{"id":8225,"date":"2024-02-19T20:06:30","date_gmt":"2024-02-19T18:06:30","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8225"},"modified":"2025-07-04T12:44:31","modified_gmt":"2025-07-04T10:44:31","slug":"sequera-cronica-dun-desastre-anunciat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/sequera-cronica-dun-desastre-anunciat\/","title":{"rendered":"Sequera: cr\u00f2nica d’un desastre anunciat"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 979 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Seria descobrir la p\u00f3lvora dir que la sequera no \u00e9s un fenomen nou al nostre pa\u00eds. Una tercera part de la pen\u00ednsula pateix peri\u00f2diques sequeres. Tot i que \u00e9s molt probable que les mudances clim\u00e0tiques, agreujades a m\u00e9s per \u00abel Nen\u00bb -fenomen atmosf\u00e8ric causat per l’escalfament gradual de l’oce\u00e0 Pac\u00edfic-, fan que aquestes siguin m\u00e9s freq\u00fcents i tendeixin a ser m\u00e9s fortes en el futur.<\/p>\n

Per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 a estudiar \u00e9s com l’\u00e9sser hum\u00e0, dominant la natura, busca pal\u00b7liar aquests fen\u00f2mens.<\/p>\n

Si ens fixem en l’evoluci\u00f3 del nivell de l’aigua als pantans veiem que realment la din\u00e0mica ha estat equivalent a la d’anys anteriors. No obstant aix\u00f2, el nivell del qual part\u00edem a principis de l’any 2022 era molt m\u00e9s baix. El canvi de tend\u00e8ncia el trobem l’any 2021 amb el buidatge provocat intencionalment. Els pantans estaven tan plens com en anys anteriors, per\u00f2 en unes poques setmanes el seu nivell va descendir enormement per situar-se uns 6.000 hm3 per sota de la mitjana.<\/p>\n

En aquell estiu, les el\u00e8ctriques Naturgy i Iberdrola van buidar bruscament els embassaments gallecs de Cenza, As Portas, Belesar i Salas. En poques setmanes el nivell de l’aigua va baixar en m\u00e9s d’un 70%. El febrer de 2022 la Xunta va decidir sancionar les dues empreses, aix\u00ed com la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica del Mi\u00f1o-Sil per un total de 200.000 euros, per \u00abmala praxi\u00bb, no haver-ho comunicat \u00abde manera oficial\u00bb i per fer-ho \u00aben un moment at\u00edpic\u00bb sense \u00abcap condici\u00f3 que propiciara\u00bb el seu buidatge. Aquest buidatge s’ha tornat a repetir aquest mateix estiu. Fora de Gal\u00edcia, es va fer el mateix proc\u00e9s. Les multes a les el\u00e8ctriques pel buidatge s\u00f3n irris\u00f2ries, sobretot tenint en compte el benefici que els ha suposat.<\/p>\n

Qu\u00e8 guanyaven les el\u00e8ctriques en buidar els embassaments? En benefici dels especuladors, l’alt preu de l’energia pren en compte el que costa produir-la amb els mitjans m\u00e9s costosos i fins i tot el cost dels futurs borsaris i hi ha una difer\u00e8ncia bastant gran entre el cost de produir-la i el preu al qual es ven. Les m\u00e9s beneficiades per aquesta situaci\u00f3 s\u00f3n les companyies que exploten l’energia nuclear i la hidroel\u00e8ctrica. Les el\u00e8ctriques, en buidar els embassaments, el que estaven fent \u00e9s aprofitar al m\u00e0xim la seva generaci\u00f3 d’energia per intentar treure el m\u00e0xim benefici.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de la falta d’aigua ha estat una preocupaci\u00f3 per a generacions passades i fins i tot ha obligat diferents governs a intentar prendre mesures. Sense buscar en la hist\u00f2ria m\u00e9s llunyana podem prendre com a refer\u00e8ncia el que es va fer fa un segle.<\/p>\n

La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va justificar el seu car\u00e0cter amb un intent de desenvolupar el pa\u00eds amb el suport de la burgesia en un primer moment, en particular la burgesia catalana. Entre altres mesures, va impulsar la creaci\u00f3 de Confederacions Hidrogr\u00e0fiques per Reial Decret de 5 de mar\u00e7 de 1926, amb l’objectiu d’explotar de forma coordinada el potencial hidr\u00e0ulic del pa\u00eds, considerant l’aigua com un \u00abb\u00e9 p\u00fablic\u00bb fent pagar als ciutadans un simple c\u00e0non, pla que va ser desenvolupat posteriorment per la II Rep\u00fablica. La construcci\u00f3 de pantans amb Franco tenia aquesta base. Ja llavors, els interessos d’el\u00e8ctriques p\u00fabliques com Enher estaven per sobre d’altres interessos menors, representats en les Confederacions Hidrogr\u00e0fiques. Avui, seguim aix\u00ed. La Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica del Mi\u00f1o-Sil ha estat sancionada amb les el\u00e8ctriques a les quals serveix.<\/p>\n

