{"id":8872,"date":"2024-11-01T21:45:51","date_gmt":"2024-11-01T19:45:51","guid":{"rendered":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/?p=8872"},"modified":"2024-11-01T21:46:09","modified_gmt":"2024-11-01T19:46:09","slug":"al-90e-aniversari-de-la-revolucio-dasturies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/al-90e-aniversari-de-la-revolucio-dasturies\/","title":{"rendered":"Al 90\u00e8 aniversari de la Revoluci\u00f3 d’Ast\u00faries"},"content":{"rendered":"

Carta Setmanal 1013 per descarregar en PDF<\/a><\/h3>\n

A la mem\u00f2ria de Manuel Grossi, obrer revolucionari, dirigent de la revoluci\u00f3 asturiana i membre del POSI, secci\u00f3 espanyola de la IV Internacional<\/b><\/h3>\n

\"\"<\/a>Per elaborar aquesta carta ens hem basat llargament en textos de Manuel Cuso i J.A. Pozo<\/i><\/p>\n

El 4 d’octubre del 34 s’inicia una insurrecci\u00f3 obrera a Ast\u00faries i una vaga general estatal que inclou aixecaments locals, convocades pel Partit Socialista, la UGT i les Aliances Obreres, en resposta a l’entrada al govern de tres membres de la CEDA . Nombrosos dirigents del moviment obrer s’havien comprom\u00e8s a evitar per tots els mitjans que la CEDA arrib\u00e9s al govern.<\/p>\n

Com assenyala Manuel Cuso en un llibre de propera aparici\u00f3: \u201cLa insurrecci\u00f3 asturiana es va imposar durant dues setmanes, concentrant les aspiracions dels treballadors i els pobles de tot l’Estat espanyol, que tamb\u00e9 es van expressar a la vaga general d’\u00e0mbit estatal (una setmana a Madrid i el Pa\u00eds Basc) amb aixecaments com el de Sabadell, i la proclamaci\u00f3 de l’Estat Catal\u00e0 dins la Rep\u00fablica Federal Espanyola.<\/i><\/span><\/p>\n

Els obrers asturians van fer amb fermesa l’aixecament preparat durant l’\u00faltim any a tot l’Estat espanyol, que no va quallar per la divisi\u00f3 entre organitzacions i per retra\u00efments amb aspecte de capitulaci\u00f3 de forces obreres que deixaven el terreny als pol\u00edtics i militars burgesos o petitburgesos.<\/i><\/p>\n

L’aixecament asturi\u00e0 \u00e9s una refer\u00e8ncia des de llavors per a tot el moviment obrer. La lluita per la unitat, amb la consigna Unim-nos germans proletaris (UHP), recorria les files dels treballadors davant l’escalada criminal de les patronals i la gu\u00e0rdia civil. La campanya per l’amnistia dels presos del 1934 va donar nou impuls a la lluita dels treballadors i els pobles que s’imposar\u00e0 el 1936 i contra la qual s’aixecar\u00e0 l’ex\u00e8rcit\u201d<\/i>.<\/p>\n

La insurrecci\u00f3<\/b><\/h3>\n

El desencadenant va ser l’entrada al govern Lerroux de ministres de la CEDA, partit no republic\u00e0 vinculat al feixisme itali\u00e0 i al nazisme alemany, que representava als ulls de la classe obrera la reacci\u00f3 i el perill d’involuci\u00f3. Despr\u00e9s de les experi\u00e8ncies d’Alemanya, on els nazis van arribar al poder sense resist\u00e8ncia, davant de la divisi\u00f3 fomentada pels dirigents del partit socialdem\u00f2crata (SPD) i el partit comunista dependent de Moscou (KPD), i d’\u00c0ustria, on la insurrecci\u00f3 socialista contra els nazis va ser esclafada per l’ex\u00e8rcit, per primera vegada a Europa la classe obrera d’un pa\u00eds es llan\u00e7ava a l’ofensiva per evitar l’acc\u00e9s al poder dels qui considerava el seu enemic mortal. L’Alian\u00e7a Obrera, pacte d’acci\u00f3 revolucion\u00e0ria que unia les forces obreres, va convocar una vaga general de protesta a tota Espanya i aquest moviment va tenir una incid\u00e8ncia particular a Catalunya i, especialment, a Ast\u00faries, \u00fanic lloc on l’Alian\u00e7a Obrera havia aconseguit agrupar en la seva sense totes les organitzacions obreres sense excepci\u00f3 (amb la incorporaci\u00f3, a \u00faltima hora, del PCE), i on la vaga general va adquirir un car\u00e0cter insurreccional i durant quinze dies la conca minera va ser controlada per comit\u00e8s d’Alianza Obrera, coordinats en un Comit\u00e8 Revolucionari , i per mil\u00edcies que van organitzar els miners asturians.<\/p>\n

