{"id":7958,"date":"2023-11-06T19:11:37","date_gmt":"2023-11-06T17:11:37","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=7958"},"modified":"2023-11-06T19:12:09","modified_gmt":"2023-11-06T17:12:09","slug":"la-iv-internacional-i-la-questio-de-palestina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-iv-internacional-i-la-questio-de-palestina\/","title":{"rendered":"La IV Internacional i la q\u00fcesti\u00f3 de Palestina"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 964 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

La IV Internacional va prendre posici\u00f3 contra la partici\u00f3 de Palestina el 1947. L’editorial de la revista IV Internacional deia llavors:<\/p>\n

\u00abLa posici\u00f3 de la Quarta Internacional enfront de la q\u00fcesti\u00f3 palestina continua sent tan clara com en el passat. Estar\u00e0 a l’avantguarda del combat contra la partici\u00f3, a favor d’una Palestina unida i independent, en la qual les masses determinaran sobiranament el seu dest\u00ed mitjan\u00e7ant l’elecci\u00f3 d’una Assemblea Constituent (…) M\u00e9s que mai cal cridar alhora a les masses treballadores dels Estats Units, gran Bretanya, Canad\u00e0 i Austr\u00e0lia, al poble treballador de cada pa\u00eds a lluitar per l’obertura de les fronteres dels seus pa\u00efsos respectius als refugiats, a les persones despla\u00e7ades, a tots els jueus desitjosos d’emigrar, sense discriminaci\u00f3. Nom\u00e9s si portem endavant seriosament, efectivament i amb \u00e8xit aquest combat podrem explicar als jueus per qu\u00e8 no cal caure en el parany palest\u00ed. L’experi\u00e8ncia terrible que espera als jueus a l’Estat en miniatura crea alhora les premisses de la ruptura d’\u00e0mplies masses amb el sionisme criminal. Si tal ruptura no es produeix a temps, l’Estat jueu s’ofegar\u00e0 en sang.<\/p>\n

La l\u00ednia de la IV Internacional des d’aquesta data no ha canviat: un sol Estat en tots els territoris de la Palestina hist\u00f2rica, en el qual jueus i \u00e0rabs viuran com a ciutadans iguals. Aquesta posici\u00f3, de la qual mai ens hem desviat, ha estat considerada i criticada com a ut\u00f2pica i poc realista. Per\u00f2 si ens fixem en els esdeveniments dels \u00faltims 70 anys, no hi ha m\u00e9s que una s\u00e8rie de guerres, massacres i massacres.  <\/span>Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les veus que s’alcen per dir que la soluci\u00f3 passa necess\u00e0riament per la construcci\u00f3 d’un Estat \u00fanic en qu\u00e8 tots els components tinguin els mateixos drets. El dret al retorn de milions de refugiats palestins a les seves terres i aldees \u00e9s un dret inalienable. Per\u00f2 aquest dret al retorn \u00e9s incompatible amb un o dos Estats de Gaza i Cisjord\u00e0nia. \u00c9s incompatible amb l’exist\u00e8ncia d’un \u00abEstat\u00bb teocr\u00e0tic que mant\u00e9 1,5 milions dels seus \u00abciutadans\u00bb com a ciutadans de segona classe per ser \u00e0rabs. \u00c9s incompatible amb el sionisme basat en el terror i la reivindicaci\u00f3 del dret exclusiu dels jueus a viure a Palestina. El l\u00edder trotskista Pierre Lambert (1920-2008), que estava familiaritzat amb la q\u00fcesti\u00f3 palestina, va ser un opositor conseq\u00fcent de les tesis del panarabisme. Sabia, i un dels textos que hi presentem hi torna, que, sota la disfressa del panarabisme, la revoluci\u00f3 palestina s’estava tancant en un marc, amb les burgesies i els r\u00e8gims compradors dels pa\u00efsos \u00e0rabs, que condu\u00efa al contrari del que volien les masses palestines, el dret al retorn i un Estat \u00fanic sobretot el territori hist\u00f2ric de Palestina. Lluitador indomable contra el feixisme i el nazisme, Pierre Lambert es va negar a establir qualsevol jerarquia entre les v\u00edctimes de la barb\u00e0rie: \u00abEl nen palest\u00ed v\u00edctima de l’ex\u00e8rcit israeli\u00e0 als camps de Gaza o Cisjord\u00e0nia \u00e9s, als meus ulls, no menys important que el nen jueu del gueto de Vars\u00f2via al\u00e7ant els seus bra\u00e7os davant la soldadesca nazi\u00bb (…) El 1993, davant els Acords d’Oslo, en qu\u00e8 els l\u00edders de Fatah van recon\u00e8ixer l’exist\u00e8ncia de l’Estat d’Israel, mentre els l\u00edders sionistes van acceptar la idea d’un suposat i hipot\u00e8tic Estat palest\u00ed al seu costat, Pierre Lambert i la IV Internacional es van pronunciar contra aquests acords, explicant que nom\u00e9s conduirien a noves guerres i viol\u00e8ncies.<\/p>\n

