Archivo de la etiqueta: Francia

El significat de l’abstenció electoral a França

Carta Setmanal 842 per descarregar en PDF

Els esdeveniments polítics i socials que transcorren en aquest país germà han tingut i tenen una influència enorme sobre l’evolució de la situació a Espanya. L’avantguarda obrera i mes enllà, una bona part de la població miren, de vegades com a exemple, les mobilitzacions i conquestes del moviment obrer francès. No és per casualitat, des del passat la Revolució francesa ha estat presentada com el mirall en el qual es reflectien els anhels dels revolucionaris del nostre país, recentment el sorgiment dels “armilles grogues” i la posterior mobilització de sectors creixents dels treballadors en defensa el sistema públic de pensions va inspirar i va ajudar a la resistència a casa nostra.

És per això que ens ha semblat pertinent buscar una explicació a la històrica abstenció que ha sacsejat França a les eleccions regionals a dues voltes i en les que més de les dues terceres parts de l’electorat no ha votat.

D’entrada rebutgem l’explicació que el que estava en joc en aquestes eleccions era mínim.

En efecte, les regions a França no tenen la mateixa importància que a Espanya i l’abstenció en les penúltimes regionals en 2015 va ser del 50 per cent, o sigui que es tracta d’un fenomen que va creixent i que com pretenem demostrar és gairebé inversament proporcional a la mobilització social i política dels treballadors i la població, especialment la joventut.

UNA ADVERTÈNCIA DE FONS

És bo citar la premsa, particularment la més conservadora. Així l’editorial de Le Figaro (comparable a l’ABC) del 21 de juny diu: “Si prop de 3 electors de cada 4 han escollit no votar no és el fruit de l’atzar ni un accident, és el signe d’una veritable SECESSIÓ democràtica, la demostració irrefutable del descrèdit que colpeja tots els partits tradicionals i en primer lloc el d’Emmanuel Macron (president de la República) que pretenia reduir la fractura democràtica, però també, sorprenentment al R.N (de Marine Le Pen) que existint des de fa temps no s’ha lliurat de la còlera dels francesos … còlera que va alimentar ahir als “armilles grogues” i que alimenta avui aquesta dissidència cívica i demà si no es fa res, afegim nosaltres, una més que probable massiva explosió social.

En resum, una majoria de la població no veu cap sortida a les eleccions, ni en les institucions, tal que el mateix Le Figaro conclou que “la V República aquesta cremada”. Recordem a aquest respecte que la V república dóna poders gairebé absoluts / monàrquics al president.

És evident que TOTS els partits polítics estan tocats, però particularment el partit del President, perquè en efecte si calculem la quantitat real de ciutadans amb dret a vot trobem que “La republica en marxa” (LREM, partit de Macron) només obté el 3,5 per cent dels vots.

I això passa a 10 mesos de les eleccions presidencials (maig del 2022) que pel que hem dit tenen una importància fonamental.

A la segona volta, el 27 de juny, l’abstenció s’ha repetit tot i la histèrica campanya dels mitjans de comunicació i els partits per votar acusant a la població de tots els mals. Referent a això cal assenyalar la campanya de Marina LE Pen i la seva extrema dreta que perd més de la meitat del seu electorat.

Tots els discursos de la “imparable” pujada d’aquest corrent polític s’esvaeixen perquè per a la població tan és un partit com els altres, i en els ajuntaments que governa porta a terme la mateixa política.

PERÒ EL PODER VOL SEGUIR AMB LA MATEIXA POLÍTICA

La polítiques destructores dutes a terme per tots els governs des de fa desenes d’anys al servei del capital financer han conduït a una situació en què els hospitals estan col·lapsats com s’ha evidenciat amb la pandèmia, no com producte de la mateixa sinó de les retallades de mitjans des de fa anys.

El conjunt dels serveis públics, l’escola, la universitat, estan dislocats.

