{"id":8484,"date":"2024-05-21T22:03:12","date_gmt":"2024-05-21T20:03:12","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8484"},"modified":"2024-05-21T22:04:10","modified_gmt":"2024-05-21T20:04:10","slug":"lanomenat-parlament-europeu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/lanomenat-parlament-europeu\/","title":{"rendered":"L’anomenat Parlament Europeu, un parlament fantasma"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 992 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>El 6 de juny estan convocades eleccions \u2013 a les quals es presenten 33 candidatures- al mal anomenat \u00abParlament Europeu\u00bb, una instituci\u00f3 que t\u00e9 l’aparen\u00e7a exterior d’un parlament, per\u00f2 cap dels poders reals d’un veritable parlament. El \u00abParlament Europeu\u00bb no t\u00e9 ni poder legislatiu ni possibilitat de controlar l’executiu.<\/p>\n

Quin \u00e9s llavors, el paper d’aquest parlament? La seva \u00fanica funci\u00f3 \u00e9s donar a les institucions de la Uni\u00f3 Europea, que tenen enormes poders i s’imposen per sobre de la sobirania dels Estats membres, una aparen\u00e7a democr\u00e0tica, la que existeix una instituci\u00f3 elegida directament pels ciutadans. Per\u00f2 molts d’aquests no es deixen enganyar. Donen l’esquena a les eleccions de l’europarlament, amb una abstenci\u00f3 massiva a la majoria dels pa\u00efsos, o, en molts casos, utilitzen aquestes eleccions per emetre un vot-protesta o donar un vot de c\u00e0stig a tots els partits.<\/p>\n

Quan van redissenyar les institucions de la Uni\u00f3 Europea en el Tractat de Maastricht, els caps dels corresponents governs \u2013la immensa majoria d’ells \u00abd’esquerres\u00bb, 13 d’un total de 15, cosa que desmenteix els qui ens parlen d’un projecte desvirtuat per una suposada \u00abderiva neoliberal\u00bb\u2013 van caure en el compte que l’enorme poder d’institucions com la Comissi\u00f3 Europea i el Banc Central,  <\/span>que no s\u00f3n elegides pels ciutadans, no responen ni reten quantes davant ning\u00fa i imposen la seva voluntat per sobre de governs i parlaments nacionals, necessitaven una cobertura aparentment democr\u00e0tica per donar legitimitat a la dictadura dels tractats europeus, una instituci\u00f3 elegida pels ciutadans i ciutadanes, i van rellan\u00e7ar una cosa que s’havia constitu\u00eft ja el 1951,  <\/span>llavors denominada Assemblea Parlament\u00e0ria i que van convertir en Parlament i que simula ser-ho.<\/p>\n

Ho van anomenar aix\u00ed, per\u00f2 no ho \u00e9s, malgrat el que<\/span> ens pretenen fer creure els partidaris de la Uni\u00f3 Europea. Per exemple, Simone Veil, presidenta del Parlament Europeu elegit per primera vegada per sufragi universal el 1979, que explicava llavors: \u00abLa nostra sessi\u00f3 \u00e9s de car\u00e0cter hist\u00f2ric (…) Tenim el gran honor de comptar entre nosaltres amb nombrosos presidents de Parlaments de pa\u00efsos associats i de tercers pa\u00efsos, que representen els pobles dels cinc continents i que, amb la seva pres\u00e8ncia aqu\u00ed, presten un suport inestimable a la nostra construcci\u00f3 democr\u00e0tica<\/i>\u00ab.<\/p>\n

Ni iniciativa legislativa, ni control sobre la Comissi\u00f3 Europea<\/b><\/h3>\n

En una democr\u00e0cia representativa, un parlament no nom\u00e9s \u00e9s elegit pel poble, sin\u00f3 que t\u00e9 la potestat de fer les lleis i controlar el govern. <\/span>L’Europarlament no t\u00e9 cap dels poders d’un parlament real, ni capacitat d’iniciativa legislativa (que \u00e9s de la Comissi\u00f3 Europea), ni capacitat de modificar substancialment els projectes legislatius, i en qualsevol cas el seu vot per una norma no val res si no l’aprova tamb\u00e9 el Consell Europeu (els caps de govern). D’altra banda, no pot nomenar o controlar la Comissi\u00f3, \u00abgovern\u00bb de la UE, ni, per suposat, controlar la pol\u00edtica econ\u00f2mica i monet\u00e0ria (que \u00e9s compet\u00e8ncia exclusiva del Banc Central).<\/p>\n