Aquest problema s’ha agreujat amb la privatitzaci\u00f3 de les el\u00e8ctriques, que va culminar amb la pol\u00e8mica de qui havia d’entregar el control d’Endesa, gran el\u00e8ctrica privatitzada, propugnant el PP que s’entregu\u00e9s a una multinacional alemanya perqu\u00e8 no qued\u00e9s en mans de catalans… i va acabar en mans d’italians.<\/p>\n

Sobre aquesta base totalment privatitzada, la \u00abregionalitzaci\u00f3 del pa\u00eds\u00bb despr\u00e9s de la Constituci\u00f3 de 1978, ha estat un element d’enfrontament continuat entre les regions, enfrontament impulsat per la Monarquia i les seves institucions, enfrontament de vegades amplificat pels governs de torn. Els Ajuntaments tenen les compet\u00e8ncies sobre l’ abastament d’ aigua potable i el clavegueram en l’ \u00e0mbit municipal. Per tant, tenen la responsabilitat sobre tot el que passa a la xarxa, com per exemple sobre la reparaci\u00f3 de fuites i el control dels consums d’ aigua urbans. Els municipis han defugit les seves funcions en mat\u00e8ria d’aigua. Sense fer un balan\u00e7 detallat \u00e9s bo analitzar el que ha passat aquests darrers quinze anys, en particular a Catalunya (que, juntament amb Andalusia, \u00e9s la m\u00e9s afectada per l’actual sequera).<\/p>\n

Declaraci\u00f3 d’ estat d’ emerg\u00e8ncia per sequera<\/b><\/h3>\n

L’1 de febrer el Govern<\/i> de la Generalitat declara l’emerg\u00e8ncia per sequera a Barcelona i Girona (un total de 202 municipis, 6 milions d’habitants), la qual cosa implica una reducci\u00f3 del consum a 200 litres per habitant, m\u00e9s una reducci\u00f3 substancial per a la ind\u00fastria, els serveis i l’agricultura\/ramaderia… \u00e9s a dir,<\/span> mesures de restricci\u00f3 del consum, per tant de la vida econ\u00f2mica i les necessitats socials.<\/p>\n

El Conseller d’Acci\u00f3 Clim\u00e0tica de la Generalitat, David Mascort, i Samuel Reyes (director de l’ACA, Ag\u00e8ncia Catalana de l’Aigua) van rebutjar la proposta d’interconnexi\u00f3 per via d’urg\u00e8ncia de la Xarxa d’Aig\u00fces de l’Ebre al Camp de Tarragona i a les aig\u00fces del Ter i Llobregat amb l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona, que est\u00e0 al 16,5 per cent de la seva capacitat (gestionada per l’empresa p\u00fablica ATL).<\/p>\n

En els \u00faltims mesos, despr\u00e9s de l’explotaci\u00f3 a fons de les dessalinitzadores en funcionament i l’explotaci\u00f3 d’aig\u00fces residuals i fre\u00e0tiques, Barcelona s’abasteix al 55 per cent de les seves necessitats (la qual cosa segons el Govern<\/i> ha perm\u00e8s retardar en 15 mesos el pla d’urg\u00e8ncia).<\/p>\n

El Govern<\/i> va elaborar un Pla 2022-2027 per pal\u00b7liar la sequera. Pla que es basava m\u00e9s en l’ estalvi que en la recerca de noves fonts. La interconnexi\u00f3 amb l’Ebre era la proposta de quatre col\u00b7legis professionals (enginyers, arquitectes…). Una q\u00fcesti\u00f3 encara per debatre, perqu\u00e8 cal tenir en compte tamb\u00e9 el retroc\u00e9s del delta de l’Ebre per manca d’aportacions de sediments.<\/p>\n

Les Corts d’Arag\u00f3, el mateix 1 de febrer, van votar contra el m\u00ednim transvasament d’aig\u00fces a Catalunya. Q\u00fcesti\u00f3 merament pol\u00edtica, per l’ enfrontament intercomunitari originat pel R\u00e8gim. L’actual president d’Arag\u00f3 ha arribat a declarar que a l’Arag\u00f3 ning\u00fa parla catal\u00e0! (el que \u00e9s fals).<\/p>\n

El Govern (de composici\u00f3 ERC) ha demanat al Govern central que busqui solucions. La mediaci\u00f3 del Govern central ha implicat el comprom\u00eds de traure aigua per vaixell de la dessalinitzadora de Sagunt (a Val\u00e8ncia) que ara nom\u00e9s treballa al 10 per cent de la seua capacitat -mesura esta d’\u00faltim recurs–<\/span>. La Generalitat de Val\u00e8ncia ha acceptat la proposta, encara que cal tindre en compte que la dessalinitzadora de Sagunt \u00e9s de propietat estatal. En tot cas, hi ha pa\u00efsos sencers, com l’Ar\u00e0bia Saudita, que se subministren, per a consum i per a reg, amb dessalinitzadores.<\/p>\n

\u00abNo hem apr\u00e8s res de la sequera de 2008\u00bb<\/b><\/h3>\n

Josep Maria Bargallo, mitj\u00e0 agricultor de la Ribera de l’Ebre va declarar aix\u00f2 a La Vanguardia<\/i> el 5 de febrer.<\/p>\n

