{"id":8701,"date":"2024-08-24T12:19:05","date_gmt":"2024-08-24T10:19:05","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8701"},"modified":"2024-08-24T13:12:02","modified_gmt":"2024-08-24T11:12:02","slug":"la-investidura-dilla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/la-investidura-dilla\/","title":{"rendered":"La investidura d’Illa"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 1003 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a>Aquest divendres 1 d’agost la majoria de la milit\u00e0ncia d’ERC ha donat el seu vot favorable al preacord assolit amb el PSC. D’un total de 8226 afiliats amb dret a vot, 3.397 hi van votar a favor (un 53,5 %), mentre que 2.847 ho van fer en contra (un 44,8%) i 105 van votar en blanc. La participaci\u00f3 va ser d’un 77%. Dies abans, la Comissi\u00f3 Executiva Federal del PSOE es va pronunciar al respecte, el dimecres 30 de juliol la direcci\u00f3 d’En Com\u00fa va fer el propi i aquest dissabte 3 d’agost el Consell del PSC va ratificar igualment el preacord. Hi ha, per tant, una majoria al Parlament de Catalunya que, si no hi ha imprevistos d’\u00faltima hora, votar\u00e0 a favor de la investidura d’Illa en la sessi\u00f3 que probablement es convoqui per al dijous 8 d’agost.<\/p>\n

Des de l’exili i amena\u00e7ant de tornar, Carles Puigdemont ha fet una \u00e0mplia campanya amb la seva organitzaci\u00f3 Junts i l’actual ANC en contra d’investir Illa com a president de la Generalitat. Paral\u00b7lelament, les institucions franquistes, els partits que les representen -PP i VOX- i els grans mitjans de comunicaci\u00f3 s’estan explaiant contra l’acord entre PSC i ERC, i particularment contra Pedro S\u00e1nchez acusant-lo de destruir Espanya. Acusant-lo de trencar la unitat dels espanyols que l’Estat de les Autonomies suposadament garanteix, aix\u00ed com la pretesa \u00abigualtat\u00bb fiscal entre les diferents Comunitats Aut\u00f2nomes. Es pronuncien tamb\u00e9 alguns dirigents del PSOE apegats a la regionalitzaci\u00f3 d’Espanya que la Constituci\u00f3 del 78 va organitzar, mentre d’altres estan a favor de la millora que aquest preacord podria iniciar per al conjunt dels pobles (Catalunya, Val\u00e8ncia -segona federaci\u00f3-, Balears, M\u00farcia, Gal\u00edcia…).<\/p>\n

Per\u00f2, de qu\u00e8 es tracta?<\/b><\/h3>\n

Des del punt de vista pol\u00edtic, \u00e9s evident que el contingut de l’acord, sobre el paper, millora (i molt), el sistema de finan\u00e7ament que hi ha per a Catalunya. Per a la immensa majoria del poble catal\u00e0 el que hi ha ara \u00e9s injust: es contribueix m\u00e9s, i es rep bastant menys, q\u00fcesti\u00f3 que s’ agreuja a m\u00e9s amb els incompliments reiterats quant a l’ execuci\u00f3 de les inversions acordades, etc. Mentre d’altra banda, tots els serveis p\u00fablics estan potes amunt i problemes tan f\u00e0cils de solucionar com la sequera semblen insolubles.<\/p>\n

Sens dubte, supera la proposta que Artur Mas va portar a Rajoy el 2012 i que aquest va rebutjar \u00abperqu\u00e8 no hi havia diners\u00bb, encara que Puigdemont i Junts intentin devaluar-lo amb l’argument que no s’ha de complir. Argument que sembla m\u00e9s aviat dictat pel fet que no ha estat el partit de Puigdemont qui ho ha negociat, ni el que ha de formar govern. Una altra cosa \u00e9s, naturalment, que les implicacions que t\u00e9 l’acord, que requereixen una modificaci\u00f3 de la LOFCA, necessiten una majoria a les Corts que, a dia d’avui, no est\u00e0 garantida.<\/p>\n

