(Publicat a la Carta Setmanal 804 – ver en castellano)

Eleccions a Veneçuela sota l’amenaça imperialista

La decisió de govern de president Nicolas Maduro de convocar eleccions legislatives, o sigui, a l’Assemblea Nacional, va partir per la meitat a la, ja de per si, desprestigiada oposició. En efecte, l’autoanomenat president Juan Guaidó, quina base real es redueix al suport que li donen alguns governs, en particular el de Donald Trump, es va trovar, de sobte, aïllat quan Héctor Capriles, que havia disputat la presidència a Maduro a l’abril 2013, va decidir cridar a la participació.

És en aquesta situació que es publica un informe, datat del 16 de setembre d’una “Missió internacional independent” depenent del Consell de drets humans de l’ONU en el qual es qualifica a Nicolás Maduro com “genocida”. L’Informe va ser profusament difós per la premsa internacional, particularment del nostre país en que la dreta franquista està fins i tot emparentada amb “l’oposició” veneçolana (a la qual hem d’afegir a l’inefable expresident Felipe Gonzalez conegut pel seu suport al president Carlos Andrés Pérez quan va ordenar la massacre del Caracazo al gener del 89). L’objectiu polític d’aquest “informe” no era més que obligar TOTA l’oposició a boicotejar les eleccions i així forçar i acréixer l’aïllament de país i del seu govern.

La reacció de govern veneçolà, mantenint les eleccions, ha estat d’aprovar un pla “antibloqueig” el contingut del qual sembla més que discutible.

Publiquem a continuació una crida d’Alerta d’una organització de treballadors que plantegen que defensar la sobirania de la nació, passa d’entrada per defensar els treballadors i les seves conquestes, únics que poden assegurar aquesta defensa.

La Coordinadora Nacional Autònoma i Independent participa en les campanyes de l’Acord Internacional dels Treballadors i dels Pobles.

La Coordinadora Nacional Autònoma i Independent de Treballadors (CAIT) Alerta al poble treballador de les nefastes conseqüències d’aprovar-se la Llei antibloqueig

Al mig de pressions externes, l’atac econòmic d’EE. UU, el bloqueig executat a través de l’anomenada política de sancions al que ha estat sotmesa la nació, l’aprofundiment de la crisi social econòmica que asfixia tots els treballadors. tot i el decret d’Emergència Econòmica de gener de 2016, que li permetria treure a la nació de la contracció econòmica producte del bloqueig comercial imposat per l’imperialisme nord-americà i cop al govern Bolivarià, amb l’única finalitat de la destrucció de l’Estat Nació. No obstant això, quatre anys després, els ingressos de l’Estat s’han desplomat en més de 90%, segons les mateixes dades oficials i l’economia podria contreure’s el 30% aquest any.

Al centre d’una sèrie de coercions al procés electoral que s’ha convocat per al 6 de desembre, després que la Unió Europea (UE) digués que no hi havia condicions, es van retirar els candidats de Capriles, de la Força de Canvi, i és quan Guaidó ha cridat a una consulta popular per aprovar la continuïtat administrativa de l’Assemblea Nacional més enllà de la data constitucional de la seva finalització, exigint la suspensió de les eleccions de l’AN.

L’Executiu nacional i la seva màxima autoritat, el president Constitucional de la República Bolivariana de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha presentat un projecte de llei “antibloqueig” el 30 / novembre / 2020 davant l’Assemblea Nacional Constituent. El text conté diverses claus que confirma i amplien el viratge regressiu del govern i mina les bases mateixes de la resistència a l’imperialisme i per tant també la construcció d’una nació sobirana i independent.

El constituent Luis Brito García, ha alertat amb transparent claredat en un article publicat en diversos diaris de circulació nacional (Projecte de Llei antibloqueig) alguns plantejaments que subscrivim.

Ha advertit que la llei conté violacions directes de la Constitució, on les atribucions dels poders legislatiu i judicial són conferides a l’Executiu, incloent “desaplicar” o “flexibilitzar” lleis que sosté la sobirania de país.

