{"id":8559,"date":"2024-06-21T21:20:28","date_gmt":"2024-06-21T19:20:28","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8559"},"modified":"2024-06-21T21:20:28","modified_gmt":"2024-06-21T19:20:28","slug":"despres-de-les-eleccions-europees","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/despres-de-les-eleccions-europees\/","title":{"rendered":"Despr\u00e9s de les eleccions europees: gir en la situaci\u00f3 pol\u00edtica amb Fran\u00e7a en el punt de mira"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 996 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Ha passat just una setmana de les eleccions al Parlament europeu (PE). Els electors dels 27 pa\u00efsos de la UE estaven cridats a les urnes per elegir diputats a aquest pseudoparlament. No insistim en aquesta carta sobre el car\u00e0cter i potestats d’ aquesta instituci\u00f3. Com vam dir en una carta la setmana anterior, el PE \u00e9s un parlament sense poders que ni tan sols fiscalitza l’acci\u00f3 de l’executiu \u00bb europeu, la Comissi\u00f3, formada per comissaris nomenats pels governs (per\u00f2 que tampoc responen davant d’aquests ni davant els parlaments nacionals) Per tant, les eleccions no determinaven en realitat l’orientaci\u00f3 de les institucions de la Uni\u00f3 Europea,  <\/span>el que els donava, sobretot, un contingut nacional, ja que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, jutjaven la pol\u00edtica seguida pels diferents governs.<\/p>\n

Durant mesos els mitjans de comunicaci\u00f3 han insistit sobre la pujada de l’extrema dreta, cosa que ha suposat, de fet, fer campanya per l’extrema dreta. Una manera de negar la responsabilitat de la pol\u00edtica que porten els governs i intentar que els treballadors i tots els ciutadans no es pronunciessin contra la pol\u00edtica d’aquests sin\u00f3 contra el \u00abperill\u00bb a arribar si guanyava l’extrema dreta, presentada, per tant, com l’alternativa a una pol\u00edtica que mereix el rebuig de milions.<\/p>\n

Tot i que, despr\u00e9s de les eleccions, ens intenten presentar, com a balan\u00e7, la pujada de la ultradreta, aquesta maniobra pol\u00edtica ha tingut un resultat molt divers, hi ha diverses q\u00fcestions que cal ressaltar:<\/p>\n

En primer lloc, la participaci\u00f3 ha estat molt baixa -51 per cent de mitjana- tot i que en certs pa\u00efsos el vot \u00e9s obligatori, com a B\u00e8lgica o Gr\u00e8cia, la qual cosa ja d’entrada falseja els resultats de participaci\u00f3. Hi ha hagut r\u00e8cords com a Portugal, on l’abstenci\u00f3 ha estat de m\u00e9s del 63 per cent. A Espanya tamb\u00e9 ha conegut un r\u00e8cord 49,1 per cent de participaci\u00f3, i a Catalunya poc m\u00e9s del 45 per cent.<\/p>\n

En general davant els governs que han estat i s\u00f3n l’avantguarda de la guerra d’Ucra\u00efna i el suport a Israel, com Fran\u00e7a i Alemanya, els partits del govern han estat sancionats qualitativament.<\/p>\n

La pujada de l’extrema dreta no \u00e9s uniforme, a Portugal ha baixat a la meitat en percentatge i dos ter\u00e7os en vot. A It\u00e0lia han perdut vots, a Finl\u00e0ndia i Su\u00e8cia tamb\u00e9. Sens dubte, han crescut en vots a Alemanya i en percentatge a Fran\u00e7a (tot aix\u00f2 comparat amb anteriors eleccions d’un altre tipus, \u00e9s a dir, legislatives)<\/p>\n

En diversos pa\u00efsos \u2013 i aix\u00f2 no ho compta la premsa- s’han constitu\u00eft o format pols o moviments de resist\u00e8ncia i ruptura amb el sistema. \u00c9s el cas de l’Alian\u00e7a Sahra Wagenknecht – Per la Ra\u00f3 i la Just\u00edcia (BSW) a Alemanya, molt calumniada per la premsa, per la seva frontal oposici\u00f3 a la guerra i que compta a l’Est d’Alemanya amb el vot del 21 per cent dels emigrants i supera en molts l\u00e4nder de l’est els partits del govern (SPD,  <\/span>Verds, Liberals)<\/p>\n

I, en particular, a Fran\u00e7a on La Fran\u00e7a Insumisa (LFI) de Melenchon aconsegueix el 10 per cent, guanyant en tots els extraradis obrers de les grans ciutats: Paris, Li\u00f3, Marsella, Estrasburg, tot i ser, en general, zones en qu\u00e8 la participaci\u00f3 \u00e9s baixa<\/p>\n

