{"id":8855,"date":"2024-11-01T20:26:01","date_gmt":"2024-11-01T18:26:01","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8855"},"modified":"2024-11-01T21:09:54","modified_gmt":"2024-11-01T19:09:54","slug":"els-brics-segona-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/els-brics-segona-part\/","title":{"rendered":"Els BRICS, ni alternativa a la dominaci\u00f3 imperialista estatunidenca, ni progressista. Segona part."},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 1015 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

El car\u00e0cter reaccionari dels BRICS<\/b><\/p>\n

\"\"<\/a>Quin seria, suposadament, el contingut social \u00abalternatiu\u00bb de la \u00abmultipolaritat\u00bb o de l’hegemonia xinesa, en el context de l’economia mundial capitalista? Certament l’acompliment econ\u00f2mic de la Xina durant els \u00faltims decennis \u00e9s cridaner. Es basa en les possibilitats que ofereix la planificaci\u00f3 econ\u00f2mica, factibles gr\u00e0cies a l’expropiaci\u00f3 del capital, fa 75 anys, amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica Popular de la Xina. Per\u00f2 aquestes possibilitats es troben limitades pel car\u00e0cter burocratitzat de la planificaci\u00f3, absents des del principi els espais de debat democr\u00e0tic (que s\u00ed que van existir a l’URSS en els primers moments despr\u00e9s del triomf revolucionari), aix\u00ed com per la seva inserci\u00f3 en el mercat mundial capitalista, que arrossega les contradiccions tan aguditzades que assenyalem en la primera part d’aquesta carta. La condici\u00f3 d’Estats burgesos del Brasil, \u00cdndia, R\u00fassia i Sud-\u00e0frica, aix\u00ed com la d’Estat burocr\u00e0tic de la Xina implica una orientaci\u00f3 no de ruptura amb la l\u00f2gica capitalista, sin\u00f3 de subordinaci\u00f3 a ella, fins i tot amb trets peculiars en cada cas i especialment a la Xina.<\/span><\/p>\n

Una dada molt eloq\u00fcent al respecte \u00e9s el fet que nom\u00e9s un dels cinc pa\u00efsos que componien els BRICS o dels nou que formen ara els BRICS+ ha subscrit tots els onze convenis fonamentals de l’OIT, sobre llibertat sindical, treball for\u00e7\u00f3s, discriminaci\u00f3, treball infantil i seguretat i salut en el treball. \u00c9s R\u00fassia, que els ha signat, per\u00f2 no els aplica.<\/p>\n

\u00c9s el resultat l\u00f2gic de la subordinaci\u00f3 d’aquests Estats a la l\u00f2gica capitalista, per m\u00e9s que, precisament per ella mateixa, la seva actuaci\u00f3 plantegi un cert q\u00fcestionament de la dominaci\u00f3 estatunidenca (atesa l’estretor del mercat mundial que exacerba la compet\u00e8ncia).<\/p>\n

Il\u00b7lustrarem aix\u00f2 amb el cas xin\u00e8s, en qu\u00e8 es focalitza la idea d’una suposada alternativa. En el discurs esmentat afirmava Jinping:<\/p>\n

Nosaltres, els pa\u00efsos del bloc dels BRICS, hem de ser companys de viatge en el cam\u00ed cap al desenvolupament i la revitalitzaci\u00f3, i oposar-nos a la desvinculaci\u00f3 i la interrupci\u00f3 de les cadenes de subministrament, aix\u00ed com a la coerci\u00f3 econ\u00f2mica (…) refor\u00e7ar els intercanvis econ\u00f2mics, comercials i financers.<\/p>\n

Afegint:<\/p>\n

Haur\u00edem d’ampliar la cooperaci\u00f3 pol\u00edtica i de seguretat per mantenir la pau i la tranquil\u00b7litat (…) La hist\u00f2ria de la humanitat no acabar\u00e0 amb una civilitzaci\u00f3 o un sistema en particular. Els pa\u00efsos dels BRICS han de defensar l’ esperit d’ inclusi\u00f3, advocar per la coexist\u00e8ncia pac\u00edfica i l’ harmonia entre civilitzacions, i promoure el respecte a tots els pa\u00efsos en la seva elecci\u00f3 independent de vies de modernitzaci\u00f3.<\/p>\n

