{"id":8863,"date":"2024-11-01T21:01:17","date_gmt":"2024-11-01T19:01:17","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8863"},"modified":"2024-11-01T21:09:21","modified_gmt":"2024-11-01T19:09:21","slug":"els-brics-primera-part","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/els-brics-primera-part\/","title":{"rendered":"Els BRICS, ni alternativa a la dominaci\u00f3 imperialista estatunidenca, ni progressista. Primera part."},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 1015 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

\"\"<\/a>La superviv\u00e8ncia del capitalisme encamina la humanitat a la barb\u00e0rie, com s’ expressa, entre altres aspectes, en les crisis recurrents, les guerres, la intensificaci\u00f3 del genocidi de Palestina, el saqueig dels recursos naturals i, sobretot, la desvaloritzaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball que q\u00fcestiona les condicions de vida de la majoria de la poblaci\u00f3,  <\/span>que \u00e9s la classe treballadora. En aquest context, molts dels seus vells partits han desaparegut o s’han convertit en marginals per la seva conniv\u00e8ncia amb el capital, mentre aixeca noves organitzacions que puguin ser efectivament un instrument en la lluita per les seves aspiracions.<\/p>\n

Des de l’esclat de la crisi en els primers anys setanta, despr\u00e9s del miratge de la suposada \u00abedat daurada\u00bb que va seguir a la Segona Guerra Mundial, portem ja m\u00e9s de 50 anys sense una fase expansiva. La vella pot\u00e8ncia imperialista dominant, Estats Units, \u00e9s un gegant amb peus de fang. Continua sent la primera pot\u00e8ncia, com mostren indicadors com el seu PIB, que \u00e9s una quarta part del mundial quan nom\u00e9s t\u00e9 un 4% de la poblaci\u00f3. O la seva despesa militar, que assoleix el 40% del total. Per\u00f2 alhora mostra una gran incapacitat per imposar elements d’ordre, que es revela en fets com el seu abandonament de l’Afganistan el 2021. Davant d’aix\u00f2, certs sectors que, de fet, defensen el capitalisme, apel\u00b7len a la idea d’un nou ordre mundial multilateral, la concreci\u00f3 final del qual podria ser el relleu dels EUA com a pot\u00e8ncia dominant, deixant aquesta condici\u00f3 a la Xina. Mentrestant, reivindiquen un paper progressiu al grup de pa\u00efsos coneguts com a BRICS o m\u00e9s recentment BRICS+.<\/p>\n

El millor exemple d’aquesta defensa del capitalisme el constitueix la pr\u00f2pia burocr\u00e0cia xinesa, com expressa el seu m\u00e0xim dirigent, Xi Jinping, secretari general del Comit\u00e8 Central del Partit Comunista de la Xina. \u00c9s a dir, del partit-Estat que imposa unes dur\u00edssimes condicions d’explotaci\u00f3 a la classe treballadora xinesa, com expliquem m\u00e9s endavant.<\/p>\n

Jinping \u00e9s el dirigent les formulacions del qual, completament alienes i contr\u00e0ries al marxisme, s’han constitucionalitzat sota el nom tan pomp\u00f3s com reaccionari de \u00abPensament de Xi Jinping sobre el socialisme amb caracter\u00edstiques xineses per a una nova era\u00bb. Entre els 14 punts de qu\u00e8 consta, s’inclou la reivindicaci\u00f3 del desmantellament de les conquestes de la Revoluci\u00f3 (punt 3, sobre \u00abla consolidaci\u00f3 integral de les reformes\u00bb) i de les f\u00f3rmules estalinistes del \u00absocialisme en un sol pa\u00eds\u00bb i el \u00abmarxisme-leninisme\u00bb (punt 7, sobre \u00abPracticar els valors centrals del socialisme\u00bb, que associen precisament al marxisme-leninisme i el socialisme amb caracter\u00edstiques xineses).<\/p>\n

