{"id":8344,"date":"2024-04-02T19:03:59","date_gmt":"2024-04-02T17:03:59","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8344"},"modified":"2024-04-02T19:03:59","modified_gmt":"2024-04-02T17:03:59","slug":"els-joves-tenim-dret-a-un-futur-digne","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/els-joves-tenim-dret-a-un-futur-digne\/","title":{"rendered":"Els joves tenim dret a un futur digne, organitzem-nos per conquerir-ho!"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 985 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Coneixem de sobres la precarietat que pateix la joventut treballadora a qualsevol pa\u00eds del m\u00f3n, fins i tot als pa\u00efsos m\u00e9s \u00bbdesenvolupats\u00bb, entre els quals s’inclou Espanya. No cal assenyalar que, a m\u00e9s de les condicions materials, la joventut travessa un estat d’\u00e0nim preocupant (sent aquest una conseq\u00fc\u00e8ncia de les condicions materials). La mort per su\u00efcidi \u00e9s la causa de mort no natural m\u00e9s habitual entre els joves, els casos de depressi\u00f3 es disparen i la desorientaci\u00f3 cap a un projecte de vida clar s’assenta entre els m\u00e9s joves.<\/p>\n

D’on venim i on som<\/b><\/h3>\n

Quan parlem que la joventut d’ara ho t\u00e9 pitjor que la de les generacions anteriors, no vol dir que ho tinguessin f\u00e0cil, ni de bon tros. Per\u00f2 s\u00ed que parlem d\u201fun canvi significatiu en les condicions, principalment de poder adquisitiu dels m\u00e9s joves. Quina ha estat l’evoluci\u00f3 del salari respecte del que podem comprar-hi? Diversos estudis demostren (als no tan joves no els calen estudis per verificar-ho) que el pas de la pesseta a l’euro va suposar una gran pujada de preus i que va influir dr\u00e0sticament en el poder adquisitiu de la classe treballadora. Segons l’INE (Institut Nacional d’Estad\u00edstica), la inflaci\u00f3 acumulada des de l’entrada de l’euro fins al 2020 ha estat del 40%, mentre que els salaris bruts han augmentat el 23%. \u00c9s a dir, gaireb\u00e9 un 20% de p\u00e8rdua de poder adquisitiu, sense comptar l’auge inflacionari a partir del 2021. Tot i aix\u00ed, fixem-nos en les xifres m\u00e9s recents, el 2006 gaireb\u00e9 el 50% de joves estaven ocupats i actualment nom\u00e9s un 26%. En termes de poblaci\u00f3 activa, hi ha actualment un 30% d’aturats (de 16 a 29 anys) davant d’un 15% el 2007, la poblaci\u00f3 jove no ha recuperat el nivell d’ocupaci\u00f3 dels anys anteriors a la crisi.<\/span> Pel que fa a salaris, malgrat les grans odes sobre l’increment de l’SMI els darrers anys, els joves de 18 a 25 anys se situen en un sou mitj\u00e0 de 7.717 euros nets a l’any, 2000 euros menys del sou mitj\u00e0 de 9.713 euros nets de 2006. \u00c9s clar, que aquestes xifres estan influenciades per un per\u00edode en concret on generalment els joves compatibilitzen estudis i treball, per\u00f2, tot i aix\u00ed, les dades s\u00f3n alarmants. Segons xifres d’Eurostat, el 2021 el 53,8% de joves tenia una ocupaci\u00f3 parcial involunt\u00e0riament, \u00e9s a dir, que manifestaven la voluntat de tenir una jornada a temps complet i no poder optar a aquest tipus de contracte. A m\u00e9s, la difer\u00e8ncia salarial entre el sou mitj\u00e0 i el dels joves de 16 a 29 anys oscil\u00b7la entre el 30% i el 40% en els darrers anys. Darrere de tots aquests percentatges no hi ha la m\u00e9s m\u00ednima intenci\u00f3 d’identificar la situaci\u00f3 de la joventut pr\u00e8via a la crisi del 2008 com una refer\u00e8ncia positiva. La situaci\u00f3 d’abans de la crisi ja \u00e9s preocupant, el significatiu amb el transcurs dels anys \u00e9s la implantaci\u00f3 m\u00e9s gran de la pobresa i la precarietat dins de les generacions m\u00e9s joves. A tot aix\u00f2, cal sumar-hi el preu de l’habitatge i la dificultat creixent d’emancipaci\u00f3 dels joves, una de les principals preocupacions i problem\u00e0tiques actuals.<\/p>\n

