{"id":8189,"date":"2024-02-05T22:33:58","date_gmt":"2024-02-05T20:33:58","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8189"},"modified":"2024-02-05T22:33:58","modified_gmt":"2024-02-05T20:33:58","slug":"al-centenari-de-la-mort-de-lenin-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/al-centenari-de-la-mort-de-lenin-2\/","title":{"rendered":"Al centenari de la mort de Lenin"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 976 per descarregar en PDF<\/span><\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

El 21 de gener passat es complien cent anys de la mort de Vlad\u00edmir Il\u00edch Uli\u00e1nov, Lenin, un dels m\u00e9s importants dirigents i te\u00f2rics revolucionaris de la hist\u00f2ria. Va lluitar incansablement per la construcci\u00f3 del partit bolxevic, una aut\u00e8ntica organitzaci\u00f3 obrera independent, del que va ser el primer responsable. Juntament amb Trotski, va ser el principal dirigent del proc\u00e9s revolucionari a R\u00fassia que culminaria l’octubre del 1917 amb el triomf materialitzat en la creaci\u00f3 de l’Estat sovi\u00e8tic. A m\u00e9s, va ser un gran te\u00f2ric, que va desenvolupar amb brillantor l’obra de Marx i Engels, en camps com el de l’imperialisme com a estadi \u00faltim del capitalisme, aix\u00ed com la impossibilitat de resoldre al si de l’Estat burg\u00e8s els problemes de la classe treballadora. Reivindiquem la seva figura no des de la caricaturesca sacralitzaci\u00f3 de l’estalinisme, sin\u00f3 mostrant, des dels fets, la pot\u00e8ncia de les seves aportacions.<\/p>\n

La situaci\u00f3 mundial \u00e9s presidida per una enorme devastaci\u00f3 social, una destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica de forces productives. Crisis i guerres es complementen amb altres atacs al valor de la for\u00e7a de treball, que revelen els l\u00edmits infranquejables del capital, el seu car\u00e0cter irreformable. Aquesta caracteritzaci\u00f3 \u00e9s deutora, entre d’altres, de Lenin, que tamb\u00e9 aporta elements \u2013no receptes\u2013 per a la nostra actuaci\u00f3 avui, en la construcci\u00f3 del partit obrer revolucionari. Cap rever\u00e8ncia formalista a la seva figura, per\u00f2 cap menyspreu a les seves aportacions.<\/p>\n

1. La lluita pel partit obrer independent<\/b><\/h3>\n

Al II Congr\u00e9s del POSDR, el 1903, es va decantar l’escissi\u00f3 que acabaria donant lloc al partit bolxevic. Lenin, als 33 anys, ja tenia una llarga experi\u00e8ncia com a militant i te\u00f2ric. Ja havia publicat El desenvolupament del capitalisme a R\u00fassia<\/i> (1899) i, de gran import\u00e0ncia pol\u00edtica, qu\u00e8 fer? Problemes candents del nostre moviment<\/i> (1902), on planteja els elements b\u00e0sics per a la construcci\u00f3 de l’organitzaci\u00f3 revolucion\u00e0ria, inclosa la seva fonamentaci\u00f3 te\u00f2rica: \u201csense teoria revolucion\u00e0ria tampoc no hi pot haver moviment revolucionari<\/i>\u201d.<\/p>\n

En aquesta pugna es constitueix l’organitzaci\u00f3 que far\u00e0 possible el triomf de la revoluci\u00f3 a l’octubre de 1917. Lenin combat el reformisme i oportunisme, rebutjant tota temptaci\u00f3 ultraesquerrana, com estableix el 1920 a \u201cl’esquerranisme\u201d, malaltia infantil del comunisme<\/i>, En aquesta lluita per la construcci\u00f3 del partit ocupa un lloc prominent el diari. Primer Iskra (La Chispa) i despr\u00e9s Pravda (La Veritat).<\/p>\n