Així doncs, el Projecte de Llei antibloqueig proposa atorgar facultats absolutes i discrecionals a l’Executiu per “desaplicar” normes legals i judicials que no consideri pertinents, celebrar tractats internacionals, manejar, cedir o lliurar els actius públics, o crear amb ells o amb el seu producte fons separats del Tresor, manejats amb independència del Pressupost Públic, reestructurar lliurement tots els ens descentralitzats de l’Estat amb fins empresarials, adoptar mesures per privilegiar la inversió privada nacional i internacional, atorgar a aquesta garanties contractuals de protecció i d’èxit econòmic, renunciar a la sobirana immunitat de jurisdicció al sotmetre a Corts i Tribunals estrangers en controvèrsia sobre matèries d’ordre públic intern, restituir als seus suposats propietaris béns afectats per qualsevol mesura executiva, legislativa o judicial o de suspensió de concessions, arbitrar discrecionalment procediments nous i excepcionals per a tals actes, i eliminar el dret a la informació veraç i oportuna, a la divulgació i lliure expressió del pensament sobre qualssevol d’aquests actes o procediments que siguin declarats confidencials o “en violació del marc constitucional vigent”.

Amb l’aprovació de llei antibloqueig es forja donar-li un marc constitucional, a una sèrie de decrets, lleis que en matèria económica i financera, es venen aplicant; Tals com el procés de reversió de PDVSA concebut des de l’any 2017, amb La sentència No. 156, de data 29 de març de 2017 del Tribunal Suprem de Justícia, després, el Decret 3.368 publicat el 12 d’abril de 2018, seguit de la signatura dels “Contractes de Serveis” petroliers; el lliurament del gas costa fora a les empreses transnacionals, la cessió de la participació de PDVSA en les empreses mixtes PetroSinovensa i PetroMonagas de la Faixa Petrolífera de l’Orinoco. De la mateixa manera, és la continuïtat del Pla de Recuperació Econòmica, Creixement i Prosperitat “. d’agost 2018 el qual, és tot un fracàs després de 2 anys de la seva execució,

Igualment, com ha passat en material laboral, amb l’aplicació el Memoràndum 2792 aplicat pel Ministeri de Treball, la política d’aplanament dels tabuladors i escalafons salarials, la bonificació dels salaris, l’ús discrecional de l’article 148 de LOTTT, pot justificar tan l’acomiadament massiu encobert com la reducció de personal, resultant en una violació generalitzada de les contractacions col·lectives.

En conseqüència:

Rebutgem La Llei antibloqueig: Se’ns presenta com una nova panacea, però alertem al poble treballador que els perills que amenacen a la norma ens porten a pronunciar-nos de manera categòrica en contra d’aquest instrument jurídic. L’amplíssim caràcter discrecional de les mesures, la seva redacció ambigua i imprecisa, el xoc amb la legislació i el marc constitucional vigent, el perill que es converteixin en un focus de corrupció en perjudici del patrimoni de la República en virtut del secretisme i la confidencialitat de les mesures són el fonament d’aquest rebuig.

Rebutgem aquesta Llei que autoritza a l’Executiu a actuar en secret, derogant les facultats legislatives i contraloras de l’AN i violentant les lleis de la República, amb la promesa d’un miracle econòmic que no sorgirà miraculosament, que no ocorrerà sense un canvi total en la política econòmica, que dona un poder discrecional amplíssim i sense control per a l’Executiu. Ministeris, i gerents de les empreses de l’estat.

