{"id":7773,"date":"2023-08-21T19:45:56","date_gmt":"2023-08-21T17:45:56","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7773"},"modified":"2023-08-21T19:45:56","modified_gmt":"2023-08-21T17:45:56","slug":"despres-de-leleccio-de-la-mesa-del-congres-ara-que","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/despres-de-leleccio-de-la-mesa-del-congres-ara-que\/","title":{"rendered":"Despr\u00e9s de l’elecci\u00f3 de la mesa del Congr\u00e9s. Ara, qu\u00e8?"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 953 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>La derrota dels franquistes el dijous 17 d’agost al Congr\u00e9s dels Diputats obre, sens dubte, noves perspectives. La direcci\u00f3 del PSOE va aconseguir un acord, despr\u00e9s d’una intensa negociaci\u00f3, amb totes les organitzacions que es reclamen de la sobirania de Catalunya i el Pa\u00eds Basc, i fins i tot, de la seva independ\u00e8ncia. Fins a Junts de Puigdemont, que es presentava gaireb\u00e9 com un partit antisistema, ha acceptat un acord que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, significa \u00abparticipar en la governabilitat de l’Estat\u00bb<\/p>\n

S’obre un futur d’inestabilitat i crisi<\/b><\/h3>\n

Acord que, no obstant \u2013si es prolonga en un acord d’investidura\u2013, obre la via a una situaci\u00f3 d’extrema inestabilitat parlament\u00e0ria. Perqu\u00e8 t\u00e9 un preu que \u00e9s molt dif\u00edcil d’acceptar per part de les institucions centrals d’aquest Estat, que \u2013no oblidem\u2013 s\u00f3n institucions heretades del franquisme i modelades per impedir tot aven\u00e7 en drets socials i en la satisfacci\u00f3 dels drets dels pobles. Institucions que han actuat per intentar impedir aquest escorcoll (aqu\u00ed hi ha l’ins\u00f2lit pronunciament de sala de vacances del Tribunal Constitucional contra el recurs de Puigdemont, primera vegada en 10 anys que un assumpte d’aquest calibre \u00e9s resolt d’urg\u00e8ncia en lloc d’abocar-se al ple del Tribunal). I que continuaran actuant, en contra dels drets democr\u00e0tics m\u00e9s elementals, \u00e9s a dir, del dret d’autodeterminaci\u00f3 i els drets dels treballadors.<\/p>\n

La paradoxa que determina la inestabilitat pol\u00edtica \u00e9s el fet que ha estat el vot dels pobles catal\u00e0 i basc el que ha inclinat la balan\u00e7a contra la vict\u00f2ria que acariciaven els franquistes del PP i Vox. La lluita dels pobles pels seus drets es va manifestar en l’esc\u00e0s nombre d’escons catalans i bascos que van aconseguir els partits franquistes i, de manera deformada, en el vot a partits \u00abnacionalistes\u00bb que diuen representar el combat pels drets d’aquests pobles. I, tanmateix, el r\u00e8gim de la Monarquia establert en la constituci\u00f3 del 1978 no pot respondre a les aspiracions d’aquests pobles.<\/p>\n

Els parlaments auton\u00f2mics, creats com a institucions de la Monarquia contra els drets dels pobles i elements de divisi\u00f3 dels treballadors i d’enfrontament entre els pobles, contribueixen a aguditzar la crisi mentre s\u00f3n utilitzats pels franquistes per combatre un govern \u00abprogressista\u00bb -que consideren il\u00b7leg\u00edtim-, tal com ha insinuat Feij\u00f3o i hem vist fer a Isabel D\u00edaz Ayuso aquesta legislatura.<\/p>\n

Aquest Estat continua sent presidit pel monarca Borb\u00f3, hereu de la dinastia que va imposar el decret de Nova Planta que va acabar amb les institucions de Catalunya, Arag\u00f3, Val\u00e8ncia i Mallorca, hereu de la Restauraci\u00f3 canovista que va acabar amb la Primera Rep\u00fablica i que tamb\u00e9 va liquidar la foralitat als territoris bascos -institucions i drets recuperats parcialment amb la II Rep\u00fablica-,  <\/span>i hereu del r\u00e8gim del dictador Franco que va arrasar a sang i foc els drets nacionals. Un Estat centralista, una pres\u00f3 de pobles en benefici combinat de les prerrogatives pr\u00f2pies de l’ex\u00e8rcit, l’aparell policial i repressiu, la judicatura, l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica i tamb\u00e9 dels interessos del capital, de totes les fraccions de la gran burgesia que necessiten d’aquest Estat i de les seves institucions per assegurar l’explotaci\u00f3 de la classe obrera,  <\/span>els ping\u00fces beneficis que aix\u00f2 reporta i que intenta quotidianament anul\u00b7lar els drets que la classe treballadora conquereixi despr\u00e9s de la mort de Franco. Un govern que respecti el marc d’aquestes institucions no podr\u00e0 donar satisfacci\u00f3 a les demandes dels pobles catal\u00e0, basc, gallec, etc. I qualsevol pas, per t\u00edmid que sigui, que vagi a donar per intentar-ho s’ha d’enfrontar al bloqueig d’aquestes institucions, amb el poder judicial al cap acompanyat de les policies i amb els militars de moment a l’ombra.<\/p>\n

