{"id":8500,"date":"2024-05-29T20:19:43","date_gmt":"2024-05-29T18:19:43","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8500"},"modified":"2024-05-29T20:20:55","modified_gmt":"2024-05-29T18:20:55","slug":"lintent-dabsorcio-del-sabadell-pel-bbva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/lintent-dabsorcio-del-sabadell-pel-bbva\/","title":{"rendered":"L’intent d’absorci\u00f3 del Sabadell pel BBVA: m\u00e9s centralitzaci\u00f3 del capital i m\u00e9s destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 i regressi\u00f3 social"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 993 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>El passat mes d’abril, el BBVA ha tornat a intentar una fusi\u00f3 per absorci\u00f3 <\/span>amb el Banc Sabadell que ja va tractar de dur a terme el 2020. Les negociacions han resultat infructuoses pel moment, fins el punt que el BBVA ha optat per llan\u00e7ar una OPA hostil, \u00e9s a dir, una oferta de compra massiva d’accions a un preu determinat, per fer-se amb el control del Sabadell, sense que se s\u00e0piga encara quin ser\u00e0 el resultat d’aquest conflicte entre capitals<\/p>\n

En cas d’arribar a bon port, l’entitat resultant d’aquesta operaci\u00f3 es convertiria en el primer banc espanyol per capitalit- zaci\u00f3 bors\u00e0ria, amb m\u00e9s de 72.000 milions d’euros, i el segon tant per actius, (670 milions aproximadament) com per volu- men de dip\u00f2sits (uns 370.000 milions). En principi, tamb\u00e9 ocuparia el segon lloc segons la mida de la plantilla, amb uns 140.800 euros, tot i que a la llum d’altres experi\u00e8ncies \u00e9s segur que aquesta xifra cauria poc temps despr\u00e9s de l’operaci\u00f3.<\/p>\n

Aquesta not\u00edcia no \u00e9s m\u00e9s que l’\u00faltim cap\u00edtol d’ un imparable proc\u00e9s de cen- tralitzaci\u00f3 banc\u00e0ria que el sector bancari espanyol ha experimentat al llarg de mol- tes d\u00e8cades. Aquest proc\u00e9s respon a la l\u00f2- gica pr\u00f2pia d’ acumulaci\u00f3 capitalista, que genera dos processos interrelacionats, per\u00f2 que conv\u00e9 diferenciar: la concentraci\u00f3 i la i centralitzaci\u00f3 de capital. Mitjan\u00e7ant la concentraci\u00f3, els capitals augmenten el seu tamany i el seu pes en el mercat per mitj\u00e0 de noves inversions. La centralitzaci\u00f3, per la seva banda, augmenta la seva mida apropiant-se d’ altres capitals ja existents a trav\u00e9s de procesos com les fusions o les absorcions.<\/p>\n

La centralitzaci\u00f3 del capital bancari a Espanya \u00e9s un proc\u00e9s que es va llan\u00e7ar sense possibilitat de tornada enrere abans de la incorporaci\u00f3 a la Uni\u00f3 Europea i que no ha fet m\u00e9s que accelerar-se a mesura que s’ha anat aprofundint el proc\u00e9s d’integraci\u00f3 i, sobretot, a partir de la Gran Recessi\u00f3 de 2007\/08. Aix\u00ed, de les cinquanta-cinc entitats que existien el 2009 s’ha passat a deu a partir del 2021, any en qu\u00e8 es van produir els dos \u00faltims episodis d’aquesta llarga s\u00e8rie: al mar\u00e7, l’absorci\u00f3 de Bankia per part de Caixabank i, al juliol, la de Liberbank per part d’Unicaja.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el sector bancari espanyol arreplega les xifres de concentraci\u00f3 m\u00e9s elevades de la seua hist\u00f2ria. L’\u00edndex Herfindahl- Hirschman que calcula el Banc Central Europeu per avaluar el grau d’oligopolitzaci\u00f3 del mercat bancari als pa\u00efsos de la Uni\u00f3 Econ\u00f2mica i Monet\u00e0ria, va assolir el 2022 els 1.327 punts, xifra que triplica l’existent abans de la Gran Recessi\u00f3 i que indica un grau de centralitzaci\u00f3 superior al d’Alemanya,  <\/span>Fran\u00e7a, It\u00e0lia o Portugal. <\/span>El resultat \u00e9s que els quatre primers bancs espanyols (Santander, BBVA, Caixabank i Sabadell) copen el 75% dels dip\u00f2sits de les deu majors entitats financeres i gaireb\u00e9 el 40% dels actius financers.<\/p>\n