La matinada del 4 al 5 d’octubre comencen els combats a Mieres, que esdev\u00e8 el centre de la insurrecci\u00f3 asturiana, amb el setge dels miners a les casernes de la Gu\u00e0rdia Civil i la Gu\u00e0rdia d’Assalt. L’Ajuntament cau en poder dels revolucionaris i Manuel Grossi, vicepresident de l’Alian\u00e7a Obrera d’Ast\u00faries, proclama la Rep\u00fablica Socialista. S’anomena un Comit\u00e8 Revolucionari amb dos representants socialistes, dos de la CNT, dos del PC, i Grossi en representaci\u00f3 del BOC i de l’Alian\u00e7a Obrera. Des de Mieres, els revolucionaris marxen cap a Oviedo, per completar la vict\u00f2ria. Durant el 5, la lluita s’est\u00e9n a la majoria de pobles de la regi\u00f3. A cada poble s’ha constitu\u00eft un Comit\u00e8 revolucionari i s’han organitzat mil\u00edcies per ocupar la capital, l’assalt de la qual comen\u00e7a a les 6 del mat\u00ed del dia 6. Deu hores despr\u00e9s l’ajuntament d’Oviedo ja \u00e9s en poder dels miners, encara que no es controla completament la ciutat. Altres localitats van caient en poder dels revolucionaris, que aconsegueixen el suport d’alguns destacaments de soldats i es fan amb la f\u00e0brica d’armes de Trubia i la f\u00e0brica de dinamita de la Manjoya. Tot i que arriben not\u00edcies que el govern catal\u00e0 s’ha rendit i que la insurrecci\u00f3 a Barcelona ha fracassat, els revolucionaris asturians decideixen continuar. A\u00efllats de la resta d’Espanya com a conseq\u00fc\u00e8ncia del frac\u00e0s del moviment a Madrid, Andalusia, etc., a causa de la desorganitzaci\u00f3 i la manca de voluntat pol\u00edtica per fer-ho triomfar dels que en teoria eren els seus impulsors \u2013el PSOE\u2013 els obrers asturians van oferir una forta resist\u00e8ncia fins que, finalment, van ser derrotats despr\u00e9s de dur\u00edssims combats.<\/p>\n

La Caserna General de les mil\u00edcies \u2013l’\u201cex\u00e8rcit vermell\u201d miner\u2013 es troba instal\u00b7lada a la Casa del Poble de Mieres. Les mil\u00edcies les formen grups o companyies de 30 homes amb un responsable al capdavant, que fan de la dinamita la seva principal arma de lluita. La Comuna asturiana ser\u00e0 brutalment reprimida per destacaments de l’ex\u00e8rcit del Marroc al comandament dels generals Yag\u00fce i L\u00f3pez d’Ochoa \u2013preludi de la seva actuaci\u00f3 al cop d’estat de juliol de 1936\u2013 provocant quatre mil morts i una cruel repressi\u00f3: Es bombardegen ciutats com Gij\u00f3n, ocupada per la Legi\u00f3 el dia 10, igual que Avil\u00e9s.<\/p>\n