Els BRICS s\u00f3n una for\u00e7a important en la configuraci\u00f3 del panorama internacional. Elegim les nostres vies de desenvolupament de forma independent, defensem junts el nostre dret al desenvolupament i marxem junts cap a la modernitzaci\u00f3. Aix\u00f2 representa la direcci\u00f3 del progr\u00e9s per a la societat humana i tindr\u00e0 un profund impacte en el proc\u00e9s de desenvolupament del m\u00f3n. Hem defensat l’ equitat i la just\u00edcia en els afers internacionals, hem defensat el que \u00e9s correcte en les principals q\u00fcestions internacionals i regionals, i hem refor\u00e7at la veu i la influ\u00e8ncia dels mercats emergents i els pa\u00efsos en desenvolupament. Els pa\u00efsos BRICS defensen i practiquen sistem\u00e0ticament pol\u00edtiques exteriors independents. Sempre abordem les grans q\u00fcestions internacionals en funci\u00f3 dels seus m\u00e8rits, defensant el correcte i adoptant les mesures adequades. No regategem els nostres principis, no sucumbim a pressions externes i no actuem com a vassalls d’altres.<\/p>\n

Aix\u00f2 afirmava Jiping en el seu discurs, el 23 d’agost de 2023, en la 15a cimera dels BRICS celebrada a Johannesburg (https:\/\/legrandcontinent.eu\/es\/2023\/08\/26\/nosotros-los-paises-de-los-brics-el-discurso-de-xi-jinping-en-johannesburgo-1\/<\/span><\/a>). Els BRICS podrien constituir una alternativa a la dominaci\u00f3 imperialista d’EUA i, a m\u00e9s, una alternativa progressista. Qu\u00e8 hi ha de cert?<\/p>\n

Qu\u00e8 s\u00f3n els BRICS?<\/b><\/h3>\n

D’acord amb la seva pr\u00f2pia definici\u00f3, \u00abels BRICS s\u00f3n un grup informal d’Estats que compr\u00e8n la Rep\u00fablica Federativa del Brasil, la Federaci\u00f3 Russa, la Rep\u00fablica de l’\u00cdndia, la Rep\u00fablica Popular de la Xina i la Rep\u00fablica de Sud-\u00e0frica. Va ser la part russa la que va iniciar la creaci\u00f3 dels BRICS<\/i>\u00bb (https:\/\/infobrics.org\/<\/span><\/a>). El nom BRICS \u00e9s un acr\u00f2nim format amb les inicials dels noms dels cinc pa\u00efsos.<\/p>\n

El 20 de setembre de 2006, a proposta de Putin, va tenir lloc la primera reuni\u00f3 del que despr\u00e9s serien els BRICS, encara sense Sud-\u00e0frica. Va ser a Nova York, en ocasi\u00f3 d’una sessi\u00f3 de l’Assemblea General de l’ONU. El 16 de juny de 2009 es va celebrar la primera cimera, que va emetre un comunicat en el qual s’afirmava: \u00abel di\u00e0leg i la cooperaci\u00f3 dels pa\u00efsos BRIC s\u00f3n propicis no nom\u00e9s per servir els interessos comuns de les economies de mercats emergents i els pa\u00efsos en desenvolupament, sin\u00f3 tamb\u00e9 per construir un m\u00f3n harmoni\u00f3s de pau duradora i prosperitat comuna<\/i>\u00bb (https:\/\/infobrics.org\/page\/history-of-brics\/<\/span><\/a>). El 2010 es va unir Sud-\u00e0frica i en l’esmentada cimera de 2023 es va acordar la integraci\u00f3 d’altres sis Estats -Argentina, Ar\u00e0bia Saud\u00ed, Egipte, Emirats \u00c0rabs Units, Eti\u00f2pia i Iran-, que es fa efectiva en l’inici de 2024 excepte en el primer cas, per decisi\u00f3 del seu actual president (Ar\u00e0bia Saud\u00ed no ha formalitzat l’ingr\u00e9s encara). Amb ells, el nom del grup passa a ser BRICS+.<\/p>\n

Amb dades del Banc Mundial del 2023, els BRICS sumaven el 24,6% de la producci\u00f3 mundial, quan la seva poblaci\u00f3 suposava un 40,6% del total i el seu territori el 28,2%. Fins i tot sumant les cinc noves incorporacions, el PIB dels BRICS+ \u00fanicament augmenta fins al 27% del producte mundial, mentre que tan sols EUA produeix el 26% i el G7 suma el 44,4% (gaireb\u00e9 el doble per tant que els BRICS). En termes de renda per c\u00e0pita, \u00e9s de 14.250 d\u00f2lars a R\u00fassia, 13.400 a la Xina, 9.070 al Brasil, 6.750 a Sud-\u00e0frica i 2.540 a \u00cdndia. L’estatunidenca \u00e9s 80.300 d\u00f2lars, entre 5,6 vegades m\u00e9s que R\u00fassia i 31,6 vegades m\u00e9s que \u00cdndia.<\/p>\n