Per\u00f2 si l’acord assolit entre ERC, PSC i Comuns, pot millorar el finan\u00e7ament a Catalunya, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s, per\u00f2, que el problema de fons subsisteix. A ning\u00fa se li escapa les implicacions que tamb\u00e9 t\u00e9 a la resta d’Espanya. Per als treballadors i els pobles, no es tracta nom\u00e9s de solucionar l’espoli fiscal de Catalunya, sin\u00f3 d’obrir un futur per a tothom, que l’actual sistema impedeix. I aix\u00f2 afecta tamb\u00e9 Catalunya. No es tracta de \u00absortir-se\u00bb o no del sistema, sin\u00f3 d’acabar amb ell, perqu\u00e8 mentre subsisteixi i es contribueixi al seu manteniment participant-hi encara que no es reconegui, la soluci\u00f3 per a uns implica inevitablement un problema per a d’altres.<\/p>\n

De la mateixa manera, es tracta d’ un acord que no trenca l’ Estat de les Autonomies, sin\u00f3 que justament va en la l\u00ednia de refor\u00e7ar-lo, independentment que aquesta sigui o no la intenci\u00f3 dels signants. Tot el \u00abjaleo\u00bb muntat al voltant de la suposada destrucci\u00f3 d’Espanya i a la ruptura de la solidaritat interterritorial no \u00e9s m\u00e9s que una cortina de fum que amaga altres q\u00fcestions. En realitat, el preacord entre ERC i PSC se situa en la l\u00ednia del que ja recollia la \u00abDeclaraci\u00f3 de Granada\u00bb elaborada pel mateix PSOE el 2013, i impulsada per Alfredo P\u00e9rez Rubalcaba. Fins i tot \u00e9s possible trobar declaracions del PP catal\u00e0 per les mateixes dates que afirmen la necessitat d’un finan\u00e7ament singular per a Catalunya.A qu\u00e8 es deu tant de soroll?<\/p>\n

\u00c9s fals el que pregonen els dirigents del PP amb l’ajuda d’alguns barons \u00absocialistes\u00bb, que l’acord vagi a trencar Espanya o que la solidaritat interterritorial quedi anul\u00b7lada. Comen\u00e7ant per aix\u00f2 \u00faltim, els qui ens reclamem del marxisme afirmem amb rotunditat que l’endarreriment de determinats territoris no \u00e9s una cosa que hagi estat decidida pels qui els habiten: \u00e9s el resultat de les bases econ\u00f2miques del sistema capitalista i de la propietat privada, que s’ha desenvolupat sense tenir en compte les necessitats de la majoria social i nom\u00e9s els beneficis i interessos del capital financer. Aix\u00f2 s’ha accentuat amb la forma en qu\u00e8 els especuladors configuren cada motor econ\u00f2mic, en particular el de Madrid, que ha dessecat tota la gran Castella i Lle\u00f3. El de Barcelona en la mateixa l\u00ednia, menys accentuada per les seves bases.<\/p>\n

No \u00e9s veritat el que diu Garc\u00eda-Page sobre el que la \u00abriquesa nacional\u00bb \u00e9s de tots els espanyols: \u00e9s d’uns quants, i fins i tot d’alguns que no s\u00f3n ni espanyols. Com tampoc \u00e9s veritat que recaptar tots els impostos (concert econ\u00f2mic) i establir despr\u00e9s una quota de solidaritat (cupo), que s\u00f3n dues coses diferents, trenqui la solidaritat. El que trenca la solidaritat \u00e9s el manteniment d’un r\u00e8gim parasitari que consagra i fa permanent la desigualtat i l’ endarreriment. <\/span>El que trenca la solidaritat s\u00f3n les fabuloses despeses militars a compte de l’OTAN, o els comptes opacs de la Casa Reial (vegeu diari Ara, 28 de juliol), o el frau fiscal consentit que sostreuen els recursos de tots per a despeses que res tenen a veure amb les necessitats de la majoria social. El que trenca la solidaritat i la igualtat \u00e9s que el 10% m\u00e9s ric de la poblaci\u00f3 espanyola posseeixi m\u00e9s de la meitat de la riquesa del pa\u00eds. Certament, ja no sorpr\u00e8n el cinisme dels qui afirmen que l’acord assolit trenca la unitat, i tanmateix ometen qualsevol cr\u00edtica al concert basc i navarr\u00e8s… perqu\u00e8 \u00e9s a la Constituci\u00f3! Deu ser que en estar a la Constituci\u00f3, un principi que es pret\u00e9n insolidari i que trenca la unitat d’Espanya deixa de ser-ho autom\u00e0ticament.<\/p>\n