Podem multiplicar les dades, però n’hi ha una que concentra tots els mals producte d’aquesta política antisocial, antidemocràtica: a 40 anys la quantitat de treballadors que “viuen” dels menjadors socials ha passat d’un a VUIT milions; i això en la Cinquena economia mundial!! Però això si, s’han multiplicat la quantitat de milionaris.

L’actual govern, tot i la derrota electoral i de les divisions en el seu si ha declarat que pensa continuar amb la seva política mentre les divisions en el si de les institucions s’agreugen.

El govern va fer aprovar “La llei de Seguretat global”, una llei semblant a la Llei Mordassa espanyola i aquesta llei va ser rebutjada a principis d’any per massives manifestacions, particularment de joves.

Ara el Consell d’Estat (òrgan amb poders judicials) ha censurat una sèrie d’articles d’aquesta llei, el mateix que de la Llei contra el separatisme (llei que ataca en nom de la lluita contra el terrorisme, als ciutadans de religió musulmana) i també la reforma del subsidi d’atur, reforma que retallava els drets dels aturats.

I no obstant això el govern vol continuar amb la seva política. Així el diari patronal Les Echos escriu el dilluns 28 de juny “els partidaris de les reformes en el govern empenyen per dur a terme un gran cop plantejant l’endarreriment de l’edat de la jubilació als 64 anys (avui està en 62)”.

Recordem que a principis de 2020 el govern va adoptar una reforma de sistema públic de jubilacions, atacant al sistema de repartiment. Al març, amb la pandèmia, va suspendre l’aplicació de la reforma i ara anuncia la retirada de la llei i la preparació d’una nova reforma. D’aquí, els anuncis dels portantveus del capital financer de la “necessitat” d’augmentar l’edat de la jubilació.

Ningú pot saber avui si s’atreviran a aquesta nova reforma, però en un altre sector com l’ensenyament, el ministre senyor Balnquer vol en el nou curs mantenir el tele-ensenyament, és a dir el debilitament qualitatiu de la qualitat de l’ensenyament public.

No podem, ni tenim l’espai per descriure el conjunt de mesures en tots els sectors que ataquen els drets laborals i socials, a l’ocupació amb la multiplicació de plans de reestructuració industrials i també en nom de la “economia verda”, però creiem necessari insistir en com s’expressa la resistència a França.

LA RESISTÈNCIA ENTRE ELS TREBALLADORS I LA JOVENTUT

D’entrada dir que si bé les formes poden semblar diferents dels treballadors i els joves francesos troben semblants dificultats per resistir als atacs del capital financer a través del govern.

A nivell general, no sense contradiccions, la majoria de la direcció de la Confederacions sindicals, més que ser tímides com abans sinó que “en nom de la lluita contra la pandèmia” s’inclinen per activa o per passiva a les directives del govern. No és una denúncia el que fem, és un fet.

La qual cosa no implica sinó TOT el contrari que una multitud de mobilitzacions, començant en els hospitals, en moltes fàbriques i en la universitats, els treballadors i els estudiants busquen oposar-se per tots els mitjans a la política de govern.

En aquest terreny és significatiu el procés que es desenvolupa entre el jovent:

A la eleccions últimes el 87 per cent dels joves no ha anat a votar, i així un periodista de Le Monde el 23 de juny deia que “UNA ABSTENCIÓ ENTRE LA JOVENTUT MÉS FORTA A CADA ELECCIÓ, PERÒ UNA PARTICIPACIÓ CONTINUADA EN ELS MOVIMENTS DE PROTESTA “

És en aquestes condicions en què es desenvolupa una resistència tenaç encara que dispersa a causa de l’actitud com a mínim contemplativa de les grans organitzacions, mentre es tracta d’agrupar una força militant per combatre per la unitat en defensa de les reivindicacions.

En tot el país s’ha format, seguint l’estela de les armilles grogues i de múltiples sectors sindicals COMITES DE RESISTÈNCIA I RECONQUESTA, per la reconquesta dels drets adquirits en el 1936 i el 1945.