\u00abInclusi\u00f3\u00bb de diferents sistemes, \u00abcoexist\u00e8ncia pac\u00edfica\u00bb, \u00abharmonia entre civilitzacions\u00bb. Aix\u00f2 \u00e9s: un \u00abcapitalisme bo\u00bb, un \u00abcapitalisme civilitzat, amb rostre hum\u00e0\u00bb. \u00c9s la vella teoria del \u00absocialisme en un sol pa\u00eds\u00bb: la negaci\u00f3 de la transici\u00f3 socialista on s’ha expropiat el capital i, a la resta del m\u00f3n, la col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’imperialisme contra tota perspectiva revolucion\u00e0ria. Jinping, m\u00e0xim l\u00edder de la burocr\u00e0cia xinesa, defensa aix\u00ed l’\u00fanica economia mundial existent, la capitalista i, conseq\u00fcentment, la seva \u00abgovernan\u00e7a\u00bb, l’ONU, l’OMC i la \u00abreforma dels sistemes financer i monetari internacionals\u00bb. Una vegada m\u00e9s, el conte del capitalisme bo, ara en versi\u00f3 de la burocr\u00e0cia xinesa.<\/p>\n

Hem de defensar l’equitat i la just\u00edcia i millorar la governan\u00e7a mundial. Refor\u00e7ar la governan\u00e7a mundial \u00e9s l’opci\u00f3 correcta (…) Les normes internacionals han de ser elaborades i respectades conjuntament per tots els pa\u00efsos sobre la base de (…) la Carta de l’ONU, en lloc de ser dictades pels qui tenen els m\u00fasculs m\u00e9s forts o la veu m\u00e9s alta. \u00c9s encara m\u00e9s inacceptable unir-se per formar grups exclusius i establir les seves pr\u00f2pies regles com a normes internacionals. Els pa\u00efsos dels BRICS han de practicar el veritable multilateralisme, defensar el sistema internacional centrat en l’ ONU, donar suport i enfortir el sistema de comer\u00e7 multilateral centrat en l’ OMC, i rebutjar els intents de crear petits cercles o blocs exclusius. Hem d’ aprofitar al m\u00e0xim el paper del Nou Banc de Desenvolupament, impulsar la reforma dels sistemes financer i monetari internacionals i augmentar la representaci\u00f3 i la veu dels pa\u00efsos en desenvolupament.<\/p>\n

A quin r\u00e8gim representa Jinping? Certament no a una societat socialista, sin\u00f3 a una en la qual s’impedeixen drets obrers tan elementals com la llibertat sindical, de cara a assegurar l’enorme grau d’explotaci\u00f3 al pa\u00eds. Per exemple, s’ha est\u00e8s la figura 996, un brutal horari de treball que es realitza de 9 a 9, durant 6 dies per setmana, \u00e9s a dir, 72 hores. Jack Ma, fundador d’Alibaba Group i primera fortuna xinesa, declarava que aquest horari \u00e9s una \u00abbenedicci\u00f3<\/i>\u00bb i que sense ell la Xina \u00abperdria molt probablement el seu \u00edmpetu i vitalitat<\/i>\u00ab. El grau d’explotaci\u00f3 a la Xina ha provocat onades de su\u00efcidis, com a Foxconn, el major fabricant d’electr\u00f2nica del m\u00f3n -prove\u00efdor d’Apple, Dell, HP, Motorola, Nintendo, Sony o Nokia-, a l’empresa de Shenzhen del qual es van su\u00efcidar 18 treballadors entre 2010 i 2011. A la Xina, com denuncia Human Rights Watch, hi ha feina for\u00e7ada, com en el cas dels uigurs<\/span><\/a>, en particular en sectors com l’automoci\u00f3 (VEURE AQU\u00cd<\/span><\/a>).<\/p>\n

A la Xina tamb\u00e9, d’una forma o altra es desplega la resist\u00e8ncia de la classe: en el segon trimestre del 2024 s’han comptabilitzat 805 protestes, un 18% m\u00e9s que en el mateix per\u00edode de l’any anterior. S\u00f3n protestes referides principalment a q\u00fcestions laborals i de propietat (VEURE AQU\u00cd<\/span><\/a>).<\/p>\n