Per suposat, la centralitzaci\u00f3 no nom\u00e9s implica l’oligopolitzaci\u00f3 radical del mercado bancari, sin\u00f3 que es fa amb un objectiu central: imposar processos de destrucci\u00f3 d’ocupaci\u00f3 sense precedents en aquest sector. <\/span>De fet, es calcula que, des dels gaireb\u00e9 280.000 empleats bancaris que hi havia a Espanya el 2008, hem passat a poc m\u00e9s de 160.000 el 2022, la qual cosa suposa una reducci\u00f3 de les plantilles de m\u00e9s del 40%. En el cas de la hipot\u00e8tica fusi\u00f3 entre el BBVA i el Sabadell, es calcula que podria donar lloc a l’acomiadament al voltant de 4.000 empleats.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, aquesta din\u00e0mica ha donat lloc al tancament de milers d’ oficines banc\u00e0ries. De les m\u00e9s de 45.600 que hi havia el 2008 a Espanya s’ha passat a poc m\u00e9s de 17.500  <\/span>el 2022, la qual cosa suposa la desaparici\u00f3 d’un 60% de les sucursals. La incid\u00e8ncia ha estat especialment virulenta a les zones rurals i afecta especialment les persones m\u00e9s grans, acostumades a un tracte personal que va a poc a poc desapareixent en nom d’ una tecnificaci\u00f3 radical del negoci bancari.<\/p>\n

Aquesta tend\u00e8ncia de destrucci\u00f3 d’ em- pleos i tancament d’ oficines no \u00e9s exclusiva del nostre pa\u00eds, sin\u00f3 la t\u00f2nica general a tota la UEM, tot i que \u00e9s cert que el cas espanyol \u00e9s especialment sagnant. En el mateix per\u00edode 2008-2022, els bancs de la zona euro van passar de tenir 2,22 a 1,75 milions d’empleats, la qual cosa suposa la desaparici\u00f3 de gaireb\u00e9 470.000 llocs de treball en aquest sector, <\/span>\u00e9s a dir, un 21%. De la mateixa manera, el nombre de sucursals s’ha redu\u00eft en gaireb\u00e9 75.000, des de les 184.000 fins a menys de 109.000, una disminuci\u00f3 del 41%.<\/p>\n

Aquesta destrucci\u00f3 massiva d’ocupacions i oficines est\u00e0 provocant un augment in\u00e8dit de la intensitat del treball bancari. Segons l’Associaci\u00f3 d’Usuaris Financers, del miler aproximat de clients que s’atenen- dia a cada sucursal el 2008 s’ha passat a m\u00e9s de 2.700. I, no oblidem, amb un 40% menys d’empleats de mitjana en cadascuna d’elles, com ja hem comentat.<\/span> De fet, la situaci\u00f3 dels treballadors ban- caris est\u00e0 assolint nivells insostenibles, ra\u00f3 per la qual s’han dut a terme ja algunes mobilitzacions. Un exemple \u00e9s la mobilitzaci\u00f3 del passat 8 de febrer i, sobretot, la vaga del 22 de mar\u00e7, la primera en quaranta anys, amb un seguiment supe- rior al 75%, segons els sindicats. En aquestes mobilitzacions i vagues s’estan exigint convenis que recullin millors condicions de treball i tamb\u00e9 pujades salarials en un<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Nuestra Carta Semanal se publica en castellano y catal\u00e1n. Pod\u00e9is descargar ambas versiones en nuestra web<\/p>\n

sector amb una enorme i creixent desigual- tat entre la plantilla i els directius. Segons els sindicats, els executius de banca arriben a guanyar 300 vegades m\u00e9s que els empleats de qualsevol sucursal.<\/p>\n

Evidentment, l’objectiu d’aquests pro- cessaments no \u00e9s altre que augmentar la rendibilitat del capital bancari. Aix\u00ed, gr\u00e0cies a aquesta centralitzaci\u00f3, la banca espanyola ha tingut la possibilitat de bloquejar en gran mesura la translaci\u00f3 als dip\u00f2sits dels seus clients la pujada dels tipus d’inter\u00e8s imposada pel Banc Central Europeu, cosa que ha augmentat enormement els seus marges de guany. Es calcula que la remuneraci\u00f3 que els bancs espanyols ofereixen pels dip\u00f2sits dels seus clients \u00e9s un 33% inferior a la mitjana de la zona euro. Aquesta situaci\u00f3 ha perm\u00e8s que els cinc principals bancs (Santander, BBVA, Caixabank, Sabadell i Bankinter) al- 2023 la xifra de 26.088 milions d’euros de beneficis, un 27% m\u00e9s que en l’exercici previ, en el qual, al seu torn, havien guanyat 20.573 milions, un 28% m\u00e9s que el 2021. En conjunt, la banca espanyola ha augmentat els seus guanys un 62% en els dos \u00faltims anys gr\u00e0cies a la pujada de tipus d’inter\u00e8s impulsada pel BCE en conjunci\u00f3 amb el poder de mercat que els atorga la centralitzaci\u00f3, la repressi\u00f3 salarial i l’augment de la intensitat del treball bancari. A m\u00e9s de la centralitzaci\u00f3 del capital,<\/p>\n

