{"id":7786,"date":"2023-08-28T19:21:08","date_gmt":"2023-08-28T17:21:08","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7786"},"modified":"2023-08-28T19:21:08","modified_gmt":"2023-08-28T17:21:08","slug":"la-designacio-del-rei-els-franquistes-han-de-formar-govern","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-designacio-del-rei-els-franquistes-han-de-formar-govern\/","title":{"rendered":"La designaci\u00f3 del rei: els franquistes han de formar Govern"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 954 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

El\"\"<\/a> rei, utilitzant els poders que li atorga la Constituci\u00f3 del 78 -el seu article 99 en aquest cas- ha designat, contra la voluntat expressada a les urnes el 23J, a N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o perqu\u00e8 intenti ser investit president del Govern. Donava aix\u00ed un missatge clar: les institucions heretades del franquisme, amb la Corona al cap, volen impedir per tots els mitjans un govern que prengui mesures, per limitades que siguin, que suposin un alleujament per a l’opressi\u00f3 que pateixen els pobles d’Espanya o per a l’explotaci\u00f3 dels treballadors. L’editorial de l’ABC del 24 d’agost ho expressava aix\u00ed: \u00ab<\/span>una amnistia [als dirigents nacionalistes implicats en el refer\u00e8ndum de l’1-O] significaria la deslegitimaci\u00f3 formal del r\u00e8gim constitucional del 1978<\/i>\u00bb. F\u00e0cil establir la relaci\u00f3 amb el discurs de Felip VI del \u00aba por ellos\u00bb, realitzat el 3 d’octubre del 2017.<\/span><\/p>\n

En un comunicat de la Casa del Rei, aquest diu seguir \u00abel costum\u00bb que acaben d’inventar per a aquest cas de designar el \u00abcandidat del grup pol\u00edtic que ha obtingut el major nombre d’escons<\/i>\u00bb per designar Feij\u00f3o. En lloc de designar el que tingui m\u00e9s compromisos de vot de diputats. Els l\u00edders pol\u00edtics, comen\u00e7ant pel mateix Pedro S\u00e1nchez, declaren el seu \u00abrespecte absolut a les decisions del rei<\/i>\u00bb i Francina Armengol, presidenta de la Cambra dels Diputats, ha fixat el debat d’investidura el 26 de setembre, regalant arbitr\u00e0riament a N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o el temps que necessita per mirar de guanyar els suports que no t\u00e9; d’altres es feliciten pel que qualifiquen d’un acte de \u00abnormalitat i responsabilitat institucional<\/i>\u00bb i fins i tot n’hi ha que critiquen la rapidesa de la decisi\u00f3 real o afirmen que Felip VI s’ha excedit en les seves funcions. Per\u00f2 no estem en un r\u00e8gim parlamentari, el parlament no t\u00e9 la sobirania, el poder (per aix\u00ed dir-ho) de proposar al president del Govern: \u00e9s el rei qui exercint els poders que li d\u00f3na la Constituci\u00f3 decideix qui \u00e9s candidat a president del Govern. La Monarquia mostra aix\u00ed el seu veritable rostre. En realitat, del que es tracta \u00e9s de la incompatibilitat entre democr\u00e0cia i franquisme-Monarquia.<\/p>\n

El rei ha donat un suport i un temps preciosos a Feij\u00f3o per maniobrar, per intentar comprar el vot favorable o l’abstenci\u00f3 del PNV, dels diputats de Junts o d’algun \u00absocialista\u00bb amb la possible ajuda d’algun comissari europeu o d’algun exiliat que preferiria un govern del PP a un del PSOE i Sumar,  <\/span>amb suport dels grups nacionalistes. Fins i tot, per qu\u00e8 no?, un govern del PP amb el suport o la participaci\u00f3 del PSOE en nom de la seva responsabilitat i de la seva vocaci\u00f3 de \u00abpartit d’Estat\u00bb. Aix\u00f2 sembla poc probable; encara que tot ens sembli possible. En contradicci\u00f3 amb l’anterior, el PSOE i Sumar han perm\u00e8s formar grup parlamentari a Junts i a ERC. Tot dep\u00e8n, a cert termini, de la resposta que donin els treballadors i els pobles d’Espanya, amb les seves organitzacions, a les exig\u00e8ncies de les institucions franquistes, incompatibles amb l’exercici de les llibertats democr\u00e0tiques.<\/p>\n

