m\u00f3n!\u00bb I afegia que \u00abl’imperialisme americ\u00e0 ha atret sobre si el temor i l’odi de tothom. Avui l’imperialisme americ\u00e0 est\u00e0 considerat a tot el m\u00f3n com l’enemic del g\u00e8nere hum\u00e0\u00bb .<\/p>\n

El paper dels bombardejos contra Alemanya i contra jap\u00f3<\/h4>\n

Les bombes d’Hiroshima i Nagasaki no van ser els \u00fanics bombardejos criminals realitzats sobre ciutats que no eren objectius militars. El 9 de mar\u00e7 de 1945, T\u00f2quio va patir un poder\u00f3s atac amb bombes incendi\u00e0ries. L’efecte sobre una ciutat constru\u00efda amb fusta, paper i tela va ser devastador. Es van llan\u00e7ar 1.700 tones de bombes incendi\u00e0ries de napalm M69 sobre la ciutat, desatenent un incendi de tal magnitud que en el seu epicentre es van arribar a assolir els 980\u00b0C. L’atac va destruir 41 km\u00b2 (aproximadament la quarta part de la ciutat) i es calcula que unes 100.000 persones van morir.<\/p>\n

Alemanya va ser objecte tamb\u00e9 d’intensos bombardejos sobre poblacions civils. Hamburg va patir el juliol de 1943, un bombardeig de 8 hores, en el qual m\u00e9s de 9.000 tones de bombes van ser llan\u00e7ades des de 2.700 avions. La majoria d’aquestes bombes eren artefactes incendiaris de benz\u00e8 o de f\u00f2sfor, que van provocar un vent de foc de 300 kms\/hora hora que va destruir 350.000 habitatges, deixant sense sostre un mili\u00f3 de persones i matant m\u00e9s de 40.000 persones. Dresde, ciutat sense cap objectiu militar, plagada de refugiats i de ferits de guerra en els seus 20 hospitals, va ser sotmesa, del 13 al 15 de febrer de 1945, a un bombardeig angloameric\u00e0 que va llan\u00e7ar sobre la ciutat 800.000 bombes incendi\u00e0ries i explosives, transformant-la en un immens foc en qu\u00e8 van morir, abrasades, 35.000 persones, en la seva majoria ancians, dones, nens i ferits. Les ciutats alemanyes de m\u00e9s de 100.000 habitants van ser sistem\u00e0ticament bombardejades.<\/p>\n

Si l’objectiu hagu\u00e9s estat derrotar com m\u00e9s aviat millor els ex\u00e8rcits alemanys, la doctrina militar explica que el m\u00e9s efectiu hagu\u00e9s estat destruir sistem\u00e0ticament les vies de comunicaci\u00f3. Per\u00f2 aquestes no van patir semblant campanya de bombardejos, com no la van patir les vies f\u00e8rries que transportaven als camps d’extermini a milions de jueus, gitanos i altres poblacions titllades pels nazis de \u00absubhumans\u00bb.<\/p>\n

L’objectiu dels bombardejos no era militar, sin\u00f3 pol\u00edtic<\/h4>\n

Despr\u00e9s de les batalles de Stalingrado (juliol de 1942-febrer de 1943) i Kursk (juliol-agost de 1943), els aliats es veuen, per primera vegada, davant la possibilitat d’una derrota alemanya. I es plantegen l’escenari despr\u00e9s d’aquesta derrota. Temen la possibilitat d’aixecaments revolucionaris a Alemanya, com els que van seguir a la I Guerra Mundial, i, per aix\u00f2, llancen la seva exig\u00e8ncia de \u00abrendici\u00f3 incondicional\u00bb (tot i que pot prolongar la guerra fins al l\u00edmit de la resist\u00e8ncia d’Alemanya). I dissenyen una estrat\u00e8gia de terror sobre la poblaci\u00f3 civil. Ja el 9 de juliol de 1941, Churchill emetia instruccions perqu\u00e8 els bombardejos no prenguessin com a blanc objectius militars, sin\u00f3 la poblaci\u00f3 desarmada per \u00abde manera general, destruir la moral de la poblaci\u00f3 civil, i la dels obrers industrials en particular\u00bb. \u00c9s a dir, l’objectiu central era destruir la classe obrera alemanya.<\/p>\n

El 14 de juliol de 1942, la directiva \u00ab\u00c0rea Bombing\u00bb, dirigida pel ministeri d’Aviaci\u00f3 al Bomber Comand, establia les zones urbanes m\u00e9s poblades com a objectius prioritaris \u00abs’ha de dir que el principal objectiu de la seva operaci\u00f3 estar\u00e0 centrat en la moral de la poblaci\u00f3 civil enemiga, i especialment en la dels obrers de la ind\u00fastria\u00bb. I afegia que \u00abest\u00e0 clar que els objectius han de ser zones residencials i no, per exemple, les drassanes o les ind\u00fastries d’aviaci\u00f3\u00bb. L’encarregat d’aplicar aquestes instruccions ser\u00e0 Arthur Harris, conegut a partir de llavors com \u00abBomber Harris\u00bb o \u00abHarris the butcher\u00bb (Harris el carnisser)<\/p>\n