Sionisme i panarabisme<\/h3>\n

Extracte del Cercle d’Estudis Marxistes per Pierre Lambert el 30 octubre 1970 en el tema \u00abRevoluci\u00f3 i Contrarevoluci\u00f3 a Orient Mitj\u00e0\u00bb.<\/p>\n

\u00ab\u00c9s important saber que la Constituci\u00f3 d’una llar nacional jueva a Palestina va ser decidida per Lord Balfour, cap de Govern de l’Imperialisme brit\u00e0nic, el 2 de novembre de 1917. Poc abans, el 1915, Gran Bretanya, que estava en guerra amb Turquia, va expressar la seva disposici\u00f3 a donar suport a la independ\u00e8ncia dels \u00e0rabs. L’agent de l’imperialisme Lawrence va donar suport a la dinastia dels haixix, campions de la naci\u00f3 \u00e0rab i de l’arabisme.<\/p>\n

Cal assenyalar que, en el moment del Tractat de Pau de Versalles, despr\u00e9s de la Primera Guerra Mundial imperialista, un dels Hachemitas, que m\u00e9s tard es va convertir en Rei d’Irak, va exigir la independ\u00e8ncia per als pobles asi\u00e0tics de parla \u00e0rab; i que el 2 de juny de 1922, Mr. Churchill va dir: \u00abLa Declaraci\u00f3 Balfour reconeix la creaci\u00f3 d’una Llar Jueva a Palestina (…) , el major desenvolupament de la comunitat jueva existent amb l’assist\u00e8ncia dels jueus d’altres parts del m\u00f3n, de manera que pugui convertir-se en un centre en el qual el poble jueu sencer pugui prendre inter\u00e8s i orgull sobre les bases de la seva religi\u00f3 i ra\u00e7a. \u00ab. El Sr. Churchill, alhora que exposava el que \u00e9s l’ess\u00e8ncia mateixa del sionisme, concedia la independ\u00e8ncia a Transjord\u00e0nia, col\u00b7locant en el poder un altre hachemita, l’avantpassat del rei carnisser Hussein. \u00c9s l’imperialisme qui, per tal de dividir els pobles del Pr\u00f2xim i Mitj\u00e0 Orient i enfrontar-los entre ells, per preservar i desenvolupar les posicions d’Imperialisme brit\u00e0nic, posicions de l’imperialisme mundial en aquesta regi\u00f3 del m\u00f3n, ha creat conjuntament els fonaments del sionisme i els conceptes b\u00e0sics de la \u00abnaci\u00f3 \u00e0rab\u00bb.<\/p>\n

Aqu\u00ed hi ha un problema que cal plantejar, que \u00e9s d’una import\u00e0ncia extrema: no n’hi ha prou amb demostrar per mitj\u00e0 dels fets com el sionisme, el nacionalisme \u00e0rab i el panarabisme s\u00f3n barreres creades arreu per l’Imperialisme contra la revoluci\u00f3 als pa\u00efsos de l’Orient Pr\u00f2xim i Mitj\u00e0. Aquestes s\u00f3n, avui, quan la barb\u00e0rie imperialisme envair\u00e0 el planeta si la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria no l’enderroca, q\u00fcestions vitals.<\/p>\n

En el per\u00edode hist\u00f2ric en qu\u00e8 el capitalisme seguia sent un factor de progr\u00e9s i civilitzaci\u00f3, la q\u00fcesti\u00f3 jueva, heretada de l’ Edat Mitjana, tendia a resoldre’ s per mitj\u00e0 de l’ assimilaci\u00f3 cada vegada m\u00e9s gran dels jueus en les nacions occidentals. El sionisme, proclamat al congr\u00e9s de Basilea el 1897, no tenia cap influ\u00e8ncia en aquell moment sobre els treballadors i el poble jueu. Les xifres ho demostren: entre 1890 i 1917, 3.057.000 jueus van emigrar d’Europa de l’Est. D’aquests, nom\u00e9s 60.000 a Palestina, Aix\u00f2 \u00e9s una mitjana de 1.800 per any. (…)<\/p>\n