Ni hi ha alternativa als EUA ni els BRICS podrien ser l\u2019alternativa<\/b><\/h3>\n

Des del m\u00e8tode amb qu\u00e8 es pot explicar rigorosament el que passa, que \u00e9s el marxisme, no se sost\u00e9 que res canvi\u00ef. Hi ha processos en curs -i els que podrien oc\u00f3rrer- que modifiquen la situaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00f2 no significa que els canvis puguin donar-se de qualsevol manera, de forma aliena al marc social en qu\u00e8 s’ inscriuen. Altrament dit, que sota el capitalisme no hi ha espai per a \u00abun m\u00f3n harmoni\u00f3s de pau duradora i prosperitat comuna<\/i>\u00bb es verifica emp\u00edricament (vegeu \u00abLa dislocaci\u00f3 del mercat mundial i la crisi del capitalisme\u00bb en el n\u00ba 110, de mar\u00e7 de 2022, de la nostra revista te\u00f2rica La Verdad<\/i>).<\/p>\n

La impossibilitat d’una alternativa a la dominaci\u00f3 estatunidenca no es basa en la fortalesa d’aquesta -que, com d\u00e8iem, \u00e9s un gegant, s\u00ed, per\u00f2 amb peus de fang-, sin\u00f3 en la pr\u00f2pia noci\u00f3 d’alternativa. \u00c9s clar que les dades ressenyades s\u00f3n indicatives de la debilitat d’aquesta suposada alternativa dels BRICS, m\u00e0xim considerant que la dominaci\u00f3, tot i que es fonamenti en una base material -econ\u00f2mica i militar-, requereix i es plasma tamb\u00e9 en m\u00e9s plans, que inclouen, entre d’altres, el pol\u00edtic i l’ideol\u00f2gic-cultural. N’hi ha prou de citar al respecte que EUA realitza el 40% de tota la despesa militar mundial, que controla inst\u00e0ncies com l’FMI o el Banc Mundial, etc.<\/p>\n

Per\u00f2 la mateixa ra\u00f3 per la qual Estats Units es mostra incapa\u00e7 de posar ordre a escala mundial \u00e9s la que fa descartar tota il\u00b7lusi\u00f3 d’un relleu, que s\u00ed que pogu\u00e9s imposar ordre sota el capitalisme (l’expropiaci\u00f3 del capital s\u00ed que obriria aquesta possibilitat, per\u00f2 no \u00e9s el que plantegen els BRICS, atesa la condici\u00f3 burgesa dels Estats que l’integren i burocr\u00e0tica en el cas de la Xina). Aquesta ra\u00f3 \u00e9s la crisi cr\u00f2nica del capitalisme lligada a l’aguditzaci\u00f3 de les seves contradiccions, derivades de la llei del descens tendencial de la taxa de guany.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2,  <\/span>no va ser possible un cert ordre mundial el 1945? Sense discutir ara \u00abquant d’ordre\u00bb hi va haver realment, el fet \u00e9s que ara no existeix el que va fer possible el creixement postb\u00e8l\u00b7lic basat en les condicions excepcionals de la postguerra i en mitjans artificials de creixement (armament i cr\u00e8dit sobretot): la dominaci\u00f3 imperialista tan potent que ostentava EUA despr\u00e9s de la guerra, gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 de l’estalinisme i la socialdemocr\u00e0cia per contenir el moviment obrer (com tan n\u00edtidament mostra la foto de la confer\u00e8ncia de Postdam, amb Truman -president dels Estats Units, ja primera pot\u00e8ncia imperialista-, Atlee -l\u00edder laborista brit\u00e0nic- i el mateix Stalin). Si aix\u00f2 va ser una trag\u00e8dia en frustar la possibilitat revolucion\u00e0ria en curs, plantejar un sistema multipolar de dominaci\u00f3 avui que permeti un ordre harmoni\u00f3s \u00e9s una farsa.<\/p>\n