El desembre de 1943, el Secretariat Europeu de la IV Internacional declara que \u00abamb la seva acci\u00f3 a\u00e8ria terrorista contra la poblaci\u00f3 alemanya i la seva propaganda racista \u00abantialemana\u00bb, l’imperialisme anglosax\u00f3 busca desmoralitzar el proletariat alemany, aixafar la seva fe en l’internacionalisme de la classe obrera, enfrontar els proletaris dels pa\u00efsos estrangers amb els seus germans alemanys, fraccionar l’onada revolucion\u00e0ria per finalment arriba a estrangular-la\u00bb.<\/p>\n

Al Pac\u00edfic, les bombes at\u00f2miques sobre Jap\u00f3 \u2013la derrota de les quals estava clara des de la batalla de Midway, el juny de 1942- havien de deixar clara la futura hegemonia pol\u00edtica, econ\u00f2mica i militar dels EUA sobre \u00c0sia.<\/p>\n

Els bombardejos no van ser considerats crims de guerra<\/h4>\n

Leo Szilard, un f\u00edsic que va tenir una important participaci\u00f3 en el projecte Manhattan, va escriure el seg\u00fcent: \u00abimaginem que Alemanya hagu\u00e9s fabricat dues bombes (…) i que n’hagu\u00e9s llan\u00e7at una, diguem-ne, sobre Rochester i una altra sobre Buffalo, per\u00f2 que hagu\u00e9s perdut la guerra. Pot alg\u00fa dubtar que haur\u00edem qualificat aquests bombardejos sobre ciutats com crims de guerra i que haur\u00edem condemnat a mort a Nuremberg els alemanys responsables d’aquest crim i els haur\u00edem estalviat?\u00bb<\/p>\n

En efecte, en els judicis de Nuremberg, cap jerarca nazi va ser jutjat pels bombardejos de la poblaci\u00f3 civil a Anglaterra Com fer-ho sense portar a judici Bomber Harris, i els responsables dels bombardejos de T\u00f2quio, d’Hiroshima, de Nagasaki? En les seves mem\u00f2ries, Taylor, acusador principal en el judici de Nuremberg, explica \u00abl’acta d’acusaci\u00f3 no inclo\u00efa cap c\u00e0rrec pels bombardejos aeris il\u00b7l\u00edcits, imputables a G\u00f6ring i als acusats en general. (…) els grans raids aeris que havien aixafat les ciutats durant la guerra -Hamburg, Berl\u00edn, Dresde, T\u00f2quio, Hiroshima i Nagasaki- van ser obra de Gran Bretanya i els Estats Units, i l’acusaci\u00f3 havia sens dubte evitar posar en evid\u00e8ncia els precedents atacs alemanys, que, per destructius que fossin, no passaven de ser una bagatel\u00b7la en comparaci\u00f3\u00bb.
\nNo \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 del passat<\/p>\n

Avui a Ucra\u00efna assistim a una destrucci\u00f3 monstruosa de les forces productives comen\u00e7ant per cents de milers de joves ucra\u00efnesos i russos. Es porta a tota una generaci\u00f3 a l’escorxador en defensa de la suposada sobirania d’Ucra\u00efna d’una banda o la defensa de la p\u00e0tria russa d’un altre. M\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 d’Ucra\u00efna, comptant des del 1990, ha emigrat, a la qual cosa se sumen milers que han fugit de la llevantada, com han fet, segons algunes fonts, al voltant de tres milions de joves russos. Una trag\u00e8dia que succeeix sota el silenci gaireb\u00e9 complet dels mitjans de comunicaci\u00f3 \u00abindependents i democr\u00e0tics\u00bb.<\/p>\n

La lluita pel control del mercat mundial de cereals (a prop\u00f2sit, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la guerra Ucra\u00efna aquest any ha passat de produir 100 milions de tones de cereals a 53), i de l’energia, exigeix en la l\u00f2gica capitalista destruir un sector de la poblaci\u00f3 i els mitjans de producci\u00f3.<\/p>\n

El significat profund de la campanya ALT A LA GUERRA, CESSAMENT EL FOC SENSE CONDICIONS, A BAIX LA GUERRA SOCIAL \u00e9s enfrontar-se a la barb\u00e0rie capitalista. Tota organitzaci\u00f3 que es diu defensora dels drets dels treballadors i els pobles ha de prendre opci\u00f3: o amb la defensa de la Humanitat o amb la guerra, les despeses militars; en suma, la barb\u00e0rie.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Descarrega el PDF d’aquesta carta setmanal Veure en castell\u00e1 El 6 i 9 d’agost es compleix el 78\u00e8 aniversari del llan\u00e7ament de les bombes at\u00f2miques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki per part dels EUA d’Am\u00e8rica. Bombes que, segons les estimacions actuals, a finals de 1945, havien matat 166.000 persones a Hiroshima i 80.000 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-7745","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7745","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7745"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7745\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7752,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7745\/revisions\/7752"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7745"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7745"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7745"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}