Davant l’aven\u00e7 de l’Ex\u00e8rcit i pr\u00e0cticament sense municions, l’11, els revolucionaris decideixen replegar-se sobre la conca minera. Oviedo cau en poder de les tropes de L\u00f3pez Ochoa el 12, i despr\u00e9s s’inicia immediatament una cruel repressi\u00f3. Els dies seg\u00fcents, l’aven\u00e7 dels Regulars i del Ter\u00e7 per tota la conca minera ser\u00e0 imparable, i ser\u00e0 acompanyat igualment d’una repressi\u00f3 ferotge que no respectar\u00e0 ning\u00fa. El 18, el Comit\u00e8 Provincial Revolucionari d’Ast\u00faries publica un manifest dirigit a tots els treballadors en qu\u00e8 es demana que es deposin les armes \u201cen evitaci\u00f3 de mals majors\u201d. Per\u00f2 assenyala que es tracta d’\u201cun alt al cam\u00ed, un par\u00e8ntesi\u201d. L’endem\u00e0 finalitza tota resist\u00e8ncia.<\/p>\n

Conseq\u00fc\u00e8ncies de la revoluci\u00f3 d’Ast\u00faries<\/b><\/h3>\n

La lluita d’Ast\u00faries esdevindria un s\u00edmbol i una refer\u00e8ncia per a la classe treballadora de tot l’Estat. Tot i la derrota, el conjunt del moviment obrer la va interpretar com el Comit\u00e8 asturi\u00e0: un par\u00e8ntesi en la lluita. Els fets que es produirien mesos despr\u00e9s ho confirmarien plenament.<\/p>\n

En el 90\u00e8 aniversari, val la pena extreure les lli\u00e7ons m\u00e9s importants del que va representar \u2013i representa\u2013 octubre del 1934 per al moviment obrer. En primer lloc, conv\u00e9 assenyalar l’aparent contradicci\u00f3 que va suposar que la derrota de l’octubre asturi\u00e0 trunqu\u00e9s la din\u00e0mica de Front \u00danic (la uni\u00f3 de partits i organitzacions obreres, en oposici\u00f3 als partits burgesos, per a la conquesta del poder) que havia pres en algunes organitzacions \u2013i que va quedar simbolitzada a l’Alian\u00e7a Obrera i a la consigna \u201cUn\u00edm-nos, germans proletaris\u201d (UHP)\u2013 i obr\u00eds la via del pacte de Front Popular, \u00e9s a dir, de la din\u00e0mica contr\u00e0ria, de subordinaci\u00f3 als pol\u00edtics de la burgesia \u201cdemocr\u00e0tica\u201d. Si durant els mesos anteriors la classe obrera havia manifestat la seva aspiraci\u00f3 a la unitat, i s’havia expressat igualment amb molt\u00edssima for\u00e7a, la tend\u00e8ncia classista feia la uni\u00f3 de les forces obreres i la pressi\u00f3 per a la ruptura del pacte entre socialistes i republicans, a partir d\u2019octubre del 34, la pr\u00f2pia derrota i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies seran l’eix sobre el qual es construir\u00e0 la pol\u00edtica frontpopulista: la lluita per l’amnistia, per l’alliberament dels presos, etc., ser\u00e0 utilitzada per tornar a recompondre la pol\u00edtica d’aliances amb la burgesia \u201cliberal\u201d, amb els republicans d’Aza\u00f1a i Mart\u00ednez Barrio, que culmina al pacte del Front Popular de 1936, que encarrega la formaci\u00f3 de govern als \u201cpartits republicans d’esquerra, amb el suport de les forces obreres, en el cas de vict\u00f2ria\u201d.<\/p>\n

En segon lloc, la insurrecci\u00f3 d’octubre va marcar els l\u00edmits del corrent \u00abLargo Caballerista\u00bb del PSOE, amb el seu revolucionarisme buit de contingut enfrontat a les tasques concretes d’una insurrecci\u00f3 amb qu\u00e8 havien amena\u00e7at tant de temps i que van ser incapa\u00e7os d’organitzar quan va arribar el moment, all\u00e0 on tenien influ\u00e8ncia i responsabilitats. Va suposar un cop per a l’esquerra socialista, de la mateixa manera que el seu radicalisme verbal havia servit per estimular la mobilitzaci\u00f3 de masses i obrir-hi un horitz\u00f3 d’esperan\u00e7a. El frac\u00e0s d’aquest corrent i la seva incapacitat per \u201cregenerar\u201d el PSOE i trencar definitivament amb el reformisme que li era propi, es va traduir a l’interior del partit al triomf de les tesis de Prieto \u2013partidari de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb els republicans\u2013 i en el pas a l’estalinisme de les Joventuts Socialistes, l’organitzaci\u00f3 que amb prop de 40.000 militants s’havia erigit a la punta de llan\u00e7a del LargoCaballerismo.<\/p>\n

