{"id":8111,"date":"2024-01-11T20:32:42","date_gmt":"2024-01-11T18:32:42","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8111"},"modified":"2024-01-11T20:38:00","modified_gmt":"2024-01-11T18:38:00","slug":"lestat-disrael-agent-de-limperialisme-usa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/lestat-disrael-agent-de-limperialisme-usa\/","title":{"rendered":"L’Estat d’Israel, principal agent de l’imperialisme USA a Orient Mitj\u00e0"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 973 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span>Davant la massacre a Gaza i Cisjord\u00e0nia, algunes veus demanen als Estats Units que \u00abfrenin\u00bb el seu aliat Israel. Sense posar en dubte que la potent mobilitzaci\u00f3 que es desenvolupa als EUA, i a tot el m\u00f3n, pugui obligar el govern dels EUA a cridar a l’ordre al govern sionista, cal assenyalar que tot el que fa l’ex\u00e8rcit d’Israel ho fa amb el ple consentiment dels EUA, sent el seu principal agent a Orient Mitj\u00e0. Tal vegada no els agraden massa alguns m\u00e8todes, per\u00f2, segons el dit \u00abalg\u00fa s’ha de tacar les mans per fer la feina\u00bb. En aquestes notes expliquem aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Des del seu naixement, el moviment sionista s’ha ofert com a subordinat de les pot\u00e8ncies imperialistes a Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

El 1905, al VII Congr\u00e9s Sionista, Max Nordau, destacat l\u00edder sionista, declarava: \u00abEl moviment que s’ha apoderat de gran part del poble \u00e0rab pot amb facilitat prendre a Palestina una direcci\u00f3 que resulti nociva… El govern turc es pot veure obligat a defensar el seu domini a Palestina i S\u00edria mitjan\u00e7ant la for\u00e7a armada… cal conv\u00e8ncer Turquia que ser\u00e0 important per a ella comptar a Palestina i S\u00edria amb un grup fort i ben organitzat que… s’oposi a qualsevol atac a l’autoritat del Sult\u00e0 i defensi la seva autoritat amb totes les seves forces\u00bb.<\/p>\n

Alhora, l’Organitzaci\u00f3 Sionista Mundial (OSM) negociava amb l’imperi brit\u00e0nic. Haim Weizmann, que arribaria a ser president de l’OSM, declarava: \u00absi Palestina cau en l’esfera d’influ\u00e8ncia brit\u00e0nica i la Gran Bretanya alenteix l’establiment dels jueus all\u00e0, com a depend\u00e8ncia brit\u00e0nica, en vint o trenta anys podr\u00edem tenir all\u00e0 un mili\u00f3 de jueus, o potser m\u00e9s; desenvoluparien el pa\u00eds, li restituirien la civilitzaci\u00f3 i formarien una gu\u00e0rdia molt efectiva del Canal de Suez\u00bb. Weizmann va aconseguir finalment dels brit\u00e0nics el que els dirigents sionistes havien demanat simult\u00e0niament als governs otom\u00e0 i alemany. El 2 de novembre de 1917 s’emetia la Declaraci\u00f3 Balfour: \u00abEl Govern de Sa Majestat veu favorablement l’establiment a Palestina d’una llar nacional per al poble jueu, i far\u00e0 el que estigui a la seva m\u00e0 per facilitar la realitzaci\u00f3 d’aquest objectiu\u00bb.<\/p>\n

Els brit\u00e0nics, com a pot\u00e8ncia administradora del Mandat de Palestina atorgat per la Societat de Nacions, van comptar amb poderoses forces parapolicials formades per sionistes, fins a la finalitzaci\u00f3 del Mandat el 1948. La Hagan\u00e0, organitzaci\u00f3 terrorista que va ser el nucli de l’ex\u00e8rcit d’Israel (FDS), va col\u00b7laborar amb les unitats militars brit\u00e0niques. A la FDS es van unir altres dos grups terroristes: l’Irg\u00fan (en el qual va militar Menahem Beguin i que va donar lloc a la formaci\u00f3 del Likud) i el grup Stern (del qual va formar part Isaac Shamir).<\/p>\n

En aquests anys, els jueus van passar de ser un 13% a un 31% de la poblaci\u00f3 de Palestina (de 83.790 el 1922 a 553.600 el 1945)<\/p>\n