El manteniment d’una bona part de les reformes laborals de Zapatero i Rajoy ens recorda que les institucions de l’Estat no s\u00f3n neutres i combaten dia a dia contra tota concessi\u00f3, al marge fins i tot de la voluntat del govern. Aquests darrers anys ho han demostrat de nou, el govern de coalici\u00f3 ha cedit en bona mesura a les exig\u00e8ncies del capital, de la patronal, de la CEOE, recolzades per les institucions del r\u00e8gim, incloses les auton\u00f2miques:<\/p>\n

Com S\u00edsif amb la seva pedra, els partits que es reclamen dels treballadors i dels pobles s’enfronten, una i altra vegada, a la incompatibilitat entre la Monarquia i les institucions de la mateixa, i les conquestes socials i reivindicacions democr\u00e0tiques i nacionals.<\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que els Acords que van portar a la formaci\u00f3 de la presid\u00e8ncia del Congr\u00e9s amb Armengol al cap, sense que sigui gens definitiu, reflecteixen una situaci\u00f3 de crisi del r\u00e8gim, i s\u00f3n ressentits per les institucions franquistes i pels seus portaveus com una fissura, una esquerda per la qual poden colar-se les reivindicacions de la majoria.<\/p>\n

Observem alguns detalls<\/b><\/h3>\n

En primer lloc, la definici\u00f3 com a lleng\u00fces cooficials del catal\u00e0, l’euskera i el gallec, fins ara considerades, de fet, com a \u00ablleng\u00fces regionals\u00bb. Aquest \u00e9s un dret elemental. La formaci\u00f3 d’una comissi\u00f3 sobre el cas d’espionatge Pegasus, que t\u00e9 com a v\u00edctimes no nom\u00e9s dirigents independentistes sin\u00f3 el mateix Pedro S\u00e1nchez, i que amena\u00e7a d’exposar els maneigs de les \u00abclavegueres (franquistes) de l’Estat\u00bb.<\/p>\n

Una altra comissi\u00f3 d’investigaci\u00f3 sobre els atemptats del 17 d’agost 2017 a la Rambla de Barcelona. A sis anys vista l’enquesta est\u00e0 \u00abparalitzada\u00bb i les v\u00edctimes abandonades a la seva sort, mentre es confirma que el principal ordidor dels atemptats estava en n\u00f2mina dels serveis secrets.<\/p>\n

I la q\u00fcesti\u00f3 sens dubte m\u00e9s transcendent, la \u00abdesjudicialitzaci\u00f3\u00bb del Proc\u00e8s<\/i>, o sigui l’abandonament de totes les persecucions judicials contra els 4200 catalans possibles acusats dels quals es calcula que uns 700 podrien ser jutjats. En aquest lot s’inclou els que van organitzar el refer\u00e8ndum de l’1 d’octubre 2017 i els centenars de ciutadans, la majoria joves, que van participar i\/o van ser detinguts en les multitudin\u00e0ries manifestacions de la setmana del 14 d’octubre del 2019 en resposta a la sent\u00e8ncia que condemnava a uns 100 anys nos dirigents catalans. Van ser manifestacions del poble sencer contra les institucions que venen de la dictadura i el r\u00e8gim mon\u00e0rquic que les perpetua.<\/p>\n

Els portaveus franquistes han posat el crit al cel, ja que aix\u00f2 significa una amnistia, i, per tant, el reconeixement que l’Estat \u00e9s repressor. Com deia l’editorial d’ABC<\/i> del 19 d’agost, seria \u00abadmetre que vivim en una societat no democr\u00e0tica\u00bb i es \u00abdesautoritza tot l’ordenament jur\u00eddic, els seus jutges i tribunals\u00bb<\/p>\n

I aquesta \u00e9s una de les claus de la q\u00fcesti\u00f3. Darrere d’una amnistia, encara que es presenti com a gr\u00e0cia o indult, pot estar en joc, de fet, tota la transici\u00f3 mon\u00e0rquica.<\/p>\n