L’atac furibund contra Pedro S\u00e1nchez, que no trigar\u00e0 a equiparar-se al que es desenvolupa contra l’amnistia (i tal vegada el superi) desvetlla el principal problema pol\u00edtic d’aquest pa\u00eds, i per tant de tots els treballadors i pobles. L’ her\u00e8ncia franquista present a les institucions, impedeix qualsevol aven\u00e7 de calat en la soluci\u00f3 dels problemes. Perqu\u00e8 viu de l’enfrontament i la confrontaci\u00f3 entre pobles. Perqu\u00e8 un acord d’aquestes caracter\u00edstiques (com l’acord sobre l’amnistia) allunya el que per a ells continua sent l’objectiu principal: pressionar S\u00e1nchez i el PSOE per tornar a la senda del pacte d’Estat PP-PSOE. Al primer el donen per perdut, d’aqu\u00ed l’ofensiva contra ell en tots els \u00e0mbits. Al PSOE, amb l’esperan\u00e7a que els barons es plantin i provoquin una divisi\u00f3 interna que acabi amb S\u00e1nchez. El que d’altra banda, nom\u00e9s obre una perspectiva al PSOE, si vol resistir amb garanties, que passa per plantar cara a aquesta her\u00e8ncia. Q\u00fcesti\u00f3 que no est\u00e0 en l’agenda dels seus dirigents.<\/p>\n

L’ofensiva franquista nom\u00e9s obeeix a l’intent de preservar els privilegis de la casta que exerceix de fet una bona part del poder en inter\u00e8s propi, en inter\u00e8s del gran capital i la banca i al servei de l’imperialisme, de l’OTAN, l’FMI i la UE contra els pobles. Que ning\u00fa s’equivoqui d’enemic.<\/p>\n

A un altre nivell, els moviments de Junts, l’ANC, i alguns suposats \u00abCDR\u00bb, mobilitzant-se contra el preacord i cridant a impedir la investidura d’Illa, no poden ser interpretats sin\u00f3 com una pataleta, dirigida contra S\u00e1nchez i buscant erosionar ERC. Que Carles Puigdemont assumeixi ara la possibilitat de ser detingut, nom\u00e9s per impedir que Illa sigui president de la Generalitat, els invalida i retrata l’estrat\u00e8gia dels qui han utilitzat les aspiracions nacionals no com a catapulta per a l’emancipaci\u00f3 nacional i social, sin\u00f3 per mantenir el seu particular estatus quo.<\/p>\n

I ara qu\u00e8?<\/b><\/h3>\n

Salvador Illa es va passar tota la campanya electoral dient que calia passar p\u00e0gina i que volia liderar un canvi d’etapa. Per a uns (els poders econ\u00f2mics, etc.) representa l’estabilitat institucional que no garanteixen d’altres a dia d’avui. Per als treballadors (sense gran entusiasme) representa la possibilitat de no caure una altra vegada en un carrer\u00f3 sense sortida, que els enfronti gratu\u00eftament als treballadors i pobles d’Espanya. Es tracta sens dubte d’una q\u00fcesti\u00f3 contradict\u00f2ria.<\/p>\n

Tot apunta que Illa ser\u00e0, tret d’imprevistos, el pr\u00f2xim president de la Generalitat. Hi ha qui creu que aix\u00f2 certifica la fi del \u00abproc\u00e8s\u00bb. Despr\u00e9s de 14 anys de governs en mans de partits independentistes, \u00e9s evident que aquest cicle i tot el que ha comportat, s’ha acabat. Per\u00f2 no s’ha acabat la q\u00fcesti\u00f3 nacional, de la mateixa manera que l’Estat de les Autonomies, recollit en el t\u00edtol VIII de la Constituci\u00f3 de 1978, on es va consagrar la regionalitzaci\u00f3 de l’Estat, la formaci\u00f3 de les Comunitats Aut\u00f2nomes i el \u00abcaf\u00e8 per a tothom\u00bb, tampoc ho ha resolt.<\/p>\n