la din\u00e0mica del sector bancari ha fet que totes les caixes d’estalvi que hi havia a Espanya hagin passat a formar part d’altres bancs o s’hagin fet. D’aquesta manera,<\/span> s\u2019ha<\/p>\n

abolit pr\u00e0cticament en la seva totalitat la banca de propietat p\u00fablica al nostre pa\u00eds i, de pas, no nom\u00e9s s’ ha empitjorat el servi- cio dels clients m\u00e9s vulnerables i s’ han empitjorat notablement les condicions laborals dels empleats bancaris, sin\u00f3 que s’ha eliminat una de les poques eines que existien per a la canalitzaci\u00f3 de recursos financers cap als segments m\u00e9s empobrits de la classe treballadora.<\/p>\n

Aquesta din\u00e0mica de centralitzaci\u00f3 del capital bancari \u00e9s obertament impulsada pel BCE i tamb\u00e9 pels mateixos Estats. <\/span>Aix\u00ed ho evidencien, per exemple, les recents declaracions p\u00fabliques en un f\u00f2rum de Luis de Guindos, vicepresident del BCE, i les d’Emmanuel Macron, president franc\u00e8s, en una entrevista amb Bloomberg. Tots dos van explicitar la seva posici\u00f3 fermament favorable a operacions que identifiquen com a processos de \u00abconsolidaci\u00f3\u00bb del capital bancari europeu. La intenci\u00f3, tant en el cas del BCE com dels Estats, \u00e9s convertir certs bancs europeus en entitats amb una mida que els permeti competir en l’economia mundial.<\/p>\n

En qualsevol cas, la tend\u00e8ncia a la cen- tralitzaci\u00f3 del capital no \u00e9s una estrat\u00e8gia pol\u00edtica europea particular, sin\u00f3 una din\u00e0- mica pr\u00f2pia del capitalisme que s’ expressa a tots els pa\u00efsos centrals. \u00c9s el cas, per exemple, dels Estats Units, on el per- centatge d’actius en mans dels tres bancs m\u00e9s grans en relaci\u00f3 amb el total del sector ha passat del 21% el 2000 al 38% el 2021. En resum, podem afirmar que, sigui<\/p>\n

quina sigui la resoluci\u00f3 d’aquest conflicte puntual entre el BBVA i el Sabadell, el capital bancari continuar\u00e0 amb un proc\u00e9s de centralitzaci\u00f3 que \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia tant de la pr\u00f2pia l\u00f2gica del sistema com de l’es- trat\u00e8gia del BCE i dels Estats. Els prin- cipals perjudicats s\u00f3n tant els seus propis empleats, cada vegada m\u00e9s explotats, com a la resta dels assalariats, que no tenim m\u00e9s remei que seguir utilitzant els serveis d’aquestes entitats oligop\u00f2liques per cobrar els nostres sous, pagar les factures, finan\u00e7ar les compres i endeutar-nos de per vida per poder accedir a un habitatge.<\/p>\n

Nosaltres no prenem partit per uns capitals o uns altres, perqu\u00e8 els problemes procedeixen del capital, sense cognoms. Per\u00f2 s\u00ed que defensem la intervenci\u00f3 de l’Estat en el sentit d’imposar condicions severes per a la pr\u00e0ctica banc\u00e0ria. Una pr\u00e0ctica a favor no de la minoria (com amb els rescats per a les entitats que desnonaven sistem\u00e0ticament a fam\u00edlies de la classe treballadora), sin\u00f3 de la majoria, el que finalment ha d’acabar desembocant en la seva nacionalitzaci\u00f3. Perqu\u00e8 no n’hi ha prou amb un banc p\u00fablic que, mentre convisqui amb els privats, acaba necess\u00e0riament actuant d’acord amb la l\u00f2gica mercantil; com passa per exemple amb les universitats p\u00fabliques que cada vegada en major mesura es gestionen a la manera de les privades, impedint la seva necess\u00e0ria funci\u00f3 social de garantir la promoci\u00f3 del con- fonament cient\u00edfic i el dret democr\u00e0tic a l’ educaci\u00f3 per a tota la poblaci\u00f3, amb independ\u00e8ncia del nivell de riquesa familiar..<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 993 per descarregar en PDF El passat mes d’abril, el BBVA ha tornat a intentar una fusi\u00f3 per absorci\u00f3 amb el Banc Sabadell que ja va tractar de dur a terme el 2020. Les negociacions han resultat infructuoses pel moment, fins el punt que el BBVA ha optat per llan\u00e7ar una OPA hostil, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1185,863,57],"class_list":["post-8500","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-banca","tag-banco-de-sabadell","tag-capitalismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8500","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8500"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8500\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8506,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8500\/revisions\/8506"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8500"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8500"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8500"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}