Fran\u00e7a, al centre de la crisi<\/b><\/p>\n

El dia 9 a la nit el president Macron, davant la derrota del seu partit, que nom\u00e9s va obtenir el 15% de vots, decideix dissoldre l’Assemblea Nacional (Congr\u00e9s) i convocar eleccions legislatives per al 30 de juny i la segona volta el 7 de juliol. Aquesta decisi\u00f3 ha precipitat la crisi. D’una banda, la resposta de les masses sobretot els joves, no s’ha fet esperar: totes les tardes es manifesten a les ciutats milers de joves contra Le Pen i contra Macron que li ha obert el cam\u00ed. Sota la pressi\u00f3 de les masses els partits d’esquerra han repr\u00e8s l’Acord electoral del 2022 la NUPES amb una plataforma pol\u00edtica de ruptura. LFI declara que el primer punt de la ruptura \u00e9s derogar la reforma del sistema de pensions -contra la qual hi va haver potents mobilitzacions- i tornar als 60 anys per jubilar-se.<\/p>\n

L’ofensiva contra la reedici\u00f3 de la NUPES (Nova Uni\u00f3 Popular Ecol\u00f2gica i Social), la denominaci\u00f3 oficial de la qual \u00e9s Nou Front Popular, no s’ha fet esperar, i \u00e9s brutal. Sobre Melenchon plouen les acusacions d’antisemita violent, putinista… \u00c9s una ofensiva dirigida, sobretot, als altres partits, al PS, al PCF, als Verds perqu\u00e8 trenquin l’acord amb LFI.<\/p>\n

El nou front no \u00e9s nom\u00e9s un moviment electoral, sin\u00f3 que expressa una forta maduraci\u00f3 dels treballadors, que s’identifiquen en particular amb LFI, perqu\u00e8 l’associen a la continu\u00eftat de la mobilitzaci\u00f3 contra la reforma de les pensions i igualment a les armilles grogues. D’altra banda, els sindicats, veient el car\u00e0cter explosiu de la situaci\u00f3, han convocat aquest dissabte 15 manifestacions contra Le Pen (Rassemblement National, RN) i Macron. Cents de milers de manifestants han desfilat ja a les principals ciutats.<\/p>\n

La crisi est\u00e0 m\u00e9s que oberta, i els pr\u00f2xims dies ens diran si el moviment en curs; amb desenes de milers de nous adherents a LFI en pocs dies, impedeix arribar al poder a la coalici\u00f3 de fet de Macron i el seu partit amb Le Pen i el seu. I aplicar el programa en qu\u00e8, de fet, hi estan d’acord. Aix\u00ed, RN, que fins ara defensava derogar la reforma de pensions, davant la possibilitat de guanyar les eleccions, retira aquesta promesa. En realitat, estem davant d’una crisi de r\u00e8gim, que amena\u00e7a de desestabilitzar tot Europa.<\/p>\n

El nostre pa\u00eds no \u00e9s una excepci\u00f3<\/b><\/p>\n

No nom\u00e9s pel rebuig o indifer\u00e8ncia a aquestes eleccions, sin\u00f3 pel vot que correspon a tend\u00e8ncies generals, per\u00f2 t\u00e9 tamb\u00e9 particularitats nacionals.<\/p>\n

D’una banda, hi ha hagut una abstenci\u00f3 r\u00e8cord, del 51 per cent. Sobretot, en barris i ciutats de predomini obrer. \u00c9s el cas de Madrid, als municipis de majoria obrera del qual l’abstenci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s gran a la dels municipis m\u00e9s burgesos: per exemple el 43% a Getafe davant el 32% a Pozuelo de Alarc\u00f3n -el m\u00e9s ric de tot l’Estat-. Igual que als barris de la capital: p. ex., 48% a Vallecas, davant el 36% al de Salamanca.<\/p>\n

El PSOE perd m\u00e9s de dos milions de vots (de 7,4 milions a 5,3) respecte a les anteriors europees (que es van celebrar conjuntament amb les locals i amb la majoria de les auton\u00f2miques), tot i que la major abstenci\u00f3 li permet perdre nom\u00e9s 4 punts percentuals (de 32,9 a 28,6).<\/p>\n

Tot i que el PP avan\u00e7a una mica, la suma de PP, Vox i Ciutadans perd m\u00e9s de 880 mil vots (fins i tot afegint els de \u00abEs Va acabar la Festa\u00bb hi ha p\u00e8rdua, en perd 82 mil).<\/p>\n

Els partits sobiranistes catalans: ERC, JUNTS; perden fins i tot percentatge de vots, en particular entre els joves, cosa que revela entre altres coses l’esterilitat de presentar-se com els abanderats de la Uni\u00f3 Europea.<\/p>\n

