{"id":8708,"date":"2024-08-24T13:08:25","date_gmt":"2024-08-24T11:08:25","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8708"},"modified":"2024-08-24T13:11:14","modified_gmt":"2024-08-24T11:11:14","slug":"84e-aniversari-del-seu-assassinat-les-aportacions-de-trotski","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/84e-aniversari-del-seu-assassinat-les-aportacions-de-trotski\/","title":{"rendered":"Al 84\u00e8 aniversari del seu assassinat, les aportacions de Trotski per a la lluita de la classe obrera avui"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 1005 per descarregar en PDF<\/a><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Aquest dimarts 20 d’agost fa 84 anys de l’atac a Trotski per Ramon Mercader, agent de Stalin, que va produir la seva mort l’endem\u00e0. El context mundial de 1940 era, \u00f2bviament, diferent de l’actual, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha elements en com\u00fa entre tots dos i un en particular: la superviv\u00e8ncia del capitalisme, plenament inserit al seu estadi imperialista, provoca una destrucci\u00f3 sistem\u00e0tica de forces productives que es plasma a les crisis recurrents i les guerres, amb el corol\u00b7lari de la devastaci\u00f3 i saqueig dels recursos naturals, aix\u00ed com, sobretot, un q\u00fcestionament frontal del valor de la for\u00e7a de treball i, conseg\u00fcentment, de les condicions de vida de la majoria de la poblaci\u00f3 , que \u00e9s la classe treballadora.<\/p>\n

Com a marxistes, no encarem aquest aniversari des d’un punt de vista nost\u00e0lgic, sin\u00f3 pol\u00edtic. D’acord amb una frase del mateix Trotski, amb qu\u00e8 iniciava el text Lli\u00e7ons del gran any (9 de gener de 1905 – 9 de gener de 1917), commemoratiu del dotz\u00e8 aniversari de l’inici de l’\u201dassaig general\u201d que va ser la Revoluci\u00f3 russa de 1905, \u201cels aniversaris revolucionaris no s\u00f3n nom\u00e9s dies per commemorar, s\u00f3n dies per treure lli\u00e7ons de les experi\u00e8ncies revolucion\u00e0ries\u201d. Quines lli\u00e7ons podem treure de Trotski per a la nostra lluita avui? Aquest \u00e9s l’objecte de la present Carta Setmanal, encara que l’abordem d’una manera molt esquem\u00e0tica, atesa la seva extensa traject\u00f2ria com a te\u00f2ric marxista, igual que com a militant i dirigent obrer; ja que, com deia Engels sobre Marx en el seu discurs el dia del seu enterrament, Trotski tamb\u00e9 \u201cera, sobretot, un revolucionari\u201d.<\/p>\n

Un te\u00f2ric marxista important<\/b><\/h3>\n

A la Revoluci\u00f3 russa es va donar un fet mai repetit: bona part dels dirigents eren tamb\u00e9 excel\u00b7lents te\u00f2rics. \u00c9s el cas de Lenin, que caracteritza l’imperialisme, com a estadi \u00faltim del capitalisme, d’una manera tan vigent que \u00e9s imprescindible per entendre el que passa actualment. Tamb\u00e9 ho van ser Preobrazhensky, Bukharin i especialment Trotski, al costat d’altres entre els quals per descomptat no es troba Stalin -com explica amb claredat Riazanov-. D’aix\u00f2 en donen compte les nombroses obres, l’estudi de les quals ens aporta claus molt importants al voltant de com es desenvolupa la lluita de classes i, conseg\u00fcentment, com actuar-hi.<\/p>\n

