{"id":8761,"date":"2024-09-12T22:35:12","date_gmt":"2024-09-12T20:35:12","guid":{"rendered":"http:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8761"},"modified":"2024-09-12T22:35:12","modified_gmt":"2024-09-12T20:35:12","slug":"davant-l-11-de-setembre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/davant-l-11-de-setembre\/","title":{"rendered":"Davant l’ 11 de setembre"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 1008 per descarregar en PDF<\/a><\/h1>\n

\"\"<\/a>Aquesta data \u00e9s tradicionalment la jornada reivindicativa del poble catal\u00e0 per la seva sobirania. Recorda una data hist\u00f2rica: la caiguda de Barcelona el 1714 en mans de la dinastia borb\u00f2nica.<\/p>\n

Durant la dictadura va estar prohibida la seva celebraci\u00f3. I no sense dificultats el poble de Catalunya va imposar plenament la seva celebraci\u00f3 legal l’ 11 de setembre de 1977 o sigui dos anys despr\u00e9s de la mort de Franco, al carrer, per la mobilitzaci\u00f3: els treballadors, el jovent la majoria del poble de Catalunya es va moure, potser en una de les majors demostracions de for\u00e7a. Aquell any els partits que es reclamaven de la classe obrera i els sindicats eren absolutament majoritaris en els diferents talls: Llibertat, amnistia, Estatut d’autonomia eren les consignes principals.<\/p>\n

Molta aigua ha corregut sota el pont i no pretenem fer aqu\u00ed un balan\u00e7 de gaireb\u00e9 cinquanta anys i dels diferents episodis.<\/p>\n

Per\u00f2 la realitat d’aquests anys demostra que estem lluny del \u00abmite\u00bb de la transici\u00f3 pac\u00edfica que va acordar la democr\u00e0cia amb el rei al cap. Per contra, va ser la mobilitzaci\u00f3 de la classe treballadora i dels pobles la que va imposar a la dictadura en descomposici\u00f3 llibertats i drets. (veure a aquest respecte Combat Socialista n\u00ba 11. La Transici\u00f3)<\/p>\n

Per\u00f2 els acords amb els franquistes (Pactes de la Moncloa i Constituci\u00f3) van imposar el manteniment de l’aparell d’Estat de la dictadura, deixant una bona part de les reivindicacions del poble catal\u00e0 \u2013com les dels altres pobles de l’Estat\u2013 sense ser resoltes.<\/p>\n

Els pactes de la transici\u00f3 van instaurar un r\u00e8gim, el mon\u00e0rquic, enemic ac\u00e8rrim del dret dels pobles i dels treballadors. R\u00e8gim agent de l’imperialisme que empeny el nostre pa\u00eds a la pol\u00edtica de guerra per mitj\u00e0 de tots els governs que se li sotmeten a trav\u00e9s de l’OTAN.<\/p>\n

La sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional el juny del 2010 que va decidir desnaturalitzar l’Estatut d’autonomia votat pel poble catal\u00e0 i aprovat a les Corts va obrir la via a la crisi i a un moviment de rebuig que va donar lloc al \u00abproc\u00e9s\u00bb i a la situaci\u00f3 actual. La majoria del poble catal\u00e0 es va pronunciar pel \u00abdret a decidir\u00bb i es va moure per aix\u00f2.<\/p>\n

La repressi\u00f3 de l’Estat a partir del discurs del Borb\u00f3 el 3 d’octubre de 2017, dos dies despr\u00e9s del refer\u00e8ndum il\u00b7legalitzat per Rajoy, va provocar un per\u00edode negre amb cents de detinguts, l’aplicaci\u00f3 de l’article 155 i milers d’encausats. Contra la sent\u00e8ncia que va condemnar nou dirigents es va produir una mobilitzaci\u00f3 sense precedents del poble de Catalunya, de tota la joventut, durant quinze dies.<\/p>\n

Per\u00f2 el moviment obrer estatal no va ocupar el seu lloc en aquesta lluita. I alhora, sens dubte, la t\u00e0ctica dels dirigents dels partits sobiranistes i, en particular, de Junts (Puigdemont), en donar l’esquena als treballadors i altres pobles de l’Estat, confiant en les institucions internacionals del capital, com la Uni\u00f3 Europea, va portar finalment a la seva crisi, a la p\u00e8rdua de la majoria electoral i a l’enfrontament entre aquests partits que coneixem avui. Aquest frac\u00e0s i aquest enfrontament es reflecteixen tamb\u00e9 als carrers, en manifestacions on la participaci\u00f3 dels treballadors \u00e9s inexistent i la del jovent est\u00e0 en clar descens.<\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 de l’amnistia<\/b><\/h3>\n

L a direcci\u00f3 del PSOE i d’ERC, fent-se ress\u00f2 d’un clamor majoritari van acordar una llei d’amnistia, sens dubte de car\u00e0cter limitat, que va ser a la fi aprovada a les Corts el 30 de maig d’enguany.<\/p>\n