No jutgem les intencions d’uns o altres, sin\u00f3 els fets.<\/p>\n

Com a partidaris que som de l’amnistia, perqu\u00e8 correspon a les necessitats dels treballadors i els pobles, a la necessitat d’acabar amb l’opressi\u00f3 i restablir relacions de fraternitat entre els pobles, el fet que aquesta q\u00fcesti\u00f3 s’estigui debatent ja \u00e9s un punt positiu. Cosa que no prejutja que al final hi hagi amnistia i que el govern en funcions o el nou govern \u2013si S\u00e1nchez aconsegueix formar-lo\u2013 no trobi alguna arg\u00facia legal.<\/p>\n

En tot cas, avui, la lluita per l’amnistia \u00e9s una cosa p\u00fablica, i a l’abast de la majoria.<\/p>\n

Cap a la investidura<\/b><\/h3>\n

Aconseguir per part de Pedro S\u00e1nchez un acord d’investidura exigeix un exercici d’equilibrisme de gran amplitud:<\/p>\n

Com conciliar la defensa de la Unitat de l’Estat, i de la Monarquia, i respondre alhora a les exig\u00e8ncies dels treballadors i els pobles? \u00c9s evident, i els portaveus m\u00e9s preclars del capital aix\u00ed ho comprenen, que el govern del PSOE amb Sumar \u00e9s l’\u00fanic que pot intentar conciliar aquesta contradicci\u00f3, mantenir la Monarquia i apaivagar els treballadors i els pobles. Per\u00f2, per molts malabarismes pol\u00edtics que Pedro S\u00e1nchez i Yolanda D\u00edaz puguin fer, aquesta contradicci\u00f3 nom\u00e9s t\u00e9 una sortida democr\u00e0tica: la Rep\u00fablica, rep\u00fablica del poble i basada en la llibertat dels pobles<\/p>\n

I aix\u00f2 \u00e9s el que se situa avui com el debat p\u00fablic, per tant com la bandera que pot forjar l’Alian\u00e7a dels Treballadors i els Pobles.<\/p>\n

I aix\u00f2 \u00e9s el que tots temen, d’una banda els franquistes, les institucions de l’Estat, el rei que segons l’article 99 de la constituci\u00f3 ha de \u00abdecidir\u00bb qui pot intentar formar govern (despr\u00e9s de consultar la setmana vinent a tots els grups parlamentaris).<\/p>\n

El proc\u00e9s pol\u00edtic obert \u00e9s impregnat d’una extrema incertesa: la paradoxa que, vivint en un R\u00e8gim que no \u00e9s estrictament parlamentari, el que passa avui al Parlament \u00e9s essencial per salvar el r\u00e8gim, perqu\u00e8 el parlament, malgrat totes les dificultats que la situaci\u00f3 actual presenta, no deixa de ser una inst\u00e0ncia l’objectiu de la qual \u00e9s el consens entre els representants de les institucions franquistes (PP,  <\/span>VOX) els representants dels treballadors i els pobles. I aquests representants es troben en situaci\u00f3 en qu\u00e8 la majoria social est\u00e0 lluny de donar-los un suport incondicional; tot i que la situaci\u00f3 \u00e9s viscuda com d’alleujament, perqu\u00e8 la dreta no ha guanyat, per\u00f2 alhora \u00e9s de profunda desconfian\u00e7a cap als que es diuen els seus representants.<\/p>\n

Rebutjant les veus que diuen \u00abcom pitjor millor\u00bb. Combatem en el terreny de la lluita de classes, terreny natural per a la classe treballadora, perqu\u00e8 partint de la defensa irrestricta de les reivindicacions de la majoria (des de l’anul\u00b7laci\u00f3 completa de les reformes laborals l’exig\u00e8ncia d’Auditoria de la Seguretat social, l’abolici\u00f3 de la llei mordassa, contra l’augment del pressupost militar i pol\u00edtica bel\u00b7licista del govern…),  <\/span>juntament amb tots els que estan conven\u00e7uts que tota derrota dels franquistes per parcial que sigui nom\u00e9s pot redundar en benefici de la majoria.<\/p>\n

Un cam\u00ed que exigiria la formaci\u00f3 d’un govern que respongui a les reivindicacions i no cedeixi davant els poders f\u00e0ctics, com ha fet durant aquests anys el govern de coalici\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 953 per descarregar en PDF La derrota dels franquistes el dijous 17 d’agost al Congr\u00e9s dels Diputats obre, sens dubte, noves perspectives. La direcci\u00f3 del PSOE va aconseguir un acord, despr\u00e9s d’una intensa negociaci\u00f3, amb totes les organitzacions que es reclamen de la sobirania de Catalunya i el Pa\u00eds Basc, i fins i […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1148,187],"class_list":["post-7773","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-crisis-politica","tag-monarquia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7773","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7773"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7773\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7779,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7773\/revisions\/7779"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7773"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7773"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7773"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}