Destaquem nom\u00e9s tres aportacions com a mostra, les dues primeres d’un llibre de lectura imprescindible, segons el nostre parer, que \u00e9s Hist\u00f2ria de la Revoluci\u00f3 russa. Hi formula el concepte de \u201cdesenvolupament desigual i combinat\u201d, que permet caracteritzar efectivament el contradictori lloc de les economies nacionals al mercat mundial producte hist\u00f2ric del capitalisme, \u201cal\u00b7ludint a l’aproximaci\u00f3 de les diferents etapes del cam\u00ed i a la confusi\u00f3 de diferents fases , a l’amalgama de formes arcaiques i modernes. Sense acudir a aquesta llei, enfocada, naturalment, a la integritat del seu contingut material, seria impossible comprendre la hist\u00f2ria de R\u00fassia ni la de cap altre pa\u00eds d’aven\u00e7 cultural endarrerit, sigui quin sigui el seu grau\u201d.<\/p>\n

La segona \u00e9s el pr\u00f2leg a aquest llibre, una pe\u00e7a metodol\u00f2gica magistral: \u201cla hist\u00f2ria de la revoluci\u00f3, com tota hist\u00f2ria, ha de relatar, sobretot, els fets i el seu desenvolupament. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no n’hi ha prou. Cal que del relat es desprengui amb claredat per qu\u00e8 les coses van succeir d’aquesta manera i no d’una altra. Els esdeveniments hist\u00f2rics no es poden considerar com una cadena d’aventures ocorregudes a l’atzar ni enfilar-se en el fil d’una moral preconcebuda, sin\u00f3 que s’han de sotmetre al criteri de les lleis que els governen (\u2026) Les classes oprimides creen la hist\u00f2ria a les f\u00e0briques, a les casernes, als camps, als carrers de la ciutat. Per\u00f2 no acostumen a posar-la per escrit (…) No obstant, els processos que es desenvolupen en la consci\u00e8ncia de les masses no s\u00f3n mai aut\u00f2ctons ni independents. Tot i els idealistes i els ecl\u00e8ctics, la consci\u00e8ncia est\u00e0 determinada per l’exist\u00e8ncia\u201d.<\/p>\n

I la tercera \u00e9s la noci\u00f3 de revoluci\u00f3 permanent, amb la qual Trotski desenvolupa una cosa que ja havien plantejat Marx i Engels des del 1845. Per ell, \u201cla revoluci\u00f3 no acaba despr\u00e9s d’una determinada conquesta pol\u00edtica, despr\u00e9s de l’obtenci\u00f3 d’una determinada reforma social , sin\u00f3 que continua desenvolupant-se fins a la realitzaci\u00f3 del socialisme integral. Aix\u00ed doncs, un cop comen\u00e7ada, la revoluci\u00f3 (en qu\u00e8 participem i que dirigim) en cap cas \u00e9s interrompuda per nosaltres en una etapa formal determinada\u201d. Connectava aix\u00ed tamb\u00e9 amb Lenin, per a qui la revoluci\u00f3 russa no es quedaria en una etapa burgesa, ja que nom\u00e9s la classe obrera podria aturar la guerra i satisfer les reivindicacions democr\u00e0tiques (lliurar la terra als pagesos i establir el dret dels pobles oprimits sota el tsarisme a la seva lliure autodeterminaci\u00f3).<\/p>\n

Encara que nom\u00e9s fos per aquestes tres aportacions, ja es podria considerar a Trotski un autor marxista imprescindible per a la lluita de la classe obrera avui. Per\u00f2, com d\u00e8iem, s\u00f3n nom\u00e9s una petita mostra de la seva obra ingent.<\/p>\n

Militant i dirigent obrer, un l\u00edder de la Revoluci\u00f3 russa i impulsor de la IV Internacional<\/b><\/h3>\n

Tampoc en aquest pla podem exposar en detall les aportacions de qui amb 60 anys, tot just sis mesos abans de ser assassinat, va escriure de si mateix \u201cvaig ser revolucionari durant els meus quaranta-tres anys de vida conscient i durant quaranta-dos vaig lluitar sota les banderes del marxisme\u201d. En destacarem tres.<\/p>\n