Desregularització del marc normatiu Constitucional. Aquest projecte de llei no és més que una patent de cors per despullar a país del marc regulador que li confereix la Constitució de 1999. La classe treballadora ha de rebutjar aquest projecte de llei per ser contrari a com vol vendre’l Nicolás Maduro. La norma constitueix un cavall de Troia. En la Constitució s’estableixen ben clarament els drets dels treballadors els quals són ampliats en la Llei Orgànica del Treball. Tots dos instruments, per cert, promulgats pel president Hugo Chávez

Exigim un debat obert, de cara a al país, en l’ANC, sobre la crisi i les seves causes, sobre les possibles sortides, amb un pla detallat de mesures financeres, monetàries, fiscals i legals, basades en una anàlisi rigorosa de l’impacte de les sancions i de les responsabilitats de govern i els seus ministeris en la crisi que ens envolta

No sortirem de la crisi destruint l’entramat jurídic i constitucional que tant treball va costar construir. I si bé és cert que són necessàries mesures extraordinàries i audaces, aquesta Llei més aviat sembla empènyer  la nació cap a la destrucció del poc que queda de les fites assolides sota els governs del president Hugo Chávez.

Emplacem als constituents i en particular al bloc constituent obrer a honrar el seu compromís amb el mandat que li va atorgar el poble treballador per defensar la sobirania i la CRBV i donar suport a la postura del constituent Luis Brito García, per exigir un ampli debat davant la nació i dels treballadors, i convoquem els dirigents sindicals de diferents orígens polítics, sindicals, a manifestar el seu rebuig a l’aprovació d’aquesta llei.

Contra el bloqueig de l’imperialisme, per la defensa de la nació i els drets laborals

En defensa de la CRBV,

La sobirania no es negocia.

No a la privatització!

Per una altra política econòmica a favor de la nació i els treballadors/es

subscriuen: Sindicat Sinusoefunama- Jesús Pérez Comunicador Popular – Robinson Nieto secretari laboral sindicat nacional el Saime -José Gregorio Hernández hidrològica -Marc Azuaje exsindicalista- Sofanor José García Jiménez sindicat únic de treballadors de la indústria de la construcció de l’estat Zulia suticez- Darío molina -Rafael Benites -Levi González-Fernando Camarillo- hidrològiques-Jeannette Pereira coordinadora nacional de Sintravisep-Ramon Camejo Transport de valors. Carlos Márquez- moviment 21 de gener- José Mendoza-Elcy Peñaloza advocats laboralista, Observatori Laboral i de drets humans Giuseppe Raspa Pots adherir-te amb el teu suport i signatura a aquest pronunciament -correu deiroalberto@gmail.com telèfon 0426 5669964- correu- Cait60513 @ gmail

Qui som Treballadors (es), de base, militants sindicals d’orígens polítics sindicals diversos. 21 agost 2019 a la ciutat de caracas vam constituir La Coordinació Nacional Autònoma i Independent de Treballadors (CAIT). Rebutgem de manera categòrica el bloqueig econòmic i l’embargament criminal impost contra la nostra nació i el poble treballador, pels governs dels Estats Units d’Amèrica del Nord i la Unió Europea, en complicitat amb els seus lacais criolls i internacionals perquè lluitem Per a nosaltres: la defensa de la nació ha d’estar vinculada a la lluita per millorar les condicions materials de vida dels treballadors. És imprescindible, treure l’enorme càrrega de la crisi que sobre les esquenes al poble treballador recau, i posar aquesta, sobre les espatlles de l’capital. El combat a el model social de propietat privada. que proposem lluitar per la defensa de la sobirania, a l’una, de tot el marc de protecció i garanties que el poble treballador ha conquistat en els últims 20 anys, la nostra autodeterminació i els nostres drets són irrenunciables i no estan subjectes a negociació amb el capital Davant la situació en què es troba el moviment dels treballadors, la constitució d’una gran força que busqui una sortida a favor dels treballadors. ens planteja la necessitat d’un agrupament polític en un terreny propi de la classe treballadora només serà possible, si els treballadors ens organitzem de forma independent en el polític / sindical. Vam acordar llavors, associar-nos per obrir la discussió sobre la urgència de construir a partir d’aquesta aquestes activitats una representació política pròpia dels treballadors (as) i dels sectors precaritzats, joves, en la perspectiva de forjar un partit polític independent