2. Una revolucion\u00e0ria preocupaci\u00f3 per la teoria<\/b><\/h3>\n

Lenin \u00e9s conegut pels seus estudis econ\u00f2mics i pol\u00edtics. En particular, per L’imperialisme, fase superior del capitalisme<\/i> del 1916 i L’Estat i la revoluci\u00f3<\/i> del 1917. Per\u00f2 la seva atenci\u00f3 es va dedicar a moltes m\u00e9s tem\u00e0tiques, en qu\u00e8 destaca l’abordatge rigor\u00f3s i sistem\u00e0tic. La seva preocupaci\u00f3 te\u00f2rica no era academicista, sin\u00f3 pol\u00edtica, pr\u00e0ctica. El lligam entre teoria i pr\u00e0ctica, com s’expressa en l’afirmaci\u00f3 abans esmentada de Qu\u00e8 fer<\/i>. Buscava la precisi\u00f3 m\u00e9s gran, evitant tota generalitzaci\u00f3 v\u00e0cua: \u00abel que \u00e9s l’ess\u00e8ncia mateixa, l’\u00e0nima viva del marxisme: l’an\u00e0lisi concreta d’una situaci\u00f3 concreta\u00bb<\/i>.<\/p>\n

S\u00f3n q\u00fcestions ret\u00f2riques amb implicacions pr\u00e0ctiques. Com explica Trotski, \u201cfins i tot estant a l’exili, permanentment Lenin va informant-se: el que passava a la classe obrera, la seva experi\u00e8ncia de lluita, nodrint-se de les an\u00e8cdotes de la classe obrera que va explicant i vivint la seva experi\u00e8ncia<\/i>\u201d.<\/p>\n

3. L’Internacionalisme i la guerra imperialista<\/b><\/h3>\n

La gran tra\u00efci\u00f3 d’agost del 1914, quan els diputats dels partits obrers alemany i franc\u00e8s voten a favor dels cr\u00e8dits de guerra, suposa un aut\u00e8ntic parteaig\u00fces en el moviment obrer. Lenin caracteritza immediatament dues q\u00fcestions: la fallida de la II Internacional i la import\u00e0ncia de la resist\u00e8ncia davant de la tra\u00efci\u00f3. Critica el patriotisme socialdem\u00f2crata i el pacifisme que es desmarca de la guerra de classes. Participa a les confer\u00e8ncies de Zimmerwald el 1915 i Kienthal el 1916, els sectors revolucionaris del qual, partidaris de transformar la guerra imperialista a la guerra civil que reflecteix la lluita de classes, constitueixen el nucli de la Internacional Comunista, que es fundar\u00e0 el 3 de mar\u00e7 de 1919 a Moscou.<\/p>\n

4. Principal dirigent, amb Trotski, de la Revoluci\u00f3 russa<\/b><\/h3>\n

Lenin arriba a R\u00fassia el 3 d’abril del 1917 i impulsa un gir dr\u00e0stic respecte a la pol\u00edtica conciliadora amb el govern provisional que mantenien K\u00e0menev i Stalin: \u201cEl poble necessita pa i terra. I ells donen guerra, gana, manca de menjar, i les terres es queden per als terratinents. Mariners, camarades, han de lluitar per la revoluci\u00f3. Lluitem fins al final!<\/i>\u201d. Lenin escriu les Tesis d’abril<\/i>, que asseuen les bases amb qu\u00e8 es desembocar\u00e0 a la majoria bolxevic als soviets, que permetr\u00e0 que la revoluci\u00f3 del 25 d’octubre estableixi un Estat obrer i les conseq\u00fcents mesures revolucion\u00e0ries comen\u00e7ant pels decrets de la pau i de la terra, promulgats les primeres vint-i-quatre hores.<\/p>\n