L’ Estat de les Autonomies dissenyat per desviar les aspiracions nacionals del conjunt de pobles, en particular de bascos i catalans, i per aplacar la mobilitzaci\u00f3 dels treballadors desencadenada abans i despr\u00e9s de la mort de Franco, lluny de representar els interessos comuns de tots els pobles d’ Espanya no ha fet sin\u00f3 aprofundir la divisi\u00f3:  <\/span>les regions m\u00e9s pobres s’han empobrit en detriment de les m\u00e9s riques. En contra del discurs oficial que ensal\u00e7a l’estructura auton\u00f2mica com a garant de la unitat i la igualtat, els serveis p\u00fablics no s\u00f3n els mateixos en tots els territoris. Totes les autonomies estan \u00abinfrafinan\u00e7ades\u00bb, \u00e9s a dir, reben menys del necessari per garantir uns serveis p\u00fablics suficients: les retallades s\u00f3n una realitat en totes les Autonomies. No s\u00f3n una particularitat de Catalunya, la baixada real de salaris el mateix, o el nivell de pobresa. El seu augment \u00e9s pr\u00e0cticament el mateix -cap al 24% de la poblaci\u00f3-, mentre que els guanys fabulosos de les multinacionals siguin d’origen basc, catal\u00e0 o de Madrid s\u00f3n semblants. La realitat \u00e9s que l’ Estat de l’ Autonomies ha afavorit el gran capital amb la compet\u00e8ncia entre regions i facilitat la divisi\u00f3 de la classe obrera i les organitzacions, per\u00f2 NO ha eliminat ni la lluita de classes, ni l’ aspiraci\u00f3 a la sobirania dels pobles.<\/span><\/p>\n

Efectivament, l’acord per investir Illa pret\u00e9n una reforma de l’Estat auton\u00f2mic, intentant solucionar la q\u00fcesti\u00f3 de la infradotaci\u00f3 dels serveis p\u00fablics i altres compet\u00e8ncies, per\u00f2 sense q\u00fcestionar el marc en qu\u00e8 aquestes pol\u00edtiques es desenvolupen o sigui el marc del r\u00e8gim mon\u00e0rquic i la preservaci\u00f3 de l’Estat parasitari heretat del franquisme: no \u00e9s la soluci\u00f3. El que s’obre a continuaci\u00f3 \u00e9s una situaci\u00f3 que lluny d’estabilitzar-se, avan\u00e7a a passos agegantats en direcci\u00f3 contr\u00e0ria.<\/p>\n

Aquesta situaci\u00f3 exigeix m\u00e9s que mai avan\u00e7ar en la formaci\u00f3 d’un moviment organitzat de ruptura amb el sistema, amb el r\u00e8gim mon\u00e0rquic, pel conjunt de les reivindicacions socials i democr\u00e0tiques que ajudi a forjar l’alian\u00e7a dels Treballadors i els Pobles de l’estat <\/span>que combati un sistema que infrafinan\u00e7a els territoris (les comunitats aut\u00f2nomes i els ajuntaments) per tal de mantenir un estat parasitari, i que no garanteix l’exist\u00e8ncia d’uns serveis p\u00fablics iguals per a tothom. Que combati en definitiva per la Rep\u00fablica i la Uni\u00f3 de rep\u00fabliques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 1003 per descarregar en PDF Aquest divendres 1 d’agost la majoria de la milit\u00e0ncia d’ERC ha donat el seu vot favorable al preacord assolit amb el PSC. D’un total de 8226 afiliats amb dret a vot, 3.397 hi van votar a favor (un 53,5 %), mentre que 2.847 ho van fer en contra […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1097,1098],"class_list":["post-8701","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacio","tag-catalunya"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8701","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8701"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8701\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8718,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8701\/revisions\/8718"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8701"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8701"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8701"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}