Al car\u00e0cter limitat, tot i que en principi implicava tots els encausats pel \u00abproc\u00e9s\u00bb s’hi va sumar la incerta aplicaci\u00f3. L’amnistia desautoritza tot l’aparell repressiu que, a les ordres del Rei \u2013despr\u00e9s del seu discurs del 3 d’octubre\u2013 es va llan\u00e7ar contra els republicans catalans i els qui participaven en les mobilitzacions. El Tribunal Suprem i una bona part dels jutges han amnistiat immediatament tots els policies encausats per la seva participaci\u00f3 en les c\u00e0rregues policials, per\u00f2 es neguen a aplicar la llei als republicans catalans amb m\u00faltiples subterfugis. Incorrent segons el Fiscal General en el delicte de prevaricaci\u00f3, el colmo ha estat que aquest dimecres 4 de setembre ha estat elegida presidenta del Tribunal Suprem i del CGPJ la jutgessa Isabel Perell\u00f3, el primer discurs de la qual ha estat una defensa rabiosa de la independ\u00e8ncia del poder judicial franquista davant tota cr\u00edtica o \u00abinger\u00e8ncia\u00bb del poder legislatiu. El que dona mala espina just quan el poder judicial s’esmer\u00e7a en la seva batalla contra l’amnistia i en les seves campanyes de lawfare<\/i>.<\/p>\n

La qual cosa implica que el combat per l’amnistia est\u00e0 lluny de ser guanyat, per posar en q\u00fcesti\u00f3 una de les bases d’aquest r\u00e8gim: l’arbitrarietat de les institucions judicials heretades del franquisme.<\/p>\n

El finan\u00e7ament auton\u00f2mic<\/b><\/h3>\n

El desenvolupament de la regionalitzaci\u00f3 del pa\u00eds segons el t\u00edtol VIII de la Constituci\u00f3 buscava desviar l’ exig\u00e8ncia dels pobles, i, en particular, el catal\u00e0 i el basc, de la seva lliure determinaci\u00f3. Q\u00fcesti\u00f3 que posava en solfa la unitat de les institucions franquistes i el poder de la Corona. Alhora, buscava dividir la classe obrera en 17 parts amb condicions regionals diferents de treball i drets. Un enfrontament entre pobles que els franquistes animen amb pretextos diversos: l’aigua, el repartiment d’immigrants…<\/p>\n

I un dels aspectes clau era el finan\u00e7ament de les autonomies, perqu\u00e8 prestin als ciutadans els serveis la gesti\u00f3 dels quals els est\u00e0 transferida<\/p>\n

Les autonomies han rebut la transfer\u00e8ncia de diferents serveis p\u00fablics: sanitat, educaci\u00f3, transports… Fins i tot, a Catalunya, Vascongadas i Navarra, una part de l’ordre p\u00fablic… per\u00f2 sense dotar les autonomies dels recursos necessaris, cosa que feia a les regions subsidi\u00e0ries de l’Estat, demanant almoina, endeutant-se, imposant nous tributs, jugant amb la compet\u00e8ncia fiscal per atreure inversions… En \u00faltima inst\u00e0ncia, la insufici\u00e8ncia de fons porta al al seu costat que les autonomies siguin les que apliquin les retallades i la privatitzaci\u00f3. Quan era vicepresident de la Junta d’Andalusia, Diego Valderas, d’Esquerra Unida, declarava que \u00ables retallades s’apliquen per imperatiu legal\u00bb. Catalunya \u00e9s pionera en la privatitzaci\u00f3 de l’ ensenyament, la sanitat i l’ aigua, la qual cosa com \u00e9s evident dificulta la lluita contra la sequera.<\/p>\n

Des de fa gaireb\u00e9 10 anys no es renegociat la LOFCA, la llei de finan\u00e7ament. que per tant es regeix encara amb dades que ja han estat desfasades. A aix\u00f2 se suma que particularment en tres comunitats \u2013Val\u00e8ncia, Balears i Catalunya\u2013, l’Estat inverteix molt menys que el que est\u00e0 pressupostat com a inversions de l’Estat. Per exemple, segons fonts oficials, el 2023 l’Estat nom\u00e9s ha executat a Catalunya el 45 per cent de les pressupostades.<\/p>\n

Se li pot anomenar \u00abd\u00e8ficit fiscal \u00bb o infrainversi\u00f3 de l’Estat, per\u00f2 \u00e9s una realitat.<\/p>\n

L’acord signat pel PSC i ERC, recolzat pels comuns i amb l’oposici\u00f3 de la dreta franquista i, d’altra banda, del Junts de Puigdemont, intenta, segons les seves premisses, solucionar aquesta situaci\u00f3.<\/p>\n