T\u00e9 el parlament la iniciativa legislativa? Vegem el que diu a aquest respecte l’article 225 del Tractat de la Uni\u00f3 Europea: \u00abEl Parlament Europeu podr\u00e0 (…) demanar a la Comissi\u00f3 que presenti les propostes legislatives oportunes (…). La Comissi\u00f3 pot acceptar o rebutjar la presentaci\u00f3 de la proposta legislativa demanada\u00bb. <\/i>\u00c9s a dir, que<\/p>\n

tota la capacitat legislativa del \u00abparlament\u00bb es limita a la possibilitat de proposar un projecte de llei a la Comissi\u00f3, per\u00f2 la Comissi\u00f3 t\u00e9 tot el poder per rebutjar aquesta sol\u00b7licitud.<\/p>\n

T\u00e9 la capacitat de controlar l’actuaci\u00f3 del Comissi\u00f3 Europea? Vaig anar a l’article 17 del Tractat de la Uni\u00f3 Europea: \u00abEl Consell Europeu (…) proposa al Parlament Europeu un candidat a la Presid\u00e8ncia de la Comissi\u00f3. Aquest candidat \u00e9s elegit pel Parlament Europeu per la majoria dels membres que el componen. Si aquest candidat no obt\u00e9 la majoria, el Consell Europeu (…) proposar\u00e0, en el termini d’un mes, un nou candidat que ser\u00e0 elegit pel Parlament Europeu d’acord amb el mateix procediment\u00bb. <\/i>\u00c9s a dir, que el mal anomenat Parlament Europeu nom\u00e9s pot donar suport a l’elecci\u00f3 del Consell Europeu (format pels caps d’Estat i de Govern) en relaci\u00f3 amb l’elecci\u00f3 del president de la Comissi\u00f3 de Brussel\u00b7les.<\/p>\n

Donar suport als plans d’ ajust i cobrir les responsabilitats de les institucions europees<\/b><\/h3>\n

Tampoc \u00e9s que el parlament faci gaires esfor\u00e7os per a controlar la Comissi\u00f3 Europea. Al contrari, sovint actua com a suport dels plans d’ ajust. Recordem el que deia el 2015, en plena crisi grega, el seu llavors president, Martin Schulz: \u00abEl Parlament Europeu est\u00e0 disposat a exercir el seu paper en el proc\u00e9s per tal d’enfortir l’adhesi\u00f3 en mat\u00e8ria de governan\u00e7a econ\u00f2mica (…). Tamb\u00e9 desitja exercir el seu paper pel que fa al control dels programes d’ ajust macroecon\u00f2mic<\/i>\u00ab. Un Parlament la funci\u00f3 del qual \u00e9s intentar refor\u00e7ar l’adhesi\u00f3 dels ciutadans a les mesures destructives de la Uni\u00f3 Europea i \u00abcontrolar<\/i>\u00bb els programes d’ajust estructural que aplicava llavors la troika (FMI + Comissi\u00f3 Europea + Banc Central), \u00e9s a dir, participar-hi. <\/span><\/p>\n

El mar\u00e7 del 2014, aquesta eurocambra aprovava \u00abobrir una investigaci\u00f3\u00bb sobre el paper de la troika, l’agrupament que, vulnerant les normes escrites de la UE, per\u00f2 no l’esperit real d’aquestes normes, donava poder a l’FMI \u2013\u00e9s a dir, directament a l’imperialisme nord-americ\u00e0\u2013 de decidir, juntament amb la Comissi\u00f3 Europea i el Banc Central,<\/span> quines pol\u00edtiques imposar als governs elegits pels ciutadans als pa\u00efsos sotmesos a \u00abrescat\u00bb. En aquell moment, en una Carta Setmanal, d\u00e8iem: \u00abQuin ser\u00e0 el resultat pr\u00e0ctic d’aquesta investigaci\u00f3? Tots els analistes coincideixen: cap. La troika seguir\u00e0 endavant arru\u00efnant Gr\u00e8cia, Portugal, Irlanda, Xipre i Espanya, digui el que digui l’Europarlament. Per\u00f2 l’objectiu no \u00e9s parar a la troika: \u00e9s que un mes abans de les eleccions europees hi hagi titulars de premsa: ‘el Parlament Europeu censura la Troika'\u00bb. <\/i>El desembre d’aquell any, una nota de premsa del mateix parlament donava compte aix\u00ed d’aquesta \u00abinvestigaci\u00f3\u00bb: \u00abEl PE reconeix el paper de la Troika per superar la crisi, per\u00f2 alerta del cost social de les seves mesures\u00bb. <\/i>Despr\u00e9s del que es feia una cr\u00edtica moderada de les conseq\u00fc\u00e8ncies socials de les actuacions de la troika, per\u00f2 s’afegia: \u00abL’Eurocambra ha lamentat, tamb\u00e9, que les institucions europees s’hagin convertit en el xiulet expiatori dels efectes adversos de les reformes en lloc dels ministres de finances de cada pa\u00eds, que s\u00f3n els qui n’han d’assumir la responsabilitat pol\u00edtica\u00bb. <\/i>Dues institucions de la UE, la m\u00e0xima autoritat pol\u00edtica, la Comissi\u00f3 Europea, i la m\u00e0xima autoritat econ\u00f2mica, el Banc Central Europeu, juntament amb l’FMI, imposen als pa\u00efsos unes dur\u00edssimes mesures, i el Parlament lamenta que els ciutadans culpin d’aquestes mesures les institucions europees! Aix\u00f2 il\u00b7lustra el paper d’aquest \u00abparlament\u00bb: cobrir, sota la seva aparen\u00e7a d’instituci\u00f3 electa, les fel\u00b7lacions de les institucions amb veritable poder dins de la UE.<\/p>\n