Quan viure es converteix en un luxe<\/b><\/h3>\n

A mitjan 2023, nom\u00e9s el 16,3% de tota la poblaci\u00f3 jove estava emancipada. En el cas dels lloguers, el preu mitj\u00e0 que es pot trobar a portals immobiliaris \u00e9s de 944 euros al mes, suposant el 93,9% del salari mitj\u00e0 net d’un treballador jove. Segons el Banc d’Espanya, el que \u00e9s recomanable per a una economia \u00bbestable\u00bb dins d’una llar \u00e9s dedicar 1\/3 del teu salari a l’habitatge. Doncs b\u00e9, la recomanaci\u00f3 hi queda, perqu\u00e8 fins i tot si volem buscar lloguer d’habitaci\u00f3, el preu mitj\u00e0 suposa 375 euros al mes, un 37,3% del salari mitj\u00e0 net de la joventut treballadora. Pel que fa a l’habitatge al mercat de la compravenda, la mitjana \u00e9s de 179.320 euros, l’equivalent a 15 anys del salari mitj\u00e0 anual d’un jove. Dades que s’amunteguen al traster on la joventut guarda tots els trofeus en precarietat i, davant d’aix\u00f2, ning\u00fa mou un dit? El Govern m\u00e9s progressista de la hist\u00f2ria, que va estirar \u00bb\u00e8pica\u00bb despr\u00e9s d’una campanya electoral que principalment va intentar infondre la por per l’aven\u00e7 de l’extrema dreta, va aconseguir que la joventut respongu\u00e9s \u00bbvolem una sortida\u00bb, votant i frenant la reacci\u00f3. Quina ha estat la resposta? Continuisme de la mis\u00e8ria. L’\u00fanica resposta \u00e9s la propaganda mitjan\u00e7ant \u201cbons de lloguer jove\u201d, diem propaganda perqu\u00e8 sobretot \u00e9s efectiu per omplir les butxaques dels propietaris amb diners p\u00fablics. Consisteix en un pagament de 250 euros al mes durant 2 anys i sense la previsi\u00f3 de quina mesura solucionar\u00e0 el gran problema de l’acc\u00e9s a l’habitatge. Un altre pegat m\u00e9s, sense atacar l’arrel del problema, per\u00f2, qui decideix els preus de l’habitatge?<\/p>\n

Els fons voltors es fan amb la propietat de centenars de milers d’habitatges a tot el territori, principalment a les ciutats on hi ha m\u00e9s demanda. Segons el diari digital El Salto, en un article anomenat \u00bbCom els fons d’inversi\u00f3 van conquistar Europa\u00bb, mostra les dades que permeten parlar d’una ofensiva total cap al dret a l’habitatge i que ha generat innombrables desnonaments a la recerca del m\u00e0xim benefici: \u201dTenir pr\u00e9stecs hipotecaris impagats penalitza greument el c\u00e0lcul de la solv\u00e8ncia d’un banc i pot portar-lo a la desaparici\u00f3. A causa d’aix\u00f2, els bancs espanyols que tenien dificultats per subsistir es van veure indirectament obligats a vendre les seves hipoteques amb impagaments abans del 2019. En cas contrari, haurien pogut ser dissolts. Per aix\u00f2 les operacions de venda d’habitatge i de pr\u00e9stecs hipotecaris m\u00e9s grans han tingut lloc durant el 2018. A causa de la seva escassa solv\u00e8ncia, als bancs no els va quedar cap altra opci\u00f3 que vendre els b\u00e9ns immobiliaris molt per sota del preu. Banco Santander, Caixabank, BBVA i Banc Sabadell van vendre m\u00e9s de 400.000 habitatges a Cerberus, Lone Star i Blackstone en nom\u00e9s sis operacions que van tenir lloc entre els anys 2015 i 2018.\u2019\u2019 <\/i><\/p>\n