Els anys 1950, Israel es posa al servei de l’imperialisme americ\u00e0<\/h3>\n

Fins al 1956, l’Estat d’Israel es va alinear amb l’imperialisme brit\u00e0nic. El 1956, l’ex\u00e8rcit israeli\u00e0 va participar juntament amb Gran Bretanya i Fran\u00e7a en l’operaci\u00f3 militar contra Egipte, resposta a la nacionalitzaci\u00f3 del canal de Suez. El fiasco d’aquesta operaci\u00f3 va posar de manifest que els EUA s’havien convertit en la pot\u00e8ncia imperialista hegem\u00f2nica a Orient Mitj\u00e0. I l’Estat sionista es va apressar a posar-se al servei dels EUA, amb qui sempre havien mantingut excel\u00b7lents relacions: el 1948, el president Harry Truman va ser el primer l\u00edder mundial a recon\u00e8ixer Israel, nom\u00e9s 11 minuts despr\u00e9s de la declaraci\u00f3 de David Ben Gurion anunciant la creaci\u00f3 d’un nou Estat.<\/p>\n

Israel es va convertir en el major receptor d’ajuda militar dels Estats Units al m\u00f3n. L’ajuda total estatunidenca a Israel de 1946 a 2022 va ascendir a 243.900 milions de d\u00f2lars. Sobretot ajuda militar, de la qual, del 1951 al 2022, Israel va rebre 225.200 milions de d\u00f2lars. Des del 2000, m\u00e9s del 86% de l’ajuda estatunidenca a Israel finan\u00e7a l’\u00e0mbit militar. El 2022, l’\u00faltim any del qual es disposa de dades, el 99,7% d’aquesta ajuda es va destinar a l’ex\u00e8rcit.<\/p>\n

Una relaci\u00f3 privilegiada<\/h3>\n

El 1987, EUA va atorgar a Israel l’estatus d’aliat important extraOTAN, que li permet un acc\u00e9s privilegiat a contractes i compres de sistemes d’armes avan\u00e7ats. L’objectiu \u00e9s que les Forces Armades d’Israel puguin en tot moment mantenir un \u00abavantatge militar qualitatiu\u00bb (qualitative military edge) davant els seus ve\u00efns.<\/p>\n

El 1962, Kennedy ja havia definit com a \u00abrelaci\u00f3 especial\u00bb la seva uni\u00f3 amb Israel, que parteix de la posici\u00f3 estrat\u00e8gica del pa\u00eds al Mitj\u00e0 Orient. 40 anys despr\u00e9s, Alexander Haig, llavors secretari d’Estat estatunidenc, assegurava: \u00abIsrael \u00e9s el major portaavions estatunidenc, \u00e9s insumergible, no porta soldats estatunidencs i est\u00e0 ubicat en una regi\u00f3 cr\u00edtica per a la seguretat nacional dels Estats Units\u00bb.<\/p>\n

\u00abNo s’equivoquin: Estats Units s’assegurar\u00e0 que Israel tingui el que necessita per defensar-se\u00bb, va expressar el passat octubre l’actual secretari de Defensa estatunidenc, Lloyd Austin, assegurant que el suport a Israel continua sent \u00abinnegociable\u00bb.<\/p>\n

Un pressupost militar descomunal<\/h3>\n

L’enorme ajuda militar dels EUA permet a Israel actuar com el gendarme d’Orient Mitj\u00e0.<\/p>\n

La seva despesa militar va assolir el 2022 els 23.406 milions de d\u00f2lars (M$), segons les dades de l ‘Stockholm International Peace Research Institute. Molt superior als seus pa\u00efsos ve\u00efns: Jord\u00e0nia 2.323 M$, Egipte 4.646 M$ i L\u00edban 4.739 M$. Tamb\u00e9 lluny dels 6.846 M$ de l’Iran o els 10.644 M$ de Turquia, els seus adversaris regionals m\u00e9s poderosos. Sent el 97\u00e8 pa\u00eds del m\u00f3n per poblaci\u00f3, amb una mica m\u00e9s de nou milions de persones, se situa al lloc 15 en despesa militar. La seva despesa militar anual \u00e9s de 2.623 $ per habitant, (davant l’Iran 79,6 d\u00f2lars, Turquia 124,4 $, Espanya 434,7 $, Xina, 201,6 $ i R\u00fassia 592,4$). \u00c9s un Estat altament militaritzat, on tots els ciutadans (tret dels \u00e0rabs) han d’acudir al servei militar a partir dels 18 anys. Per als homes, el per\u00edode m\u00ednim \u00e9s de 36 mesos de servei, les dones han de complir un m\u00ednim de 24 mesos.<\/p>\n

