{"id":7843,"date":"2023-09-23T01:21:08","date_gmt":"2023-09-22T23:21:08","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7843"},"modified":"2023-09-23T01:21:08","modified_gmt":"2023-09-22T23:21:08","slug":"lamnistia-defensa-els-drets-dels-treballadors-i-pobles-despanya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/lamnistia-defensa-els-drets-dels-treballadors-i-pobles-despanya\/","title":{"rendered":"L’amnistia defensa els drets dels treballadors i pobles d’Espanya"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 957 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Les mobilitzacions del poble de Catalunya el 2017 pel seu dret a decidir i les que vanseguir a la violenta repressi\u00f3 del refer\u00e8ndum de l’1 d’octubre, i al processament i condemna dels dirigents republicans catalans han deixat un llarg nombre de perseguits, exiliats i represaliats. Es calcula que m\u00e9s de 1.400 ciutadans i ciutadanes de Catalunya estan processats per aquests fets. \u00c9s la conseq\u00fc\u00e8ncia de la resposta de l’aparell judicial i policial al discurs de Felip VI el 3 d’octubre, on el Borb\u00f3 recordava que <\/span>\u00ab\u00e9s responsabilitat dels leg\u00edtims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional i el normal funcionament de les institucions, la vig\u00e8ncia de l’Estat de Dret i l’autogovern de Catalunya, basat en la Constituci\u00f3 i en el seu Estatut d’Autonomia\u00bb<\/i>. El que tots van interpretar com un simple missatge: \u00a1A por ellos!<\/span><\/p>\n

Pretendre construir un futur de progr\u00e9s, d’aven\u00e7os socials i de fraternitat entre els pobles sense acabar amb aquesta persecuci\u00f3 \u00e9s impossible. No hi pot haver ni soluci\u00f3 a la q\u00fcesti\u00f3 catalana ni democr\u00e0cia sobre la base de 1.400 presos o perseguits pol\u00edtics. Per aix\u00f2, la lluita per l’amnistia no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 \u00abdels catalans\u00bb, sin\u00f3 que incumbeix tots els treballadors i els pobles d’Espanya.<\/p>\n

Com va succeir el 1975-78.<\/p>\n

La lluita contra el franquisme i l’exig\u00e8ncia d’amnistia <\/b><\/h3>\n

Un dels crits un\u00e0nimes en els anys que van precedir la mort de Franco, i posteriorment, va ser l’exig\u00e8ncia d’amnistia. Tot el moviment obrer i democr\u00e0tic la va fer seva, en paral\u00b7lel a l’exig\u00e8ncia de responsabilitats pels crims del franquisme i el judici als culpables de la brutal repressi\u00f3 que va durar quaranta anys.<\/p>\n

La mobilitzaci\u00f3 empenyia tan fort que ja el govern Arias Navarro va haver de concedir un indult general el novembre de 1975, mesura que va tenir continu\u00eftat en el decret llei d’amnistia del primer govern Su\u00e1rez de juliol de 1976, ampliada posteriorment el mar\u00e7 de 1977, totes les quals van ser respostes amb una vaga general a Euskadi i majors mobilitzacions a tots els pobles. No obstant aix\u00f2, el 15 d’octubre de 1977, les Corts recent elegides van aprovar una llei d’Amnistia que va ser pactada pel Govern amb els diputats de les organitzacions obreres i nacionalistes i pretenia respondre al clamor popular. Amb limitacions, aquesta llei anul\u00b7lava les condemnes de sindicalistes i lluitadors antifranquistes. Tanmateix, en contra de l’exig\u00e8ncia de les masses de c\u00e0stig als franquistes, absolia els torturadors i assassins franquistes, els responsables de la brutal repressi\u00f3 que es va abatre sobretot el pa\u00eds a partir del 1936. Ni un sol manifestant antifranquista havia demanat el perd\u00f3 dels franquistes. Sense portar aquest nom, era la llei de Punt Final, per perdonar els crims del franquisme, a canvi de l’indult a condemnats per aquest, i en particular, i encara que no fos vist aix\u00ed pel conjunt del moviment obrer, a canvi de l’amnistia laboral. No es van revisar ni les sent\u00e8ncies dels consells de guerra ni les de l’infame Tribunal d’Ordre P\u00fablic i altres tribunals especials. I es va mantenir a cents de milers de represaliats enterrats en cunetes i fosses comunes.<\/p>\n

Van ser exclosos de l’amnistia, entre d’altres, els militars dem\u00f2crates de la UMD, l’expulsi\u00f3 de l’ex\u00e8rcit dels quals es va mantenir, per preservar la naturalesa d’aquest com l’ex\u00e8rcit del 18 de juliol.<\/p>\n