Recordem com Putin, m\u00e0xim representant de l’Estat rus, al servei de l’oligarquia que parasita les riqueses del pa\u00eds, l’any 2000 li va demanar a Clinton a Moscou la seva incorporaci\u00f3 a l’OTAN. Ja ho havien intentat Jrushchov el 1954, Gorbachov el 1990 i Yeltsin el 1991. Al cap i a la fi, la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’URSS estalinista amb l’imperialisme estatunidenc es posa de llarg sota la direcci\u00f3 del mateix Stalin, en les confer\u00e8ncies de Yalta i Postdam de 1945, amb antecedents com la confer\u00e8ncia de Teheran de 1943, pr\u00e8viament a la qual dissol la III Internacional, com a senyal de \u00abbona voluntat\u00bb davant les pot\u00e8ncies imperialistes.<\/p>\n

Hi ha una dada molt recent, del passat 18 d’octubre, que contribueix a caracteritzar els BRICS, en aquest cas BRICS+ perqu\u00e8 procedeix d’un dels nous membres, Egipte. En el seu discurs al BRICS Business Forum (F\u00f2rum de Negocis dels BRICS) de Moscou, el president egipci, El Sisi, va plantejar que:<\/p>\n

per avan\u00e7ar en el cam\u00ed del desenvolupament sostenible (…) el sector privat i els consells empresarials exerceixen un paper clau com a socis indispensables (…) el govern va adoptar recentment una s\u00e8rie de mesures i passos ambiciosos per millorar el clima d’inversi\u00f3 i enfortir el paper del sector privat en el lideratge del desenvolupament econ\u00f2mic, aix\u00ed com superar els obstacles que enfronten els inversors (…) [incloses] la imposici\u00f3 d’un l\u00edmit a les inversions governamentals per enfortir el paper del sector privat en el lideratge del desenvolupament econ\u00f2mic, aix\u00ed com superar els obstacles que enfronten els inversors (…) [incloses] la imposici\u00f3 d’un l\u00edmit a les inversions governamentals per oferir m\u00e9s oportunitats al sector privat (…) i (…) un paquet d’exempcions duaneres i incentius fiscals per agilitar els procediments burocr\u00e0tics (VEURE AQU\u00cd<\/span><\/a>).<\/p>\n

Pel que fa a l’actuaci\u00f3 dels membres del BRICS en relaci\u00f3 amb q\u00fcestions centrals, com la guerra d’Ucra\u00efna, el genocidi de Palestina o les pol\u00edtiques d’ajust contr\u00e0ries als interessos de la majoria de la poblaci\u00f3, es constata que, sense menysprear la import\u00e0ncia de gestos com la den\u00fancia d’Israel per part del govern sud-afric\u00e0 davant la Cort Internacional,  <\/span>en cap cas ofereixen una perspectiva de combat del costat de la classe treballadora, sin\u00f3 de complicitat amb el capital financer que imposa aquestes pol\u00edtiques.<\/p>\n

La col\u00b7laboraci\u00f3 dels BRICS+ amb Israel, en particular, at\u00e8s el lloc que ocupa la situaci\u00f3 palestina en la lluita de classes a escala mundial, contribueix decisivament a caracteritzar l’estatus reaccionari de tots aquests r\u00e8gims. A l’article La \u00abbenedicci\u00f3\u00bb per al genocidi: Gaireb\u00e9 tots els r\u00e8gims BRICS+ nodreixen econ\u00f2micament Israel<\/span><\/a> es documenta amb detall aquesta col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

Conv\u00e9 recordar que l’Estat d’Israel no va ser creat ni per l’ONU ni com a aspiraci\u00f3 de les masses mongetes, sin\u00f3 per la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’imperialisme i la burocr\u00e0cia estalinista. Per part d’EUA (i Canad\u00e0), negant els visats a la majoria de jueus europeus que volien emigrar-hi despr\u00e9s del genocidi nazi, instant-los aix\u00ed a anar a Palestina. Per part de l’URSS donant suport al pla de partici\u00f3 de Palestina en dos Estats, fins al punt que va ser el primer Estat a recon\u00e8ixer Israel i, a trav\u00e9s de titella Checolosvaqui, armar l’ex\u00e8rcit sionista. \u00c9s a dir, la creaci\u00f3 de l’Estat sionista es deu a la col\u00b7laboraci\u00f3 contrarevolucion\u00e0ria entre l’imperialisme i l’estalinisme (vegeu a Informations Ouvrieres<\/span><\/a>).<\/p>\n