En efecte,<\/span> la sequera del 2007\/8 va portar la Generalitat a l’elaboraci\u00f3 d’un Pla 2009\/2015, que implicava una forta inversi\u00f3 en dessalinitzadores, aprofitament d’aig\u00fces residuals i fre\u00e0tiques i possibles interconnexions. Per\u00f2 el maig del 2008 va ploure abundantment i el pla es va abandonar. Dirigents del PSOE acusen la Generalitat d’interessar-se nom\u00e9s pel proc\u00e9s<\/i> d’Independ\u00e8ncia. El Govern<\/i> de la Generalitat respon que Catalunya t\u00e9 un d\u00e8ficit fiscal de 22.000 milions per any i no poden invertir.<\/p>\n

El cas \u00e9s que la sequera actual i el que permet preveure mostra que calia un pla semblant. Pere Aragon\u00e8s recupera part d’aquell pla: preveu grans inversions per ampliar la dessalinitzadora del Prat, de Tordera i construir-ne d’altres com en Cunit i Blanes i per aix\u00f2 demana perm\u00eds al govern central i a la Comissi\u00f3 Europea per superar el sostre del deute.<\/p>\n

A aix\u00f2 s’ afegeix que m\u00e9s de 200 municipis de Catalunya perden un percentatge elevad\u00edssim d’ aigua pel deteriorament de les infraestructures de conducci\u00f3. Nom\u00e9s el 7 % dels municipis de Catalunya, els de m\u00e9s de 20.000 habitants, estan obligats a comptar amb un Pla Municipal per Sequera i, d’aquests, nom\u00e9s 1 de cada 4 el tenen activat.<\/p>\n

Els Ajuntaments tenen les compet\u00e8ncies sobre l’ abastament d’ aigua potable i el clavegueram en l’ \u00e0mbit municipal. Per tant, tenen la responsabilitat sobre tot el que passa a la xarxa, com per exemple sobre la reparaci\u00f3 de fuites i el control dels consums d’ aigua urbans. Com a institucions econ\u00f2micament asfixiades i al servei de particulars, els municipis han defugit les seves funcions en mat\u00e8ria d’ aigua.<\/p>\n

Catalunya \u00e9s una de les zones del m\u00f3n amb m\u00e9s gesti\u00f3 privada de l’aigua: el 78 % de la poblaci\u00f3 \u00e9s abastada per operadors privats. Tots els contractes amb operadors privats contenen inversions per a la millora del rendiment de les xarxes que s’ imputen a la tarifa de l’ aigua. Ara, amb diners p\u00fablics, paguem el que no s’ha fiscalitzat als operadors privats que, durant d\u00e8cades, s’han embutxacat milions d’euros a costa d’un servei essencial.<\/p>\n

Caldria dir en conseq\u00fc\u00e8ncia que no falta aigua. <\/b>Efectivament, estan damunt la taula tots els instruments per cobrir la sequera. Alhora, si atenem a la tend\u00e8ncia que aquesta sequera marca, que correspon amb els fets a escala mundial, cal, almenys, aplicar part del pla abandonat i en part recuperat. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia de les declaracions demag\u00f2giques sobre la sequera, el que resoldria el problema ja no \u00e9s per a ells una necessitat priorit\u00e0ria. <\/b><\/p>\n

L’urgent s\u00f3n les inversions en la ind\u00fastria, en serveis de primera necessitat, que per principi han de ser p\u00fablics, com la sanitat i l’educaci\u00f3. Darrere de la demag\u00f2gia amb la sequera s’oculta un enorme pla per privatitzar completament el servei de subministrament d’aig\u00fces i fer pagar a la poblaci\u00f3, si a aix\u00f2 s’hi afegeix l’anarquia interregional, el plat est\u00e0 servit per a qualsevol demag\u00f2gia, ja sigui centralista o falsament ecol\u00f2gica, per acusar la poblaci\u00f3 de \u00abconsumisme i malbaratament\u00bb<\/p>\n

La lluita per la sobirania de Catalunya \u00e9s inseparable de la lluita per la sobirania de tots els pobles contra la Monarquia per establir relacions de fraternitat i col\u00b7laboraci\u00f3, <\/span>inseparable de la lluita contra la privatitzaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics com l’aigua<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 979 per descarregar en PDF Seria descobrir la p\u00f3lvora dir que la sequera no \u00e9s un fenomen nou al nostre pa\u00eds. Una tercera part de la pen\u00ednsula pateix peri\u00f2diques sequeres. Tot i que \u00e9s molt probable que les mudances clim\u00e0tiques, agreujades a m\u00e9s per \u00abel Nen\u00bb -fenomen atmosf\u00e8ric causat per l’escalfament gradual de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[61],"tags":[1182,1181,9],"class_list":["post-8225","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas","tag-privatizacion","tag-sequia","tag-soberania"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8225","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8225"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8225\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8232,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8225\/revisions\/8232"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8225"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8225"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8225"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}