En tercer lloc, la Revoluci\u00f3 d’Ast\u00faries, com a acte de resist\u00e8ncia i ofensiva contra l’onada ultrareaccion\u00e0ria que irrompia a Europa despr\u00e9s de la crisi del 1929, ens ha d’inspirar, ja que ara tamb\u00e9 es pateix una onada aix\u00ed. La continu\u00eftat del combat de fa noranta anys \u00e9s la lluita contra la guerra, contra el genocidi, contra la destrucci\u00f3 de forces productives cada cop m\u00e9s sistem\u00e0tica a la que porta inevitablement el capital, l’\u00fanica sortida del qual \u00e9s per tant la seva expropiaci\u00f3, sortida a la que es va encaminar la classe a Ast\u00faries, constituint-se aix\u00ed en un referent de primera import\u00e0ncia.<\/p>\n

Textos recomanats<\/b><\/h3>\n

1934: Moviment revolucionari d’octubre, d’Amaro del Rosal. Ed. Akal 1983<\/p>\n

L’Alian\u00e7a Obrera i la lluita pel Front \u00danic, per Josep A. Pozo. A Combat Socialista 19, octubre de 2009<\/p>\n

La insurrecci\u00f3 d’Ast\u00faries, per M Grossi. Edicions X\u00faquer. 1978<\/p>\n

Manuel Grossi Mier, obrer revolucionari, militant de la IV Internacional<\/b><\/h3>\n

Manuel Grossi comen\u00e7a a treballar, amb 14 anys, a la mina \u201cMariana\u201d. Aviat s’afilia a la UGT i al PCE, que abandonar\u00e0 el 1932 per crear, amb un grapat de companys, el BOC a Ast\u00faries.<\/p>\n

El 1934, amb 29 anys, \u00e9s promotor de l’Alian\u00e7a Obrera i vicepresident del Comit\u00e8 Revolucionari d’Ast\u00faries i el seu delegat a Mieres, que ser\u00e0 el centre m\u00e9s important de la insurrecci\u00f3 obrera, durant la qual proclama la Rep\u00fablica Socialista des de l\u2019ajuntament de Mieres.<\/p>\n

Detingut despr\u00e9s de l’esclafament de la revoluci\u00f3, va ser condemnat a mort, i posteriorment amnistiat. Durant la seva detenci\u00f3 a la Casa del Poble de Mieres va escriure el seu fullet\u00f3 \u201cLa insurrecci\u00f3 d’Ast\u00faries\u201d.<\/p>\n

El 1936, despr\u00e9s d\u2019una participaci\u00f3 destacada a l’aixecament del 19 de juliol a Barcelona, \u200b\u200bque va derrotar l’ex\u00e8rcit,ser\u00e1 comandant d’una de les dues columnes del POUM al front d’Arag\u00f3.<\/p>\n

Exiliat a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la guerra civil, Grossi fa balan\u00e7 de la derrota de la revoluci\u00f3 espanyola i ingressa a la IV Internacional, arribant a ser membre de la direcci\u00f3 del POSI. Quan va morir, el 1984, estava enormement il\u00b7lusionat per la celebraci\u00f3 del 50\u00e8 aniversari de l’octubre asturi\u00e0, en els actes del qual participaria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Carta Setmanal 1013 per descarregar en PDF A la mem\u00f2ria de Manuel Grossi, obrer revolucionari, dirigent de la revoluci\u00f3 asturiana i membre del POSI, secci\u00f3 espanyola de la IV Internacional Per elaborar aquesta carta ens hem basat llargament en textos de Manuel Cuso i J.A. Pozo El 4 d’octubre del 34 s’inicia una insurrecci\u00f3 obrera […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[976],"tags":[],"class_list":["post-8872","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cartas-catalan"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8872"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8881,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8872\/revisions\/8881"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/posicuarta.org\/cartasblog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}