En primer lloc, la seva lluita per la construcci\u00f3 del partit obrer independent plenament inserit a la classe, davant de la propaganda sobre un suposat partit bolxevic plenament constitu\u00eft com a tal des de la separaci\u00f3 del menxevic el 1903, ni el partit era aix\u00ed ni agrupava el conjunt del moviment revolucionari. Trotski va tenir un paper molt important en la Revoluci\u00f3 de 1905, quan va ser president del Soviet de Petrograd. Davant la Primera Guerra Mundial, va impulsar les confer\u00e8ncies de Zimmerwald i Kienthal (que Lenin veia amb retic\u00e8ncies, per\u00f2 tamb\u00e9 hi va participar).<\/p>\n

Aix\u00f2 no vol dir, per descomptat, que no comet\u00e9s errors: quan el juliol de 1917 s’incorpora al partit bolxevic, que des de l’arribada de Lenin a R\u00fassia a l’abril havia trencat la il\u00b7lusi\u00f3 reformista de la direcci\u00f3 interna pr\u00e8via de Stalin i K\u00e0menev, Trotski reconeix que Lenin havia tingut ra\u00f3 en la seva ruptura amb els menxevics fins a les seves darreres conseq\u00fc\u00e8ncies. \u00c9s la lluita pel partit el que el fa impulsar, amb Lenin, la fundaci\u00f3 de la III Internacional el 1919 i la fundaci\u00f3 de la IV Internacional el 1938, davant la constataci\u00f3 de la fallida de la III (despr\u00e9s de la seva actuaci\u00f3 a Alemanya, facilitant l’ascens de Hitler o a Espanya contra la revoluci\u00f3; La IV Internacional se situa aix\u00ed en el fil hist\u00f2ric la primera gran fita organitzativa de la qual \u00e9s la Lliga dels Comunistes el 1847 i internacionalment la I Internacional el 1864.<\/p>\n

Insistim que no sacralitzem Trotski. Ell mateix reconeix tamb\u00e9 que era Lenin qui tenia ra\u00f3 el 1921 quan, escoltant l’opini\u00f3 dels sindicats sovi\u00e8tics, va rectificar la posici\u00f3 de militaritzar els soldats desmobilitzats. Tamb\u00e9 en oposar-se a la necessitat de signar la pau a Brest-Litovsk com m\u00e9s aviat millor. All\u00f2 que importa de tot aix\u00f2 \u00e9s el que aporta per al di\u00e0leg actual entre corrents que, com nosaltres, defensem incondicionalment les reivindicacions de la classe. La confrontaci\u00f3 de posicions \u00e9s imprescindible, com efectivament passava al partit bolxevic abans de la seva destrucci\u00f3 per Stalin.<\/p>\n

En segon lloc, respecte als sindicats, que s\u00f3n la primera forma organitzativa de la classe: \u201cen la lluita per les reivindicacions parcials i transicionals, els obrers necessiten m\u00e9s que mai organitzacions de masses, fonamentalment sindicats (\u2026) Lluiten implacablement contra tot intent de sotmetre els sindicats a l’Estat burg\u00e8s (\u2026) Nom\u00e9s en base a aquest treball es pot lluitar amb \u00e8xit al si dels sindicats contra la burocr\u00e0cia reformista, inclosa l’estalinista. L’intent sectari de crear o mantenir petits sindicats \u00abrevolucionaris\u00bb com una segona edici\u00f3 del partit significa de fet renunciar a la lluita per la direcci\u00f3 de la classe obrera\u00bb. Contra aquesta posici\u00f3 sect\u00e0ria es va situar tamb\u00e9 Lenin. Lluita per la direcci\u00f3 de cara a orientar-la a all\u00f2 per all\u00f2 que s’organitzen els treballadors: els seus interessos i no cap suposada forma de conciliaci\u00f3 amb els de la classe capitalista, com sost\u00e9, contra tota evid\u00e8ncia emp\u00edrica, la idea del \u201cdi\u00e0leg social\u201d.<\/p>\n

