{"id":8103,"date":"2024-01-08T22:34:54","date_gmt":"2024-01-08T20:34:54","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8103"},"modified":"2024-01-08T22:36:24","modified_gmt":"2024-01-08T20:36:24","slug":"miseria-acumulacio-de-capital","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/miseria-acumulacio-de-capital\/","title":{"rendered":"\u00abUna acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria proporcionada a l’acumulaci\u00f3 de capital\u00bb: com combatre la desigualtat, inherent al capitalisme"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 973 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

2023 \u00e9s l’any de la desigualtat. Perals pa\u00efsos que esperen recuperar-se de les devastadores p\u00e8rdues provocades per la pand\u00e8mia de COVID-19, la batalla s’ha tornat m\u00e9s dif\u00edcil a causa de les amenaces combinades del canvi clim\u00e0tic; la fragilitat, els conflictes i la viol\u00e8ncia, o la inseguretat aliment\u00e0ria, per nomenar-ne nom\u00e9s algunes, que dificulten la plena recuperaci\u00f3 de totes les economies.<\/p>\n

\u00c9s una afirmaci\u00f3 del Banc Mundial, la instituci\u00f3 bessona del Fons Monetari Internacional, fidelsrepresentants de les dues dels interessos del capital financer dominant, \u00e9s a dir, l’estatunidenc. Segurament desitjarien promoure la il\u00b7lusi\u00f3 que el capitalisme ofereix un favorable panorama, ple de virtuts; per\u00f2 la realitat, terca, ho impedeix. Abordem en aquesta carta, primera de 2024, un problema que ho enquadra tot: la desigualtat com a greu patologia social, per la precarietat vital a la qual condemna una part cada vegada m\u00e9s gran de la poblaci\u00f3. Per combatre la malaltia apliquem el criteri m\u00e8dic que considera successivament tres q\u00fcestions: la identificaci\u00f3 del s\u00edmptoma, la formulaci\u00f3 del diagn\u00f2stic i la proposta de tractament.<\/p>\n

El s\u00edmptoma: l’acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria proporcionada a l’acumulaci\u00f3 de capital impedeix la satisfacci\u00f3 de les leg\u00edtimes aspiracions de la majoria<\/b><\/h3>\n

Per als qui defensem com a objectiu irrenunciable l’emancipaci\u00f3 de la humanitat de tota forma d’opressi\u00f3, el punt de partida \u00e9s la leg\u00edtima aspiraci\u00f3 de la majoria de la poblaci\u00f3, la que viu de la seva feina, a la vida digna que avui \u00e9s possible gr\u00e0cies precisament a la productivitat d’aquest treball. No es tracta de cap disbarat, s’aspira simplement a tenir una ocupaci\u00f3 digna, alimentaci\u00f3, habitatge, vestit, transport, acc\u00e9s a la sanitat, l’ensenyament, la cultura i el lleure, etc.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, la realitat mostra tot el contrari: m\u00e9s de 800 milions de persones passen gana, m\u00e9s de 200 milions estan aturades; m\u00e9s de 2.000 milions sense acc\u00e9s a serveis b\u00e0sics d’aigua i sanejament; uns 1 800 milions no tenen allotjament adequat; gaireb\u00e9 800 milions de persones adultes no tenen compet\u00e8ncies b\u00e0siques de lectoescriptura. No \u00e9s nom\u00e9s en les economies, la lacra de l’atur arriba a 2,7 milions de persones en el cas espanyol: \u00a1gaireb\u00e9 tres milions de persones a les quals se’ls nega un dret tan elemental com \u00e9s guanyar-se la vida amb la seva feina! On l’incompliment del comprom\u00eds governamental de derogar les contrareformes laborals del 2010 i el 2012, ja que nom\u00e9s en va derogar una petita part, preserva un marc de relacions laborals que debilita la posici\u00f3 dels treballadors, fent possible aix\u00ed caigudes salarials com la que reconeix l’OCDE el 2022, que va ser del 5,3%.<\/p>\n

Alhora, el passat divendres 29 l’empresa Bloomberg anunciava que el patrimoni net dels 500 majors multimilionaris va augmentar 1,5 bilions de d\u00f2lars el 2023, \u00e9s a dir, que s’apropien de l’equivalent a un 1,5% m\u00e9s de tota la producci\u00f3 mundial. Segons UBS, l’1% m\u00e9s ric de la poblaci\u00f3 mundial disposa del 44,5% de tota la riquesa.<\/p>\n

