{"id":7811,"date":"2023-09-11T17:47:12","date_gmt":"2023-09-11T15:47:12","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7811"},"modified":"2023-09-11T17:47:12","modified_gmt":"2023-09-11T15:47:12","slug":"11-setembre-2023","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/11-setembre-2023\/","title":{"rendered":"11 setembre 2023, Per les reivindicacions, per l’Amnistia i la Llibertat!"},"content":{"rendered":"

Carta Semanal 955 en catal\u00e1n<\/a><\/h2>\n

Enmi\"\"<\/a>g del debat sobre la investidura, i en vig\u00edlies d’un nou 11 de setembre, la situaci\u00f3 pol\u00edtica interpel\u00b7la tot aquell que es reclami dels treballadors i els pobles a afirmar la vig\u00e8ncia de les aspiracions democr\u00e0tiques i socials del poble catal\u00e0, i convida igualment a reflexionar sobre quin \u00e9s el millor cam\u00ed per aconseguir-les.<\/span><\/p>\n

L’ANC crida a manifestar-se per \u00abprosseguir amb la confrontaci\u00f3 i l’embat\u00bb contra l’Estat, per\u00f2 interpel\u00b7lant nom\u00e9s els catalans, i m\u00e9s exactament, els que es reclamen del mandat de l’1 d’octubre. Mandat que, entre altres coses, no \u00e9s compartit en l’actualitat per la majoria dels catalans.<\/p>\n

Cal partir de l’experi\u00e8ncia: des de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional que anul\u00b7lava parts de l’Estatut catal\u00e0 votat pel parlament i les Corts, totes les mobilitzacions hagudes han mostrat sense cap dubte un poble en peu. Alhora, han quedat assenyalades les limitacions d’una mobilitzaci\u00f3 que pretenia aconseguir els seus objectius, per\u00f2 donant l’esquena als treballadors i pobles d’Espanya, i esperant el socors de Brussel\u00b7les, dels governs europeus i de les institucions del capital financer. Com si aquestes estiguessin a favor del dret dels pobles! Institucions i governs, que dit sigui de pas, estan embarcats en una guerra criminal a les ordres de Biden. D’una guerra que sagna els pobles ucra\u00efn\u00e8s i rus, i que est\u00e0 destruint els pressupostos socials, la ind\u00fastria, i els serveis p\u00fablics de tots els pa\u00efsos, en nom d’una boja carrera d’armaments.<\/p>\n

Avui, despr\u00e9s de la derrota electoral dels franquistes el 23 de juliol, i despr\u00e9s que el Rei acud\u00eds al rescat del PP, oferint-li la possibilitat d’organitzar qualsevol tipus de maniobra per impedir que s’expressi la voluntat de la majoria social, \u00e9s m\u00e9s necessari que mai aixecar una veritable alian\u00e7a de treballadors i pobles,  <\/span>\u00fanic mur, i el que ofereix m\u00e9s garanties, per frenar la dreta, sigui quina sigui la seva versi\u00f3. Alian\u00e7a que m\u00e9s enll\u00e0 de les combinacions i\/o interessos electorals, plantegi les reivindicacions democr\u00e0tiques i socials, l’amnistia en primer lloc.<\/p>\n

DAVANT UNA CONSTITUCI\u00d3 ANTIDEMOCR\u00c0TICA<\/h3>\n

\u00c9s un fet i els portaveus de la Monarquia ho repeteixen. Fa uns dies el diari ABC deia que \u00abl’amnistia \u00e9s incompatible amb la constituci\u00f3 del 78\u00bb. No \u00e9s per casualitat que el Rei, amb els poders que li dona la Constituci\u00f3 (article 99) fa tot el possible perqu\u00e8 es constitueixi un govern de franquistes. L’amnistia, com ja va oc\u00f3rrer el 1975-77, s’ha convertit en una reivindicaci\u00f3 democr\u00e0tica elemental. No \u00e9s que els \u00abnacionalistes\u00bb tinguin ara -per la conjuntura pol\u00edtica- la clau de la governabilitat d’Espanya: \u00e9s que no hi ha cap possibilitat d’avan\u00e7ar en drets i llibertats, no es pot parar a la dreta, a totes les dretes, sense el concurs de tots els treballadors i pobles d’Espanya. I molt menys, en contra de les seves aspiracions.<\/span><\/p>\n

Aquest 11 de setembre ha de ser un crit per l’amnistia i pel dret a decidir.<\/p>\n

Per\u00f2 alhora ha de ser una crida a tots els pobles d’Espanya, a tots els treballadors, per lluitar junts contra l’enemic com\u00fa: la Monarquia de les institucions heretades del franquisme (judicatura, alt comandament de l’ex\u00e8rcit, aparell repressiu) i del capital financer.<\/p>\n

En una situaci\u00f3 en qu\u00e8 la p\u00e8rdua del poder adquisitiu dels salaris \u00e9s creixent, aix\u00ed com la precaritzaci\u00f3 laboral, malgrat la reforma parcial de Yolanda Diaz, i en la qual el sistema p\u00fablic de pensions segueix amena\u00e7at i les lleis repressives com la llei mordassa segueix en peu. Conjuminar les reivindicacions dels pobles, com el catal\u00e0 i les reivindicacions socials i econ\u00f2miques de la majoria social \u00e9s una necessitat perempt\u00f2ria.<\/p>\n

Reprenent la tradici\u00f3 de la lluita antifranquista, de les mobilitzacions dels darrers anys, en particular dels milers i milers que van marxar sobre Barcelona el 19 d’octubre de 2019 contra la sent\u00e8ncia a nou dirigents catalans, aquest 11 de setembre ha de donar continu\u00eftat a aquestes exig\u00e8ncies.<\/p>\n