I en tercer lloc, el seu rol central a la Revoluci\u00f3 russa, que va permetre constituir el primer Estat obrer de la hist\u00f2ria, m\u00e9s enll\u00e0 de l’ef\u00edmera experi\u00e8ncia de la Comuna de Par\u00eds el 1871. Al costat de Lenin va ser un dels dos principals l\u00edders del proc\u00e9s revolucionari. Ho va ser en el terreny de la construcci\u00f3 d’aquest Estat, fins i tot simb\u00f2licament, ja que ell proposa que no s’utilitzi el terme ministres per als integrants del govern, sin\u00f3 comissaris del poble, cosa que ja denotava el seu comprom\u00eds amb la democr\u00e0cia obrera, en oposici\u00f3 a la degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica que esdevindria despr\u00e9s. I en \u00e0mbits tan importants com la creaci\u00f3 de l’Ex\u00e8rcit Roig, gr\u00e0cies al qual va ser possible la preservaci\u00f3 del proc\u00e9s revolucionari amb la seva vict\u00f2ria a l’anomenada guerra civil (que en realitat era en gran mesura una intervenci\u00f3 militar imperialista de suport als ex\u00e8rcits blancs) o les seves aportacions al terreny del debat econ\u00f2mic, al voltant de q\u00fcestions com la planificaci\u00f3 o la industrialitzaci\u00f3, de forma totalment aliena a la caricatura estalinista que li presentava com a contrari a la pagesia ia la NEP (la Nova Pol\u00edtica Econ\u00f2mica que s’aplica despr\u00e9s de la guerra civil).<\/p>\n

La lluita internacionalista contra la guerra ahir i avui<\/b><\/h3>\n

Al Programa de Transici\u00f3 (\u201cL’agonia del capitalisme i les tasques de la IV Internacional\u201d), fundacional de la nostra organitzaci\u00f3, es caracteritza amb precisi\u00f3 el que defineix abans de res la situaci\u00f3 actual: \u201cla situaci\u00f3 pol\u00edtica mundial del moment, es caracteritza , abans de res, per la crisi hist\u00f2rica de la direcci\u00f3 del proletariat (\u2026) Les forces productives de la humanitat han parat de cr\u00e9ixer\u201d. I aix\u00ed \u00e9s: com caracteritzar, si no, el genocidi contra el poble palest\u00ed que, d’acord amb el govern de Gaza, ja ha arribat al nombre de 40.000 persones assassinades (incloent-hi 16.000 menors), encara que la revista cient\u00edfica brit\u00e0nica estima que s\u00f3n ja \u201c 186.000 o fins i tot m\u00e9s\u201d (https:\/\/www.thelancet.com\/journals\/lancet\/article\/PIIS0140-6736(24)01169-3\/fulltext)<\/span><\/a> O els centenars de milers de joves que han estat portats a la mort pels interessos de l’imperialisme nord-americ\u00e0 -al qual se subordinen els governs europeus- l’autocr\u00e0cia de Putin a la guerra d’Ucra\u00efna (nom\u00e9s en els primers 18 mesos el New York Times estimava que eren 190.000,https:\/\/www.nytimes.com\/2023\/08\/18\/us\/politics\/ukraine-russia-war-casualties.html<\/span><\/a>); guerra a qu\u00e8 es destinen ingents recursos, cosa que, inevitablement, planteja la reducci\u00f3 de la despesa p\u00fablica social.<\/p>\n