El rei \u00e9s \u00abinviolable\u00bb i \u00abirresponsable\u00bb, tant dels seus actes pol\u00edtics com dels privats, (article 56) i Cap de les Forces Armades (article 62). Amb els privilegis que la Constituci\u00f3 del 78 li atorga, el rei \u00e9s la clau de volta de l’Estat, i ha decidit donar un cop de m\u00e0 en apostar per un govern dels franquistes contra la voluntat de la majoria, segons l’expressat en les eleccions del 23J. Salvant les dist\u00e0ncies, igual que fes el seu besavi Alfons XIII el 1923, un altre exemple de la corrupci\u00f3 dels Borbons i de l’Estat Mon\u00e0rquic, en avalar la dictadura de Miguel Primo de Rivera, que va provocar com a resposta la proclamaci\u00f3 de la II Rep\u00fablica 8 anys despr\u00e9s, Felip VI es decanta obertament per la reacci\u00f3 franquista (PP i Vox),  <\/span>tot i sabent que no tenen els vots suficients per formar Govern.<\/p>\n

On pot abocar el frac\u00e0s dels franquistes en el seu empeny per formar Govern contra les aspiracions de la majoria? El que \u00e9s segur \u00e9s que les institucions heretades del franquisme, la Corona al capdavant, amb els partits franquistes tractaran d’impedir per tots els mitjans un Govern que proclami l’amnistia dels presos pol\u00edtics catalans, que inscrigui en el seu programa la satisfacci\u00f3 de l’aspiraci\u00f3 a la llibertat i a la sobirania dels pobles d’Espanya. En aquest sentit cal interpretar l’actuaci\u00f3 de la Sala de Vacances del Tribunal Suprem en rebutjar, en contra del criteri de la Fiscalia, la petici\u00f3 del PSOE de revisar els m\u00e9s de 30.000 vots nuls obtinguts a Madrid en els passats comicis del 23J. No, la crisi pol\u00edtica i institucional no es tanca, fa passos endavant cada vegada m\u00e9s atropellats, menys controlats. Tot indica que es prepara un xoc, que anem a l’enfrontament.<\/p>\n

Aquestes pr\u00f2ximes setmanes s\u00f3n crucials. Les institucions franquistes, instigades pel rei i per mitj\u00e0 del PP, faran tot el possible per aconseguir una majoria que els permeti governar, amb el benepl\u00e0cit del Parlament. Tot i que s\u00f3n conscients que per aconseguir o intentar aplicar les mesures que els exigeix el capital financer -\u00e9s a dir, un pla d’austeritat- necessiten l’acord de la direcci\u00f3 del PSOE, que \u00e9s el que pot intentar fer que els sindicats ho acceptin.<\/p>\n

Res d’aix\u00f2 no \u00e9s segur, per tant, s’obre un per\u00edode, que pot ser llarg, d’incertesa, un comp\u00e0s d’espera pol\u00edtic en qu\u00e8 ni tan sols unes noves eleccions el 14 de gener poden suposar una sortida per als interessos del capital i de les institucions heretades del franquisme, que consideren que tota mesura democr\u00e0tica seria atemptar la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia (com b\u00e9 recorda l’editorial de l’ABC citat m\u00e9s amunt).<\/p>\n