No hi ha cap soluci\u00f3 sense l’organitzaci\u00f3 de la Joventut<\/b><\/h3>\n

Ning\u00fa mou un dit? Hi ha qui vol resignar les noves generacions a viure d’aquesta manera, fins i tot disfressen de modernitat la pobresa amb alguns termes que ja haurem escoltat com el \u00bbcoliving\u00bb o el \u00bbcoworking\u00bb, formes cool per dir que compartir\u00e0s pis o ser\u00e0s fals aut\u00f2nom tota la teva vida. Davant de tota la confusi\u00f3 que es propaga mitjan\u00e7ant tots els agents dels capitalistes que conformen l’opini\u00f3 p\u00fablica, la joventut treballadora continua demostrant que resisteix. Tot i que durant anys els partits hegem\u00f2nics de l’esquerra hagin intentat tenir la joventut submisa, s\u00f3n moltes les ocasions en qu\u00e8 ens hem rebel\u00b7lat. Tot i que de forma descoordinada i escassament organitzada, la joventut expressa constantment el seu rebuig al sistema ia la mis\u00e8ria que ens condemna. Vegeu les multitudin\u00e0ries manifestacions en solidaritat amb el poble palest\u00ed que ha encap\u00e7alat la joventut i han regat d’indignaci\u00f3 els carrers de tot el territori.<\/p>\n

Quin contingut i forma pren la lluita pel nostre futur quan tots ho intenten donar per perdut? \u00c9s crucial abordar dos aspectes fonamentals: laspecte objectiu i el subjectiu. Des de la perspectiva objectiva, partim de la crisi cr\u00f2nica del capitalisme, situats en un punt de conflicte entre els interessos capitalistes i els de la classe obrera, amb la joventut treballadora ubicada entre els segments m\u00e9s afectats. La recerca constant de majors guanys per part dels capitalistes es manifesta en la nostra quotidianitat a trav\u00e9s de la inestabilitat laboral, la privatitzaci\u00f3 de serveis p\u00fablics essencials i la transformaci\u00f3 de l’habitatge en un b\u00e9 de luxe.<\/p>\n

Pel que fa a l’aspecte subjectiu, es tracta del \u201ccom\u201d enfrontem aquesta realitat per canviar-la de manera real. Freq\u00fcentment, es veu la joventut com un \u00abpreu que cal pagar\u00bb, un per\u00edode pel qual tots hem de transitar, suggerint que cal suportar la situaci\u00f3 perqu\u00e8 \u00abtots hem viscut una cosa similar\u00bb. \u00c9s molt indignant que justificar l’explotaci\u00f3 i la pobresa sigui tan f\u00e0cil. Rebutgem totalment aix\u00f2. Aix\u00ed, el desafiament subjectiu rau en com canalitzar el descontentament general d’una generaci\u00f3 sencera, transformar la incertesa en acci\u00f3 i el desinter\u00e8s pel col\u00b7lectiu en una organitzaci\u00f3 de classe. Per aix\u00f2, com a secci\u00f3 de la IV Internacional a l’Estat espanyol, sobre la base dels treballs desenvolupats al congr\u00e9s de la Internacional celebrat el desembre passat, ens dirigim a tota la joventut que no accepta resignar-se davant l’abs\u00e8ncia de futur, sin\u00f3 que t\u00e9 la voluntat de lluitar-hi, per agrupar-nos entorn de les nostres leg\u00edtimes aspiracions, \u00fanica via de sortida als problemes. En particular, amb la invitaci\u00f3 a participar a l’escola de formaci\u00f3 que celebrarem els propers 28, 29 i 30 de juny.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 985 per descarregar en PDF Coneixem de sobres la precarietat que pateix la joventut treballadora a qualsevol pa\u00eds del m\u00f3n, fins i tot als pa\u00efsos m\u00e9s \u00bbdesenvolupats\u00bb, entre els quals s’inclou Espanya. No cal assenyalar que, a m\u00e9s de les condicions materials, la joventut travessa un estat d’\u00e0nim preocupant (sent aquest una conseq\u00fc\u00e8ncia […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1176,261],"class_list":["post-8344","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-juventud","tag-revolucion"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8344","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8344"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8344\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8352,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8344\/revisions\/8352"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8344"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8344"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8344"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}