<\/span>Liebknecht seria l’\u00fanic diputat a oposar-s’hi. La mateixa l\u00ednia que l’SPD segueixen la majoria de partits de la Internacional. El mar\u00e7 de 1919, a la calor de la Revoluci\u00f3 russa, es constitueix la III Internacional, amb la destacada participaci\u00f3 de Lenin i Trotsky.<\/p>\nAl Manifest, Marx ja consigna el car\u00e0cter internacional de la lluita de classes, encara que adopti formes nacionals. D’aqu\u00ed es deriva la necessitat d’un agrupament pol\u00edtic de la classe treballadora que vagi m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres nacionals, una Internacional, un partit obrer mundial. Aquesta necessitat era especialment acusant el 1938, en un context presidit perqu\u00e8, sense haver sortit a penes de l’anomenada crisi del 29, la pugna interimperialista pel mercat mundial condu\u00efa a una nova guerra de car\u00e0cter mundial. \u00c9s a dir, cada burgesia s’aprestava a intentar alinear amb els seus interessos el moviment obrer del seu pa\u00eds, orientant-lo cap al sinistre carrer\u00f3 de la uni\u00f3 sagrada, per enfrontar a mort, literalment, la classe treballadora de cada pa\u00eds amb la classe treballadora d’altres pa\u00efsos. Davant d’aix\u00f2, el 1938 podia cobrir la III Internacional l’acuciant necessitat de la classe obrera d’oposar-se a la guerra i de lluitar pels seus drets que, llavors com ara, s\u00f3n dues cares de la mateixa moneda?<\/p>\n
La resposta \u00e9s clara a la llum dels fets: l’estalinitzaci\u00f3 de la III Internacional li impedia defensar els interessos de la classe treballadora i, partint del combat contra la guerra, lluitar per la superaci\u00f3 del capitalisme, per obrir el cam\u00ed del socialisme a trav\u00e9s d’una ruptura revolucion\u00e0ria. S’havia verificat ja que l’esl\u00f2gan del \u00absocialisme en un sol pa\u00eds\u00bb, abra\u00e7at per Stalin des del 1925, consistia en realitat en una col\u00b7laboraci\u00f3 per passiva i per activa amb les pot\u00e8ncies imperialistes i, per tant, contra la revoluci\u00f3. Com es va veure en la seva responsabilitat en les derrotes de la Revoluci\u00f3 xinesa el 1927, de la classe obrera alemanya culminada el 1933 i de la Revoluci\u00f3 espanyola el 1936-39.<\/p>\n
El 1938, el capitalisme portava a una sistem\u00e0tica destrucci\u00f3 de forces productives i la classe treballadora mancava de la representaci\u00f3 pol\u00edtica que li serv\u00eds d’instrument en la seva lluita: \u00abla situaci\u00f3 pol\u00edtica mundial del moment es caracteritza, davant de tot, per la crisi hist\u00f2rica de la direcci\u00f3 del proletariat. La premissa econ\u00f2mica de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria ha arribat fa molt de temps al punt m\u00e9s alt que li sigui donat assolir el capitalisme. Les forces productives de la humanitat han cessat de cr\u00e9ixer<\/i>\u00ab. \u00c9s l’ inici del Programa de Transici\u00f3, document program\u00e0tic fundacional de la IV Internacional.<\/p>\nEl capital, en l’actualitat, ofereix una cosa diferent que el 1938? Pand\u00e8mia, inflaci\u00f3, guerra…<\/b><\/h3>\n
El 2012, cinc anys despr\u00e9s de l’esclat de la crisi el 2007, a la declaraci\u00f3 de Mario Draghi, president llavors del Banc Central Europeu, de fer \u00abtot el que sigui necessari per preservar l’euro\u00bb, se li va atribuir no nom\u00e9s la salvaci\u00f3 de la moneda, sin\u00f3 ser el punt d’inflexi\u00f3 per a la sortida de la crisi. En els anys seg\u00fcents va anar quallant la idea, promoguda des de les institucions del capital, que la crisi havia quedat enrere. No obstant aix\u00f2, des del 2018 l’FMI alertava de \u00abn\u00favols a l’horitz\u00f3\u00bb. \u00c9s a dir, reconeixia, impl\u00edcitament, la situaci\u00f3 de crisi cr\u00f2nica que pateix el capitalisme, lligada a la llei del descens tendencial de la seva for\u00e7a motora, la rendibilitat, la taxa de guany; una tend\u00e8ncia que es pot contrarestar, per\u00f2 cada vegada amb m\u00e9s dificultats i, en tot cas, augmentant l’explotaci\u00f3 laboral, \u00e9s a dir, atacant les condicions de vida de la classe treballadora.<\/p>\n
L’OMS reconeix que, nom\u00e9s el 2020 i el 2021, les persones mortes per covid-19 van assolir la xifra de 14,9 milions i l’FMI que el producte mundial va caure un 3,3% el 2020. La pand\u00e8mia, que \u00e9s l’impacte social del virus, va oc\u00f3rrer aix\u00ed perqu\u00e8 la pol\u00edtica que exigeix el capital financer va atacar la sanitat p\u00fablica, per desvaloritzar la for\u00e7a de treball, tamb\u00e9 a trav\u00e9s de la reducci\u00f3 d’aquest salari, i buscant proveir de nous espais de mercat el capital.<\/p>\n