L’ inter\u00e8s dels treballadors i els pobles <\/b><\/h3>\n

Sens dubte cal aprofitar aquesta situaci\u00f3 d’incertesa per plantejar de forma decidida les reivindicacions pendents. \u00c9s l’hora de la ruptura amb la Monarquia, de la lluita per la Rep\u00fablica, una Rep\u00fablica que doni satisfacci\u00f3 a les reivindicacions i aspiracions de treballadors i pobles. Davant la Monarquia i les seves maniobres, la situaci\u00f3 de la classe obrera i dels pobles empitjora, es torna cada dia m\u00e9s insuportable. Les seves reivindicacions s\u00f3n clares:<\/p>\n

Alt a la guerra militar i social. Despeses militars per a escoles i hospitals.<\/p>\n

Un veritable treball i un veritable salari. Derogaci\u00f3 dels aspectes no derogats de les reformes laborals.<\/p>\n

Defensa del sistema p\u00fablic de pensions: auditoria dels comptes de la Seguretat Social, pujada de pensions i de salaris igual a la de l’ IPC.<\/p>\n

Alt a la privatitzaci\u00f3 de la sanitat i l’ educaci\u00f3 p\u00fabliques.<\/p>\n

Amnistia dels presos pol\u00edtics catalans, dret d’autodeterminaci\u00f3 dels pobles.<\/p>\n

Derogaci\u00f3 total i immediata de la llei mordassa.<\/p>\n

Alt a la vida cara: congelaci\u00f3 de preus, retallada de lloguers, expropiaci\u00f3 dels beneficis de bancs i multinacionals de l’energia.<\/p>\n

Es va acabar. Igualtat de g\u00e8neres en tots els \u00e0mbits de la vida p\u00fablica.<\/p>\n

\u00c9s urgent organitzar la m\u00e9s \u00e0mplia unitat de treballadors i organitzacions en la mobilitzaci\u00f3 per a la defensa de les reivindicacions. Ning\u00fa que es reclami dels drets dels treballadors i dels pobles pot defugir aquesta responsabilitat. Els dirigents que, per acci\u00f3 o omissi\u00f3 (o per respecte a les institucions heretades del franquisme), l’eludeixen o tractin d’impedir-la, no representen la majoria social.<\/p>\n

Immediatament, en les pr\u00f2ximes setmanes, es tracta de rellan\u00e7ar la campanya contra la guerra i en particular contra les despeses militars (quan s’anuncia una pr\u00f2rroga del pressupost).<\/p>\n

Es tracta de preparar a tots els nivells la marxa que les plataformes de pensionistes preparen per al 28 d’octubre.<\/p>\n

I alhora que els partits independentistes plantegen la necess\u00e0ria amnistia, plantejar la necessitat d’acabar amb tota la persecuci\u00f3 judicial, a l’empara de la llei mordassa, contra sindicalistes i treballadors. Aix\u00ed, a mitjans de setembre t\u00e9 lloc el judici contra els treballadors de TUBACEX.<\/p>\n

La incompatibilitat entre franquisme i democr\u00e0cia torna a apar\u00e8ixer, com es va plantejar despr\u00e9s de la mort de Franco. Per aix\u00f2 avui, i lligat al conjunt de reivindicacions dels treballadors i els pobles, la lluita per la Rep\u00fablica \u00e9s la via per unir forces contra el r\u00e8gim mon\u00e0rquic i els interessos del gran capital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 954 per descarregar en PDF El rei, utilitzant els poders que li atorga la Constituci\u00f3 del 78 -el seu article 99 en aquest cas- ha designat, contra la voluntat expressada a les urnes el 23J, a N\u00fa\u00f1ez Feij\u00f3o perqu\u00e8 intenti ser investit president del Govern. Donava aix\u00ed un missatge clar: les institucions heretades del […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1099,859,187],"class_list":["post-7786","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-republica","tag-democracia","tag-monarquia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7786","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7786"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7786\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7792,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7786\/revisions\/7792"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7786"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7786"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7786"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}