La tasca de Lenin va ser ingent en els primers passos de la Revoluci\u00f3, per als que va confiar a Trotski en tasques de m\u00e0xima responsabilitat, com les negociacions de pau amb Alemanya a Brest-Litovsk o la creaci\u00f3 de l’ex\u00e8rcit Roig per a la superviv\u00e8ncia de la revoluci\u00f3. Amb ell al capdavant es van impulsar els primers decrets, els de la pau i la terra, el control obrer de la producci\u00f3, l’autodeterminaci\u00f3 dels pobles, la llibertat de consci\u00e8ncia, la nacionalitzaci\u00f3 de la banca, el repudi del deute, la plena igualtat legal de dones i homes i el dret a l’avortament\u2026<\/p>\n

5. La creaci\u00f3 de la III Internacional, la Internacional Comunista<\/b><\/h3>\n

A l’escalfor de la revoluci\u00f3, l’impuls internacionalista es concreta en la creaci\u00f3 de la III Internacional. \u00c9s la ruptura amb el reformisme, amb tota il\u00b7lusi\u00f3 en una gesti\u00f3 progressiva del capitalisme. Lenin va ocupar un lloc prominent als quatre primers congressos de la Internacional, les aportacions dels quals es poden apreciar f\u00e0cilment en un text molt recomanable: Tesis, manifestos i resolucions dels quatre primers congressos de la Internacional Comunista<\/i> (1919-1923).<\/p>\n

Ja mort Lenin, va venir la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica estalinista, culminada a partir de l’expulsi\u00f3 de l’Oposici\u00f3 d’Esquerra el 1927 i les grans purgues. La f\u00f3rmula del \u201csocialisme en un sol pa\u00eds\u201d, defensada per Bukharin i Stalin el 1924-25, constitueix la negaci\u00f3 de la revoluci\u00f3 mundial i del bolxevisme.<\/p>\n

6. L’actualitat de Lenin<\/b><\/h3>\n

En 1847 es crea la Lliga dels Comunistes, amb la participaci\u00f3 de Marx i Engels, que redactaran el seu programa a principis de 1848: el Manifest del Partit Comunista. La Lliga va adoptar com a consigna \u201cProletaris del m\u00f3n, uniu-vos\u201d, concentrant tres elements determinants que persisteixen en el llegat de Lenin. El subjecte: proletaris. Els que nom\u00e9s tenen la seva prole perqu\u00e8 no tenen mitjans de producci\u00f3, per l’expropiaci\u00f3 que s\u00f3n objecte. El contingut internacionalista, que fa refer\u00e8ncia als proletaris del m\u00f3n. I la via per resoldre els problemes que planteja la condici\u00f3 d’expropiats i explotats: la seva uni\u00f3. La seva organitzaci\u00f3.<\/p>\n

No presentem un Lenin sacralitzat, com l’estalinisme va pretendre, per desactivar el seu enorme llegat revolucionari. Bona part dels dirigents de la Revoluci\u00f3 russa eren excel\u00b7lents te\u00f2rics. Avui seguim necessitant la caracteritzaci\u00f3 de l’imperialisme de Lenin, per entendre el moment hist\u00f2ric del capitalisme en qu\u00e8 ens trobem, i la formulaci\u00f3 del desenvolupament desigual i combinat de Trotski per comprendre les formes particulars del capitalisme a les diferents regions del m\u00f3n. Dos te\u00f2rics i militants que, com a dirigents obrers, apliquen efectivament el m\u00e8tode marxista tal com ho va definir Engels: \u201ctota la concepci\u00f3 de Marx no \u00e9s una doctrina, sin\u00f3 un m\u00e8tode. No ofereix dogmes fets, sin\u00f3 punts de partida per a la ulterior investigaci\u00f3, i el m\u00e8tode per a aquesta investigaci\u00f3<\/i>\u201d.<\/p>\n

Lenin ho va resumir amb precisi\u00f3:<\/p>\n

El marxisme exigeix \u200b\u200bde nosaltres l’an\u00e0lisi m\u00e9s exacta, objectivament comprovable, de la correlaci\u00f3 de classes i peculiaritats concretes de cada moment hist\u00f2ric. Nosaltres, els bolxevics, hem procurat sempre ser fidels a aquesta exig\u00e8ncia, indiscutiblement obligat\u00f2ria des del punt de vista de tota fonamentaci\u00f3 cient\u00edfica de la pol\u00edtica.<\/p>\n