\u00c9s obvi que la situaci\u00f3 ha canviat… Milions i milions de jueus van perdre als camps de concentraci\u00f3 nazis. I La q\u00fcesti\u00f3 jueva t\u00e9 avui una altra dimensi\u00f3, una altra densitat, est\u00e0 carregada d’una gran quantitat de poder emocional, \u00c9s un problema particularment dif\u00edcil de resoldre.<\/p>\n

Per\u00f2 no m\u00e9s dif\u00edcil que el que ho s\u00f3n molts dels problemes als quals s’enfronta avui la Humanitat, en la fase de decad\u00e8ncia de l’imperialisme, en qu\u00e8, de manera directa, la Humanitat corre el risc d’enfonsar-se en la barb\u00e0rie. Els camps de concentraci\u00f3 nazis no eren m\u00e9s que la prefiguraci\u00f3 de la barb\u00e0rie invasiva. (…)<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s obvi que primer cal precisar la naturalesa de l’Estat d’Israel: l’Estat d’Israel no \u00e9s sin\u00f3 un estat comprador que no sobreviu m\u00e9s que pels subsidis de l’imperialisme Americ\u00e0 (…)<\/p>\n

Hi ha ajudes dels Estats Units en tots els \u00e0mbits; assist\u00e8ncia militar, assist\u00e8ncia t\u00e8cnica, assist\u00e8ncia econ\u00f2mica; t\u00e9 com a objectiu forjar i consolidar les relacions d’ intercanvi i de producci\u00f3 capitalistes, tant en el camp com en la ind\u00fastria, i enfortir un estat teocr\u00e0tic-militar. Estat en qu\u00e8, el 1966, hi havia 100.000 aturats abans de la Guerra dels Sis Dies, un Estat en el qual, el 1968, la Histadruth1, va acceptar la congelaci\u00f3 salarial durant dos anys, cosa que va fer que Moshe Dayan (Ministre de Relacions Exteriors, NdE) digu\u00e9s: \u00abAquest \u00e9s un dels beneficis de la guerra\u00bb. Aix\u00f2 \u00e9s el que \u00e9s l’Estat d’Israel, un Estat burg\u00e8s, comprador, artificial, un Estat creat per Stalin i Truman per impedir la revoluci\u00f3 als pa\u00efsos \u00e0rabs, un Estat que divideix els treballadors jueus i treballadors \u00e0rabs, que separa els obrers jueus del proletariat internacional\u00bb. <\/p>\n

Reflexions per a un enfocament marxista de la q\u00fcesti\u00f3 palestina<\/h3>\n

Extractes d’ una contribuci\u00f3 de Pierre Lambert, publicada a la revista Dialogo del 20 de setembre de 2004.<\/p>\n

\u00abL’Estat d’Israel rebutja la igualtat real als 1.300.000 \u00e0rabs que viuen dins de les seves fronteres. Aix\u00f2 porta a la denegaci\u00f3 del reconeixement al dret a la naci\u00f3 per als palestins expulsats d’Israel.<\/p>\n

L’estat teocr\u00e0tic d’Israel no reconeix com a \u00abciutadans\u00bb m\u00e9s que els jueus. Per tant, nom\u00e9s pot negar la qualitat de ciutadans als \u00e0rabs.<\/p>\n

En conseq\u00fc\u00e8ncia, el dret al retorn [dels milions de palestins expulsats de les seves terres i els seus pobles, NdE] no pot convertir-se en una realitat concreta sin\u00f3 en un sol Estat en qu\u00e8 tots els ciutadans, \u00e0rabs i jueus, veiessin reconeguda la seva ciutadania.<\/p>\n

Per tant, la pretensi\u00f3 dels dos Estats sobre el territori de Palestina \u00e9s, en el millor dels casos, un engany…<\/p>\n