Una transici\u00f3 \u00abmod\u00e8lica\u00bb?<\/b><\/h3>\n

Naturalment, sense aquesta \u00abamnistia\u00bb, dif\u00edcilment hi hagu\u00e9s hagut els Pactes de la Moncloa d’octubre de 1977, ni el pacte constitucional que va donar lloc a la Constituci\u00f3 de 1978 i que va suposar el manteniment, sense cap depuraci\u00f3, de l’aparell judicial, militar i repressiu de la dictadura. .<\/p>\n

Constituci\u00f3, per tant, basada en el \u00abperd\u00f3\u00bb al franquisme, a mantenir la Corona, l’aparell repressivo-judicial, militar sencers. Retallava drets sindicals i negava el dret a decidir la Rep\u00fablica i el d’autodeterminaci\u00f3 que figuraven en els programes de TOTES les organitzacions i partits obrers i democr\u00e0tics que van lluitar o es van oposar al franquisme.<\/p>\n

La via de la reforma del franquisme, va negar la ruptura i la possibilitat d’instaurar un r\u00e8gim <\/span>democr\u00e0tic que fes realment taula rasa amb el passat. L’anomenada \u00abmod\u00e8lica transici\u00f3\u00bb ha portat els pobles que componen Espanya a un carrer\u00f3 sense sortida. Q\u00fcesti\u00f3 agreujada per la terrible crisi econ\u00f2mica que colpeja la majoria de la poblaci\u00f3 treballadora alhora que es disparen els beneficis multimilionaris de les grans empreses de la banca, el comer\u00e7, la distribuci\u00f3, l’energia, que aprofiten de la impunitat que els dona aquest r\u00e8gim per augmentar els seus beneficis especulatius a costa de la poblaci\u00f3 amb la inflaci\u00f3. Un sol exemple val: Espanya \u00e9s el primer productor mundial d’oli i els ciutadans d’aquest pa\u00eds paguen un preu que \u00e9s el doble del que es paga als pa\u00efsos que l’importen. Cap govern, per m\u00e9s progressista que s’anomeni ha estat capa\u00e7 o ha tingut la voluntat d'\u00bbatemptar\u00bb el lliure comer\u00e7 que permet aquest saqueig al poble.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s en tots els dominis de la vida, de les relacions socials, de treball, econ\u00f2miques, que l’ entramat del r\u00e8gim permet mantenir o augmentar l’ explotaci\u00f3 dels treballadors i agreujar l’ opressi\u00f3 contra els sectors m\u00e9s indefensos de la societat, en particular els emigrants, la joventut o les dones. Aquesta \u00e9s la realitat, i contra ella s’han rebel\u00b7lat i ho continuaran fent tots els sectors explotats i oprimits de la societat: els pensionistes en defensa del sistema p\u00fablic, els joves pel seu futur, les dones per la igualtat.<\/p>\n

En aquest panorama la persist\u00e8ncia de l’opressi\u00f3 sobre els pobles, que es va intentar desviar amb el tinglado auton\u00f2mic, ocupa per la hist\u00f2ria i la realitat actual un lloc central.<\/p>\n

Per l’amnistia: per tots els drets<\/b><\/h3>\n

Des de la decisi\u00f3 del TC de retallar el 2010 l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat pel Parlament catal\u00e0 i per les Corts, ha sorgit un massiu moviment independentista.<\/p>\n

La falta de soluci\u00f3 democr\u00e0tica per part dels governs de la Monarquia, juntament amb la utilitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica dels jutges i de la policia, ha alimentat aquest moviment. Moviment que, d’altra banda, ha mostrat les seves limitacions en buscar els seus dirigents la soluci\u00f3 no en la lluita per l’abolici\u00f3 de la Monarquia sin\u00f3 en la negociaci\u00f3 amb ella per aconseguir la separaci\u00f3. I en conson\u00e0ncia amb aix\u00f2, no buscant el suport en la classe treballadora i els pobles de tot l’Estat sin\u00f3 en les podrides institucions europees.<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, ha quedat clar que hi ha milers i milers de ciutadans de Catalunya que no volen viure en r\u00e8gim de la Monarquia. No s\u00f3n els \u00fanics perqu\u00e8 el sentiment antimon\u00e0rquic \u00e9s com\u00fa a tots els pobles d’Espanya, i aix\u00f2 permet una perspectiva unit\u00e0ria. Per la nostra banda, no som independentistes per\u00f2 defensem els drets democr\u00e0tics dels pobles, en particular el dret d’autodeterminaci\u00f3, perqu\u00e8 la fraternitat entre ells per la qual sempre ha lluitat el moviment obrer, nom\u00e9s \u00e9s possible sobre la base de la llibertat.<\/p>\n