El motor de la hist\u00f2ria no s\u00f3n els blocs, sin\u00f3 la lluita de classes<\/b><\/h3>\n

En els processos pol\u00edtics tot compta, fins i tot gestos com el comentat del govern sud-afric\u00e0. Per\u00f2 que comptin no significa que siguin determinants, que siguin el motor del que s’esdev\u00e9. Aquest motor no \u00e9s ni podria ser altre que l’ actuaci\u00f3 dels principals subjectes socials, que la duen a terme d’ acord amb els seus interessos, en primera inst\u00e0ncia materials, lligats a com obt\u00e9 cadascun el seu mitj\u00e0 d’ exist\u00e8ncia. \u00c9s a dir, s\u00f3n les classes socials, l’enfrontament de les quals, la lluita de classes, \u00e9s el motor de la hist\u00f2ria, quin si no! De fet, el gest esmentat nom\u00e9s es pot entendre com a conquesta de la pressi\u00f3 de la classe treballadora i els sectors populars sud-africans amb la seva mobilitzaci\u00f3 a favor del poble palest\u00ed.<\/p>\n

El motor no \u00e9s, per tant, el conflicte entre blocs; menys encara si ells s\u00f3n expressi\u00f3 dels interessos de les respectives classes burgeses i de la casta burocr\u00e0tica en el cas xin\u00e8s (en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els capitalistes que s’han anat constituint al pa\u00eds, gr\u00e0cies a la pol\u00edtica d'\u00bbobertura\u00bb acordada pel Comit\u00e8 Central del PC xin\u00e8s el desembre de 1978). Tal com revela la lluita de la classe treballadora a tots aquests pa\u00efsos. Perqu\u00e8 ni els blocs ni els pa\u00efsos s\u00f3n la via de soluci\u00f3 dels problemes. Fins i tot en la hip\u00f2tesi que hagu\u00e9s triomfat la Revoluci\u00f3 alemanya el 1918-19 o el 1922-23, constituint-se un Estat obrer alemany que form\u00e9s un \u00abbloc\u00bb amb l’URSS, el determinant hauria seguit sent la lluita de la classe treballadora a tots dos pa\u00efsos i a tots els altres (cosa que no menysprea, \u00f2bviament, la import\u00e0ncia que hauria tingut aquest \u00abbloc\u00bb conformat per dos Estats obrers resultat de la revoluci\u00f3 triomfant que expropia el capital). Tota aposta per una cosa diferent de l’acci\u00f3 independent de la classe treballadora t\u00e9, per tant, un abast no ja gaire limitat, sin\u00f3 reaccionari, tal com la hist\u00f2ria revela inequ\u00edvocament.<\/p>\n

Valgui com a exemple la situaci\u00f3 actual: com es pot combatre el terrible paquet que imposa el capital, conformat per l’economia de guerra, el genocidi del poble palest\u00ed i la guerra social contra la majoria? Nom\u00e9s a partir d’aquesta acci\u00f3 independent, com mostra la iniciativa europea contra la guerra, de la qual la IV Internacional forma part. Com va expressar Engels en el pr\u00f2leg a l’edici\u00f3 alemanya de 1890 del Manifest del Partit Comunista, \u00abl’emancipaci\u00f3 dels treballadors nom\u00e9s podr\u00e0 ser obra de la pr\u00f2pia classe obrera<\/i>\u00ab.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 1015 per descarregar en PDF El car\u00e0cter reaccionari dels BRICS Quin seria, suposadament, el contingut social \u00abalternatiu\u00bb de la \u00abmultipolaritat\u00bb o de l’hegemonia xinesa, en el context de l’economia mundial capitalista? Certament l’acompliment econ\u00f2mic de la Xina durant els \u00faltims decennis \u00e9s cridaner. Es basa en les possibilitats que ofereix la planificaci\u00f3 econ\u00f2mica, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[1191,22],"class_list":["post-8855","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan","tag-brics","tag-imperialismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8855","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8855"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8855\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8871,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8855\/revisions\/8871"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8855"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8855"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8855"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}