Es basa en tres criteris:<\/p>\n

– La Generalitat recapta els impostos.<\/p>\n

– Una proporci\u00f3 es lliura a l’ Estat.<\/p>\n

– La Generalitat contribueix a la solidaritat amb les regions m\u00e9s pobres.<\/p>\n

D’altra banda, l’acord estipula que l’execuci\u00f3 de les inversions de l’Estat a Catalunya l’assumir\u00e0 un comit\u00e8 amb participaci\u00f3 del Govern i de l’autonomia.<\/p>\n

Sobre el paper, podria suposar un aven\u00e7: la lluita dels treballadors i dels pobles ha portat PSOE i ERC a trencar sobre el paper la base de l’asf\u00edxia dels pobles. Per\u00f2 perqu\u00e8 sigui una realitat, cal superar la resist\u00e8ncia del capital i de tot l’aparell d’Estat. I una de les caracter\u00edstiques principals de l’Estat, sota la seva forma del r\u00e8gim mon\u00e0rquic, \u00e9s l’extrem parasitisme que va des de les despeses militars (sense control) a la mateixa Monarquia. A m\u00e9s, la descentralitzaci\u00f3 de la gesti\u00f3 de determinats impostos permet a la Comunitat de Madrid, aprofitant-se de la capitalitat, fer que les grans fortunes s’acullin a r\u00e8gims fiscals favorables per no pagar impostos, despla\u00e7ant el seu domicili fiscal a Madrid des d’altres punts de l’Estat. En una altra manera, els qui, com el president andal\u00fas, han rebaixat 1.000 milions a l’any els impostos als rics clamen contra la falta de finan\u00e7ament d’Andalusia.<\/p>\n

Si qued\u00e9s en el paper, aquesta reforma seria un parx\u00eds. \u00c9s el que busca el PP. Per\u00f2 l’oposici\u00f3 frontal dels franquistes i dels sectors del PSOE que viuen dels privilegis de l’autonomia i el seu miniaparat de govern mostra que senten que l’estat auton\u00f2mic es veu amena\u00e7at. Quan sectors del Partit Socialista, a Val\u00e8ncia o M\u00farcia, reclamen exigir un tracte com el de Catalunya, plantegen el mateix problema: el finan\u00e7ament. <\/p>\n

Defensar els serveis p\u00fablics<\/b><\/h3>\n

S\u00e1nchez ha declarat aquest 4 de setembre que hi haur\u00e0 m\u00e9s diners per a tothom. Com i per a qu\u00e8? La vicepresidenta Montero, empesa per l’acord catal\u00e0 i per la indignaci\u00f3 de tots els pobles, a oferir singularitats, vol negociar amb cada comunitat per separat en lloc d’ajudar a la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els pobles: pegats per impedir la bancarrota?, per garantir que Espanya contribuir\u00e0 m\u00e9s a la guerra d’Ucra\u00efna?<\/p>\n

\u00c9s evident que tota nova inversi\u00f3 en sanitat, ensenyament, en els trens o altres ha de ser saludada i fins i tot combatre perqu\u00e8 existeixi. Per\u00f2 cal donar un volt, per satisfer les exig\u00e8ncies dels pobles.<\/p>\n

No ens enganyem: la llibertat dels pobles, la col\u00b7laboraci\u00f3 fraternal entre els diferents pobles, l’ajuda m\u00fatua, les inversions conjuntes, s\u00f3n incompatibles amb la Monarquia i la seva pol\u00edtica de guerra i els governs que se sotmeten.<\/p>\n

Darrere de la crisi de finan\u00e7ament hi ha la crisi del r\u00e8gim apegat a la defensa de les institucions heretades del franquisme, dels interessos de les multinacionals i grans empreses que treuen beneficis de la divisi\u00f3 auton\u00f2mica i sotm\u00e8s al mandat de l’imperialisme USA a trav\u00e9s de l’OTAN.<\/p>\n

L’\u00fanica via de la democr\u00e0cia i de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre els pobles \u00e9s la via de la Rep\u00fablica, de la Uni\u00f3 Lliure de Rep\u00fabliques sobiranes.<\/p>\n

La lluita per aix\u00f2 dona el seu veritable significat a l’11 de setembre<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 1008 per descarregar en PDF Aquesta data \u00e9s tradicionalment la jornada reivindicativa del poble catal\u00e0 per la seva sobirania. Recorda una data hist\u00f2rica: la caiguda de Barcelona el 1714 en mans de la dinastia borb\u00f2nica. Durant la dictadura va estar prohibida la seva celebraci\u00f3. I no sense dificultats el poble de Catalunya va […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[10,13,845],"class_list":["post-8761","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-autodeterminacion","tag-cataluna","tag-financiacion-autonomica"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8761","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8761"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8761\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8766,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8761\/revisions\/8766"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8761"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8761"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8761"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}