Al setembre de 1915, Trotski va ser el redactor del manifest de la confer\u00e8ncia de Zimmerwald contra la guerra mundial. La seva vig\u00e8ncia \u00e9s total: \u201cqualssevol que siguin els responsables directes principals del desencadenament d’aquesta guerra, una cosa \u00e9s certa: la guerra que ha provocat tot aquest caos \u00e9s producte de l’imperialisme. Aquesta guerra ha sorgit de la voluntat de les classes capitalistes de cada naci\u00f3 de viure de l\u201fexplotaci\u00f3 del treball hum\u00e0 i de les riqueses naturals del planeta\u201d. Les implicacions de les guerres imperialistes s\u00f3n inequ\u00edvoques, com tamb\u00e9 recollia el manifest: \u201cMis\u00e8ria i privacions, atur i augment del cost de la vida, malalties i epid\u00e8mies, s\u00f3n els veritables resultats de la guerra. Per d\u00e8cades, les despeses de guerra absorbiran el millor de les forces dels pobles comprometent la conquesta de millores socials i dificultant tot progr\u00e9s\u201d. La lluita contra la guerra va ser determinant per a la Revoluci\u00f3 russa, despr\u00e9s de la qual es va fundar la III Internacional el 1919.<\/p>\n

Hi ha res m\u00e9s actual? Des del marxisme, no hi ha resignaci\u00f3 possible, per aix\u00f2 el manifest tamb\u00e9 proposa: \u201cnosaltres que no ens situem al terreny de la solidaritat nacional amb els nostres explotadors, sin\u00f3 que romanem fidels a la solidaritat internacional del proletariat ia la lluita de classes, ens hem reunit aqu\u00ed per reprendre els lla\u00e7os trencats de les relacions internacionals, per cridar la classe obrera a recobrar la consci\u00e8ncia de si mateixa i situar-la en la lluita per la pau. Aquesta lluita \u00e9s la lluita per la llibertat, per la fraternitat dels pobles, pel socialisme. Cal emprendre aquesta lluita per la pau, per la pau sense annexions ni indemnitzacions de guerra. Per\u00f2 una pau aix\u00ed no \u00e9s possible m\u00e9s que amb la condici\u00f3 de condemnar tot projecte de violaci\u00f3 de drets i de llibertats dels pobles. Aquesta pau no ha de conduir ni a locupaci\u00f3 de pa\u00efsos sencers ni a les annexions parcials. (\u2026) El dret dels pobles a disposar d’ells mateixos ha de ser el fonament indestructible en l’ordre de les relacions de naci\u00f3 a naci\u00f3\u201d.<\/p>\n

Avui, 108 anys despr\u00e9s, participem en una iniciativa al voltant de la crida europea contra la guerra, que confluir\u00e0 en una confer\u00e8ncia a Berl\u00edn de l’1 al 3 de novembre. Crida que conclou aix\u00ed: \u201cRebutgem les guerres i la barb\u00e0rie, que nom\u00e9s beneficien els poderosos i els industrials de l’armament els guanys dels quals es disparen (\u2026) rebutgem ser arrossegats a la guerra i la militaritzaci\u00f3 de tota la societat. Rebutgem els pressupostos militars cada cop m\u00e9s elevats sota la tutela de l’OTAN i de la Uni\u00f3 Europea, denunciem la guerra social lliurada contra els treballadors i la joventut. Rebutgem tots els atemptats a les llibertats, les amenaces i la repressi\u00f3. Defensem la llibertat d’expressi\u00f3, de reuni\u00f3, de manifestaci\u00f3 i el dret de vaga, particularment amena\u00e7ats. La mobilitzaci\u00f3 dels pobles podr\u00e0 aturar l’escalada mort\u00edfera a qu\u00e8 els Governs ens volen arrossegar, i aturar els enviaments d’armes. Unint-nos per sobre de les fronteres, actuem per la unitat internacional dels treballadors i joves per imposar l’alto el foc i la reassignaci\u00f3 dels pressupostos militars a les necessitats vitals de la poblaci\u00f3, a l’escola, els hospitals, els salaris i les pensions\u201d.<\/p>\n