És a dir, en la vaga general de 1936 que va aconseguir la jornada de 40 hores i les vacances pagades entre altres coses i de 1945 en què amb les armes a la mà després de la derrota del nazisme es va aconseguir l’actual Sistema Públic de Pensions. Aquestes conquestes amenaçades o retallades formen part de l’acerb col·lectiu de la classe obrera i el seu manteniment o recuperació inspira totes les lluites avui.

És evident que a deu mesos de les eleccions presidencials aquestes qüestions seran centrals i s’han d’expressar en una nova abstenció massiva o el vot per candidats que les defensin.

L’evolució de la situació a França és paral·lela a l’espanyola, en particular la qüestió de les pensions i sens dubte s’exerceix una influència mútua.

La nostra responsabilitat és donar-li una forma organitzada i és així que en múltiples iniciatives de les plataformes de pensionistes a Espanya s’ha rebut el suport d’organitzacions franceses, també alemanyes. Actuem per reforçar aquesta línia d’actuació.

 

El significado de la abstención electoral en Francia

Carta Semanal 842 en catalán

Carta Semanal 842 para descargar en PDF

Los acontecimientos políticos y sociales que transcurren en este país hermano han tenido y tienen una influencia enorme sobre la evolución de la situación en España. La vanguardia obrera y una buen aparte de la población miran, a veces como ejemplo, las movilizaciones y conquistas del movimiento obrero francés. No es por casualidad, desde el pasado la Revolución francesa ha sido presentada como el espejo en el que se reflejaban los anhelos de los revolucionarios de nuestro país, recientemente el surgimiento de los “chalecos amarillos” y la posterior movilización de sectores crecientes de los trabajadores en defensa del sistema público de pensiones inspiró y ayudó a la resistencia en nuestro país.
Es por ello que nos ha parecido pertinente buscar una explicación a la histórica abstención que ha sacudido Francia en las elecciones regionales a dos vueltas y en las que mas de las dos terceras partes del electorado no ha votado.
De entrada rechacemos la explicación de que lo que estaba en juego en estas elecciones era mínimo. Sigue leyendo

La reforma de las pensiones y el impulso a los fondos privados de pensiones.

(Publicado en la Carta Semanal 760ver en catalán)

A nadie se le escapa la estrecha vinculación de los ataques a los sistemas de pensiones públicos con la defensa de los intereses de los fondos privados de pensiones, del capital financiero. Hemos escogido tres ejemplos por su actualidad.

Desde el 5 de diciembre pasado, en toda Francia, jóvenes, trabajadores, jubilados, chalecos amarillos, sindicatos, se manifiestan por centenares de miles por la retirada de la reforma de las pensiones de Macron y Delevoye. En el momento de escribir estas líneas, tras una semana de crisis gubernamental, Jean Paul Delevoye, ministro de los fondos de pensiones, acaba de dimitir al conocerse su vinculación con éstos.

Reproducimos un artículo del nº 543 de Informations Ouvrières, órgano del Partido Obrero Independiente de Francia (POI), del 12 al 18 diciembre 2019

Sigue leyendo

Francia: Por la huelga hasta la retirada del proyecto de “reforma” de las pensiones

(Publicado en la Carta Semanal 759ver en catalán)

El gobierno Macron en Francia quiere dinamitar la mayor conquista de los trabajadores franceses, su sistema publico de pensiones y los 42 regímenes especiales.

En septiembre los trabajadores del metro de Paris fueron a la huelga arrastrando a sus sindicatos en defensa del sistema publico y su régimen particular; Y decidieron que si el Gobierno no cedía llamarían a la huelga a partir del 5 de diciembre. El gobierno siguió en sus trece, y entre tanto, múltiples sectores se sumaron a la huelga. Y hay que decirlo, a regañadientes de las Confederaciones.

Sigue leyendo

La rebelión de los chalecos amarillos, primer síntoma de un movimiento que madura en toda Europa

(Publicado en la Carta Semanal 710ver en catalán)

Declaración del Secretariado Internacional de la IV Internacional sobre Europa

La rebelión de los chalecos amarillos que ha saltado en Francia, fuera del control de las direcciones tradicionales, de partidos y sindicatos, y que se ha extendido a todo el país en menos de un mes, es el primer síntoma de un movimiento que madura en las profundidades de la clase obrera y de las masas populares de todos los Estados europeos.