El coeficient de Gini \u00e9s un indicador de desigualtat. Una societat totalment equitativa tindria un 0 i, a partir d’aqu\u00ed, a major desigualtat, major coeficient, fins a 1. El de Su\u00e8cia \u00e9s considerable: 0,257. El dels Estats Units \u00e9s encara m\u00e9s gran: 0,378. Per\u00f2 es refereixen a la distribuci\u00f3 de l’ingr\u00e9s, del producte de cada any. La distribuci\u00f3 de la propietat est\u00e0 encara molt m\u00e9s concentrada, cosa que desmitifica, per cert, el mite del \u00abmodel suec\u00bb com un suposat \u00abcapitalisme bo\u00bb: als EUA \u00e9s 0,859 per\u00f2 a Su\u00e8cia \u00e9s gaireb\u00e9 igual, 0,834.<\/p>\n

El 2022, preveia Oxfam que \u00abgaireb\u00e9 un mili\u00f3 de persones podria caure en la pobresa extrema el 2022, al mateix ritme al qual la pand\u00e8mia ha anat creant un nou milionari (un cada 30 hores)<\/i>\u00bb.<\/p>\n

El diagn\u00f2stic: no \u00e9s una determinada pol\u00edtica econ\u00f2mica, sin\u00f3 la naturalesa intr\u00ednseca del capitalisme<\/b><\/h3>\n

Per\u00f2 Oxfam, actuant com l’ONG que \u00e9s, conclou apostant pel capital: \u00abels Governs tenen prou marge de maniobra per actuar i posar fre al creixement extrem de la riquesa dels milmilionaris i dels beneficis de les empreses, alhora que aborden la crisi sense precedents de l’augment en el cost de la vida que est\u00e0 afectant el m\u00f3n<\/i>\u00bb. \u00c9s la mateixa posici\u00f3 dels qui responsabilitzen dels problemes el \u00abneoliberalisme\u00bb, que identifiquen com a \u00abcapitalisme salvatge\u00bb, apostant per tant per un suposat \u00abcapitalisme bo\u00bb, en qu\u00e8 les exig\u00e8ncies de la rendibilitat i el benestar social serien compatibles.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el que es constata cada dia \u00e9s que les leg\u00edtimes aspiracions de la poblaci\u00f3 treballadora xoquen amb un mur infranquejable: la rendibilitat, que \u00e9s la for\u00e7a impulsora de l’acumulaci\u00f3 capitalista. \u00c9s a dir, que la leg\u00edtima aspiraci\u00f3 a una vida digna, d’acord amb les possibilitats materials avui disponibles, es revela irrealitzable sota el capitalisme. Altrament dit: la causa de la desigualtat i la conseq\u00fcent precaritzaci\u00f3 de les condicions de vida de la majoria no \u00e9s una determinada gesti\u00f3 del capitalisme, sin\u00f3 la seva naturalesa intr\u00ednseca.<\/p>\n

Perqu\u00e8 el capitalisme obeeix a les lleis que el regeixen i entre elles es compta la que Marx va formular, al Llibre I d’El capital, com a Llei general de l’acumulaci\u00f3 capitalista, \u00abque produeix una acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria proporcionada a l’acumulaci\u00f3 de capital (…) l’acumulaci\u00f3 de riquesa en un pol \u00e9s alhora, doncs, acumulaci\u00f3 de mis\u00e8ria, tempestes de treball, esclavitud, ignor\u00e0ncia, embrutiment i degradaci\u00f3 moral en el pol oposat, aix\u00f2 \u00e9s, on es troba la classe que produeix el seu propi producte com a capital<\/i>\u00bb..<\/p>\n

El que hi ha darrere de la precarietat vital, de la pobresa que afecta amplis sectors de la poblaci\u00f3 \u00e9s doblement responsabilitat del capital: per l’atur al qual aboca els esmentats gaireb\u00e9 tres milions de persones i per la precarietat que provoca que ni tan sols amb ocupaci\u00f3 s’asseguri evitar la pobresa: \u00abuna de cada tres persones pobres (32,9%) t\u00e9 una ocupaci\u00f3 remunerada<\/i>\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s l’expressi\u00f3 d’una altra llei, la que pressiona a la baixa la taxa de guany, davant la qual el capital intenta per tots els mitjans augmentar el grau d’explotaci\u00f3, per a la qual cosa busca desvaloritzar la for\u00e7a de treball, la mercaderia de la qual vivim la majoria. Aix\u00f2 es concreta en l’atac al salari en les seves diferents expressions: el salari directe per la inflaci\u00f3 i el debilitament de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva; el salari indirecte mitjan\u00e7ant les retallades de fons dels sistemes p\u00fablics d’ensenyament, salut, etc.; el salari diferit amb el q\u00fcestionament de les pensions p\u00fabliques, l’ asseguran\u00e7a d’ atur, etc.<\/p>\n

Les causes de la desigualtat no tenen res a veure amb la meritocr\u00e0cia, com mostra un interessant estudi sobre Su\u00e8cia precisament. Sin\u00f3 amb la propietat que, corroborant la previsi\u00f3 de Marx, no deixa de concentrar-se cada vegada m\u00e9s: d’acord amb l’Institut Su\u00eds de Tecnologia, \u00ab147 empreses a trav\u00e9s de participacions entrella\u00e7ades en altres juntes controlen el 40% de la riquesa a la xarxa global, 737 empreses el 80%<\/i>\u00bb.<\/p>\n