El resultat electoral del 23J ha demostrat de nou que hi ha una majoria contra el franquisme <\/span>i la seva representaci\u00f3 pol\u00edtica, i que aquesta majoria \u2013malgrat els vaivens i les ren\u00fancies del Govern de coalici\u00f3 que han tingut un efecte desmobilitzador-\u2013 est\u00e0 composta dels treballadors que voten els partits que es diuen d’esquerra i els partits que diuen defensar la sobirania dels pobles catal\u00e0,  <\/span>basc, gallec.<\/span><\/p>\n

Aquesta majoria per consolidar-se necessita de mesures, de decisions que corresponguin a les seves exig\u00e8ncies. El desenvolupament de la situaci\u00f3 pol\u00edtica ha portat a lligar la sort de la pr\u00f2xima investidura a l’acord entre els actuals socis de govern i els partits nacionalista i independentistes. No som indiferents -com no ho \u00e9s la classe treballadora- al tipus de govern que es pugui constituir, per\u00f2 independentment d’aix\u00f2, i m\u00e9s enll\u00e0 de les sortides \u00abprovisionals\u00bb que puguin trobar-se, no hi haur\u00e0 soluci\u00f3 definitiva a la q\u00fcesti\u00f3 catalana o basca, si no s’escomet de manera decidida el problema nacional no resolt des de la transici\u00f3,  <\/span>i agreujat en certa mesura per l’Estat de les Autonomies. T\u00e9 ra\u00f3 els que diuen que el govern actual -en funcions- t\u00e9 una oportunitat d’or per resoldre la q\u00fcesti\u00f3. Per\u00f2 per aix\u00f2, cal trencar dreceres amb l’aparell franquista que pressiona sense descans. I conjuminar tots els que lluiten pels drets democr\u00e0tics.<\/p>\n

Evidentment aix\u00f2 no resol tots els problemes, en particular el necessari augment dels salaris, de les pensions i contenci\u00f3 dels preus com planteja el president d’Ast\u00faries, ni tanca la \u00abq\u00fcesti\u00f3 catalana\u00bb, PER\u00d2 AVUI \u00c9S EL PUNT DE PARTIDA PER A TOTA LA RESTA.<\/p>\n

\u00c9s la condici\u00f3 per ajudar a restablir la FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES.<\/p>\n

La Monarquia i els seus portaveus s’alcen contra la demanda d’amnistia que desautoritzar\u00e0 tota la repressi\u00f3 \u2013 i al mateix rei que la va animar- i ensumen a l’enfrontament d’uns pobles contra d’altres. Feijoo, Aznar i els seus agents pretesament socialistes (Gonz\u00e1lez, Guerra…) criden a una nova creuada contra el poble catal\u00e0.<\/span><\/p>\n

El poble catal\u00e0 vol democr\u00e0cia i llibertat, treball i drets per a tothom per avan\u00e7ar en un r\u00e8gim de fraternitat als diferents pobles.<\/p>\n

Per a nosaltres aix\u00f2 significa ACABAR AMB LA MONARQUIA, instaurar la Rep\u00fablica del poble, dels pobles. Una Uni\u00f3 Lliure de Rep\u00fabliques sobiranes .<\/p>\n

I avui, immediatament exigeix l’amnistia. La seva promulgaci\u00f3 significaria un sotrac d’aire fresc per a tots els treballadors d’Espanya i de tots els pobles, un punt de suport per lluitar i aconseguir totes les reivindicacions i drets negats pel r\u00e8gim mon\u00e0rquic i els governs que s’hi sotmeten. I en particular contra la seva pol\u00edtica de guerra imposada per Biden.<\/p>\n

El que est\u00e0 en joc no \u00e9s nom\u00e9s la investidura d’un govern, sin\u00f3 un horitz\u00f3 de democr\u00e0cia i drets per als treballadors i els pobles d’Espanya<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 957 per descarregar en PDF Les mobilitzacions del poble de Catalunya el 2017 pel seu dret a decidir i les que vanseguir a la violenta repressi\u00f3 del refer\u00e8ndum de l’1 d’octubre, i al processament i condemna dels dirigents republicans catalans han deixat un llarg nombre de perseguits, exiliats i represaliats. Es calcula que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1099,166],"class_list":["post-7843","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-republica","tag-amnistia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7843","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7843"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7843\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7848,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7843\/revisions\/7848"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7843"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7843"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7843"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}