(Publicat a la Carta Setmanal 749 – veure en castellà)

Declaració del Comitè Executiu del POSI – 25 de setembre de 2019

El passat dia 23, 9 persones van ser detingudes en diverses poblacions de Catalunya després d’una operació policial suposadament «antiterrorista» dirigida contra membres dels CDR. El mateix dia a la tarda, 2 dels detinguts eren posats en llibertat amb càrrecs, mentre que la resta eren conduïts a Madrid per a declarar davant l’Audiència Nacional. La Policia els acusa d’un delicte de rebel·lió, de pertinença a banda armada i de tinença d’explosius. La Delegada del Govern a Catalunya parla d’operació policial preventiva.

De què es tracta realment?

48 hores després, les proves presentades per la policia, així com les filtracions de la Fiscalia, aixequen la sospita generalitzada de què es tracti més d’un muntatge que una altra cosa. Un muntatge que busca acoquinar i coadjuvar la resposta popular a la sentència contra els republicans catalans que es coneixerà pròximament. L’objectiu és impedir que la resposta que hi haurà a Catalunya a la sentència, sigui la més unitària possible i s’estengui a altres llocs de l’Estat espanyol, assimilant per a això la mobilització popular i als republicans catalans al «terrorisme». Alguna cosa que ha estat fins i tot respost pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que ha afirmat que el moviment independentista català és eminentment democràtic i pacífic. En qualsevol cas, una provocació i una autèntica vergonya (una més) dels aparells d’Estat heretats del franquisme, als quals lamentablement es plega el govern de Pedro Sánchez. És incomprensible el silenci de la majoria de dirigents dels partits i organitzacions que es reclamen dels treballadors i de la democràcia davant semblant atropellament a les llibertats, escudant-se en una inexistent separació de poders.

Cal organitzar la mobilització unida

Encara que s’obstinin a afirmar el contrari, una àmplia majoria de la societat catalana que no accepta viure sota l’ordre monàrquic i autonòmic, camina en paral·lel a una majoria social que en la resta de l’Estat espanyol vol una solució democràtica i no judicial-policial. La detenció d’aquests joves, igual que la dels membres del govern de la Generalitat i els dirigents d’Òmnium i de l’ANC, interpel·la a tot el moviment obrer, a totes les organitzacions que es reclamen de la llibertat i la democràcia, que saben per experiència que sense llibertats és molt més difícil defensar les conquestes socials, les pensions, els serveis públics. Independentment de l’opinió que cadascun tingui sobre quin és la sortida política més idònia per a Catalunya i per al conjunt de pobles, cal tancar files contra la repressió. Com va dir en el seu moment un diputat d’ERC, en realitat el que hi havia darrere del «per ells» era un «per tots». Per tot aquell que qüestioni l’ordre monàrquic o, com en el cas, dels més de 300 sindicalistes processats per participar en la vaga general de novembre de 2012, per defensar mitjançant la mobilització les reivindicacions dels treballadors.

Cal respondre en unitat. Cal organitzar la mobilització unida i les organitzacions que es reclamen dels treballadors i els pobles han d’ocupar el seu lloc en ella. Per la llibertat dels detinguts, per la derogació de la Llei Mordassa i el que encara queda de la Llei Antiterrorista. Per la derogació de l’article 315.3 del Codi Penal actual.

La unitat dels treballadors i els pobles imposarà una sortida democràtica.