Avui el PE \u00e9s la cambra de registre de la pol\u00edtica de guerra de l’imperialisme. La Uni\u00f3 Europea i totes les seves institucions segueixen a peus el que dicta l’OTAN o sigui l’administraci\u00f3 americana. I volguessin fer d’aquesta campanya electoral una mena d’aprovaci\u00f3 impl\u00edcita d’aquesta pol\u00edtica.<\/p>\n

Ni plataforma per avan\u00e7ar en drets<\/b><\/h3>\n

En les campanyes electorals, molts criden els ciutadans a votar per \u00abcanviar la UE\u00bb, \u00abperqu\u00e8 serveixi per defensar els drets\u00bb. Vana il\u00b7lusi\u00f3. Vegem un cas concret: l’11 de desembre de 2013, el Ple d’aquest \u00abparlament\u00bb rebutjava una proposta de la parlament\u00e0ria socialista portuguesa Edite Estrela, que pretenia que es reform\u00e9s el dret a l’avortament a tot Europa. Contra aquest text es va imposar una resoluci\u00f3 que diu: \u00abEl PE observa que la formulaci\u00f3 i aplicaci\u00f3 de pol\u00edtiques en mat\u00e8ria de salut sexual i reproductiva i drets afins, aix\u00ed com en mat\u00e8ria d’educaci\u00f3 sexual a les escoles, \u00e9s compet\u00e8ncia dels Estats membres\u00bb<\/i>. La mateixa Uni\u00f3 Europea que imposa el tancament de les drassanes o la lliure deslocalitzaci\u00f3 d’ind\u00fastries en nom del principi fonamental de la UE, la \u00ablliure compet\u00e8ncia no falsejada\u00bb i de la \u00abpreemin\u00e8ncia del dret comunitari\u00bb, deixa clar que no est\u00e0 entre les seves funcions defensar els drets de les dones. Defensar un grapat d’especuladors, s\u00ed, defensar la meitat de la poblaci\u00f3 d’Europa, no. Aquesta \u00e9s la naturalesa de la Uni\u00f3 Europea, i aix\u00f2 no \u00e9s reformable: cal acabar amb ella.<\/p>\n

En \u00faltima inst\u00e0ncia, hi ha una ra\u00f3 de fons per la qual el PE no \u00e9s, ni pot ser, un veritable parlament. No hi ha un Estat europeu. No hi ha una burgesia nacional europea. Hi ha m\u00faltiples burgesies que competeixen entre elles per tenir el seu espai en el mercat mundial, totes elles subordinades a l’imperialisme USA, fins i tot acceptant les normes i situacions que porten a la desindustrialitzaci\u00f3, la destrucci\u00f3 de l’agricultura, dels serveis p\u00fablics.<\/p>\n

La burgesia no pot unificar Europa. Aquesta \u00e9s una tasca de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria.<\/p>\n

A partir de tot l’exposat, salta a la vista que cap il\u00b7lusi\u00f3 pot dipositar-se en qu\u00e8 les eleccions del pr\u00f2xim 9 de juny siguin el mitj\u00e0 per resoldre els greus problemes que enfronta la classe treballadora als pa\u00efsos membres de la UE, o tan sols per avan\u00e7ar cap a aix\u00f2.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 992 per descarregar en PDF El 6 de juny estan convocades eleccions \u2013 a les quals es presenten 33 candidatures- al mal anomenat \u00abParlament Europeu\u00bb, una instituci\u00f3 que t\u00e9 l’aparen\u00e7a exterior d’un parlament, per\u00f2 cap dels poders reals d’un veritable parlament. El \u00abParlament Europeu\u00bb no t\u00e9 ni poder legislatiu ni possibilitat de controlar […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[171,54],"class_list":["post-8484","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-elecciones-europeas","tag-union-europea"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8484","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8484"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8484\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8489,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8484\/revisions\/8489"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8484"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8484"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8484"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}