El finan\u00e7ament de l’ex\u00e8rcit israeli\u00e0 per part dels Estats Units continua durant l’atac a Gaza<\/h3>\n

El secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, ha defensat la venda urgent de munici\u00f3 per a tancs a Israel i va demanar al Congr\u00e9s dels Estats Units que aprovi r\u00e0pidament una ajuda de m\u00e9s de 100.000 milions de d\u00f2lars en assist\u00e8ncies per a Israel, Ucra\u00efna i altres prioritats de seguretat nacional. Blinken va afirmar: \u00abIsrael est\u00e0 lluitant ara mateix contra Ham\u00e0s. I volem assegurar-nos que Israel tingui el que necessiti per defensar-se de Ham\u00e0s\u00bb.<\/p>\n

Una nota del ministeri israeli\u00e0 d’Afers Militars declarava el 6 de desembre que des de l’11 d’octubre, els EUA. UU \u00abhan entregat a Israel m\u00e9s de 10.000 tones d’equip militar des de l’esclat de la guerra\u00bb, i detallava que aquests enviaments inclouen \u00abvehicles blindats, armament, equip de protecci\u00f3 personal, subministraments m\u00e8dics, municions i m\u00e9s\u00bb.<\/p>\n

El Washington Post informava que EUA va entregar a Israel desenes de milers de tones de bombes per ser utilitzades en els seus atacs a Gaza, sense tenir en compte les normes estatunidenques que impedeixen les transfer\u00e8ncies d’armes a pa\u00efsos estrangers quan hi hagi una alta probabilitat de violacions del dret internacional. Funcionaris de Defensa van declarar, sota condici\u00f3 d’anonimat, que Washington no ha fet avaluacions realistes de l’adhesi\u00f3 d’Israel a les lleis de la guerra, i que no es podia fer una avaluaci\u00f3 en temps real del compliment del dret internacional humanitari per part d’Israel perqu\u00e8 les forces israelianes no comparteixen la informaci\u00f3 d’intel\u00b7lig\u00e8ncia que utilitzen per planificar les operacions.<\/p>\n

No cal gaire \u00abinformaci\u00f3 d’intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00bb. N’hi ha prou amb veure la televisi\u00f3. El govern americ\u00e0 sap quin \u00fas s’est\u00e0 donant a les armes i municions que entrega a Israel, i no fa res per aturar-lo.<\/p>\n

La Uni\u00f3 Europea, subsidi\u00e0ria dels Estats Units<\/h3>\n

En aquesta q\u00fcesti\u00f3, com en tantes, la UE actua a les ordres dels EUA i mant\u00e9 amb l’Estat d’Israel una relaci\u00f3 privilegiada. El novembre de 1995 es va signar entre la UE i Israel un Acord d’ Associaci\u00f3, base jur\u00eddica de les relacions entre ambdues parts.<\/p>\n

Aquest acord estableix \u2013sobre el paper\u2013 que el respecte dels drets humans i els principis democr\u00e0tics \u00e9s un element essencial. La vulneraci\u00f3 sistem\u00e0tica dels drets de la poblaci\u00f3 palestina podria, doncs, ser causa de rescissi\u00f3 de l’Acord, si els mandataris europeus no estiguessin tan cecs i sords com els seus col\u00b7legues dels EUA.<\/p>\n

La relaci\u00f3 entre la UE i Israel abasta relacions comercials, econ\u00f2miques, de recerca i innovaci\u00f3, cooperaci\u00f3 t\u00e8cnica, financera i educaci\u00f3 (Erasmus).<\/p>\n