La situaci\u00f3 actual est\u00e0 identificada per una \u201ccrisi cr\u00f2nica del capitalisme\u201d. Una destrucci\u00f3 de forces productives cada cop m\u00e9s sistem\u00e0tica, amb diferents formes que es complementen. D’una banda, crisis econ\u00f2miques recurrents que destrueixen capital: a m\u00e9s de 50 anys de la crisi dels setanta, continua sense haver-hi cap fase expansiva a escala mundial. Les guerres, fins i tot a Europa, que adopten fins i tot la forma de genocidi com a Palestina. El saqueig dels recursos naturals, que suposa m\u00e9s privacions per a la poblaci\u00f3 i efectes clim\u00e0tics molt perillosos. I, sobretot, la pol\u00edtica econ\u00f2mica que impulsa la desvaloritzaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball, principal fonament de les forces productives, a trav\u00e9s de desocupaci\u00f3 i subocupaci\u00f3, privatitzacions, desregulaci\u00f3, etc. La pregunta, sobretot, \u00e9s qu\u00e8 fer. Per respondre adequadament, el llegat de Lenin \u00e9s preci\u00f3s.<\/p>\n

Lenin va presentar una an\u00e0lisi econ\u00f2mica rigorosa que revela l’estadi capitalista en qu\u00e8 vivim, l’imperialista, \u00faltim possible, i les seves implicacions a partir de la constataci\u00f3 de la impossibilitat de reforma del capitalisme i els l\u00edmits del mercat mundial, com ja formulava Marx al llibre tercer del Capital. A m\u00e9s, Lenin recalca la fonamentaci\u00f3 te\u00f2rica per excloure tota il\u00b7lusi\u00f3 que al si de l’Estat burg\u00e8s es puguin resoldre els problemes. I ens arriba una aportaci\u00f3 valuos\u00edssima respecte a la construcci\u00f3 d’un partit obrer organitzat que lideri la lluita de la classe obrera per obrir una sortida. Un partit independent de qualsevol comprom\u00eds amb cap de les institucions del capital. No \u00e9s una apel\u00b7laci\u00f3 gen\u00e8rica, sin\u00f3 amb concrecions pr\u00e0ctiques que inclouen des del lloc del diari fins a la delimitaci\u00f3 de la condici\u00f3 de militant.<\/p>\n

El gran llegat de Lenin per avui \u00e9s la comprensi\u00f3 de les causes profundes de les diferents i complement\u00e0ries formes d’opressi\u00f3, de treballadors i pobles, i la manera d’organitzar-se per combatre-les. Sense cap pretensi\u00f3 de receptari universal, aquest llegat de Lenin, la necessitat de l’an\u00e0lisi concreta de la realitat concreta.<\/p>\n

Lenin i els seus camarades van demostrar que efectivament un altre m\u00f3n \u00e9s possible, per\u00f2 nom\u00e9s en ruptura amb el capitalisme.<\/p>\n

Des de la IV Internacional, continuadora de la millor tradici\u00f3 organitzativa i combativa del moviment obrer, reivindiquem el llegat de Lenin, aplicant els seus ensenyaments a la situaci\u00f3 actual amb les seves particularitats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 976 per descarregar en PDF El 21 de gener passat es complien cent anys de la mort de Vlad\u00edmir Il\u00edch Uli\u00e1nov, Lenin, un dels m\u00e9s importants dirigents i te\u00f2rics revolucionaris de la hist\u00f2ria. Va lluitar incansablement per la construcci\u00f3 del partit bolxevic, una aut\u00e8ntica organitzaci\u00f3 obrera independent, del que va ser el primer […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[1130,245],"class_list":["post-8189","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized","tag-cuartainternacional","tag-lucha-de-clases"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8189","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8189"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8189\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8195,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8189\/revisions\/8195"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8189"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8189"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8189"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}