LES ESPASES SEGUEIXEN EN ALT<\/h3>\n

Res est\u00e0 decidit. La incertesa pol\u00edtica crida no nom\u00e9s a estar alerta sin\u00f3 a tensar les forces per aprofundir la derrota dels franquistes. Seria impensable que no hi hagu\u00e9s un acord per a una llei d’amnistia. Per\u00f2 res est\u00e0 assegurat, perqu\u00e8 sectors de l’aparell heretat del franquisme s’hi oposen fermament. Nom\u00e9s la mobilitzaci\u00f3 dels treballadors i pobles pot escampar el cam\u00ed.<\/p>\n

Tanmateix, les reivindicacions no es redueixen nom\u00e9s a l’amnistia o al dret a decidir. Defensar l’ensenyament i la sanitat, les pensions, els salaris, contra la carestia de la vida, forma part inseparable del combat pels drets democr\u00e0tics. I encara que s’oculti i no se’n parli, cal trencar amb el \u00abconsens\u00bb al voltant de la guerra i les despeses militars que comporta. M\u00e9s que mai, la consigna \u00abPressupostos militars per a escoles i hospitals\u00bb s’erigeix en l’\u00fanica resposta a la pol\u00edtica bel\u00b7licista que se’ns vol imposar.<\/p>\n

Tot partit o organitzaci\u00f3 que digui defensar els drets de la majoria social no pot seguir la pol\u00edtica de guerra imposada per Biden i els seus interessos que no tenen res a veure amb els interessos dels pobles.<\/p>\n

La lluita a Catalunya per l’amnistia i l’autodeterminaci\u00f3 apunta indiscutiblement al cor de la Monarquia hereva de Franco, i exigeix, per ser victoriosa, dirigir-se i teixir lla\u00e7os d’unitat amb els treballadors i la resta de pobles de l’Estat. Per marxar junts per la Rep\u00fablica, per la UNION LLIURE DE REPUBLIQUES SOBIRANES.<\/p>\n

Ha mort un camarada, ha mort un amic.<\/span><\/h1>\n

Mil records, mil viv\u00e8ncies comunes acudeixen en tropel rememorant un camarada i un amic.<\/p>\n

Mateo, per a tots nosaltres \u00abel Canari\u00bb, ens ha deixat. I ha mort com ha viscut, ser\u00e8, sencer, sense una queixa.<\/p>\n

No puc oblidar quan, expulsats de la LCR, per continuar sent internacionalistes ingressem al POSI l’abril de 1980. Quantes lluites comunes, quantes alegries i algunes penes.<\/p>\n

Perqu\u00e8 Mateo davant de tot estimava la vida, tot el que ella ens pot donar de maravell\u00f3s. \u00c9s per aix\u00f2 que era un revolucionari, un obrer, un internacionalista.<\/p>\n

Des de ben jove va treballar en la construcci\u00f3 com a pintor, desenes d’anys de dur treball. Coneguerem junts el que va significar la Transici\u00f3, aquesta trituradora de militants abnegats que volien convertir la mort de Franco en la vict\u00f2ria de la revoluci\u00f3, en la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica amb els drets dels pobles, com els del poble de Catalunya, causa que ell, originari d’Andalusia, va abra\u00e7ar amb la comprensi\u00f3 que \u00e9s la classe obrera la que pot determinar l’alliberament dels pobles. Mateo era un autodidacta, devorador de llibres, buscant sempre els arguments per al combat. Fins a l’\u00faltim moment va participar en les mobilitzacions de les plataformes de pensionistes.<\/p>\n

Alhora, Mateo tenia m\u00e9s passions. Potser menys coneguda: el \u00abcante jondo\u00bb, a ell li dec el meu gust per aquest art. I era dif\u00edcil fer-li cantar, de vegades ho vam aconseguir amb la fam\u00edlia i els camarades.<\/p>\n

A Mateo tothom l’apreciava, era dif\u00edcil no fer-ho, per la seva generositat, la seva disponibilitat, la seva honradesa… \u00e9s per aix\u00f2 que avui molts no nom\u00e9s estem tristos, sin\u00f3 que sabem que a partir d’ara ens trobem a faltar alguna cosa, alg\u00fa tan proper, tan noble.<\/p>\n

Ha mort acompanyat fins a l’\u00faltim moment pels seus camarades m\u00e9s propers, als quals vull agrair el seu esfor\u00e7 i retre homenatge, aix\u00ed com a la seva companya i camarada Maria \u00c1ngeles.<\/p>\n

Avui es prepara el pr\u00f2xim Congr\u00e9s de la Quarta internacional. Mateo sempre em preguntava per aix\u00f2, en la seva mem\u00f2ria tamb\u00e9 farem que sigui un \u00e8xit, per avan\u00e7ar en la conformaci\u00f3 de l’instrument per ajudar a alliberar la humanitat de les guerres, de l’opressi\u00f3 i l’explotaci\u00f3.<\/p>\n

La seva mem\u00f2ria hi ser\u00e0 sempre present.<\/p>\n

Que la terra et sigui lleu, Canario!<\/p>\n

\u00c1ngel Tubau  <\/span>3 de septiembre de 2023<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Semanal 955 en catal\u00e1n Enmig del debat sobre la investidura, i en vig\u00edlies d’un nou 11 de setembre, la situaci\u00f3 pol\u00edtica interpel\u00b7la tot aquell que es reclami dels treballadors i els pobles a afirmar la vig\u00e8ncia de les aspiracions democr\u00e0tiques i socials del poble catal\u00e0, i convida igualment a reflexionar sobre quin \u00e9s el […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[10,13,30],"class_list":["post-7811","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacion","tag-cataluna","tag-clase-obrera"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7811","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7811"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7811\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7818,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7811\/revisions\/7818"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7811"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7811"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7811"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}