El tractament: l’organitzaci\u00f3 de la classe treballadora per a la defensa incondicional de les seves reivindicacions fins al final<\/b><\/h3>\n

Si identifiquem el capitalisme amb una m\u00e0quina, la conclusi\u00f3 \u00e9s taxativa: els problemes no procedeixen de la forma de manejar la m\u00e0quina, sin\u00f3 de la m\u00e0quina mateixa. I, en conseq\u00fc\u00e8ncia, nom\u00e9s es podran resoldre realment eliminant la m\u00e0quina. Com es fa aix\u00f2?<\/p>\n

El motor de la hist\u00f2ria \u00e9s, \u00e9s clar, la lluita de classes, quina si no? Per\u00f2 \u00abels homes fan la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria, per\u00f2 no la fan al seu lliure arbitri, sota circumst\u00e0ncies elegits per ells mateixos, sin\u00f3 sota aquelles circumst\u00e0ncies amb qu\u00e8 es troben directament, que existeixen i els han estat llegides pel passat. La tradici\u00f3 de totes les generacions mortes oprimeix com una pesseta el cervell dels vius<\/i>\u00bb.. En el context actual, com actuar?<\/p>\n

El programa fundacional de la IV Internacional fixa diverses q\u00fcestions determinants. En primer lloc, que la humanitat pateix una severa crisi, que les dades recollides en aquesta carta refreden. Les forces productives no \u00e9s ja que no es desenvolupin, sin\u00f3 que cada vegada est\u00e0 m\u00e9s sistematitzada la seva destrucci\u00f3, amb les guerres, les crisis, la devastaci\u00f3 del medi natural i, per sobre de tot, l’ esmentada desvaloritzaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball. En segon lloc, que aquesta crisi est\u00e0 lligada a la crisi de la direcci\u00f3 de la classe treballadora; classe la voluntat de lluitar per les seves aspiracions est\u00e0 fora de tot dubte, per\u00f2 que nom\u00e9s aconseguir\u00e0 que sigui fruct\u00edfera si la desenvolupa en el seu propi terreny, independentment de tot comprom\u00eds amb totes i cadascuna de les institucions del capital. En tercer lloc, que la perspectiva d’una ruptura revolucion\u00e0ria, que obri una veritable sortida als problemes, est\u00e0 connectada amb l’organitzaci\u00f3 de la classe treballadora al voltant de les seves reivindicacions, incloses les m\u00e9s elementals, com l’aigua calenta per al te a les f\u00e0briques russes i la construcci\u00f3 del partit bolxevic, que va acabar liderant la triomfant revoluci\u00f3 d’octubre de 1917.<\/p>\n

Avui \u00e9s la resist\u00e8ncia amb el poble palest\u00ed que es desplega a tot el llarg i ample del m\u00f3n, perqu\u00e8 el que est\u00e0 en joc ara a Palestina resulta crucial per al futur de la lluita de classes a escala mundial. Aqu\u00ed en particular \u00e9s l’exig\u00e8ncia de l’amnistia incondicional als encausats pol\u00edtics; la defensa del sistema de pensions i en concret l’exig\u00e8ncia d’auditoria; el combat per l’ocupaci\u00f3 enfront del tancament d’activitats i per condicions laborals dignes enfront de la precarietat; la preservaci\u00f3 del salari real davant la inflaci\u00f3, mitjan\u00e7ant convenis col\u00b7lectius que l’assegurin; la baralla per l’ ensenyament i sanitat p\u00fabliques. I un llarg etc\u00e8tera que recull el conjunt de reivindicacions de la majoria. I que permet triomfs com el del sector de l’automoci\u00f3 als Estats Units aquest mateix 2023.<\/p>\n

A partir de tot aix\u00f2, participar en la lluita per una representaci\u00f3 pol\u00edtica fidel als interessos de la classe treballadora \u00e9s el nostre emprenyament, en el qual no vam eixir. D’aix\u00f2 dep\u00e8n que la mobilitzaci\u00f3 de la classe sigui el fecunda que la humanitat necessita.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 973 per descarregar en PDF 2023 \u00e9s l’any de la desigualtat. Perals pa\u00efsos que esperen recuperar-se de les devastadores p\u00e8rdues provocades per la pand\u00e8mia de COVID-19, la batalla s’ha tornat m\u00e9s dif\u00edcil a causa de les amenaces combinades del canvi clim\u00e0tic; la fragilitat, els conflictes i la viol\u00e8ncia, o la inseguretat aliment\u00e0ria, per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[22,258,55],"class_list":["post-8103","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-imperialismo","tag-sionismo","tag-usa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8103"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8103\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8110,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8103\/revisions\/8110"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8103"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}