Sigue leyendo

Ante el caso Aquarius – La tragedia y el cinismo

(Publicado en la Carta Semanal 683ver en catalán)

El caso del barco “Aquarius” con 629 refugiados a bordo ha colocado en primera plana la tragedia de los refugiados. Los gobiernos de Italia y Malta se han negado a que desembarcara a los refugiados en alguno de sus puertos y finalmente ha sido el gobierno de Pedro Sánchez, invocando “razones humanitarias”, quien ha ofrecido como destino el puerto de Valencia, mientras se utiliza como arma propagandística de algunos gobiernos autonómicos la oferta de acoger a algunos de ellos, y como arma política arrojadiza en el caso de los gobiernos que no lo hayan hecho.

Sigue leyendo

La Verdad nº 96 – enero de 2018

(La Verdad nº 96 ya está disponible en español)

Sumario

  • Intervención de Marc Gauquelin en la reunión pública del 18 de noviembre
  • Dosier Venezuela:
    • Intervención de Alberto Salcedo en la reunión pública del 18 de noviembre
    • Moisés Moleiro: homenaje e intervención en la Conferencia de Caracas de 1987
    • Ley del valor, imperialismo y petroleo
  • La Unión Europea se tambalea:
    • España, treinta y un días de octubre
    • Alemania, tras las elecciones
  • Brasil: El significado de la candidatura presidencial de Lula
  • 9ª Conferencia Mundial (Argel, del 8 al 10 de diciembre de 2017)
  • Hace un siglo, la revolución de Octubre (escritos de León Trotski en 1917)

Sigue leyendo

Espanto

(Publicado en Documentos de la Carta Semanal del 22 de julio de 2016)

Por Didier Brémaud (Miembro del Buró Nacional del Partido Obrero Independiente) (Editorial del n.º 411 de Informations Ouvrières, de 20 de julio de 2016)

DocumentosCS-20160722Una vez más somos presa del espanto ante esta terrible carnicería. Más de ochenta muertos, más de ciento treinta heridos, muchos de extrema gravedad. La barbarie. Hace tan sólo unos días hubo trescientos muertos en un atentado en Bagdad. Algún tiempo antes fue Kabul, Bruselas, Costa de Marfil, Burkina Faso… Los países de Oriente Medio y de África se hunden, arrastrando en su estela a Francia, Estados Unidos, Bélgica…

Sigue leyendo

La Verdad nº 90 – junio 2016

(La Verdad nº 90 ya está disponible en español. Presentamos los artículos que componen este número)

LV90Brasil: el combate de los trotskistas contra el golpe de Estado y por una política independiente.

El artículo, presentado por Misa Boito, publica documentos y artículos del periódico O Trabalho. Diez documentos, ordenados cronológicamente desde el Congreso del PT en junio de 2015 hasta la destitución de Dilma Rousseff en mayo de 2016, que permiten apreciar el combate político de la sección brasileña de la IV internacional en el seno de la clase obrera y de sus organizaciones (PT y CUT) en defensa de sus conquistas, desarrollado en una situación política muy tensa.

Sigue leyendo

Tras los atentados de París

(Publicado en la Carta Semanal 552)

Carta-552La población se encuentra conmovida por los acontecimientos de París. Los medios de comunicación nos asedian con imágenes de los terribles atentados. Aunque es de justicia recordar que esos mismo medios han puesto sordina a las imágenes de los miles de muertos en los bombardeos en Siria e Irak. Los gobiernos tratan de utilizar los sentimientos de pavor y rechazo de la gente para poner en pie -una vez más- maniobras de “unidad nacional” y, sobre todo, para buscar apoyos a la política de guerra. Dedicamos esta Carta Semanal a analizar las reacciones de distintas instancias del movimiento obrero francés a esta situación.

Sigue leyendo