L’operaci\u00f3 Sumar, que buscava constituir un partit \u00fanic de l’esquerra del PSOE, sotm\u00e8s a la pol\u00edtica del Govern, s’enfonsa amb nom\u00e9s 4,2 per cent dels vots i 3 diputats. I, en particular, no aconsegueix acabar amb Podem, que aconsegueix el 3,2 per cent dels vots i treu dos diputats, quan tots, amb la conniv\u00e8ncia de l’aparell d’Estat, ho intentaven arraconar. Cal constatar que la seva campanya electoral, contra la guerra d’Ucra\u00efna i l’enviament d’armes, i per la ruptura amb el r\u00e8gim genocida d’Israel, era clara i precisa.<\/p>\n

Com que els resultats del PP no han sigut el refer\u00e8ndum contra S\u00e1nchez que havien prom\u00e8s, i, a m\u00e9s, la ultradreta es divideix, l’aparell d’Estat ha passat a altres mesures per intentar acabar amb el Govern. Un govern que, cal assenyalar-ho, no ha aplicat cap mesura de fons contr\u00e0ria als interessos del capital i la Monarquia, per\u00f2 que la seva aparent oposici\u00f3 a Israel i, en particular, per la llei d’amnistia, apareix enfrontat al r\u00e8gim. A m\u00e9s, la propera formaci\u00f3 del govern catal\u00e0 situa el PSOE en molt bones condicions.<\/p>\n

En aquest panorama, la preocupaci\u00f3 del capital financer \u00e9s que el Govern no sigui prou fort per imposar un pla d’ajust tal com les institucions internacionals preconitzen.<\/p>\n

A Espanya tamb\u00e9 est\u00e0 sobre la taula, tot i que potser no amb la mateixa premura que a Fran\u00e7a, la pregunta de qui governa i per a qui ho fa. En aquest context \u00e9s habitual escoltar apel\u00b7lacions del tipus \u00abtots contra el feixisme\u00bb, identificant aix\u00ed la ultradreta. Aquesta f\u00f3rmula, en aparen\u00e7a indiscutible, ha de ser precisada: a la ultradreta, que forma part de les palanques a les quals recorre el capital per intentar preservar la seva dominaci\u00f3 de classe, se li combat combatent aquesta dominaci\u00f3. \u00c9s a dir, sobre la base del comprom\u00eds incondicional amb les reivindicacions sentides com a tals per la majoria de la poblaci\u00f3, que \u00e9s la classe treballadora. Com es revela en les esmentades propostes de LFI a Fran\u00e7a.<\/p>\n

Vivim mesos d’incertesa, amb m\u00faltiples mobilitzacions de resist\u00e8ncia, per exemple, la marxa republicana d’aquest 16 de juny. En altres casos, llargues vagues com Acerinox i conflictes en curs com la mobilitzaci\u00f3 dels pensionistes o les mobilitzacions en defensa de la sanitat p\u00fablica. I molt destacadament la irrupci\u00f3 massiva del jovent, amb les acampades contra el genocidi del poble palest\u00ed i la conniv\u00e8ncia d’universitats i govern amb el sionisme.<\/p>\n

El que est\u00e0 plantejat al nostre pa\u00eds \u00e9s com agrupar els sectors organitzats que resisteixen i posar en relaci\u00f3 les reivindicacions i objectius immediats amb el necessari enfrontament amb el r\u00e8gim, i el capital al qual aquest protegeix. Com constituir un pol de resist\u00e8ncia com els que s’estan construint a Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Alemanya i altres pa\u00efsos. En aquesta l\u00ednia hi ha el treball que desenvolupa el CATP, davant la constataci\u00f3 que les m\u00faltiples mobilitzacions s\u00f3n parcials i a\u00efllades perqu\u00e8 no tenen en com\u00fa el referent pol\u00edtic que pot ajudar a la seva connexi\u00f3 i a actuar amb el mateix objectiu, acabar amb la Monarquia, amb l’ her\u00e8ncia franquista, obrir la via a la Rep\u00fablica integrant totes les reivindicacions socials i pol\u00edtiques dels treballadors i els pobles. Cal connectar aquesta feina, en di\u00e0leg obert, amb els diferents sectors que busquen tamb\u00e9 una sortida pol\u00edtica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 996 per descarregar en PDF Ha passat just una setmana de les eleccions al Parlament europeu (PE). Els electors dels 27 pa\u00efsos de la UE estaven cridats a les urnes per elegir diputats a aquest pseudoparlament. No insistim en aquesta carta sobre el car\u00e0cter i potestats d’ aquesta instituci\u00f3. Com vam dir en […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1148,171,200],"class_list":["post-8559","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-crisis-politica","tag-elecciones-europeas","tag-francia"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8559","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8559"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8559\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8564,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8559\/revisions\/8564"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8559"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8559"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8559"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}