Avui tota idea d’alternativa, de relleu en la dominaci\u00f3 capitalista \u00e9s idealista, superficial, perqu\u00e8 desconsidera el rerefons de la crisi cr\u00f2nica, plasmada en una dislocaci\u00f3 del mercat mundial que provoca la destrucci\u00f3 de forces productives cada vegada m\u00e9s sistematitzada: la fugida cap a davant del capital. Aix\u00ed, la debilitat te\u00f2rica d’un \u00abordre multilateral\u00bb naufraga no ja en l’adjectiu \u00abmultilateral\u00bb, sin\u00f3 en el substantiu \u00abordre\u00bb (una sort de pat\u00e8tica resurrecci\u00f3 de l’ultraimperialisme de Kautsky, que Lenin ridiculitzava en L’imperialisme, fase superior del capitalisme<\/i>, de 1916, \u00abel superimperialisme, la uni\u00f3 dels imperialismes de tot el m\u00f3n (…) un ultradisparat (…) la ‘teoria’ de l’ultraimperialisme \u00e9s tan absurda com una teoria de la ultraagricultura<\/i>\u00ab). Cap ordre \u00e9s possible ja: la pugna competitiva que forma part constitutiva del capitalisme es presenta avui, en el context de l’ estretor del mercat mundial per a les necessitats de valoritzaci\u00f3 del capital, pren inevitablement la forma del conflicte tan exacerbat que s’ expressa en les guerres, el saqueig dels recursos naturals, els intents d’ imposar una explotaci\u00f3 laboral cada vegada m\u00e9s gran,  <\/span>etc.<\/p>\n

El car\u00e0cter il\u00b7lusori d’un ordre multipolar -per\u00f2 dirigit en \u00faltima inst\u00e0ncia per la Xina- es mostra amb claredat en la q\u00fcesti\u00f3 monet\u00e0ria, en la simplista idea que despla\u00e7ar el d\u00f2lar com a principal moneda \u00e9s la forma de despla\u00e7ar EUA com a pot\u00e8ncia dominant. Per\u00f2, en primer lloc, el d\u00f2lar continua sent avui la principal moneda, tot i que disminueixi el seu pes relatiu en l’economia mundial. Com explica l’FMI: \u00abel d\u00f2lar d’EUA continua cedint terreny enfront de monedes no tradicionals en les reserves mundials de divises, encara que continua sent la principal moneda de reserva<\/i>\u00bb (https:\/\/www.imf.org\/es\/Blogs\/Articles\/2024\/06\/11\/dollar-dominance-in-the-international-reserve-system-an-update). El d\u00f2lar representa un 60%, mentre el renmimbi nom\u00e9s el 3%!<\/p>\n

Excedeix en molt el que cal explicar aqu\u00ed del car\u00e0cter substantiu de la moneda i la seva concreci\u00f3 en l’ economia mundial actual. N’hi ha prou amb assenyalar que el rerefons de les q\u00fcestions monet\u00e0ries \u00e9s sempre la producci\u00f3 de valor com a premissa per a la valoritzaci\u00f3 del capital, que avui pren forma a escala mundial. \u00c9s a dir, sense menysprear els canvis que efectivament s’esdevenen en el terreny monetari, la pretensi\u00f3 que una modificaci\u00f3 del pes relatiu de cada moneda -espec\u00edficament una reducci\u00f3 del pes del d\u00f2lar- \u00e9s la base per modificar el seu lloc en el mercat mundial constitueix un bon exemple de la pretensi\u00f3 de comen\u00e7ar la casa per la teulada.<\/p>\n

Per tant, no, no hi ha possibilitat de relleu del no-ordre mundial capitalista actual, dominat pels Estats Units, per un s\u00ed-ordre capitalista multipolar gr\u00e0cies als BRICS, perqu\u00e8, com s’evidencia cada vegada m\u00e9s, la superviv\u00e8ncia del capitalisme condueix a la barb\u00e0rie.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 1015 per descarregar en PDF La superviv\u00e8ncia del capitalisme encamina la humanitat a la barb\u00e0rie, com s’ expressa, entre altres aspectes, en les crisis recurrents, les guerres, la intensificaci\u00f3 del genocidi de Palestina, el saqueig dels recursos naturals i, sobretot, la desvaloritzaci\u00f3 de la for\u00e7a de treball que q\u00fcestiona les condicions de vida […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[86],"tags":[1191,22],"class_list":["post-8863","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-catalan","tag-brics","tag-imperialismo"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8863","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8863"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8863\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8870,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8863\/revisions\/8870"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8863"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8863"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8863"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}