En els \u00faltims mesos, irromp de nou la inflaci\u00f3, la principal conseq\u00fc\u00e8ncia de la qual \u00e9s la reducci\u00f3 del poder adquisitiu de la classe treballadora i, per tant, l’empitjorament de les seves condicions de vida (tret que el salari nominal creixi almenys el mateix que els preus, cosa que dep\u00e8n de la lluita que la classe desplegui). Segons l’OCDE, entre el 2021 i el 2022, els salaris van caure en termes reals en 35 dels 38 pa\u00efsos. A m\u00e9s, les \u00abpol\u00edtiques antiinflacion\u00e0ries\u00bb que s’imposen, pujant els tipus d’inter\u00e8s, agreugen encara m\u00e9s la situaci\u00f3.<\/p>\n
I des de febrer de 2022, la guerra contra el poble ucra\u00efn\u00e8s (i contra el rus i contra tots els pobles del m\u00f3n): \u00abla despesa militar mundial total va augmentar un 3,7% en termes reals el 2022, fins a assolir un nou m\u00e0xim de 2,24 bilions de d\u00f2lars\u00bb. Darrere de cadascun dels dos b\u00e0ndols es troben els respectius grups de propietaris capitalistes, els privilegis dels quals tenen com una altra cara els patiments de la majoria de la poblaci\u00f3, la que viu de la seva feina. Al servei dels capitalistes es disposen plenament els respectius Estats: el rus per als oligarques russos que parasiten les riqueses del pa\u00eds; l’estatunidenc per als capitalistes d’all\u00e0 amb les seves multinacionals, igualment par\u00e0sites, amb l’afegit que la seva maquin\u00e0ria imperialista li permet disciplinar al seu servei a la majoria dels altres Estats, inclosos en particular els de la UE.<\/p>\n
… \u00e9s una sort de crisi cr\u00f2nica del capitalisme<\/b><\/h3>\n
Com caracteritzar la situaci\u00f3? \u00c9s la barb\u00e0rie, que ja est\u00e0 en curs, de manera que el vell dilema \u00absocialisme o barb\u00e0rie\u00bb, m\u00e9s aviat adopta avui la forma de \u00absocialisme o m\u00e9s barb\u00e0rie\u00bb, m\u00e9s aprofundiment en la barb\u00e0rie que ja est\u00e0 instal\u00b7lant-se.<\/p>\n
Segons els portaveus del capital, sempre hi hauria un \u00abfactor extern\u00bb causant dels problemes econ\u00f2mics, per tant aliens al propi capitalisme. Qu\u00e8 hi ha darrere de la successi\u00f3 de crisi a les quals no segueixen per\u00edodes expansius? En la seva traject\u00f2ria hist\u00f2rica, el capitalisme va arribar al seu estadi imperialista, la concreci\u00f3 \u00faltima del qual s\u00f3n les tensions cada vegada m\u00e9s grans sobre les forces productives fins a la seva destrucci\u00f3, cada vegada m\u00e9s sistematitzada. \u00c9s la crisi cr\u00f2nica del capitalisme.<\/p>\n
El capitalisme no \u00e9s reformable perqu\u00e8 els seus problemes els provoquen les pr\u00f2pies lleis que el regeixen. Unes lleis que el porten inexorablement a una traject\u00f2ria cada vegada m\u00e9s contradict\u00f2ria, que provoca una destrucci\u00f3 econ\u00f2mica i regressi\u00f3 social incompatibles amb la preservaci\u00f3 de les conquestes democr\u00e0tiques.<\/p>\n
Segons dades d’Oxfam, \u00abdurant la pand\u00e8mia, ha sorgit de mitjana un nou milionari al m\u00f3n cada 30 hores. L’altra cara d’aquesta realitat \u00e9s que, en el mateix temps que es necessita de mitjana perqu\u00e8 sorgeixi un nou milionari, un mili\u00f3 de persones podrien veure’s arrossegades a la pobresa<\/i>\u00ab. Alguna cosa imprevista? En absolut. Ho va detectar i formular Marx fa ja cent cinquanta-sis anys, a El capital, com a Llei general de l’acumulaci\u00f3 capitalista, \u00abque produeix una acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria proporcionada a l’acumulaci\u00f3 de capital<\/i>\u00bb (Marx, 1867: 805). Ja que \u00abl’acumulaci\u00f3 de riquesa en un pol \u00e9s al mateix temps, doncs, acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria, tempestes de treball, esclavitud, ignor\u00e0ncia, embrutiment i degradaci\u00f3 moral en el pol oposat, aix\u00f2 \u00e9s, on es troba la classe que produeix el seu propi producte com a capital<\/i>\u00bb (ibidem<\/i>). \u00c9s a dir, la superviv\u00e8ncia del capitalisme provoca patiment en capes cada vegada m\u00e9s \u00e0mplies de la societat.<\/p>\n\u00abContra l’oportunisme i el revisionisme sense principis, contra el sectarisme\u00bb: per una aut\u00e8ntica representaci\u00f3 pol\u00edtica de la classe treballadora<\/b><\/h3>\n