L’assassinat no va aconseguir el seu objectiu: Trotski, referent per a la lluita de la classe obrera per la seva emancipaci\u00f3<\/b><\/h3>\n

Per\u00f2 a m\u00e9s Trotski va ser el m\u00e9s conseq\u00fcent opositor a l’esmentada degeneraci\u00f3 burocr\u00e0tica estalinista, \u00f2bviament sense cap coqueteig amb l’imperialisme, sin\u00f3 caracteritzant l’Estat sovi\u00e8tic com l’Estat obrer que encara era, perqu\u00e8 la seva base material (l’expropiaci\u00f3 dels grans mitjans de producci\u00f3 no s’havia revertit), de manera que es requeria no una revoluci\u00f3 social, sin\u00f3 pol\u00edtica perqu\u00e8 la classe es desembar\u00e0s de la burocr\u00e0cia. Val la pena recomanar en aquest punt la lectura del seu llibre La revoluci\u00f3 tra\u00efda.<\/p>\n

Precisament per aquesta ra\u00f3 va ser assassinat. Ens explicava el seu n\u00e9t Estaven Volkov el 2019 (https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/entrevista-a-esteban-volkov-nieto-de-trotsky\/<\/span><\/a>) que un agent estalinista infiltrat no havia deixat de preguntar quant avan\u00e7ava Trotski en la redacci\u00f3 de la seva biografia de Stalin (enc\u00e0rrec editorial acceptat per ell nom\u00e9s per necessitat econ\u00f2mica). Denotava l’obsessi\u00f3 amb ell dels usurpadors de la revoluci\u00f3, que a les successives onades de purgues dels anys trenta ja havien eliminat la major part de la vella gu\u00e0rdia bolxevic, perqu\u00e8 no podien suportar l’exist\u00e8ncia de Trotski com a referent viu de la revoluci\u00f3 .<\/p>\n

Trotski tamb\u00e9 va abordar l’experi\u00e8ncia de la Revoluci\u00f3 espanyola, que permet treure’n conclusions, molt \u00fatils avui: \u201cel maig de 1937, els obrers espanyols es van aixecar, no nom\u00e9s sense direcci\u00f3, sin\u00f3 contra la mateixa (\u2026) les masses, que cont\u00ednuament han intentat obrir-se pas per la via correcta, s’han trobat que generar una nova direcci\u00f3 que correspongui a les necessitats del proc\u00e9s revolucionari i produir-la al fragor del combat estava per sobre de les seves forces. (\u2026) fins i tot en aquells casos en qu\u00e8 la vella direcci\u00f3 ha manifestat la seva corrupci\u00f3 interna, la classe no pot improvisar immediatament una nova direcci\u00f3, especialment si no ha heretat del per\u00edode anterior s\u00f2lids quadres revolucionaris, capa\u00e7os d’utilitzar l’enfonsament del vell partit dirigent\u201d.<\/p>\n

El text de Trotski de 1940 que es coneix com a Testament conclou amb aquestes paraules, que el defineixen i defineixen tamb\u00e9 el nostre objectiu vital, per a la consecuci\u00f3 del qual convidem tot treballador comprom\u00e8s amb l’emancipaci\u00f3 social a organitzar-se amb la IV Internacional: \u201cLa vida \u00e9s bella. Que les futures generacions la lliurin de tot mal, opressi\u00f3 i viol\u00e8ncia i la gaudeixin plenament\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 1005 per descarregar en PDF Aquest dimarts 20 d’agost fa 84 anys de l’atac a Trotski per Ramon Mercader, agent de Stalin, que va produir la seva mort l’endem\u00e0. El context mundial de 1940 era, \u00f2bviament, diferent de l’actual, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha elements en com\u00fa entre tots dos i un en particular: […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[566,263],"class_list":["post-8708","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-iv-internacional","tag-trotsky"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8708","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8708"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8708\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8717,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8708\/revisions\/8717"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8708"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8708"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8708"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}