Quant a defensa i seguretat, Israel gaudeix d’un tracte privilegiat respecte al finan\u00e7ament, per part de la UE, de projectes d’R+D. Per tant, empreses israelianes fabricants d’armes o de tecnologia de seguretat estan beneficiant-se de subvencions en accedir a certs programes d’R+D de la UE.<\/p>\n

En el per\u00edode 2008\u20132025 Israel haur\u00e0 rebut un total de 67,6 milions d’euros corresponents a projectes d’investigaci\u00f3 presentats en els programes europeus FP7 Security (31,98 M\u20ac), Horizon 2020 (34,18 M\u20ac) i l’actual Horizon Europe (1,49 M\u20ac). Quantitat molt m\u00e9s gran que alguns membres de la UE amb una poblaci\u00f3 similar.<\/p>\n

Algunes de les empreses que es beneficiaran d’aquestes ajudes s\u00f3n Tamar (que fabrica explosius) 0,8M\u20ac entre 2012-2025, Israel Aerospace Industries (sistemes de defensa antia\u00e8ria, drons, sistemes d’armes a\u00e8ries) amb 4,5M\u20ac en el per\u00edode 2008-2022<\/p>\n

Espanya no es queda a la saga<\/h3>\n

Espanya va tardar a recon\u00e8ixer l’Estat sionista. El mateix PSOE abans de Felipe Gonz\u00e1lez hi estava en contra. No va ser fins al gener de 1986, lligat al \u00abgir\u00bb atlantista de Gonz\u00e1lez. Per\u00f2 des d’aleshores mant\u00e9 excel\u00b7lents relacions amb Israel en el sector armamentista. Entre el 2001 i el 2021 s’han realitzat exportacions espanyoles a Israel per 103,8 milions d’euros. Algunes d’elles han estat denunciades per no complir amb els criteris de la Posici\u00f3 Comuna de la UE (2008\/944\/PESC) ni de la legislaci\u00f3 espanyola. Concretament incompleixen els criteris 2 (respecte als drets humans), 3 (exist\u00e8ncia de conflictes interns), 4 (manteniment de la pau, la seguretat i estabilitat regionals) i 6 (compliment del Dret Internacional).<\/p>\n

Les importacions espanyoles d’armament a Israel s\u00f3n molt superiors a les exportacions. Fins i tot amb els governs que es diuen \u00abprogressistes\u00bb. <\/span>Per exemple, el Consell de Ministres de 12-9-2023 va aprovar la compra de m\u00edssils anticarro Spike, fabricats per l’empresa israeliana Rafael, per valor de 285 milions d’euros, i va aprovar 714,5 milions d’euros, destinats a la compra de llan\u00e7acoets d’alta mobilitat SILAM, desenvolupats conjuntament per les empreses espanyoles Expal, GMV i Escribano i la israeliana Elbit Systems. Alguns poden seure al consell de ministres a aprovar el comer\u00e7 militar amb l’estat sionista i despr\u00e9s sortir al carrer a protestar contra la massacre sense immutar-se.<\/p>\n

\u00a1Ruptura de relacions diplom\u00e0tiques, comercials i militars!<\/h3>\n

Els crims de guerra que est\u00e0 perpetrant Israel a la vista de tothom no serien possibles sense el suport econ\u00f2mic, pol\u00edtic i militar dels EUA i de la Uni\u00f3 Europea, incloent-hi el govern espanyol. Amb els milions de persones que es mobilitzen a tot el m\u00f3n, diem \u00a1N’hi ha prou de declaracions buides! Cessi immediat i incondicional de l’ajuda militar i la compra i venda d’armes a Israel! \u00a1Ruptura de relacions diplom\u00e0tiques i econ\u00f2miques!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 973 per descarregar en PDF Davant la massacre a Gaza i Cisjord\u00e0nia, algunes veus demanen als Estats Units que \u00abfrenin\u00bb el seu aliat Israel. Sense posar en dubte que la potent mobilitzaci\u00f3 que es desenvolupa als EUA, i a tot el m\u00f3n, pugui obligar el govern dels EUA a cridar a l’ordre al […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[22,258,55],"class_list":["post-8111","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-imperialismo","tag-sionismo","tag-usa"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8111","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8111"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8111\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8120,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8111\/revisions\/8120"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8111"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8111"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8111"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}