Sense organitzaci\u00f3 no hi ha sortida per a la majoria de la poblaci\u00f3, que \u00e9s la classe treballadora. El 1938 els grans corrents del moviment obrer col\u00b7laboraven, cadascuna a la seva manera, amb l’imperialisme. Sens dubte el factor determinant per trobar la sortida positiva al desastre mundial que representa la superviv\u00e8ncia del sistema de producci\u00f3 capitalista \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 de l’ organitzaci\u00f3. Assistim alhora a una brutal crisi de descomposici\u00f3 pol\u00edtica de les organitzacions que es reclamen de la classe obrera, en particular per la seva submissi\u00f3 a la pol\u00edtica de guerra de l’imperialisme. A l\u2019escalf de la resist\u00e8ncia de les masses des del Per\u00fa a Palestina i passant per Europa, es constitueixen forces, tend\u00e8ncies militants que busquen la l\u00ednia del combat intransigent contra el capital, les seves institucions i els governs al seu servei. La IV internacional, amb les seves seccions que preparen el seu Congr\u00e9s Mundial per al desembre, busca participar i integrar-se plenament en la via de la resist\u00e8ncia, de l’acci\u00f3 contra la guerra, contra la guerra social. Amb el conjunt de la classe obrera, la dona treballadora, la joventut, la poblaci\u00f3 immigrant, els pobles que lluiten per la seva sobirania.<\/span><\/p>\nPer\u00f2 no n’hi ha prou amb aix\u00f2, \u00e9s necess\u00e0ria la seva organitzaci\u00f3, per constituir una aut\u00e8ntica representaci\u00f3 pol\u00edtica de la classe treballadora i, per tant, independent de tot comprom\u00eds amb les institucions del capital, inclosos els seus Estats. L’\u00fanic comprom\u00eds pot ser amb les reivindicacions, com tan b\u00e9 encarna la consigna del moviment en defensa del sistema p\u00fablic de pensions: \u00abgoverni qui governi, les pensions es defensen!\u00bb. Per aix\u00f2 combatem contra la guerra i contra tots i cadascun dels atacs a les conquestes obreres i democr\u00e0tiques arrencades en decennis i decennis de lluita.<\/p>\n
Els problemes no es poden resoldre sota el capitalisme, per\u00f2 aix\u00f2 no significa que no es puguin resoldre. L’aspiraci\u00f3 de la classe treballadora a una vida digna, d’ acord amb la productivitat del seu treball, \u00e9s una aspiraci\u00f3 leg\u00edtima. L’obstacle \u00e9s el capitalisme i, per tant, el cam\u00ed per resoldre els problemes \u00e9s di\u00e0fan: l’organitzaci\u00f3 dels qui vivim de la nostra feina per lluitar, incondicionalment i per tant fins al final, per aquesta leg\u00edtima aspiraci\u00f3, fins al final i caigui el que caigui. El que de facto <\/i>haur\u00e0 de suposar, indefectiblement, la ruptura amb el capitalisme per a la seva superaci\u00f3 per un ordre social sa. Aquesta \u00e9s la bandera de la IV Internacional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Carta Setmanal 952 per descarregar en PDF A 85 anys de la creaci\u00f3 de la IV Internacional i 83 anys de l’assassinat de Trotsky: la necessitat de l’ organitzaci\u00f3 pol\u00edtica independent de la classe treballadora El 3 de setembre de 1938 es va fundar la IV Internacional a la localitat francesa de P\u00e9rigny, pr\u00f2xima […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1179,566],"class_list":["post-7754","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-independencia-politica","tag-iv-internacional"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7754","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7754"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7754\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7768,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7754\/revisions\/7768"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7754"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7754"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-content\/uploads\/2023\/08\/Carta_952_cuarta_cat-212x300.jpg\")
<\/a>El 3 de setembre de 1938 es va fundar la IV Internacional a la localitat francesa de P\u00e9rigny, pr\u00f2xima a Par\u00eds. Menys de dos anys despr\u00e9s, el 20 d’agost de 1940, un agent estalinista va atemptar mortalment contra Trotsky, qui va morir l’endem\u00e0. Entre mitjanes, l’1 de setembre de 1939 s’inicia la Segona Guerra Mundial, nou dies despr\u00e9s de l’ignomini\u00f3s pacte entre Hitler i Stalin.<\/p>\n