L’Estat teocr\u00e0tic \u00e9s un Estat basat en la religi\u00f3, mentre que aquesta, des del punt de vista de la visi\u00f3 democr\u00e0tica (laica), \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 privada.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 palestina es redueix finalment a la q\u00fcesti\u00f3 de la democr\u00e0cia, de la qual el poble palest\u00ed (en els seus components jueu i \u00e0rab) definir\u00e0 la forma i contingut, amb el reconeixement d’iguals drets dins d’un sol Estat que abasti la totalitat de la Palestina hist\u00f2rica (Estat d’Israel, Cisjord\u00e0nia…). (…)<\/p>\n

Podem donar voltes a la q\u00fcesti\u00f3 una i altra vegada. No hi ha cap altra soluci\u00f3 a la q\u00fcesti\u00f3 palestina que el dret dels palestins (\u00e0rabs) a la naci\u00f3, \u00e9s a dir, a la conquesta de la seva emancipaci\u00f3 pol\u00edtica. La qual cosa, si ha de convertir-se en una realitat, implica el rebuig de l’Estat teocr\u00e0tic d’ Israel, que fa de la religi\u00f3 un atribut de l’ Estat.<\/p>\n

La demanda d’ emancipaci\u00f3 pol\u00edtica implica, doncs, necess\u00e0riament, la constituci\u00f3 d’ un Estat que consideri la religi\u00f3, sigui la que sigui, com un assumpte privat. L’Estat teocr\u00e0tic (sigui quina sigui la religi\u00f3 en qu\u00e8 es basa) nom\u00e9s pot basar-se en l’arbitrarietat. L’Estat teocr\u00e0tic consagra la distinci\u00f3 entre l’\u00e0rab i el jueu com una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica, imposant a l’\u00e0rab palest\u00ed la negaci\u00f3 dels seus drets com a ciutad\u00e0. La resposta democr\u00e0tica no pot ser altra que un sol Estat que garanteixi drets iguals.<\/p>\n

El que ens porta a una consideraci\u00f3: en l’\u00e8poca de l’imperialisme, la decad\u00e8ncia de la societat organitzada sobre la propietat privada dels mitjans de producci\u00f3 inclou la destrucci\u00f3 de la democr\u00e0cia, i per tant, de l’emancipaci\u00f3 pol\u00edtica. La religi\u00f3 esdev\u00e9 el suport de la putrefacta societat de la propietat privada (L’Estat d’Israel com a trampol\u00ed, al Medi Orient, de l’imperialisme per destruir totes les nacions). (…)<\/p>\n

L’Estat sionista nom\u00e9s pot posar en tela de judici els fonaments de la democr\u00e0cia, d’una banda rebutjant l'\u00bbEstat democr\u00e0tic\u00bb als \u00e0rabs, i, d’altra banda, conduint a l’aniquilaci\u00f3 programada de la \u00abdemocr\u00e0cia\u00bb per als jueus. Tractar de reconciliar l’estat teocr\u00e0tic hebreu amb l’emancipaci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s una obra dedicada al frac\u00e0s.<\/p>\n

Dues conseq\u00fc\u00e8ncies, almenys:<\/p>\n

\u2013 Primera: l’estat teocr\u00e0tic nom\u00e9s ha pogut n\u00e9ixer, i subsistir, per mitj\u00e0 de l’opressi\u00f3 del poble palest\u00ed, expulsat de les seves terres. Opressi\u00f3 dels palestins condemnats a l’exili i dels que viuen dins dels l\u00edmits de l’Estat hebreu en una situaci\u00f3 de \u00absense drets\u00bb. Dels que van ser expulsats de les seves terres i confinats durant d\u00e8cades als camps.<\/p>\n

\u2013 La segona conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s la guerra inhumana deslliurada per l’Estat sionista. Guerra en qu\u00e8 aquest nom\u00e9s subsisteix com a instrument directe i subordinat de la pol\u00edtica estatunidenca. El qual, alhora, l’utilitza i condueix al carrer\u00f3 sense sortida als jueus i els \u00e0rabs (…)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 964 per descarregar en PDF La IV Internacional va prendre posici\u00f3 contra la partici\u00f3 de Palestina el 1947. L’editorial de la revista IV Internacional deia llavors: \u00abLa posici\u00f3 de la Quarta Internacional enfront de la q\u00fcesti\u00f3 palestina continua sent tan clara com en el passat. Estar\u00e0 a l’avantguarda del combat contra la partici\u00f3, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[566,246],"class_list":["post-7958","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-iv-internacional","tag-palestina"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7958","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7958"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7958\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7962,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7958\/revisions\/7962"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}